El repte que suposa el fenomen de la immigració és una de les qüestions
principals
que ha d’afrontar la societat catalana. De les actituds, decisions i polítiques
que es decideixin ara en dependrà el grau de cohesió de la societat
catalana en el
futur, perquè en el segle XXI siguem també un sol poble.
1. La situació actual
En molt poc temps el nombre de persones residents estrangeres ha passat de
121.355 (1998) a 866.814 (2006). L’aportació de la immigració a
la societat catalana és netament positiva:
- Sense immigració el PIB hauria caigut un 0,6% anual.
- La nova població immigrant està canviant la tendència
demogràfica de Catalunya
a l’envelliment: nova població jove. Ja som 7 milions.
- Els treballadors estrangers ja suposen més del 12% dels afiliats a
la Seguretat
Social.
La baixa natalitat de Catalunya i Espanya, el creixement econòmic amb
demanda
de nous llocs de treball no coberts, més la situació de pobresa
dels països
d’origen són les causes de les migracions.
2. Els objectius d’ICV-EUiA
Malgrat els avenços realitzats la darrera legislatura hi ha una gran
desproporció
entre el volum del fenomen migratori -l’elevat nombre de nova població resident-
i
els serveis públics destinats a canalitzar aquesta nova realitat.
Una bona política d’acollida serveix també per reduir els
temors i la desconfiança
en la població autòctona. Les polítiques d’immigració no
només han d’actuar sobre
la població immigrada sino sobre el conjunt de la ciutadania. Els nostres
objectius
són:
a) Garantir la plena igualtat, en drets i deures, de totes les persones que
viuen
i treballen a Catalunya.
b) Impulsar la plena integració social i ciutadana de totes les persones
immigrades
c) Regular i ordenar els fluxos migratoris en general, i l’arribada de
nova població
immigrant a Catalunya.
d) Promoure la identificació amb el país de les persones nouvingudes,
amb la
seva identitat, llengua i cultura, com a referent comú i eines d’integració.
3. La proposta d’icv –euia
3.1. Creació d’un Servei Català d’Acollida a la Immigració i
els Refugiats (SCAIR)
i d’un Servei de Mediació Intercultural, que seran els principals
impulsors del Pla
d’Acollida. Aquests nous serveis públics es crearan mitjançant
la llei d’acollida i
estaran adscrits a la Secretaria d’Immigració, que ha de dependre
directament del
Conseller Primer o del President de la Generalitat.
• La primera acollida és fonamental per evitar les dinàmiques
de marginació i
segragació que fan difícil la integració, així com
per afavorir la identificació de la
persona immigrant amb el país receptor.
• En aquests moments la primera acollida la realitzen ONGs, que tenen
un protocol
de col·laboració amb el Govern de l’Estat. En compliment
de l’Estatut, la Generalitat
és qui té la competència de les polítiques d’acollida
i per tant ha d’establir
els protocols corresponents amb les ONGs.
• El Servei Català d’Acollida a la Immigració i als
Refugiats tindrà com a objectiu
garantir la informació i l’acompanyament inicial de les persones
immigrades, tenint
en compte la diversitat de situacions i d’itineraris migratoris. I de
forma coordinada
amb el conjunt de la xarxa de serveis socials i les ONGs especialitzades.
• El Servei es configurarà com un programa paraigüa que donarà suport
a les
accions que ja realitzen els Ajuntaments i impulsarà la creació de
serveis allí on
no existeixin, amb l’objectiu de crear una xarxa d’acollida a la
immigració arreu del
territori.
• En aquests moments el període d’acollida és de només
quinze dies. Cal que
el període d’acollida i seguiment sigui de tres mesos.
• Les seves tasques seran:
- Oferir acolliment temporal a les persones immigrades que ho requereixin. Xarxa
de places d’allotjament adient.
- Promoure l’empadronament per facilitar la integració i garantir
l’accés als serveis
bàsics.
- Garantir l’accés a la informació sobre el marc jurídic
i cultural de la nostra societat,
informació sobre drets i deures socials (web, telèfon, campanyes
informatives...)
- Facilitar l’accés als serveis sanitaris, a l’escola, als
serveis socials, a la formació
i inserció laboral de les persones nouvingudes.
- Oferta gratuïta de cursos de llengua catalana i castellana.
- Impulsar conjuntament amb els ajuntaments sessions i cursos de benvinguda
per conèixer l’entorn públic, cívic, administratiu
i associatiu de Catalunya i del municipi,
com ja fan alguns Ajuntaments.
- Facilitar el retorn voluntari de les persones immigrades als seus països
d’origen.
• El Servei Català de Mediació Intercultural donarà resposta
als possibles conflictes
de convivència que es puguin produir, realitzant una tasca preventiva.
3.2. Pla per la integració ciutadana: amb l’objectiu d’impulsar
una política transversal
a favor de la integració ciutadana de les persones immigrants, a través
dels
eixos:
• Educació: incrementar el nombre d’aules de primera acollida.
Garantir a través
de les Oficines Municipals d’Educació l’accés en
igualtat de condicions a una
educació de qualitat de tot l’alumnat, evitant la concentració en
determinades escoles.
• Ocupació: combatre l’explotació laboral dels treballadors
immigrants en situació
irregular que treballen a l’economia submergida. Campanyes d’inspecció pel
compliment dels drets laborals.
• Habitatge: reforçar les xarxes de mediació i d’inclusió,
mecanismes de mediació
entre el mercat i els immigrants respecte a preus, condicions d’habitabilitat
i de
contractació.
• Integració de la dona immigrada: Promoure programes específics
per a la formació
i la inserció laboral de les dones amb especials dificultats. Garantir
i estimular
l’accés als serveis educatius i a la participació associativa.
• Participació ciutadana: promoure la participació de les
persones immigrades a
la xarxa d’entitats. Realitzar campanyes informatives.
• Cal incorporar la diversitat cultural, de forma transversal, als serveis
públics,
incorporant la diversitat lingüística i els mediadors en els serveis
socials, sanitaris
i educatius.
3.3. Impulsar el reconeixement del dret a vot de les persones immigrades a
les
eleccions municipals, amb un període mínim de residència
de tres a cinc anys.
Davant la immigració només hi ha tres actituds possibles: fomentar
la por i el
temor, com fa el PP; amagar el debat sobre la immigració i, finalment,
promoure
una real integració ciutadana que inclogui també el reconeixement
dels drets polítiques,
fent pedagogia sobre la realitat de la immigració.
El PSC i CiU estan entre la primera i la segona opció. ICV-EUiA ens
situem, sense
pors, en la tercera, que és l’únic camí perquè Catalunya
no sigui una societat
dual o fragmentada per l’origen.
