El Programa
Joves: Cap a un pacte nacional per a l'emancipació
Versió PDF | Enviar en format PDF per correu
95
propostes per a l'emancipació de la gent jove a Catalunya
BALANÇ
En
el Programa de Joventut per a les eleccions autonòmiques del
2003 dèiem el següent: "Ser jove a Catalunya, avui, vol
dir encarar un seguit de dificultats, tot sovint infranquejables, per
tal d'assolir un dret bàsic i universal en la nostra
societat: el dret a la pròpia autonomia. Ens trobem davant del
fet que la generació millor preparada de la nostra història
no té la possibilitat d'imaginar i dur a terme un projecte
de vida autònom."
Malauradament,
aquest diagnòstic continua sent vàlid a la Catalunya
del 2006. Ser jove a Catalunya vol dir emancipar-se més tard
que a la resta d'Europa. Només la meitat dels joves d'entre
25 i 29 estan emancipats. Per a la gent jove, el cost d'accés
a l'habitatge suposa pràcticament el 60% dels seus
ingressos. Ser jove vol dir patir l'extensió d'un
submercat laboral precari i precaritzador de les condicions de vida.
Vol dir ser l'objecte d'un frau sistemàtic en les formes
de contractació. Vol dir tenir dificultats greus per accedir a
l'habitatge. Vol dir també caure en un risc de doble
discriminació si li afegim el fet de ser dona, tenir
discapacitats o viure en ambients rurals. Les persones migrades són
principalment joves que viuen tota la precarització del mercat
laboral com a joves i a més es troben en una situació
més exposada per les seves condicions legals.
En
definitiva, ser jove vol dir ser el centre de les contradiccions
provocades per anys i anys de les polítiques impulsades per
CiU, desreguladores i liberalitzadores, d'una concepció de
les relacions socials que posa el mercat al centre i les polítiques
públiques en un racó.
Per
fer front a aquesta situació límit cal acordar i
desenvolupar per part dels diferents departaments de la Generalitat
un Pacte Nacional per a l'Emancipació, emmarcat en el Pla
Director de les Polítiques de Joventut del país, el Pla
Nacional de Joventut. Algunes de les línies principals que ha
d'incloure es troben en aquest Programa.
Als
joves ens preocupa l'atur i la precarietat
El
90% dels contractes que se signen cada any són temporals.
D'aquests, la gran majoria (57%) són per als joves. Els
salaris dels i de les joves són la meitat dels salaris de la
gent amb més de 30 anys (12.000 euros anuals enfront de
24.000). Les taxes de sinistralitat juvenil són les més
elevades: de cada 3 accidents laborals, 1 el pateix un o una jove.
Cada any moren 30 joves a la feina. La precarietat no és, com
volen fer-nos creure, una fase inicial de la vida dels i de les
joves, limitada a alguns sectors amb mà d'obra "poc
qualificada": afecta tots els sectors de manera creixent i no es
redueix amb l'edat. Som davant d'una precarietat generacional,
que afecta tant qui ha cursat estudis com qui no, i que amb els anys
s'agreuja enlloc de esvair-se. És una manera d'estendre la
precarietat a tota la població a mida que passen els anys,
aprofitant l'alienació dels mitjans de comunicació
massiva sotmeten els ciutadans i les ciutadanes, i desmantellant tot
el seguit de drets que la classe treballadora ha aconseguit durant
anys de lluita i que avui constitueixen l'estat del benestar. Un
exemple és la universitat, abans paradigma de la feina
estable, on milers de joves competeixen per poques beques miserables
i contractes precaris. La inserció laboral s'ha de fer amb
plenitud de drets des del primer moment.
La
precarietat és una constant de l'emancipació juvenil,
que es veu agreujada si a més de ser joves som dones. Apareix
una doble discriminació, pel fet de ser jove i per fel de ser
dona. Les dones s'emancipen abans però en condicions
pitjors. En el món laboral les dones joves representen el
col·lectiu més vulnerable, sent les que pateixen unes
taxes d'atur més elevat i uns índexs més alts
de temporalitat, a més de treballar en sectors menys valorats
econòmicament i poc considerats socialment. D'altra banda,
la manca de responsabilitat de l'Estat i la persistència de
valors androcèntrics a la societat, condueix a una duplicació
de la jornada laboral. Hem evolucionat d'un model d'alternança
a un model on les dones acumulen les tasques reproductives i de cura
dels altres amb les tasques de treball productiu.
El
nou Estatut proporciona eines, obligacions i principis rectors per
tal que els poders públics duguin a terme polítiques
per fer front a aquesta situació.
Els
gairebé tres anys de Govern plural d'esquerres no han permès
encara capgirar les inèrcies. Es perceben, però, dues
pautes diferenciades. D'una banda, alguns departaments del Govern
comencen a apuntar polítiques que van en la direcció
encertada. D'altra banda, la Secretaria General de Joventut,
malgrat haver encertat en el diagnòstic, ha estat incapaç
de transversalitzar les polítiques de joventut en el conjunt
dels departaments del Govern. En aquest sentit, ha centrat el gruix
dels seus esforços en aspectes secundaris i perifèrics,
que no tenen a veure amb les preocupacions centrals dels i de les
joves catalans.
L'acció
de Govern de la Secretaria General de Joventut (SGJ)
L'acció
de la SGJ durant aquest mandat ha estat emmarcada en els objectius
del Pla Nacional de Joventut (PNJ) amb un pla d'acció
2004-2007 organitzat en 36 programes d'actuacions adreçades
a joves en matèria d'emancipació (habitatge,
ocupació, educació, salut, cultura, cohesió
social i equilibri territorial) i participació (interlocució,
associacionisme, foment de la participació i la cohesió
social, i equilibri territorial). Tanmateix, cal dir que aquest ha
estat un instrument que s'ha fet servir de forma insuficient per
assegurar la incidència transversal de les polítiques
en els diferents departaments.
La
concepció de les polítiques de joventut ha fet un pas
endavant si la comparem amb la que ha estat predominant durant els
governs de CiU. Com a mínim en el terreny dels conceptes,
l'emancipació s'ha convertit en l'objectiu central de
les polítiques del Govern de la Generalitat dirigides als
joves. Tanmateix, malgrat l'encert en la definició dels
àmbits d'actuació, els programes i les estratègies
escollides no han estat adequades. Es constata que la incidència
en cadascun dels àmbits ha depès completament de la
voluntat de les diferents conselleries per fer programes per a joves.
Malauradament no totes elles han mostrat la mateixa predisposició.
A
això cal sumar-hi, a més, que la SGJ ha prioritzat de
forma equivocada els seus objectius, dedicant el gruix dels seus
esforços a l'elaboració de la Llei de Polítiques
de Joventut, que a més de no haver estat aprovada, ha consumit
l'energia de l'Administració i del moviment associatiu en
debats abstractes i perifèrics.
Algunes
polítiques per a l'emancipació en els darrers tres
anys
Abans
de formular les propostes, mereixen ser
destacades algunes polítiques del Govern de les esquerres
plurals que apunten en la direcció encertada.
Pel
que fa a l'habitatge, cal destacar la voluntat del Departament de
Medi Ambient i Habitatge per impulsar les accions següents:
Programa per a la Rehabilitació i Programa d'Ajuts a
l'Habitatge (d'ajuts a la compra i el lloguer, la rehabilitació
i la masoveria urbana), i per haver-ho fet en col·laboració
amb la SGJ i també amb associacions juvenils preocupades i
implicades. En aquest camp, el salt ha estat important, quantitatiu i
qualitatiu.
Concretament,
des de l'any 2004 i fins al 30 de juny del 2006 s'han iniciat
12.285 habitatges amb protecció oficial per a joves, i fins a
finals de l'any 2007 està previst iniciar 11.288 habitatges
més. Aquests habitatges es construiran en sòls de
l'INCASOL, o amb convenis amb ajuntaments, directament pel mateix
INCASOL o fundacions i cooperatives. Així mateix, durant els
anys 2004 i 2005 s'han donat ajuts a 13.996 joves per rehabilitar
els seus habitatges. Els propers dos anys seran rehabilitats amb ajut
43.453 habitatges per a joves. El Departament de Medi Ambient i
Habitatge ha signat també un conveni de col·laboració
amb la Secretaria General de Joventut per a la gestió de 28
Borses Joves d'Habitatge a tot Catalunya.
En
el terreny del món laboral, cal destacar la incidència
de l'Acord Estratègic per a la Internacionalització,
la Qualitat de l'Ocupació i la Competitivitat de l'Economia
Catalana, impulsat des del Departament de Treball i Indústria.
Malgrat que l'acord fa poques referències directes a la
joventut, el seu contingut conté nombroses mesures amb una
especial incidència en la gent jove treballadora. Així,
en matèria de formació, l'Acord compta amb paquets
importants de mesures, entre les quals destaquem les que fan
referència al fracàs escolar, la voluntat d'incrementar
els índexs d'escolarització postobligatòria
(especialment en formació professional) i el dret a la
igualtat de tracte de les persones destinatàries de la
formació professional permanent, així com la seva
consideració a efectes de temps de treball.
Introduir
la participació com un dels eixos fonamentals i vertebradors
de l'acció política ha estat una de les innovacions
més importants del nou Govern. Cal dir que el foment d'aquesta
cultura participativa a les institucions ha tingut una incidència
important per al col·lectiu jove. En aquest sentit podem
destacar diverses actuacions liderades pel Departament de
Participació i Relacions Institucionals:
- Destaca
per la seva innovació i ambició el procés
participatiu del nou Estatut. Més de 100.000 persones i 500
entitats van participar en el procés participatiu de
l'Estatut i una bona part del seu contingut va ser proposat
directament pels sindicats, pel Consell Nacional de la Joventut de
Catalunya (CNJC), per les Federacions d'ONG...
- També
es va impulsar la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular, un
dels compromisos destacats del programa d'ICV-EUiA del 2003. Ara
comptem amb una de les legislacions més avançades i
democràtiques d'Europa. Aquesta inclou una proposta
reclamada tradicionalment per la Coalició com és la de
rebaixar l'edat mínima per participar dels 18 als 16 anys.
LES
PROPOSTES D'ICV-EUiA PER A L'EMANCIPACIÓ
Les
propostes d'ICV-EUiA en matèria de polítiques de
joventut tenen com a objectiu principal facilitar l'emancipació
dels i de les joves. Permetre'ls formular un projecte de vida
autònom, en llibertat i feliç. I com a mètode,
la participació. L'emancipació i la participació
han de poder garantir la plena ciutadania de la gent jove. Les
polítiques dissenyades pel Govern han de comptar amb la
complicitat del teixit associatiu juvenil, indubtable motor de
cohesió social.
Les
mesures es concreten en els àmbits de l'ocupació,
l'habitatge, la participació, l'educació, la
mobilitat i les llibertats personals.
Per
la plena ocupació estable i de qualitat
Al
llarg de dues dècades la ciutadania ha considerat que el
problema número u és l'atur. Preguntats els i les
joves sobre quin és el seu problema principal també han
respost sempre que és l'atur. El principal problema del
mercat laboral juvenil ara no és aconseguir un treball, sinó
que es troba en la seva qualitat, en factors com ara la temporalitat,
la sinistralitat laboral o els salaris.
- Fer
polítiques que facilitin la conciliació de la
formació, la feina i la vida personal, tenint en compte les
necessitats dels i de les joves i reduir la jornada laboral a 35
hores sense reducció de salari, clau per al creixement de
l'ocupació. Els avenços tecnològics han fet
aquesta opció perfectament viable, tècnicament i
econòmicament. Acompanyar-la de mesures de canvi de la
cultura empresarial i conjugar-se amb la reducció d'hores
extraordinàries.
- El
dret a tota persona a ser fix de plantilla un cop passat el període
de prova. La contractació temporal solament ha d'utilitzar-se
per treballs que realment corresponen a aquestes característiques.
Correspon als comitès d'empresa i als sindicats, conjuntament
amb l'Administració pública, realitzar un seguiment
d'aquesta modalitat laboral per evitar el frau.
- Facilitar
l'accés als joves als òrgans de representació
col·lectiva dels treballadors, eliminant restriccions
d'antiguitat mínima (actualment 6 mesos).
- Intervenció
exhaustiva i sancionadora en empreses amb alts índexs de
sinistralitat. Sensibilització dels joves treballadors i les
joves treballadores en matèria de riscos laborals.
- Vincular
els ajuts públics, directes o indirectes, a l'establiment
d'empreses al territori, a la creació de treball estable,
de qualitat i segur i a la seva permanència. Els processos de
deslocalització viscuts en els darrers anys han posat de
manifest la perversió dels incentius per a l'establiment
d'empreses. Condicionar, doncs, aquests incentius, de tal manera
que l'empresa que els rebi es comprometi a generar ocupació
estable i de qualitat i a romandre al territori. També cal
facilitar i fomentar les inversions en R+D+I.
- Oferir
a totes les persones joves en situació d'atur, en el
termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional
adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través
del Servei d'Ocupació de Catalunya o les Taules
d'Emancipació Juvenil.
- Impulsar
realment els Nous Jaciments d'Ocupació (NJO) en camps com
el del medi ambient o els serveis socials. Per fer-ho cal
estabilitzar els ajuts públics perquè siguin realment
efectius. Per millorar els recursos es poden destinar fons socials
de les caixes d'estalvi a la promoció de NJO.
- Dotar
les universitats dels recursos necessaris per tal que puguin cobrir
les seves necessitats de personal docent i investigador amb figures
contractuals dignes i perseguir l'ús fraudulent de
contractes a temps parcial i de professor associat. Oferir
condicions laborals equiparables a les d'un contracte als becaris
d'investigació (cotització a la Seguretat Social,
dret a baixa, atur, etc.).
- Regular
les empreses de serveis integrals, que en l'actualitat, en fugir
de l'aplicació de convenis col·lectius, són
les principals responsables de la precarietat juvenil.
- Desplegar
una activitat sancionadora decidida contra el frau en la
contractació i els abusos, sobretot en la reincidència,
per part de la Inspecció de Treball. Planificar l'activitat
inspectora tenint en compte i prioritzant aquells sectors amb
nivells de temporalitat més alta i que concentren en major
grau joves i dones.
- Desplegar
l'acció inspectora per detectar i sancionar les situacions
clarament il·legals de prestamisme laboral que es vehiculen a
través de les anomenades "empreses de serveis integrals".
Així mateix, cal limitar la subcontractació i impedir
la subcontractació en cadena, i no admetre en cap cas que es
produeixi desorientació i indefensió per part de la
gent jove treballadora dels subcontractes. Cal aprofitar les
oportunitats que aporta el nou Estatut en aquest sentit.
- Evitar
la contractació temporal i via ETT per part de
l'Administració de la Generalitat de Catalunya i de la
resta d'administracions públiques catalanes.
- Crear
serveis estables, integrats i territorialitzats destinats a la
informació, orientació, formació, inserció
laboral i autoempresa. Acabar amb la situació actual de
descontrol dels centres de formació ocupacional i iniciar un
procés de transició en previsió de la reducció
dels fons de la UE. Això vol dir augmentar el finançament
amb recursos propis. Impulsar decididament el Servei Públic
d'Ocupació perquè sigui una eina d'inserció
laboral efectiva que no obligui la gent jove a adreçar-se a
les ETT i a les empreses de col·locació.
- Establir
estratègies de seguiment i avaluació de totes aquelles
persones que expulsa el sistema educatiu. A totes les poblacions i
comarques, impulsar plans de seguiment de cada jove que finalitza
l'ensenyament secundari sense obtenir el graduat amb l'objectiu
de derivar-los a altres ofertes formatives, reincorporar-los a
l'ensenyament reglat i afavorir-ne la inserció al mercat de
treball en ocupacions estables, de qualitat i segures.
- Augmentar
el Salari Mínim Interprofessional fins al 60% del salari
mitjà de Catalunya.
- Fer
una política d'ocupació específica per a les
dones joves, basada en mesures d'acció positiva i en una
política de formació ocupacional que sigui realment
eficaç en la inserció de les dones en el mercat
laboral i que trenqui amb rols estereotipats.
- Adaptar
els horaris dels serveis públics i del mercat de treball en
els àmbits que són de competència autonòmica
per afavorir que homes i dones joves comparteixin responsabilitats
en l'àmbit domèstic i del treball.
- Garantir
una xarxa de punts d'assessorament i orientació acadèmica
i professional al conjunt de municipis catalans. Potenciar, donar a
conèixer i dotar de contingut les oficines públiques
ja existents (sobretot del SOC), substituint efectivament les
empreses privades de col·locació i les empreses de
treball temporal, fins al punt que aquestes siguin del tot
innecessàries. Garantir que es treballi des dels centres
educatius, conjuntament amb les organitzacions sindicals juvenils,
els drets i els deures dels treballadors i treballadores a través
de crèdits variables. Els serveis informatius de
l'Administració han d'estar en diferents idiomes, amb la
qual cosa es facilita el seu ús per part de joves migrats.
- Eradicar
l'explotació de les i dels joves migrats sense l'aplicació
de mesures que tinguin com a conseqüència l'expulsió
del territori. Donar el permís de recerca de treball
permetria a curt termini una millora de les condicions d'entrada
en forma legal per part de joves immigrants.
- Regularitzar
la prostitució i vetllar pels drets i la integritat física
de totes les dones, especialment les dones joves migrades.
- Promoure
el cooperativisme empresarial i les empreses de finalitat social als
espais de formació de joves empresaris.
L'habitatge
La
Constitució reconeix en el seu article 47 el dret a un
habitatge digne. Malauradament, aquest dret és lluny de ser
garantit al país, sobretot per als col·lectius més
vulnerables, com és el cas de la gent jove. L'elevat preu de
l'habitatge combinat amb l'alta precarietat laboral, impedeix
l'emancipació, que és actualment el fenomen social
que més perjudica les opcions d'autonomia i llibertat dels i
de les joves, impedint-los crear un projecte de vida propi. Cal,
doncs, aprovar urgentment la Llei per al dret a l'habitatge
impulsada per ICV-EUiA des del Departament de Medi Ambient i
Habitatge i desplegar els drets reconeguts en el nou Estatut de
Catalunya on per primer cop es planteja solucionar el problema de
l'habitatge intervenint en el mercat.
Entenent
l'habitatge com un dret i no com un luxe amb el qual es pot fer
negoci impunement, proposem:
- Mesures
de construcció sostenible
- Fer
una política d'habitatge públic de promoció
directa des de la Generalitat, destinada als i a les joves,
prioritzant aquells que tenen rendes més baixes.
- Endegar
polítiques de protecció pública de l'habitatge
en la fiscalitat i en ajuts a determinats operadors, prioritzant la
intervenció pública o els projectes duts a terme per
entitats sense ànim de lucre i/o estructura cooperativa.
- Prioritzar
la construcció de parcs d'habitatge de lloguer en l'Acord
del nou Govern d'esquerres de la Generalitat de Catalunya.
- Dins
el compromís general d'assolir per a 2010 la promoció
de 20.000 nous habitatges protegits/any (80.000 en total), assegurar
que la meitat d'ells sigui de lloguer, prioritàriament per
a joves.
- Promoure
200 places i habitatges de lloguer assequible, destinats a
estudiants a cadascuna de les zones universitàries catalanes
- Construir
edificis comunitaris (Residències per a l'emancipació)
destinats al primer habitatge o a situacions especials conjunturals,
amb alguns serveis compartits i espai individualitzat i dotats de
personal i servei i preferentment cogestionats. Aquestes promocions
han de ser prioritàriament per a joves en situació
molt precària.
- Impulsar
mesures per garantir l'autonomia personal dels i de les joves amb
discapacitats (habitatges adaptats, assistència personal,
ajudes tècniques...). Fer possible que les borses joves
d'habitatge tinguin informació sobre el nivell
d'accessibilitat o possibilitat d'adaptació dels pisos.
- Potenciar
les auditories de gènere a l'hora de dur a terme la
planificació urbanística.
- Exercir
control sobre els pisos sobreocupats i l'infrahabitatge.
- Consolidar
la creació de les Oficines d'habitatge a totes les ciutats
de més de 10.000 habitants i impulsar, des d'aquestes
oficines, serveis d'informació, assessorament i gestió
de la rehabilitació d'habitatges, programes de mediació
entre joves i propietaris...
- Donar
prioritat a la recuperació tant d'habitatges com de zones
i/o barris degradats, i promoure la rehabilitació amb ajuts a
canvi de garantir la sortida al mercat dels pisos.
- Regular
la masoveria urbana -cessió d'un habitatge deshabitat a
joves que el mantenen i l'usen sempre amb el consentiment del
propietari i l'acció mitjancera d'un organisme públic-
com a eina per evitar l'envelliment dels immobles. Impulsar la
creació de cooperatives de masoveries urbanes.
- Crear
un programa de masoveria urbana que faci un cens dels habitatges
desocupats i promogui l'acord entre propietari i ocupants, de
manera que s'asseguri l'ocupació de l'habitatge, tal
com estigui buida, i que no afavoreixi que el propietari pugui
negar-se i continuar especulant.
- Impulsar
les reformes legislatives necessàries per facilitar que els
ajuntaments puguin intervenir fiscalment i gravar els habitatges
desocupats sense causa justificada.
- Crear
mecanismes perquè els i les joves puguin hipotecar el 100%
del valor de l'habitatge protegit i no només un 80%.
La
participació: el poder per a la gent jove
El
nostre concepte de participació és el model associatiu,
on la ciutadania organitzada engega processos col·lectius per
a la presa de decisions i els executa. Entenem que aquest model de
participació és el que permet educar en el compromís,
la responsabilitat, l'organització i la dimensió
col·lectiva. És a dir, el model que ens ensenya a viure
plenament la democràcia i exercir els drets i els deures de la
ciutadania.
Algunes
de les propostes que es plantegen són extretes del document
"186 propostes per l'Associacionisme Juvenil. Per una democràcia
més participativa" que va aprovar el CNJC l'any 2002.
Encara queda molt camí per recórrer en aquest sentit i
ICV-EUiA vol deixar constància dels reptes que ajudarien a fer
dels i de les joves protagonistes en el camí del progrés
social.
- Prioritzar
la interlocució amb l'associacionisme juvenil per tal que
sigui tingut en compte en el disseny, l'aplicació i
l'avaluació de les polítiques públiques i els
programes de joventut. Apostar per la promoció i la creació
de plataformes territorials de joventut.
- Convertir
el Pla Nacional de Joventut en un veritable espai de governabilitat
de les polítiques públiques de joventut del Govern de
la Generalitat amb la implicació real en el disseny,
realització i avaluació de la gent jove.
- Reconèixer
el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) com un
veritable punt de trobada, cooperació i intercanvi entre les
associacions juvenils catalanes. I que com a plataforma
interassociativa que genera espais de debat i transforma els valors
i els discursos de les entitats en projectes i accions conjuntes,
tot canalitzant les seves demandes; pugui tenir un paper central en
l'avaluació de les polítiques públiques,
especialment i de forma significativa, les de joventut. Per això,
la SGJ haurà de garantir la suficiència de recursos
tècnics i econòmics d'acord amb el seu creixement i
implantació territorial.
- Assegurar
la participació institucional de la gent jove en el seguiment
de les polítiques públiques de joventut de la
Generalitat garantint la intervenció del Consell Nacional de
la Joventut de Catalunya (CNJC). Justament per reivindicar la plena
ciutadania de la gent jove i el reconeixement del paper que
representa el moviment associatiu juvenil en la construcció
democràtica de Catalunya. Han de ser els mateixos joves els
qui puguin avaluar les polítiques, ja que de la mateixa
avaluació sortiran les noves estratègies. Cal garantir
una continuïtat a les decisions que es prenen.
- Elaborar,
conjuntament amb les entitats, un mapa d'equipaments juvenils que
contempli les diferents necessitats d'espai i recursos de les
entitats.
- Apostar
per la democratització del poder. Això es tradueix en
l'establiment de sistemes de cogestió amb el Consell
Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) de tots aquells serveis
que es gestionen actualment, com a veritable cessió del poder
a la mateixa gent jove. L'experiència de Barcelona n'és
un bon exemple.
- Prioritzar
el paper de l'Observatori de Joventut de la Secretaria General de
Joventut per tal que es tingui un coneixement acurat de la realitat
juvenil, així com donar suport a la creació d'un
programa universitari d'àmbit nacional que aprofundeixi en
l'estudi de les polítiques de joventut.
- Fomentar
mesures d'acció positiva en clau de gènere en els
processos participatius i en els òrgans de decisió
dels espais juvenils per tal de reforçar l'empoderament de
les dones joves i feminitzar també el teixit associatiu
juvenil, ja que encara hi ha un llarg camí per recórrer
en aquest aspecte.
- Establir
un sistema de seguiment i avaluació de les polítiques
de joventut que duen a terme els municipis i els consells comarcals
amb l'objectiu d'aconseguir que les polítiques públiques
de joventut es portin a terme en el conjunt dels municipis catalans.
- Plantejar
suports indirectes a les associacions: exempcions fiscals, ajuts al
manteniment d'infraestructures, al lloguer de locals a través
de crèdits tous i de l'aval de l'Administració o,
fins i tot, a la compra quan l'ús social dels locals
estigui assegurat. Així com garantir transparència en
els criteris d'atorgament de subvencions.
- Apostar
per un model de concerts plurianuals amb les organitzacions juvenils
que permetin un suport estable de l'estructura, a més de
millorar les subvencions finalistes per a activitats concretes.
- Garantir
el dret a la llibertat sindical perseguint la discriminació
per part de les empreses. Promoure l'afiliació sindical de
la gent jove que treballa.
- Impulsar
una veritable xarxa d'informació i dinamització
juvenil comarcal i municipal on la mateixa gent jove sigui
protagonista en el desplegament de la informació i la
dinamització.
- Ampliar
la xarxa d'equipaments juvenils així com els seus usos i
horaris. Tendir cap a un model de gestió cívica o
cogestió on les persones i les entitats usuàries
(sobretot les associacions) prenguin protagonisme en les decisions i
l'Administració els doni suport dotant-los de recursos.
- Promoure
la incorporació dels joves a la política a partir de
la possibilitat que els més grans de 16 anys puguin votar a
les eleccions municipals.
- Fomentar
la participació dels estudiants als centres educatius,
promovent l'associacionisme estudiantil i dotant-lo de capacitat
de codecisió i cogestió en l'activitat dels centres.
L'educació
L'educació
ha de ser entesa com un procés que, al llarg de tota la vida,
desenvolupa les aptituds de les persones per tal que siguin
autònomes, solidàries, responsables i compromeses amb
el futur de la comunitat. La formació de la sensibilitat,
l'expressivitat i la convivència també construeixen
la ciutadania. Si definim l'educació d'aquesta manera,
llavors s'hauria d'interpretar com un procés que va més
enllà de l'ensenyament com a institucionalització de
l'aprenentatge d'habilitats i de la transmissió de
coneixements i de valors. És per això que s'han
d'implementar estratègies per tal que l'educació
garanteixi una formació integral dels i de les joves. Apostem
per una universitat pública i de qualitat com a únic
mitjà per garantir la igualtat d'oportunitats a l'hora de
cursar estudis superiors.
- Prioritzar
l'enfortiment de la formació professional com a camí
per generar igualtat d'oportunitats entre la gent jove que pretén
aconseguir una professió.
- Desplegar
acuradament el Pacte Nacional per a l'Educació aprovat pel
Govern de les esquerres plurals en favor d'una educació
laica i pública com a eina que els homes i les dones se
sentin lliures i puguin ésser dotats de plena capacitat
d'acció, gaudint de possibilitats de créixer,
formar-se sempre, viure i actuar.
- Dissenyar
i posar en marxa programes específics de foment de la
coeducació i la participació en el currículum
escolar. Introduir transversalment als currículums escolars
el foment de la igualtat entre gèneres i tractar la prevenció
d'actituds sexistes des de la infància.
- Fer
prevenció de les relacions abusives en els centres educatius,
a través de l'associacionisme educatiu, i les escoles de
pares i mares.
- Desenvolupar
una política de beques (matrícules, allotjament i
diners) que incentivi els alumnes capacitats a continuar els
estudis, davant de l'alternativa d'incorporar-se al mercat de
treball, en la perspectiva d'assolir una taxa d'escolarització
postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys;
tal com recollia el Pacte del Tinell.
- Facilitar
la convalidació dels títols acadèmics de les
persones migrades i augment dels recursos econòmics, horaris
i centres on es donin classes de català i castellà per
tal d'accedir a llocs de treballs qualificats.
Apostem
per una universitat pública i de qualitat com a únic
mitjà de garantir la igualtat d'oportunitats a l'hora de
cursar estudis superiors. Cal aconseguir la igualtat
d'oportunitats en l'accés a l'educació superior,
és a dir, arribar a la gratuïtat formal. La nova reforma
pedagògica a la universitat (Procés de Bolonya) ha de
venir acompanyada de recursos humans i materials per tal de poder
desenvolupar-la sense convertir les universitats públiques en
elitistes.
- Garantir
que l'alumnat i les associacions d'estudiants siguin escoltades
i puguin participar activament en l'aplicació de l'Espai
Europeu d'Educació Superior.
- Ampliar
la incidència dels programes comunitaris Erasmus, Leonardo i
altres i complementar els recursos per tal que hi puguin accedir el
conjunt de la gent jove.
- Garantir
preus públics a l'accés dels ensenyaments artístics
com ara disseny gràfic, fotografia, creació digital...
- Fomentar
un sistema de beques per a les despeses indirectes (llibres,
transports...) que trenqui les desigualtats i que serveixi per
aconseguir la gratuïtat real de l'educació superior.
La proposta de sistema de beques és el següent:
- Beques-salaris:
per a persones amb un nivell baix de renda, per cobrir els costos
indirectes i el cost d'oportunitat de no treballar
- Beques
directes: tendir a cobrir els costos indirectes, es podria establir
el criteri, segons la renda familiar
Augmentar
la despesa pública en educació superior, la Llei
catalana d'universitats hauria d'anar dotada d'un pla
de finançament que augmentés la despesa de l'1,1%
del PIB actual a l'1,75% i l'increment de la despesa total en
beques i ajuts del 0,09% actual al 0,27% del PIB, adaptant-nos a la
mitjana europea en despesa en l'ensenyament superior.
- Millorar
la qualitat de l'educació superior a partir de l'augment
de recursos humans i financers. Per millorar els recursos humans,
cal la desmassificació de les aules, baixant així les
ràtios a les aules i les tutories dels docents.
- Reconèixer
políticament, socialment i econòmicament les entitats,
organitzacions i institucions de l'educació no formal
(federacions d'escoltisme i esplai, sindicats i associacions
d'estudiants, mares i pares d'alumnes, xarxes de centres de
temps lliure...).
- Recolzar
la formació de la gent implicada, principalment joves, en el
fet d'educar (monitors i caps, representants sindicals, mares i
pares...).
- Garantir
infraestructures i l'accés a instal·lacions i espais
on poder desenvolupar la seva activitat. Prioritzar l'obertura
dels equipaments escolars en caps de setmana per tal que les
entitats juvenils i els mateixos joves en puguin fer ús.
- Recolzar
la difusió necessària de l'oferta educativa:
promoció de la generalització d'experiències
que contribueixen a potenciar l'educació no formal (ciutats
educadores, projectes educatius de ciutat, consells locals de
joventut, campaments, colònies i activitats d'estiu, fòrums
d'educació, escoles de mares i pares...).
- Establir
mesures que interrelacionin centre educatiu-entorn (participació
del centre educatiu al barri o poble i participació del poble
o barri al centre educatiu en la línia de compartir el
capital educatiu i social de la comunitat. Universalitzar el
Programa de Plans Educatius d'Entorn emmarcat dins del Pacte
Nacional per a l'Educació i aplicats en els diferents
projectes educatius municipals.
Establir
sistemes d'informació en tots els espais juvenils (casals,
centres cívics, punts d'informació juvenil, centres
d'ensenyament...) que faciliti a les dones la detecció de
situacions de violència familiar i garanteixi l'accés
als recursos disponibles per a les afectades.
Promoure
el treball educatiu en els mitjans de comunicació social:
(televisió, ràdio, premsa, revistes dirigides a
joves.); control dels continguts i de la publicitat en horaris
infantils de les cadenes de televisió de cobertura estatal,
nacional i local.
Facilitar
decididament l'accés a les noves tecnologies al conjunt de
la gent jove.
Mobilitat
- Facilitar
l'ús del transport públic entre els i les joves, cal
que tothom pugui accedir a la T Jove fins als 27 anys, tant si
estudia com si no. Ara només s'hi pot accedir fins als 21 o
fins als 25 la gent jove que estudia. Crear una T Jove mensual.
- Prioritzar
el traspàs de Rodalies RENFE i millorar el seu servei,
especialment a les línees més malmeses i antigues.
- Ampliar
l'abast de la T Jove a la RENFE i a les empreses concessionàries
de transport públic.
- Impulsar
un increment de les línies nocturnes del transport públic,
així com un increment de la freqüència. Ampliar
la xarxa de transport públic nocturn fora de Barcelona i de
la RMB.
- Facilitar
l'ús combinat de la bicicleta i el transport públic.
Promoure i fomentar la interconnexió entre centres urbans
propers mitjançant carrils bici.
- Promoure
l'acostament dels centres d'estudi, de treball i d'oci cap a
les zones on resideixen els seus usuaris i treballadors, en el camp
de la planificació territorial.
- Garantir
la plena accessibilitat al transport públic per a persones
amb mobilitat reduïda.
Llibertats
personals
Per
garantir tot els camins cap la l'emancipació de la gent jove
el Govern de la Generalitat ha de desenvolupar altres accions
orientades a garantir l'exercici de les llibertats personals dels i
de les joves.
Una
societat no és plenament democràtica si una part
important de la seva ciutadania no gaudeix del respecte, la igualtat
i la llibertat que li correspon. És en aquest sentit, per
assolir una societat cohesionada, que aquesta ha de garantir la
igualtat de drets i d'oportunitats per al desenvolupament personal
i comunitari, atenent i respectant la diversitat.
Cal
potenciar les polítiques culturals que fomenten la
creativitat, que desenvolupen l'expressivitat, la sensibilitat,
l'esperit crític i el sentiment de pertinença a una
comunitat. La proposta cultural i l'art de la gent jove és
un projecte polític i participatiu, ja que a partir de la seva
pròpia autonomia, construeix un discurs propi que dóna
resposta a la realitat que els envolta, amb ànim de
transformar-la. És també un projecte educatiu, on els
valors cobren importància per damunt de l'acció
impulsiva. És un projecte social, perquè s'inscriu en
dinàmiques comunitàries on les xarxes tenen sentit. I,
finalment, és un projecte transversal i imprescindible, perquè
afecta totes les dimensions del i de la jove i perquè aquestes
són necessàries per enriquir les persones.
Fa
falta radicalitat per a l'oci juvenil perquè les propostes
d'oci alternatiu impulsades per les diferents institucions no
funcionen. La gent jove acaba formulant les seves propostes en funció
dels seus interessos, deixant de banda les propostes institucionals
en la majoria de casos. Algunes propostes en aquest àmbit són:
- Evitar
polítiques paternalistes de seguiment del corrent del mercat
que faciliten pràctiques consumistes i poc sostenibles.
Apostar per un nou paradigma d'oci juvenil que no caigui en la
idea de l'únic espai de la gent jove és la nit o el
fet d'anar de comprar.
- Apostar
per un model d'oci alternatiu que es construeixi sobre la base de
la importància de la creació i l'ús de la
cultura. Abandonar la idea que l'Administració ha de copiar
malament i sense els recursos necessaris, allò que ja fa el
mercat.
- Fer
accessible econòmicament els preus que ha de pagar la gent
jove (estudiants o no) per accedir a actes culturals.
- Donar
suport i recursos a l'associacionisme cultural i els grups de
joves, sobretot aquelles entitats que fomentin la cultura impulsada,
realitzada i gestionada per la mateixa gent jove.
- Augmentar
la xarxa d'equipaments arreu del territori destinats a gent jove i
fer realment heterogenis els equipaments destinats a totes les
franges d'edat.
- Apostar
decididament per l'autogestió o la gestió cívica
dels espais públics específicament destinats a la gent
jove i garantir que existeixi cohabitació real en espais de
relació intergeneracional.
- Obrir
espais per a l'estudi allà on sigui possible a les hores
que demana la gent jove.
La
prevenció i la promoció de la salut
La
salut és una manera de viure autònoma, solidària
i feliç. L'estat de salut d'una persona ve determinat per
diversos factors: l'estil de vida, l'entorn i el poder
adquisitiu, el sistema d'assistència sanitari i la biologia
humana. Diversos estudis demostren que l'estil de vida, la classe
social i l'entorn són els factors que més influeixen
en la determinació de la salut d'un individu o d'una
comunitat.
- Incorporar
a l'itinerari escolar de l'ensenyament secundari l'educació
per a la salut i sobre la sexualitat.
- Reduir
el preu del preservatiu fins a un preu simbòlic. Assegurar la
seva distribució en els espais de trobada dels i de les
joves.
- Garantir
el dret de les dones a decidir sobre la interrupció de
l'embaràs amb independència de la seva edat, estat
civil i nacionalitat.
- Aplicar
polítiques efectives de prevenció de la SIDA. Donar
suport a les entitats que treballen amb determinats col·lectius
més vulnerables.
- Prioritzar
les polítiques de prevenció i promoció de la
salut per lluitar contra els problemes generats pels trastorns
alimentaris i els trastorns psicològics entre la gent jove.
Facilitar informació en tots els espais juvenils sobre la
importància de mantenir dietes equilibrades i adequades a les
necessitats per evitar aquests trastorns.
- Impulsar
mesures que evitin l'actual model d'exclusió basat en
determinats cànons estètics fomentats publicitàriament
i comercialment pel sector del tèxtil i de la imatge.
- Impulsar
una regulació no penal de totes les drogues, per tal de
poder-ne controlar la qualitat i l'accés. Adoptar un punt
de vista no criminalitzador d'aquest tema (també des de
l'educació) i dotar des de les institucions informació
completa i objectiva sobre els efectes del consum de drogues, amb
l'objectiu de contribuir a l'eradicació de les màfies.
- Crear
una xarxa de mediadors en tots els centres hospitalaris i d'atenció
primària per facilitar la comunicació i el treball
d'integració de la gent jove immigrada.
|
|
