Què diem

ICV-EUiA, un projecte per a la modernització de Catalunya

Una política basada en l’ètica, l’equitat i l’ecologia

Joan Saura

07 de setembre de 2006

Versió PDF | Enviar en format PDF per correu

- Som a la vigília d’unes noves eleccions. Les properes eleccions no decidirem el nom del proper president, malgrat que s’intentarà personalitzar al màxim la campanya. Catalunya és una societat plural i el seu mapa polític reflecteix aquesta pluralitat. El dia 1 de novembre decidirem sobre quina majoria plural es constituirà el nou Govern de Catalunya.

- Les properes eleccions hem de decidir entre una opció de govern de dretes o una d’esquerres, però també hem de decidir entre tornar al passat o avançar cap al futur, entre unes polítiques antigues i unes polítiques modernes. L’1 de novembre és una cruïlla amb quatre camins: la dreta i l’esquerra, però també podem anar endavant o enrere, i de vegades, en nom del progrés, també és possible anar enrere.

- La meva intervenció d’avui vol explicar quin és el model que proposa Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa. Quin és l’horitzó que volem per Catalunya. Una proposta que vull sintetitzar en dues idees:

• El nostre projecte té per objectiu la modernització social, ecològica i política de Catalunya.

• ICV-EUiA volem liderar aquest projecte de modernització i per això aspirem a ser la força decisiva del proper govern plural d’esquerres.

Idees què explicaré en els següents apartats:

- Catalunya ha millorat molt des del 2003.

- El balanç de l’experiència de Govern d’esquerres.

- Què entenem per modernització.

- El projecte d’ICV-EUiA per a la modernització de Catalunya.

- I la voluntat de la Coalició per liderar aquest projecte de modernització.

Un país que ha millorat molt des del 2003.

En primer lloc vull començar fent una diagnosi de la Catalunya del 2006, per veure quin és el punt de partida, quina és la situació del país en relació al 2003.

- El 2003, era un lloc comú dir que Catalunya estava perdent pes específic en l’economia espanyola. La Cambra de Comerç, el Col·legi d’ Enginyers, els sindicats coincidien en assenyalar el baix nivell de preparació de Catalunya per afrontar els reptes d’una economia en transició de l’economia industrial a l’economia del coneixement.

- En aquells moments predominava el temor què Catalunya acabés sent un país desindustrialitzat, basat exclusivament en el sector serveis, bàsicament el turisme, i la construcció. Un país deu punts per sota de la despesa social pública europea, amb importants dèficits en inversió social, en formació, en I+D. I una administració pública fortament endeutada. Un país farcit de conflictes ambientals, com el projecte de transvasament de l’Ebre.

- Avui, després dels tres primers anys de govern de plural de les esquerres podem dir que el 2006 estem millor que el 2003, que hem avançat. Evidentment no tot és imputable a l’acció del Govern, però la realitat desmenteix que les esquerres no saben gestionar, que quan governen les esquerres arriba el desgavell econòmic.

La població ocupada ha passat del 66,71% al 71,47% superant l’objectiu de la UE d’assolir el 70% d’ocupació el 2010. La taxa d’atur ha passat del 10,35% al 6,51%, 105.000 persones menys a l’atur. Han estat els millors registres en els darrers 30 anys.

(El creixement de l’ocupació ha estat de 426.000 persones, 389 llocs de treball diaris, el creixement de l’ocupació més gran de la nostra història recent)

El creixement del PIB, 3,6% ha estat superior al del conjunt d’ Espanya.

El sector industrial s’està reactivant amb un creixement de la inversió del 5% anual.

L’economia catalana continua sent capdavantera a l’estat amb el 18,8% del PIB espanyol.

El dèficit de la Generalitat s’ha reduït. S’ha passat d’un dèficit de 1.264 M d’€ a un dèficit de 250 M d’€ en menys de tres anys.

- Això no vol dir que tot estigui fet, les dades de creixement del PIB i les dades macroeconòmiques no expliquen la complexitat de la realitat social. Catalunya encara arrossega dèficits econòmics, socials i ecològics, dèficits que afecten als treballadors i als sectors socials més desafavorits:

La taxa de temporalitat, tot i ser inferior a l’espanyola és del 26,8%, i entre els joves de 16 a 24 anys del 60,2%. El 2005 de 2.667.000 contractes realitzats, 2.324.000 van ser temporals i 341.000 indefinits.

El 17,7% de la població es troba en risc de pobresa, per sota dels 7600 € anuals.

Els preus dels habitatges han crescut de forma continuada, un 179% en el conjunt de Catalunya de 1997 a 2005.

El fracàs escolar continua sent molt elevat, el 66% dels joves finalitza la segona etapa de l’educació secundària, la mitjana de la UE-25 és del 78,5%.

Aquestes dades posen en evidència que encara que s’ha avançat molt en quasi tres anys de govern i només dos exercicis pressupostaris complerts, no són suficients per resoldre problemes estructurals, en bona part herència de vint-i-tres anys de Govern del nacionalisme conservador. Es tracta de dèficits econòmics, socials i ecològics que representen una hipoteca pel nostre futur.

La primera experiència de Govern d’esquerres des de la República.

El balanç del Govern pot sintetitzar en tres idees: un govern que respon a una majoria social, que ha realitzat noves polítiques d’esquerres i que ha impulsat el nou Estatut.

2.1 Una majoria social real.

- L’objectiu de les tres forces d’esquerres era impulsar un canvi profund en les polítiques. No es tractava simplement de fer fora CiU, com sempre diu Mas, no era una coalició negativa, sinó que responia i respon a una majoria social que volia el canvi, que volia una alternativa al Govern.

- La societat catalana ha estat històricament una societat progressista, avançada, amb una tradició arrelada de moviment obrer; en l’avantguarda dels canvis polítics que s’han produït a Espanya. Però amb molt poques experiències de Govern d’esquerres.

- Malgrat que la societat catalana és majoritàriament progressista, el nacionalisme conservador de CiU ha governat més de dues dècades, pràcticament en solitari, només amb el suport d’ERC els primers anys i del PP els anys finals.

- A finals de 2003 es va iniciar la primera experiència de Govern de les esquerres, de tres forces d’esquerres que eren la suma de tres corrents polítiques, amb fortes arrels socials, diferents i complementàries. El Govern catalanista i d’esquerres és el que més s’assembla a la complexa i plural realitat social del país de tots els governs del període democràtic.

2.2 Noves polítiques, polítiques d’esquerres.

- El balanç que fem d’aquest període és pot sintetitzar en l’èxit de les polítiques i la crisi de la política.

- Èxit de les polítiques perquè s’ha gestionat millor i s’ha governat fent polítiques d’esquerres en pràcticament tots els camps, i crisi de la política per la impossibilitat de mantenir la coalició després de què ERC optés per rebutjar el principal projecte i el principal èxit d’aquest govern.

- Catalunya ha avançat molt amb la democràcia i l’autogovern. Però el Govern de CiU, especialment els darrers vuit anys, es va caracteritzar per fer un seguit d’opcions que ens han hipotecat com a país i que el Govern d’esquerres ha canviat:

Govern de CiU	Govern catalanista i d’esquerres
Una inversió social de mínims, que es va mantenir molt allunyada de la mitjana europea i de moltes CCAA.	Un increment de la inversió social del 58% en tres anys.
Inversió de 365€ any per habitant.	Inversió de 691€ any per habitant
Una política d’habitatge residual. Disminució de l’oferta d’habitatge protegit de 16.033 unitats el 1996 a 6.936 el 2002.	Pla pel dret a l’habitatge: 34.483 habitatges protegits realitzats i iniciats, el 82% dels 42.000 compromesos al Tinell. Reserves de sòl per construir els propers anys 53.000 habitatges protegits més
L’escola pública no va ser mai una prioritat, despesa pública no universitària era del 2,7% del PIB	Increment pressupostari mig del 15% (CiU 8%) Amb aquest ritme el 2010 ens situarem a la mitjana europea (5,6%). Pacte Nacional per l’educació: iguals condicions de tots els centres amb finançament públic.
Manca de polítiques industrials actives i manca de concertació social.	Acord per la internacionalització o la competitivitat de l’economia catalana signat pel Govern, els sindicats i la patronal. Compliment del 66% dels compromisos, amb una inversió de 2.600 milions d’€
Política territorial i ambiental dominada pel mercat. Suport del Govern a projectes com el PHN. S’atura el transvasament de l’Ebre i es posen en marxa inversions alternatives amb finançament de la UE.	Adjudicació de la dessaladora del Prat, per 166 M d’€, que aportarà el 20% de l’Àrea Metropolitana.
La darrera presó es va construir el 1991, mentre la població penitenciària no ha parat de créixer, uns 500 interns cada any.	Pla d’equipaments penitenciaris amb 6.500 noves places
19% d’espais naturals protegits per la Xarxa Natura 2000 i amenaça de sancions de la UE per incompliment.	29,8% d’espais protegits per la Xarxa Natura 2000. Compliment dels requisits europeus de protecció de la natura.

- Vull sintetitzar el balanç del Govern en aquestes tres idees:

• Un Govern que ha actuat amb honestedat, transparència i rigor:

- Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs. Transparència en el nomenament d’assessors.

- Regulació d’enquestes i de la publicitat institucional.

- El Parlament ha estat el centre de la vida política.

- Noves polítiques de participació. Procés participatiu de l’Estatut.

• Un Govern que ha donat resposta als problemes reals:

- Reducció de les llistes d’espera sanitàries en un 12% en dos anys i implantació del circuit de diagnòstic ràpid del càncer.

- Llei de barris per a la regeneració social i urbana de barris degradats. 600 M d’€ per 46 barris.

- Descontaminació del dipòsit de residus tòxics de Flix.

- Nova política d’habitatge.

• Un Govern que ha realitzat una nova política territorial i ambiental:

- Llei de protecció i ordenació del paisatge.

- Decret d’ecoeficiència de l’edificació.

- Pla de l’energia.

- Pla Director Urbanístic del sistema costaner.

- Política basada en la nova cultura de l’aigua.

2.3 Un salt històric per l’autogovern.

- Amb el nou Estatut hem assolit el nivell d’autogovern de la nostra història contemporània.

- Sense Govern catalanista i d’esquerres avui no hi hauria nou Estatut, en 23 anys de Govern la reforma de l’Estatut no va ser mai una prioritat. Aquest Govern ha patit la campanya més brutal que ha realitzat la dreta política i mediàtica en l’actual període democràtic.

- El Català llengua oficial a les institucions europees; impuls de l’Euroregió, participació directa en les decisions de la UE.

- Un Govern municipalista: nova relació amb els Ajuntaments basada en la cooperació i l’increment dels recursos.

Avui sembla que ningú no es reconegui ni amb el tripartit ni amb l’Acord del Tinell, avui tothom diu que ho faria diferent. Doncs bé, Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa, reivindiquem els continguts de l’Acord del Tinell com el programa de Govern més avançat que mai ha tingut Catalunya.

Catalunya, un país modern?

3.1 Què entenem per modernització?

- Per modernització entenem que Catalunya defineixi el seu propi model en un món en constant transformació i que esdevingui una de les societats més avançades d’ Europa en desenvolupament humà i sostenibilitat.

- Els països amb futur, els països que han combinat una economia neta i dinàmica amb justícia social, els països del nord d’Europa, han definit el seu propi model. Un que va més enllà de simplement preservar, sense cap canvi, el model social europeu i què està molt allunyat del model neolliberal nordamericà.

- Volem que Catalunya faci front als reptes del canvi de paradigma. A la transició d’una economia industrial a una economia del coneixement; del mercats nacionals als mercats europeus i globals; d’una societat estructurada en classe a una societat amb diferents eixos de desigualtat (de gènere, culturals, generacionals...), d’una societat més homogènia i estandaritzada a una societat culturalment diversa per la immigració i més individualitzada. D’una societat amb relacions socials verticals a una societat més polaritzada entre inclusió social i exclusió social. D’una societat basada en uns recursos naturals que es creuen inesgotables, en la qual l’energia, l’aigua i el territori són factors barats de producció, a una societat conscient dels riscos ecològics com el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos.

- No entenem la modernització com l’adaptació acrítica al globalisme econòmic, al neoliberalisme. Per la dreta i els poders econòmics modernitzar és simplement maximitzar els beneficis empresarials, cercant suposats avantatges comparatius com la mà d’obra barata o la manca de controls ambientals.

- ICV-EUiA estem radicalment confrontats a una idea de modernització basada en: el creixement econòmic il·limitat; el desmantellament de l’Estat del benestar; l’equiparació de flexibilitat laboral amb precarietat; la manca de controls ambientals; la mercantilització de tots els aspectes de la vida: la natura, l’educació, la salut, la cultura... Així com amb la modernització entesa simplement com la incorporació de més tecnologia.

- A Catalunya tenim els recursos per donar el salt cap endavant, per iniciar els canvis necessaris, com han fet altres països, però malgrat els avenços dels darrers anys les inèrcies del passat encara pesen molt :

• El PIB per càpita de Catalunya ja ha superat la mitjana europea i en canvi tenim una depesa social per càpita nou punts per darrera de la mitjana. Tenim indicadors social clarament negatius en relació a la capacitat de crear riquesa de l’economia, que indica que el creixement econòmic s’ha redistribuït de forma desigual: una alta taxa de precarietat, uns serveis socials assistencials molt febles, uns índex d’exclusió social elevats, amb sectors en risc de pobresa com els joves, dones i gent gran. Som, encara, una societat socialment injusta.

Avui milers de persones tenen la vida hipotecada, es troben en la ratlla de la pobresa per la combinació de treballs precaris, sous baixos i habitatge car. Segons un estudi recent sobre condicions de vida el 33,8% de la població no podria fer-se càrrec de despeses imprevistes i el 36,8% no se’n pot anar ni una setmana de vacances a l’any.

La generació millor preparada de la història té una perspectiva laboral marcada per la temporalitat i els salaris baixos, els anomenats mileuristes, més inestable que la dels seus pares. Una situació que fa que l’edat d’emancipació a Catalunya sigui de les més altes d’Europa.

• Ens considerem un país modern i avançat però ecològicament som poc eficients. Estem per darrera de les economies europees més avançades pel que fa a les polítiques ambientals, malgrat els avenços que s’han realitzat els darrers tres anys:

Som una societat dependent d’energies brutes i perilloses com el petroli i l’energia nuclear: el petroli és el 48,1% de l’energia primària consumida a Catalunya i l’energia nuclear el 24,7%. Les energies renovables només representen el 3,2% (fins al 2% és energia hidràulica)

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle van créixer a Catalunya un 45% des de l’any de referència del protocol de Kyoto fins el 2004

Un projecte per a la modernització social, ecològica i democràtica de Catalunya.

4.1 Estem aturant el país?

- Sovint se’ns acusa , sense cap base real, d’aturar el país, de promoure la cultura del no pel nostre rebuig a infraestructures insostenibles: Bracons, la MAT, el 4rt cinturó, els transvasaments de l’Ebre o del Roina o simplement perquè apliquem la normativa ambiental existent.

- Hi ha una part del món empresarial que ja ha iniciat el procés de canvi, però malgrat això encara hi ha sectors aferrats a la vella mentalitat. Una vegada vaig preguntat a un important dirigent empresarial què creia ell que hauria de fer el departament de MAH, i em va dir: res, durant dos anys no han de fer res, si volem ser competitius no hem d’afegir costos que ens fan perdre competitivitat.

- Aquesta cantarella l’hem sentida al mateix govern: no cal que siguem els primers de la classe, no podem aturar el país, no es pot frenar l’economia. Però els costos socials i ecològics existeixen i el problema és que fins ara els paguem entre tots.

- El que atura el país, com hem vist, són les polítiques antigues, el que atura el país és la precarietat, la baixa despesa social o la destrucció del medi ambient. Les polítiques ecològiques i socials modernes el fan avançar.

- A Catalunya estan sorgint noves pràctiques i noves polítiques, tant des de les administracions públiques com des de la societat, que desmenteixen que les polítiques ecològiques aturin el país:

• El sector verd de l’economia ja suposa el 3,1% del PIB (el 1996 suposava el 1,1%), ha facturat 4000 M d’€ i ocupa 52.000 llocs de treball.

• Les infraestructures no són només carreteres. La creació de noves infraestructures ambientals (depuradores, dessaladores, ecoparcs, tractament de purins) són imprescindibles per fer avançar el país. Les despeses en infraestructures ambientals va ser de 313 M d’€ el 2006.

• La nova cultura de l’aigua, basada en l’estalvi i l’eficiència. Es destinaran 1.100 M d’€ a 145 obres alternatives al PHN per a la regeneració, la recuperació i la dessalació. El transvasament del Roina és més car que la dessalació (0,7€ m3 front a 0,5€ m3)

• L’ordenança solar tèrmica de Barcelona. Ha permès passar de 1.650 m2 de plaques solars tèrmiques a més de 31.050 m2 tramitats fins el 2005, amb un estalvi de 4.368 tones de CO2.

• La millora de la xarxa i la construcció de nova xarxa ferroviària en el PITC, una de les aportacions d’ICV-EUiA, suposen una inversió de 31.346 Md’€

- Si a aquestes hi afegim que tenim el creixement econòmic més alt des del 2000 i un espectacular increment de la inversió pública, algú pot dir encara que aturem el país ?, algú pot dir amb rigor que les polítiques ecològiques paralitzen l’economia?.

4.2 El nostre projecte de modernització.

- Si la legislatura que ara acaba va ser la de la modernització del marc institucional, amb el nou Estatut, la legislatura 2006-2010 ha de ser la de la modernització social, ecològica i política del país.

- La propera legislatura un dels debats centrals serà a què destinem la millora del finançament autonòmic, com utilitzem la capacitat normativa que tenim, quines infraestructures es construiran amb l’important increment previs?

- Si no volem perdre el tren de la modernització, el sector públic ha de tenir un paper de promotor i d’impulsor de les noves polítiques, el mercat per ell mateix no és suficient per promoure la modernització. Les propostes de reducció dels impostos (que a vegades comparteixen CiU i PSC), acaben afavorint els més rics, i afeblint el sector públic.

- La reducció d’impostos i del sector públic no és una condició per la competitivitat, com diu la dreta. Segons el World Economic Fòrum entre les deu economies més competitives del món hi ha Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Noruega i Islàndia. Espanya està en el lloc 23. Aquests països es caracteritzen per: una despesa pública entorn del 50% del PIB i una elevada pressió fiscal.

- Volem combatre la idea de què ecologia i economia són conceptes antitètics. També la idea d’algunes forces d’esquerres que creuen que desenvolupament sostenible i ocupació són antagònics; que ecologisme i polítiques socials són dos camins diferents.

- No serem un país modern sinó tenim ocupació estable, uns serveis socials avançats i no fem un ús eficient de l’aigua, l’energia i el territori.

- Economia, justícia social i ecologia no només no són incompatibles sinó que és imprescindible un model de competitivitat basat en la justícia social i el desenvolupament sostenible si realment volem tenir futur com a país.

4.3 Els eixos de la modernització que proposem són socials, ecològics, polítics, de valors i de la mateixa identitat com a país:

Quan parlem de modernització ho fem des d’una perspectiva transformadora, des de l’esquerra i l’ecologisme de debò. No només volem reduir, moderar els impactes negatius de l’economia globalitzada, sinó que volem impulsar canvis econòmics, socials i ecològiques i volem promoure nous valors i nous estils de vida, alternatius als que avui no són encara dominants.

• La modernització social, amb el ple desenvolupament del títol de drets i deures del nou Estatut. No hi ha competitivitat sense equitat.

Una política per a la redistribució de la riquesa i la inclusió social, perquè tothom pugui, amb igualtat i valorant les diferències, desenvolupar en llibertat la seva vida. Per això cal:

- Impulsar la convergència en despesa social amb la UE, creixement de la despesa social, fins reduir els nou punts de diferència que ara ens separen.

- Una política per garantir el dret a l’habitatge: promoció de 20.000 habitatges protegits anuals, la meitat dels quals serà de lloguer, prioritàriament per joves, gent jove i sectors en exclusió.

- Desenvolupar uns serveis socials d’accés universal, que garanteixi l’atenció a les persones amb dependència.

- Una educació pública de qualitat.

- Un pla d’inclusió social contra la pobresa. Cal establir per llei una Renda Mínima Garantida per assegurar un nivell d’ingressos, de manera permanent i com a nou dret de ciutadania social, a totes les persones en edat laboral i una pensió bàsica universal per a les persones majors de 65 anys. La RMG complementarà de forma diferencial qualsevol renda que percebi la llar fins al nivell establert. Cap persona ha d’estar per sota del nivell de la pobresa.

Pensar que la despesa social redueix la competitivitat és un greu error. La manca de serveis socials, de polítiques familiars, de places d’escoles bressol frena la incorporació de moltes dones al mercat de treball i alimenta l’economia submergida. La pobresa de dones i nens, explica, en bona part, el fracàs escolar.

• La modernització de l’economia.

Hem d’impulsar el canvi d’un model productiu basat en els baixos salaris la temporalitat i les produccions de baixa qualitat a un model de competitivitat basat en la innovació, la formació i la qualitat, amb el compliment i actualització de l’Acord Estratègic per a Internacionalització.

- Cal reduir la precarietat laboral, amb un Pla especial per a l’ocupació estable dels joves. Reducció de la temporalitat a l’administració pública.

- Incrementar la despesa en formació professional i ocupacional fins arribar a la despesa Europea

- Política de prevenció dels riscos laborals per reduir l’encara elevada sinistralitat.

- Pacte per combatre l’economia submergia.

- És fonamental incrementar la inversió en R+D+i, fins arribar al 3% del PIB que recomana la UE. El futur del model productiu és la innovació.

- Impulsar el canvi de model agrari, cap a una agricultura i una ramaderia que tingui en compte el medi ambient, la seguretat alimentària i la producció de qualitat.

- Evitar la fractura digital tant social com territorial, facilitant l’accés de tothom a la xarxa.

• La modernització ecològica.

La modernització ecològica és incorporar la sostenibilitat, l’eficiència i l’estalvi, a tots els àmbits. Per això continuant amb la política que ja hem iniciat cal:

- Impulsar el Pla Català de prevenció del canvi climàtic.

- Una política energètica per disminuir la dependència del petroli i tancar les nuclears.

- Desenvolupar la fiscalitat ecològica per incentivar el canvi de pautes de l’economia catalana i penalitzar les pràctiques contaminants.

- Promoure la nova cultura de l’aigua promovent l’estalvi i les obres alternatives al PHN.

- Aprovar els plans territorials amb criteris ecològics. Ampliar la protecció de la costa.

- Desenvolupar un pla de transport públic potent, abandonant les infraestructures viàries de major impacte ambiental.

Cal superar concepcions antigues com què la construcció d’infraestructures viàries és la garantia del creixement econòmic. Espanya transporta tres vegades més mercaderies que països amb un nivell de renda per càpita similar (Portugal i Grècia) i països que dupliquen la renda per càpita espanyola transporten la meitat. El temps perdut en embussos representa entre un 0,5% i un 1% del PIB. El transport per carretera és el responsable del 90% d’emissions de gasos de CO2.

• La modernització democràtica.

És necessari desenvolupar totes les potencialitats de l’Estatut i complementant les reformes institucionals pendents, com:

- Nova organització territorial.

- Llei electoral.

- Transparència en l’actuació del Govern.

- Incorporar plenament la participació ciutadana en l’activitat normativa del Govern.

És fonamental continuar impulsant la millora de la qualitat democràtica i la participació ciutadana a tots els àmbits, així com la modernització de l’administració pública i la descentralització de la Generalitat cap als Ajuntaments.

• Modernitzar els valors. Feminitzar la societat.

- La societat catalana ha canviat profundament els darrers vint-i-cinc anys per la seva pròpia dinàmica: per la revolució impulsada per les dones, una creixent secularització o la normalització de la diversitat de models familiars, d’opcions sexuals. Som una societat que, en general, accepta i respecta la diferència i la llibertat d’opcions.

- Sectors de la dreta i sectors propers a l’Església més conservadora, expressen sovint el seu malestar per la “pèrdua de valors” de la societat catalana, confonent absència de valor amb el retrocés dels valors conservadors.

- Jordi Pujol en una conferència a Prada expressava el seu malestar perquè Catalunya s’estava convertint en l’Holanda del sud. A nosaltres ja ens agradaria ser l’Holanda del sud. Però encara ens queden temes pendents que a Holanda estan millor resolts com, per exemple, el dret a una mort digna, malgrat que el nou Estatut ja en fa referència, i el respecte per la diversitat que existeix en aquella societat.

- Però on tenim un major retard és en les relacions de gènere, encara molt dominades per esquemes patriarcals, com posa de manifest la violència contra les dones, la desigual distribució dels temps productius i reproductius entre homes i dones i l’ocupació dels àmbits de poder polític i econòmic pels homes.

- La diferència entre homes i dones no ha de ser motiu de desigualtat. Per això cal reorganitzant els temps, combatre la feminització de la pobresa, aprovar la llei contra la violència de gènere, avançar en la paritat a tots els àmbits amb una llei per a la igualtat d’homes i dones.

• Modernitzar la idea de país i el catalanisme.

- El debat de l’Estatut i ara el debat sobre la immigració posen de manifest que també cal modernitzar el catalanisme i la mateixa identitat nacional de Catalunya. A Catalunya hi viuen més de 930.000 persones immigrades, que han realitzat una gran aportació al desenvolupament econòmic del país: avui representen el 10% de l’afiliació a la Seguretat Social i expliquen en bona part el creixement econòmic dels darrers anys.

- Hem d’actualitzar aquella vella idea de què és català qui viu i treballa a Catalunya amb una idea de l’exercici dels drets i deures de ciutadania, com el dret a vot, basada en la residència i no en la nacionalitat.

- Per altra banda la millor manera d’enfortir la identitat nacional és afavorint una veritable integració social i ciutadana. Com és possible, des d’una perspectiva democràtica, exigir el coneixement de la llengua, d’un himne o d’una festa religiosa, com voldria Duran, per exercir un dret fonamental? CiU vol la immigració com a mà d’obra barata però no com a ciutadans amb tots els drets i deures. Si es lliga immigració a amenaça per la identitat nacional tenim el perill de generar xenofòbia.

En aquesta nova etapa, després de l’aprovació de l’Estatut, tant el victimisme permanent com la supeditació a Madrid han de quedar enrere. Serem exigents en el compliment del nou Estatut, volem desenvolupar el nou Estatut, tot l’Estatut, fins al màxim de les seves possibilitats.

El debat sobre la qüestió nacional no pot quedar reduït al permanent enfrontament entre nacionalismes. La idea de què més autogovern per a Catalunya és menys Espanya o que més compromís amb l’Estat és menys Catalunya no ens porta enlloc. Ara el motor del catalanisme ha de ser el federalisme pluralista, amb l’objectiu de la reforma federal de l’Estat i d’Europa. El federalisme és llibertat i unitat. El federalisme és reconeixement de la diversitat, tant de l’Estat com de la pròpia societat catalana, com una riquesa i no com un problema.

Créixer per decidir. Liderar la modernització de Catalunya.

- A Catalunya, n’estem convençuts, hi ha una majoria social que vol continuar els canvis iniciats aquesta legislatura, que no vol tornar enrere. Una majoria que fa una valoració positiva de les polítiques realitzades, però que valora negativament l’excés de soroll que hi ha hagut al Govern.

- Volem créixer per decidir. Estem segurs que creixerem. Estem convençuts de la nostra capacitat per liderar aquest projecte de modernització, ningú més ho farà.

- El risc de les properes eleccions és que perdem el tren del canvis de model que a molts països d’ Europa ja s’han posat en marxa, si guanyen les concepcions polítiques antigues. Unes polítiques antigues que creuen transversalment la major part de partits.

- Hi ha forces polítiques que actuen com si els canvi econòmics i socials o la crisi ecològica no existissin. Forces que actuen amb gran irresponsabilitat, només pensant en el curt termini.

- El model que proposa la dreta CiU i PP és ecològicament insostenible i reprodueix i incrementa les desigualtats socials i el del PSC està situat en la lògica antiga del productivisme, i amb unes polítiques socials tradicionals.

- El conjunt de forces polítiques en major o menor mesura, tret d’ICV-EUiA, comparteixen l’obsessió per les grans infraestructures, pel formigó.

- Tenim voluntat de sumar, de formar govern, però no a qualsevol preu. No permetrem que torni al Govern els polítics del passat, nosaltres tenim clar que no pactarem amb CiU, però tampoc les polítiques del passat.

- I volem créixer, també, per donar estabilitat i solidesa al futur govern d’esquerres. ICV-EUiA ens comprometem a un bon Govern, un govern estable que faci polítiques d’esquerres i ecologistes. Estem convençuts, i la nostra experiència com a força de Govern ho demostra, que és possible la pluralitat, la responsabilitat i la coherència en l’exercici del Govern.

- Oferim la Coalició com a punt de trobada dels que no volen que tornin els polítics del passat ni les polítiques del passat. Com a punt de trobada de molta gent que, més enllà de les etiquetes polítiques, veu en les nostres propostes grans dosis de sentit comú i capacitat de Governar.

- Al principi d’aquesta conferència deia: aquestes eleccions no escollim un o un altre president, escollim quina majoria parlamentària, quines polítiques. No hi haurà majories absolutes ni majories suficients per Governar , serà necessari arribar a acords. Doncs bé, la possibilitat de tenir un govern d’esquerres fort, que faci realment polítiques d’esquerres i ecologistes passa perquè ICV-EUiA tingui més pes al Govern, passa perquè siguem la força decisiva.

Per acabar, el projecte de modernització, la política que proposem es pot sintetitzar en les tres “e” d’ICV-EUiA: l’ètica, l’equitat i l’ecologia:

- Per nosaltres la política és ètica, és honestedat i transparència en la gestió, és una idea de la política basada en la participació i el diàleg permanent amb la societat, és rigor i responsabilitat en la gestió dels afers públics.

- El nostre objectiu és una societat amb equitat, amb una real igualtat d’oportunitats entre homes i dones, entre persones amb orígens socials i culturals diversos; sense pobresa ni angoixes per viure, amb accés a un habitatge digne i un treball estable.

- I volem un país i un planeta habitables, ecològics, sense destruir els recursos i amb qualitat de vida.

Com diu Zigmund Bauman, un dels grans pensadors europeus, cal que siguem capaços d’imaginar la nostra societat, ja que és sobre aquesta imaginació que em construït, des de la Modernitat, el món. És imprescindible recuperar l’empenta modernitzadora, la imaginació, la capacitat de pensar i fer el món que volem.

Això és ser d’esquerres: creure en la capacitat de les persones per transformar la realitat.