El Programa

Catalunya, un nou impuls per la sostenibilitat

Versió PDF | Enviar en format PDF per correu

Després de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia el 18 de juny del 2006, que incorpora la carta de drets i deures, els nous principis rectors i les noves competències, s'obre un ampli ventall de possibilitats per promoure des dels poders públics -en primer lloc des de la Generalitat- un nou model social, econòmic, ambiental, d'organització institucional i de participació democràtica més avançat, més just socialment, més sostenible ambientalment i més solidari per Catalunya.

Els canvis que Catalunya necessita per abordar els reptes socials, econòmics, ambientals i polítics del segle XXI no poden ser merament quantitatius, en termes de creixement; ni poden reduir-se a mesures correctores o pal·liatives d'impactes ambientals o de consums; ni es poden limitar a les mesures de previsió i "subsidiació" pel que fa a les polítiques socials. ICV-EUiA proposa a la societat catalana abordar un canvi social i ambiental de veritat per al segle XXI.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, d'esquerres, catalanista i ecologista (2004-2006), ha posat les bases per fer possible aquesta modernització social, ecològica. I ho hem fet aplicant amb rigor els plantejaments estratègics del VI Programa Marc Europeu en matèria de medi ambient sobre la base dels seus quatre àmbits prioritaris:

• el canvi climàtic,

• la biodiversitat,

• el medi ambient i la salut i la qualitat de vida,

• la gestió sostenible dels recursos naturals i els residus.

Aquest criteri, enfocament estratègic i amb vocació europea de la política mediambiental, ha presidit també la participació del Departament de Medi Ambient i Habitatge en les reunions preparatòries amb les comunitats autònomes dels consells de ministres de Medi Ambient de la UE. Cal consolidar i ampliar aquest projecte, posant-lo al bell mig del debat polític a les eleccions autonòmiques de l'1 de novembre del 2006, en el posterior debat parlamentari i en l'acció del futur govern d'esquerres, ecologista i catalanista que Catalunya necessita.

És per això que ICV-EUiA proposa a la societat catalana apostar per la modernització i el canvi que Catalunya necessita per abordar els reptes que ens afecten i per assolir un progrés socialment i ambientalment sostenible. Aquest progrés té quatre eixos principals: el social, el territorial i ambiental, el democràtic i de participació, el de la solidaritat interterritorial i intergeneracional.

Proposem per al proper quadrienni 2007-2010 impulsar des del Govern de la Generalitat, des de les institucions locals i des de la societat civil, un gran acord per a la modernització ambiental de l'economia, la cohesió social i l'equilibri territorial de Catalunya, que ens ha de fer avançar amb força cap a un país:

• més cohesionat i més just socialment

• amb més qualitat de vida i de treball i amb major protecció de la salut de les persones

• més avançat educativament i culturalment

• més sostenible i modern en el medi ambient, en l'activitat econòmica i la tecnologia

• més reequilibrat territorialment, en les ciutats, en els barris, en l'habitatge

• més solidari i més obert davant els processos d'integració europea i de la globalització

• més democràtic, més participatiu i més transparent en les seves formes i institucions de govern

3.1 ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI

Una nova política reequilibradora del territori

La manera en què volem ocupar i preservar el territori de Catalunya, l'ordenació i la planificació del territori, i els nous reptes de l'urbanisme de les nostres ciutats esdevé una peça clau per fer possible aquest canvi social i ambiental. El nou Estatut ha de ser font d'inspiració i de legitimació d'aquest nou urbanisme a Catalunya.

Alguns principis i criteris que han de presidir el nou planejament territorial i urbanístic:

• Potenciar les iniciatives locals de "Plans d'acció per a la sostenibilitat", de forma mancomunada amb les diputacions i municipis, a fi i efecte que la implementació de les Agendes 21 locals estiguin integrades en una lògica de conjunt del territori.

• Aplicar els instruments d'avaluació ambiental en tot tipus de planejament, tant en el territorial com en l'urbanístic. Una concepció estratègica i preventiva que s'inspira en les declaracions reconegudes d'abast mundial: "Cuidar la Tierra. 2a Estratègia Mundial, 1991", "la Declaració de Rio, 1992", el "Conveni sobre diversitat biològica, 1992", la Cimera de Johanesburg, entre d'altres.

• Impulsar en el proper quadrienni -i amb projecció cap al futur- una política territorial integral, és a dir, que defineixi un model de país, de sistemes urbans i espais lliures. Cal reequilibrar territorialment Catalunya amb els instruments d'ordenació que ja tenim: pla territorial general, plans territorials parcial, plans directors.

• Seguint els compromisos de Johannesburg i Kyoto, hem de dir que l'actual Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) de l'any 1995, està desfasat i no serveix com a punt de referència de l'Agenda 21 que Catalunya necessita avui. És necessari un canvi de rumb per convertir l'Agenda 21 de Catalunya en un veritable instrument de planificació estratègica ambiental, en col·laboració activa amb els processos d'Agenda 21 locals.

• Prioritzar de forma urgent i decidida els Plans Territorials Parcials. Cal fer esment que en els darrers onze anys només s'ha aprovat el de les Terres de l'Ebre 2001 (modificat el 2003). Resten pendents d'aprovació definitiva els altres plans territorials parcials: Regió Metropolitana, Comarques Gironines, Camp de Tarragona, Plana de Lleida, Comarques Centrals, i Alt Pirineu i Aran. El Govern en aquests tres darrers anys ha estat formulant aquests Plans així com Plans Directors Territorials, entre d'altres, Alt Penedès, Alt Empordà, Plana de Vic, Odena, Bages i la Garrotxa.

• Promoure un planejament urbanístic que ens permeti determinar i concretar les relacions entre les persones i els espais. El nou Estatut i el nou text refós de la Llei d'Urbanisme (2005), entre altres eines normatives, ens han de permetre l'elaboració de nous plans directors urbanístics (PDU) i nous Plans d'Ordenació Municipal (POUM), que permetin a través dels municipis i els seus entorns articular la cohesió del territori amb els necessaris mecanismes de control de qualitat per part del govern de la Generalitat.

• Elaborar, en conseqüència, un nou model urbà per a Catalunya: reequilibri entre la ciutat i els seus usos. El que hem anomenat "Catalunya, xarxa de ciutats" o "ciutat-de-ciutats". Una Catalunya territorialment equilibrada, ecològicament sostenible, i socialment cohesionada, la qual cosa vol dir, entre altres coses: mantenir l'equilibri econòmic de les activitats productives i dels serveis (amb els lògics graus d'especialització i de complementarietat en relació amb el conjunt del sistema català, aprofitant els avantatges de les noves tecnologies), articulant en el conjunt del territori nivells homogenis de qualitat de vida (garantint serveis i equipaments bàsics d'educació, cultura, salut, sistemes públics de comunicació, etc.).

• Preservar el sistema d'espais lliures com a element articulador i ordenador del territori i com a base dels seus valors ambientals i paisatgístics, fent-los generadors de recursos, de qualitat de vida i de biodiversitat. Aquest fet passa per millorar i protegir zones forestals, espais de valor agrícola, espais protegits, zones costaneres, zones humides i connectors biològics, especialment aquells propers a les grans poblacions. També és fonamental executar la delimitació ampliada per la Xarxa Natura 2000, i trametre'l a la UE.

• Promoure i formular el pla territorial sectorial de connectors ecològics: És un pla territorial de gran importància per a la preservació de la biodiversitat. Es tracta de preservar no només les espècies, sinó de preservar aquells sistemes i fluxos de caràcter biofísics que fan possible la nostra vida a la Terra. Aquest pla esdevé urgent en un moment en què s'estan formulant i discutint els plans directors territorials i els plans territorials parcials.

• Promoure un veritable pla de mobilitat sostenible i un nou pla d'infraestructures i de transport que donin prioritat al transport ferroviari, al transport col·lectiu, a les xarxes de vies alternatives: vies verdes, carrils bici, etc. Les inversions en infraestructures prioritzaran aquelles que ajudin els objectius de reequilibri territorial i de millora de l'accessibilitat amb ferrocarril i amb transport públic dels territoris i ciutats de l'interior.

• Contenir el creixement de l'àrea metropolitana de Barcelona; potenciar la xarxa de ciutats mitjanes de primera i segona corona metropolitana, i d'una manera especial l'eix central de Catalunya i les capitals comarcals i ciutats més dinàmiques de les Terres de l'Ebre, Ponent i Pirineu.

• Impulsar i promoure la participació ciutadana en la formulació dels instruments d'ordenació i planejament, com un signe distintiu de les polítiques públiques progressistes. És hora de l'urbanisme sostenible, del planejament amb participació ciutadana i responsabilitat social, a fi i efecte de no hipotecar el futur de les properes generacions.

Altres mesures per al reequilibri territorial

Des d'ICV-EUiA també volem promoure polítiques encaminades a aplicar mesures concretes i específiques, tant sectorial com territorial. Podem enunciar, com a més significatives, les mesures següents:

• Ampliar i potenciar la política de recuperació de barris en situació de risc. Potenciar els aspectes integrals vinculats a les operacions de rehabilitació integral dels habitatges, equipaments públics, dinamització socioeconòmica i polítiques socials.

• Redistribuir els assentaments de nous polígons industrials i terciaris vinculats als mateixos objectius de reequilibri territorial: potenciar la capacitat d'atreure activitats econòmiques i terciàries cap a les ciutats mitjanes i petites, distribuïdes sobre tot el territori.

• Contenció del creixement residencial d'una manera especial de noves urbanitzacions extensives i de segones residències.

• Evitar la pèrdua de teixit industrial i productiu tant a l'àrea metropolitana com a la resta de ciutats, com a resultat de les polítiques de deslocalització industrial i d'especulació. S'ha de prohibir el canvi d'ús o requalificació de naus i polígons industrials a partir de més de 5.000 m²de sòl que es vulguin passar a usos residencials o recreatius, i d'una manera especial quan es tracti de naus o polígons en què s'hagin tancat indústries o activitats productives existents.

• Pla de Desenvolupament Integral de les Terres de Ponent, d'una manera especial per a les comarques de regadiu i de secà del Pla de Lleida i entorns. Cal que aquest pla integri de forma ordenada i sostenible els usos agraris, ramaders, l'agroindústria i de transformació de productes agraris i ramaders i l'extensió de les noves tecnologies. Potenciar i dotar de recursos econòmics i plans d'ús i gestió les activitats de protecció i recuperació de la biodiversitat, de les espècies i hàbitats tradicionals dels secans de les zones de conreus llenyosos. Potenciar els atractius turístics del paisatge, el territori, les aus, les zones estèpiques i les zones de muntanya.

• Pla de Desenvolupament Integral de les Comarques de Muntanya: contenció dels creixements residencials no vinculats.

• Pla de Desenvolupament Integral de les Terres de l'Ebre. Política de desenvolupament socioambiental integral del Delta, tant en els aspectes productius i de qualitat, com d'usos turístics...

Preservar el territori, reduir la pressió urbanística sobre els territoris sensibles

Per preservar el territori i, fonamentalment, evitar la pressió urbanística als espais i als territoris sensibles, des d'ICV-EUiA promourem les polítiques següents:

• Pacificació del territori: donar el seu valor a la natura.

• Formulació d'un nou pla director urbanístic del sector costaner que preservi més espais del procés d'urbanització dins del primer quilòmetre de costa, amb els objectius següents:

• Protecció dels espais d'interès natural, connectors ecològics zones humides, lleres i desembocadures, zones de separació i preservació dels creixements urbans.

• Moratòria de nous ports esportius: remodelació i millora dels ports existents i promoció de marines seques i d'altres instal·lacions no intrusives.

• Revisió del Pla Director de Camps de Golf: prohibició d'urbanitzacions associades a camps de golf; no més camps de golf prop dels sistemes costaners. Limitació de noves instal·lacions condicionades a:

• un nombre màxim per a cada territori

• que no suposin la transformació de terrenys d'alt valor agrícola ni forestals ni afectin terrenys inclosos a Xarxa Natura 2000 o d'altres figures de protecció del medi natural

• que disposin de vegetació adaptada al clima mediterrani

• que tinguin garantit el regadiu amb aigües recuperades, sempre que no hi hagi demanda preferent per a usos industrials o agrícoles.

• Revisió del Pla Director de la Neu: prohibició d'urbanitzacions associades a pistes d'esquí, que no suposin la transformació de terrenys d'alt valor agrícola ni forestals ni afectin terrenys inclosos a Xarxa Natura 2000 o d'altres figures de protecció del medi natural.

Reserves de sòl per prioritzar l'habitatge

Cal aprovar la nova Llei del dret a l'habitatge, sobre la base del projecte presentat al Parlament en la darrera legislatura. En especial cal elaborar el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge, instrument que ha de permetre adequar les necessitats d'habitatge amb les respostes adequades en cada punt del territori. Aquest treball ha de permetre:

• Concretar i fer efectives les reserves de sòl per obtenir habitatges protegits en sòl urbà, tant en el consolidat com en el no consolidat.

• Incrementar les reserves mínimes de sòl per habitatges amb protecció oficial a tots els sòls urbanitzables i urbans no consolidats. En la major part dels casos caldrà plantejar-se reserves entorn del 50%.

3.2 MEDI NATURAL, ESPAIS NATURALS I BIODIVERSITAT

Potenciar el patrimoni natural i la seva biodiversitat

Catalunya necessita urgentment reconèixer, planificar i dotar de valor el seu medi natural. El Govern, les seves administracions i institucions, han d'establir una responsabilitat compartida amb la gent que viu al territori, de manera que siguin els principals protagonistes en favor d'una política socialment justa i ecològicament sostenible.

Posar en valor la riquesa del patrimoni natural de Catalunya i la necessitat de protegir i incrementar la seva biodiversitat, significa formular directrius ambientals i de desenvolupament rural que tinguin en compte la preservació i la millora dels ecosistemes, tal com exigeixen les instàncies i les directrius europees (Xarxa Natura 2000, Preservació de la biodiversitat, boscos, etc.).

Fer del medi natural i dels boscos un dels principals recursos de Catalunya

Execució de la delimitació ampliada de Xarxa Natura 2000 i de les directrius de gestió en cada un dels seus espais. Així mateix, aprovació i desplegament del Pla General de Política Forestal 2007-2016, i de totes les mesures previstes per posar en valor econòmic, social i ambiental la rica diversitat dels nostres boscos i zones forestals.

Com a mesures més significatives podem enumerar:

• Potenciació de la biomassa forestal no aprofitable per a d'altres usos de més valor afegit, pel seu aprofitament energètic de forma descentralitzada i distribuïda sobre el territori.

• Ple reconeixement i potenciació de la Xarxa de custòdia del territori i d'altres figures que ajudin a assentar població en el medi forestal i retribueixi de forma digna les actuacions de gestió i protecció sostenible de les masses forestals i, d'una manera especial, a les zones d'alt valor ecològic incloses a Xarxa Natura 2000 i d'altres figures de protecció.

• Declaració de nous parcs naturals i ampliació d'alguns dels existents, amb aprovació dels seus plans d'usos i millora de la seva gestió: Montgrí, Baix Ter, Medes, Estany de Banyoles, Muntanyes de Prades i Bosc de Poblet, Montsec, Les Gavarres, l'Albera, Aiguabarreig Cinca, Segre, Collserola, Delta del Llobregat, ampliació del PN del Delta de l'Ebre, ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

• Potenciació dels parcs naturals com a elements de dinamització econòmica en entorns rurals.

• Especial atenció a la declaració del Parc Natural de Collserola, per la seva transcendència en l'àmbit metropolità de Barcelona.

• Creació i potenciació de l'Agència de la Natura de Catalunya, com a instrument de gestió integral del medi natural i generadora de nous recursos socials i econòmics.

• Nova Llei de Desenvolupament Rural Sostenible, que tingui en compte els principis i la regulació dels recursos de la Unió Europea i de les aportacions dels pressupostos de la Generalitat i d'altres recursos públics i privats.

• Vinculació a la nova política agrària de la UE, dels Plans de Desenvolupament Rural i de la resta de recursos destinats a la gestió sostenible del medi rural que resultin dels programes LIFE, etc.

Millora en els instruments de gestió del medi natural

En línies generals, i pel que fa al medi natural, de cara a la propera legislatura, cal treballar per demostrar que un altre model de gestió és possible. Per això és necessari:

• Desplegar tots els plans de gestió de les àrees protegides amb una o altra figura. Com a importància rellevant, un cop aprovades, desenvolupar les directrius de gestió dels espais inclosos dins de Xarxa Natura 2000.

• Reforma i millora dels organismes rectors dels Parcs Naturals, dotant-los de més recursos humans, tècnics i econòmics.

• Potenciació dels consorcis territorials amb administracions locals i entitats de la societat civil per a la gestió dels espais PEIN i Xarxa Natura 2000.

• Potenciar i recolzar la tasca feta per les ADF com a recurs important de vigilància i protecció del medi natural.

• Promoure una llei de custòdia del territori per afavorir la conservació i la gestió de les principals zones i paisatges que haurien de ser especialment protegits. En aquest sentit, la participació dels ajuntaments és clau per la quantitat de terrenys municipals que gestionen i que poden vehicular cap a una gestió conservacionista del seu sòl no urbanitzable.

• Promoció dels sistemes de certificació forestal com a garantia d'una gestió forestal portada a terme amb criteris de sostenibilitat i utilització del sistema de certificació FSC als boscos públics de la Generalitat de Catalunya.

Reconeixement de la diversitat biològica

La nova política ambiental ha de fer compatible la gestió dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica de Catalunya.

• Desenvolupar la nova llei de la biodiversitat i el patrimoni natural amb el màxim rigor científic i tècnic.

• Redactar i aprovar el llibre vermell de la flora i la fauna de Catalunya.

• Aprovar una llei de protecció de la flora, actualitzant el catàleg d'espècies protegides, redactant plans de gestió, seguiment i de recuperació de les espècies en perill i/o més vulnerables.

• Recuperar, conservar, revalorar i estendre el conreu de les varietats autòctones de llavors i les races autòctones de bestiar.

• Conservar la biodiversitat urbana i el seu hàbitat: parcs urbans, arbredes, zones agrícoles periurbanes, rius...

La propera cimera de la UICN (Unió Mundial per a la Natura), que tindrà lloc a Barcelona l'any 2008, a proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge, hauria de servir com a aparador i balanç d'aquests compromisos.

Promoure la plena complicitat de les persones que viuen al territori

Les persones que viuen en el medi natural s'han de sentir privilegiades pel fet de formar part dels espais naturals. S'han de convertir en els primers i principals còmplices sobre el territori per a una política socialment justa i ecològicament sostenible. Per aconseguir aquest objectiu calen actuacions de sensibilització i també de finançament.

Els sectors poblacionals que viuen en el medi natural i rural (població adulta, escolar, agents econòmics...) han de participar en les polítiques de conservar el medi natural que els envolta. Cal implicar, així mateix, els mitjans de comunicació.

S'ha de superar l'antagonisme desenvolupament econòmic / protecció de la natura que enfronta aparentment pagesos i conservacionistes.

Durant la propera legislatura és imprescindible aconseguir ajudes agroambientals efectives per assegurar la viabilitat de les explotacions agrícoles, ramaderes i silvícoles que formen part del medi natural.

Podem enunciar les següents:

• Definir les mesures agroambientals pels diferents sistemes agraris i forestals existents a Catalunya i el pressupost destinat a la conservació de la biodiversitat amb la participació i control del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

• Aconseguir finançament per als espais protegits en l'àmbit europeu que reverteixi en la població local i les explotacions agrícoles i forestals incloses a Xarxa Natura 2000.

• Mobilitzar fons privats mitjançant formes de gravamen sobre activitats que es beneficien directament o que afecten directament o indirectament el patrimoni natural i destinar-los a la creació d'un fons públic de conservació.

• Idear noves formes d'incentiu fiscal per a les persones i les entitats que gestionin o aportin recursos propis per a una gestió del territori coherent amb la necessitat de conservar-ne els valors naturals.

3.3 PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE

La mobilitat a Catalunya. Per un nou model de mobilitat

L'aposta de la dècada dels 90 per solucionar els problemes de mobilitat a partir del vehicle privat ha fracassat. Cada cop hi ha més evidències del mal resultat que ens dóna l'actual model. Mirem per on mirem, trobem problemes en comptes de solucions. Els més evidents són una enorme dependència d'un combustible brut --en tots els termes-- i que hem d'importar, contaminació atmosfèrica i soroll, acceleració del canvi climàtic, alta accidentalitat, escassa cohesió social i alta congestió.

Avui a Catalunya l'estructura de desplaçament mesurada en viatgers-km mostra un abassegador domini del cotxe: el 80% del recorreguts es fan en cotxe, el 15% en transport públic, el 4% a peu i l'1% en moto. Pel que fa a mercaderies, en el transport terrestre el 91% dels trànsits en tones-km es fan en camió i només el 9% en ferrocarril. Aquestes xifres ens ajuden a mostrar de forma meridiana com d'insostenible és la nostra mobilitat.

Ens cal un nou model de mobilitat basat en premisses de sostenibilitat, d'eficiència energètica i d'integració social. Quan abans el canviem, millor. El nou model de mobilitat que necessitem ha d'apostar pel creixement de l'ecomobilitat --transport públic i viatges a peu i amb bicicleta-- prioritzant alhora un ús racional del cotxe, la qual cosa vol dir donar prioritat en la circulació en àrees congestionades als vehicles amb dos o més ocupants i la promoció del carpooling i el carsharing. També cal apostar fort per la introducció de nous combustibles i l'electrificació tant com es pugui del transport públic (electricitat sostenible), l'extensió del principi de pagament per aparcar, el canvi en la fiscalitat per una de nova favorable a l'ecomobilitat, i, en el període d'una legislatura, implantant la integració tarifària del transport públic a tot Catalunya i el principi de subsidiarietat des de la Generalitat a tot transport públic a tot Catalunya, no només a Barcelona.

La política d'infraestructures d'ICV-EUiA

Les noves inversions que vindran de la mà de l'Estatut no s'han de dedicar únicament a fer créixer la infraestructura ferroviària, i menys en projectes faraòniques de baixa rendibilitat. Concentrar les inversions en actuacions espectaculars que al final ofereixen uns baixos resultats s'ha demostrat un model equivocat. En els propers anys el gruix de la inversió s'ha de concentrar en la millora de la xarxa actual de transport públic, perquè fa molts anys que no s'inverteix en aquesta xarxa. Hem de passar a una nova fase on es posi l'accent en les inversions sobre el conjunt de la xarxa existent, incrementant-ne la seva capacitat, i en les seves extensions.

• Inversions per a tothom: els trens-trams

També cal invertir d'una forma descentralitzada. No pot ser que les principals inversions vagin de forma quasi exclusiva al metro de Barcelona o al TGV. Les noves tecnologies ens han portat un nou sistema ferroviari de baix cost d'implantació, molt versàtil en la seva adaptació al terreny i a l'explotació, i de baix consum energètic. Parlem del tren-tram, un ferrocarril que dintre de la ciutat funciona com un tramvia però quan surt de la ciutat discorre per les vies ferroviàries convencionals. Per les seves prestacions i baix cost d'implantació, el tram-tren ha de ser l'estrella en els programes d'actuació en la primera legislatura.

• Transport per a tothom

Igualment, en els propers anys impulsaren l'extensió de la xarxa de transport per tot Catalunya, complint el que es deia en el Pacte del Tinell quan s'apostava per relligar les capitals comarcals amb un servei mínim de freqüència horària. Aquesta proposta suposarà a la pràctica doblar l'oferta de transport públic de la Catalunya interior amb un baix cost.

• Abandonar definitivament el programa d'autopistes metropolità

De forma conseqüent amb els principis abans esmentats, ICV-EUiA es compromet a desprogramar els projectes del Quart Cinturó, el Túnel d'Horta, la B-500 i les vies interpolars al voltant de Collserola anul·lant-ne les reserves de sòl.

• Peatges sostenibles

ICV-EUiA proposa tornar a centrar la qüestió dels peatges. S'ha calculat que aplicar descomptes als usuaris locals en només sis peatges val uns 3.500 milions d'euros. Quan apliquem un descompte que paga la Generalitat el que en realitat fem és transferir recursos públics als usuaris del vehicle privat, justament el contrari del que tothom diu que s'ha de fer. El problema de les autopistes catalanes no és tant que es pagui com que es paga injustament i malament. El sistema tarifari està inspirat en criteris contraris a la sostenibilitat: les tarifes són les mateixes amb independència del nombre d'usuaris del vehicle, també són constants al llarg de tot el dia, els descomptes són per als gran usuaris, no per als que la fan servir poc, i els conductors de cotxes subvencionen el peatge dels camions, ja que aquests tenen un preu massa baix en comparació amb la gran destrossa que provoquen sobre la infraestructura. Tots aquests problemes s'acabarien si la política tarifària estigués en mans del sector públic en comptes de respondre únicament a la lògica del lucre d'una companyia privada. Per això ICV-EUiA manté la seva proposta d'anar des del sector públic al rescat global de tots els peatges de Catalunya per reconcessionar-los a continuació atenent aquestes criteris de mobilitat sostenible. Aquesta operació suposaria no només racionalitat sinó també una important reducció en el preu mitjà del peatge.

• Oposició a la duplicació d'autovies

En cap cas ICV-EUiA donarà suport a la duplicació d'autovies per problemes de peatges en un país, com el nostre, que té una de les majors dotacions d'autopistes per habitant i per km2 de tot Europa.

• Transferència de Renfe a la Generalitat

ICV-EUiA aposta fermament per transferir els serveis de rodalies i regionals de Renfe en aplicació de la previsió de l'article 169.1 del nou Estatut d'Autonomia. Avui les prestacions d'aquests serveis ferroviaris estan molt per sota dels estàndards que demana l'opinió pública i aquests problemes només poden arreglar-se des d'una gestió de proximitat. Aquesta actuació ha de ser una prioritat per a l'any 2007.Cal sol·licitar a l'Estat que el traspàs de Renfe s'acompanyi amb el pagament del deute històric a Catalunya pel que fa a la inversió de material ferroviari.

ICV-EUiA aposta per la transferència plena a la Generalitat dels tres aeroports catalans (Prat, Reus i Girona). En el cas que la transferència de l'aeroport del Prat no sigui plena, s'aposta,al menys, per una participació important de la Generalitat en els òrgans de govern d'aquestes instal·lacions. També apostem per planificar les activitat aeroportuàries en clau nacional, no només de Barcelona. Donarem suport a la Comissió Europea per imposar una taxació en el querosé dels avions. Avui és inacceptable, per raons ambientals i de defensa de la veritable competència entre transports, que el combustible dels avions estigui exempt d'impostos.

És bo per als ports de Barcelona i de Tarragona que els seus trànsits marítims creixin, però aquesta política també ha de ser bona per a la globalitat de la producció catalana. No pot ser que els ports es guanyin la vida traient mercaderies per carretera de forma majoritària perquè ocasionen congestió i danys socioambientals importants al sistema de transport que necessita el nostre teixit productiu, que és el que de debò genera valor afegit. La capacitat de maniobra dels ports ha de quedar condicionada a la seva capacitat de treure i portar mercaderia de forma sostenible.

• Transport de mercaderies

ICV-EUiA fa una clara aposta pel ferrocarril. A curt termini el que s'ha de fer és que els industrials (carregadors) recuperin la confiança en el ferrocarril com a sistema habitual per transportar les seves mercaderies i l'única forma de fer-ho és propiciar l'aparició de nous operadors, públics i privats, que facin la competència a Renfe, una empresa que ha demostrat molt poca predisposició a adaptar-se a les necessitats dels client, cosa que la carretera sí que ha fet. També proposem aplicar la nova directiva de l'eurovinyeta que acaba d'aprovar la Unió Europea, a través de la qual s'estableix un peatge als camions en tota la xarxa viària, no només la de gran capacitat. El peatge és de naturalesa electrònica, basat en el sistema GPRS, i en el moment de definir les seves tarifes té en compte la càrrega transportada, la distància i la qualitat ambiental del motor (Euro III, IV, etc.). Aquests peatges permetran dotar-nos d'un sistema més just de transport en el que cada mode de transport pagui els costos que ocasiona. A mig termini, donem suport a la creació de la travessia central dels Pirineus a través d'Aragó, un territori que té vocació de pas de mercaderies i espai per fer-ho. Catalunya, per contra, no ha de ser territori de pas de mercaderies perquè té poc espai, el que tenim està saturat i la nostra activitat principal és el turisme, incompatible amb tota la contaminació i problemes que deixa el transport de mercaderies. A més, el corredor mediterrani francès està col·lapsat.

• Operador ferroviari català de mercaderies

Apostem per crear almenys un operador ferroviari català amb una presència pública dominant dels FGC però obert a la participació d'altres socis.

• Accés a polígons industrials

En aquesta propera legislatura cal concretar les propostes que hi ha hagut per millorar l'accessibilitat en clau sostenible als polígons industrials de Catalunya. Caldria actuar sobre 50 polígons anuals en els propers quatre anys. Dues són les peces principals d'aquesta política: el reforç del transport sostenible, començant pel transport públic, i la creació de la figura de gestors de la mobilitat en l'àmbit de les empreses grans o de polígon.

• Carsharing i carpooling

Per ICV-EUiA constitueix una prioritat l'extensió de la xarxa de carsharing a tot Catalunya, perquè ha demostrat que és el sistema més eficient en racionalitzar l'ús del cotxe, i la creació d'un operador específic de carpooling que organitzi el servei de viatge compartit amb garanties.

• Promoure l'ús i la cultura de la bicicleta

ICV-EUiA s'adhereix i fa seves les conclusions del 1r Congrés Català de la Bicicleta, en el sentit de facilitar el dret de tothom a anar amb bicicleta amb seguretat i a gaudir dels trajectes. ICV-EUiA impulsarà la ràpida aprovació del Pla Estratègic de la bicicleta de Catalunya i la creació dels 1.200 km de carril-bici a un ritme de 100 km anuals, avançant així el seu termini d'execució en 8 anys.Prioritzarà l'execució dels carrils-bici que ampliïn la xarxa de vies verdes i la interconnexió de les xarxes urbanes i vetllarà per a que totes les noves infrastructures viàries s'adaptin a l'ús de la bicicleta.

Inversions prioritàries per als propers anys

En la propera legislatura ICV-EUiA impulsarà amb caràcter prioritari la realització de les actuacions següents:

• Xarxa de Renfe

• Millora de la xarxa actual de rodalies i regionals per incrementar-ne la capacitat seguint l'esquema que amb èxit ha aplicat els últims anys els FGC.

• Increment de la fiabilitat del servei de rodalies i de la freqüència fins a convertir-lo en un veritable metro regional.

• Estudi de la construcció d'una estació a Martorell sobre la via de l'AVE, per fer de node en la difusió de viatgers a través de rodalies-Renfe i FGC.

• Prolongació de la línia de rodalies C3 des de l'Hospitalet a Castelldefels a través de Cornellà i Sant Boi.

• Construcció de 3 intercanviadors sobre la línia el Papiol-Mollet: a Vullpalleres, a Hospital General de Catalunya i a Baricentro, per connectar les xarxes de Renfe amb la de FGC.

• Nova línia C8 de rodalies amb servei Vilafranca-Baricentro-Granollers.

• Desdoblament Renfe Arenys-Blanes.

• Construcció de la línia Mataró Est-Granollers.

• Variant de Mataró per l'interior, per crear quatre noves estacions.

• Permeabilització de la línia del Maresme amb tretze passos de qualitat sota la via.

• Desdoblament Santa Perpètua-Mollet.

• Salt del moltó a Mollet per enllaçar sense cisallaments les línies C7-C2.

• Desdoblament Montcada-Vic.

• Nova proposta sobre l'Eix Tranversal ferroviari, que doni al desdoblament de la via entre Cervera i Lleida i una nova via entre Cervera -Igualada - Manresa.

• Connexió de Martorell amb Manresa amb velocitat alta com la millor operació per escurçar els temps de recorregut a Barcelona des de la Catalunya Central i garantir-ne un enllaç eficient amb la LAV.

• Reobertura de la línia Reus-Roda.

• Millora de la línia Reus-Casp.

• Compra de 70 trens de rodalies i 30 de regionals.

Aquestes inversions suposarien una despesa quadrianual de 3.410 milions d'euros.

• Creació de noves xarxes de tren-tram a:

• Girona-Costa Brava.

• Camp de Tarragona.

• Vallès Occidental (Cerdanyola-UAB-Sabadell-Terrassa).

I compromís d'estudiar la conversió a servei tren-tram o la creació de les següents línies:

• Lleida-la Pobla de Segur.

• Pobla de Segur-Esterri d'Àneu

Aquestes inversions suposarien una despesa quadrianual de 1.045 d'euros.

• Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

• Prolongacions fins a enllaçar amb Renfe a Sabadell i Terrassa.

• Duplicació de la capacitat del metro del Vallès actuant sobre els ramals de les línies L6 i L7 i fent-ne una nova cua de maniobres a la Pl. Catalunya de Barcelona.

• Iniciar el Servei de viatgers de Manresa a Súria i Sallent.

• Metro del Bages i duplicació de via entre Martorell i Monistrol.

• Metro de l'Anoia.

• Compra de nous trens.

Aquestes inversions suposaran una despesa quadrianual de 348 milions d'euros.

• Xarxa de metro i tramvia del continu urbà de Barcelona

Acabar les obres en curs, bo i controlant amb el màxim rigor la despesa en algunes de les obres. Aquestes actuacions són: L9 (Besòs - Llobregat), Prolongacions de la L5 Horta-Carmel, de la L3 Canyelles-Trinitat Nova, de la L3 a Pont d'Esplugues i de la L2 Pep Ventura - Badalona; unió dels dos tramvies per la Diagonal, entre Pl. Francesc Macià i Pl. Glòries, en superfície, prolongació del tramvia des de Sant Feliu fins a Quatre Camins i la variant del tramvia per Laureà Miró; compra de 89 metros i 10 tramvies, intercanviadors de Sagrera- Meridiana i de Torrassa.

Aquestes inversions suposaran una despesa quadrianual de 5.741 milions d'euros.

• Xarxa d'autobusos

Desenvolupament d'una potent xarxa comarcal d'autobusos, tant en l'àmbit metropolità com en el comarcal, amb una despesa quadrianual de 288 milions d'euros.

• Construcció de carrils BUS-VAO a les entrades a les ciutats

• Quatre carril BUS/VAO a les entrades de Barcelona: a la C-58, des de Ripollet; a la C-32, des de Montgat; a l'autovia de Castelldefels, des del Prat; i la B-23, des de l'embrancament de Corbera-Vallirana, passant per Molins de Rei.

• Protecció d'autobusos a les entrades a Sabadell, Terrassa, Rubí i Sant Cugat, Mataró i Granollers.

Aquestes inversions suposaran una despesa quadrianual de 196 milions d'euros.

El conjunt de totes aquestes actuacions suposarà una despesa de 10.948 milions d'euros en la millora del transport sostenible en els propers quatre anys.

3.4 IMPULS A LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA

Per una nova cultura de l'aigua: la gestió integral de l'aigua

Durant aquest mandat una de les prioritats d'ICV-EUiA i de la política del Govern ha estat la d'implantar un conjunt de mesures (derivades de la Directiva Marc Comunitària de l'Aigua 160/2000), i que es coneixen com a "nova cultura de l'aigua". Aquesta directiva europea estableix com a primer objectiu la protecció de les masses d'aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic, la qual cosa vol dir apostar per una visió ecosistèmica, abandonant els antics models de gestió sustentats a donar satisfacció a una demanda il·limitada.

El fet més significatiu, d'acord amb aquests principis ha estat: un pla alternatiu al PHN i la no execució del transvasament de l'Ebre.

ICV-EUiA treballaran des de la concepció de la gestió integral de l'aigua. L'aigua és un bé finit i, alhora, fràgil i és previsible que ho sigui encara més en el futur. Valgui com a exemple la situació de sequera que els darrers anys ha afectat Catalunya. Restem, doncs, davant d'un problema que afecta tothom i, per tant, cal la sensibilització i la conscienciació de tots a l'hora de fer-ne ús i no dilapidar-la.

Cal assenyalar que per primera vegada el Govern ha aprovat, el juliol del 2006, un Contracte Programa 2006-2010 per a l'Agència Catalana de l'Aigua. Això significa que el Govern fa una aposta decidida per l'agència pública competent en la gestió del cicle de l'aigua. Aquest contracte programa és l'instrument que estableix les obligacions recíproques entre l'ACA i el Govern de la Generalitat per assolir els objectius de la política hídrica.

Objectius i propostes

Hi ha 4 objectius que considerem essencials per a la propera legislatura:

• Que les obres alternatives al PHN es vagin executant amb garantia.

• Foment de l'estalvi i la reutilització.

• Avançar en la implementació de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) per a la preservació i millora dels ecosistemes aquàtics. Disposar de qualitat és tenir quantitat.

• Acordar un model de finançament de cicle de l'Aigua.

Pel que fa a les actuacions i propostes que des d'ICV-EUiA volem promoure, podem senyalar com a més significatives:

• Programa d'estalvi

Basat en les potencialitats conegudes per tal de poder reduir el consum, complementant eines de foment de l'estalvi com ara l'Ordenança tipus d'aigua aprovada per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Es proposa la plantació de vegetació autòctona als parcs urbans.

• Programa de reutilització d'aigua a Catalunya

Amb l'objectiu de fomentar la reutilització com a font substitutiva de subministrament d'aigua per a aquells usos que no requereixen una qualitat equivalent a la d'aigua potable.

• Pla de Gestió de la Sequera

Pretén donar forma legal i tècnica a les solucions que cal adoptar quan s'intueixen possibilitats d'insatisfacció de demandes en un sistema de gestió o explotació.

• Pla de gestió de les aigües pluvials

• Gestió i control integral dels fertilitzants orgànics (purins) i minerals

• Pla per a l'Eficiència en l'Ús de l'Aigua per a Reg Agrícola

Té com a objectiu la substitució de l'actual model de reg agrícola per sistemes de regadiu més eficients que permetin alliberar recursos hídrics als rius.

• Oposició a nous transvasaments entre conques ja siguin de l'Ebre o des del Roine

• Directiva Marc de l'Aigua

Continuar desplegant el procés de participaciósegons la Directiva Marc de l'Aigua. La participació ciutadana, vinculada a través dels Consells de conca, són la peça clau del procés de redacció del Pla de Gestió de Conca.

• Programa d'espais fluvials

Aprovar conjuntament entre el DMAiH i DPTOP els instruments d'ordenació de l'espai fluvial per a la preservació dels ecosistemes aquàtics, els Plans Directors dels espais fluvials de la Tordera, del Baix Ter i del Baix Llobregat.

• Protecció integral de l'Ebre a Catalunya

Aplicar les propostes del nou Pla Integral de Protecció de l'Ebre a Catalunya.Completar la descontaminació del pantà de Flix. Establir el cabal ecològic de l'Ebre al Delta per garantir la preservació ambiental i recuperació. Gestió sostenible i eficient de l'aigua als regadius. Creació d'un Consorci entre la Generalitat i les administracions locals per a la gestió integral de l'aigua a les Terres de l'Ebre.

• Finançament de l'aigua

Acordar un model econòmic social i sostenible. Caldrà una anàlisi econòmica del cicle de l'aigua a Catalunya: res no serà possible si no s'afronta amb garanties els costos derivats del cicle de l'aigua.

La necessitat de Plans i Programes estratègics:

• Pla Sectorial de Cabals de Manteniment

Estableix els valors dels cabals ambientals a respectar en els rius de les conques internes de Catalunya.

• Pla de Sanejament de les Aigües Residuals Urbanes

El Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes és un instrument de planificació hidrològica que té com a objecte totes les actuacions destinades a reduir la contaminació originada per l'ús urbà de l'aigua i a fomentar la reutilització dels recursos disponibles, en línia amb les directrius de la Directiva Marc de l'Aigua.

• Revisió de les zones sensibles de les conques internes de CatalunyaAmpliació del grau d'exigència de qualitat als trams baixos del riu Besòs i Llobregat.

Per una nova Agencia Catalana de l'Aigua

Avui, amb el coneixement que ens dóna la gestió realitzada afirmem que el més urgent és emprendre la modernització o reorganització de l'Agència Catalana de l'Aigua per tal de poder esdevenir un servei de l'Administració pública al servei de les persones i del territori.

Cal una nova Agència Catalana de l'Aigua reorganitzada i moderna que actuï com a autoritat hidràulica que vetlli pel compliment de la normativa, la protecció i la garantia dels recursos i que sigui una organització al servei de les persones i del territori.

La situació de l'Agencia Catalana de l'Aigua l'any 2003 era molt negativa:

• Inversions sense finançament: de les inversions compromeses al mes de desembre del 2003 (uns 400 milions d'euros), 260 milions d'euros no tenien cap finançament previst.

• Perill de perdre fons europeus, com és el cas del finançament d'actuacions del Nou Pla Hidrològic per més de 1.110 milions d'euros. Aquest era un projecte d'imperiosa necessitat per obtenir els fons de cohesió de la UE associats.

• Deute: un endeutament que s'havia incrementat en els últims dos anys el 200% (de 662,7 a 873 milions d'euros) la qual cosa suposava un 13% del pressupost ordinari.

En canvi, el balanç 2003-2006 de l'ACA a tall de resum és el següent:

• Els primers acords van ser la no execució del transvasament de l'Ebre i la no execució de la connexió CAT-Abrera.

Alternatives al PHN: Aquest canvi en el PHN va comportar definir un seguit d'actuacions alternatives tant a la Connexió del Ramal Nord com a la connexió CAT- Abrera.

Millora de la qualitat de l'aigua: Programes de sanejament d'aigües residuals urbanes, redacció i execució del Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre, eliminació de la contaminació química de l'embassament de Flix, carbó actiu a l'ETAP de l'Ampolla.

Increment i millor aprofitament del recurs, des d'una gestió sostenible: actuacions d'estalvi, reutilització i reforçament de l'abastament, interconnexió de xarxes, descontaminació d'aqüífers i dessalinitzadora del Llobregat.

Estalvi i reutilització: reutilització al Llobregat (beneficis socials i ambientals com ara la millora de l'estat ecològic del riu, l'alliberament de part del cabal en consumir aigua reutilitzada, la creació de barreres hidràuliques contra la intrusió i la millora de la qualitat de l'aigua de boca) i criteris d'adjudicació de les concessions d'aigua als camps de golf, per tal de fer servir aigua reutilitzada provinent de depuradores. A més, s'ha promogut un decret sobre l'estàndard i la millora en l'eficiència en l'ús de l'aigua, a l'efecte de la determinació del cànon de l'aigua. Les indústries que acreditin una millora de l'ús eficient de l'aigua podran beneficiar-se d'un 5% de descompte sobre el cànon de l'aigua.

3.5. UN CANVI DE MODEL ENERGÈTIC. UNA NOVA CULTURA ENERGÉTICA

Situació crítica del model actual

El sistema energètic té en aquests moments greus problemes: la ineficàcia energètica i la intensitat energètica desbocada, la forta dependència de l'exterior (importem un 75% de l'energia primària, quan la mitjana de la UE és del 50%), l'esgotament dels recursos fòssils, les emissions de gasos d'efecte hivernacle que provoquen un flagrant incompliment del Protocol de Kyoto i l'endarreriment respecte d'altres països de la UE en l'ús i l'aprofitament de les fonts d'energia d'origen renovable.

És per aquests motius que s'ha de fer un canvi de model energètic radical començant per un pla d'estalvi i d'eficiència energètica, mitjançant la internalització dels costos ambientals, socials i econòmics produïts en la generació d'energia i fent una aposta clara i decidida per les energies renovables, que solucionen els problemes de les emissions contaminants, de la dependència exterior i de la centralització del sistema energètic. Cal abordar una millora en la distribució, manteniment i modernització dels sistemes de transformació i distribució.

En definitiva, ICV-EUiA aposta per una Nova Cultura Energètica que, d'una vegada, ens permeti afrontar els nombrosos reptes de la situació actual.

Les nostres aportacions des del Govern de la Generalitat

ICV-EUiA hem tingut una contribució clau en matèria energètica en el Govern de la Generalitat de Catalunya: hem contribuït a un Pla d'Energia de Catalunya (PEC) mes ambiciós i amb millors objectius concrets des de l'òptica de Sostenibilitat, com per exemple passar del 7,9% d'energies renovables respecte del total d'energia primària a un 9,1%, o incloure un pla d'acció en matèria d'estalvi i eficiència amb 141 mesures concretes.

Des del Departament de Medi Ambient i Habitatge hem constituït una entitat que regularà a Catalunya i a d'altres regions i països de l'arc mediterrani el mercat de les emissions per contribuir a la disminució de les incidències dels impactes dels gasos efecte hivernacle que estan a l'origen dels fenòmens lligats al canvi climàtic i l'acompliment dels acords del Protocol de Kyoto.

Les propostes d'ICV-EUiA a la política energètica de Catalunya

• Creació de l'Agencia Catalana de l'Energia, amb capacitat normativa i capacitat d'aplicar una fiscalitat energètica suficient per dotar-se dels mecanismes i del poder econòmic necessari per impulsar les polítiques efectives d'estalvi, per millorar l'eficiència energètica i fomentar les energies renovables.

• Fiscalitat energètica. Cal internalitzar els costos externs produïts en la generació d'energia perquè els que els produeixen incorrin en els costos econòmics efectius amb l'objectiu d'incentivar comportaments més respectuosos amb el medi ambient. Per exemple, introduir comptadors intel·ligents que permetin l'aplicació de tarifes per trams en els consums de tots els fluids energètics, potenciar un sistema de tractament fiscal per a les empreses que fabriquin, comercialitzin o utilitzin productes i serveis d'energies renovables, així com per a la investigació aplicada. Cal, també, desincentivar les emissions contaminants a l'atmosfera produïdes en la generació d'energia.

• Reivindicar les competències plenes del Govern de la Generalitat en la fixació dels imports de les primes a les produccions especials, incloent-hi les generacions d'energia calorífica, amb orígens renovables i les actuacions d'impuls i ajuts en forma de subvencions a fons perdut.

• Fer una aposta valenta i decidida en favor de les energies renovables, especialment l'energia solar, mitjançant la descentralització de la producció d'energia d'acord amb les possibilitats i les disponibilitats de recursos renovables. Fer un desplegament de l'energia eòlica respectuós amb els valors naturals, paisatgístics i culturals del territori. Cal fer un aprofitament energètic de la biomassa procedent de residus forestals, agrícoles, ramaders, industrials, etc.

• Iniciar i promocionar una actuació decidida de la Generalitat en favor de programes d'R+D+I sobre les energies netes i renovables que poden incidir en el nou model energètic de futur, seguint molt de prop els estats de les noves aplicacions tecnològiques en nous vectors com l'hidrogen, la fotovoltaica de concentració o de capa fina, combustibles preparats (RDF), biomassa en termes conceptualment amplis, la superconductivitat, etc.

• Creació del Centre de Recerca d'Energies Renovables de Catalunya, amb seu al Camp de Tarragona i, més concretament a Vandellòs. Creació del Centre de Recerca de Biomassa i de Biocombustibles de Catalunya, amb seu a Lleida. El desplegament d'aquest centres suposa una mostra de la inflexió a favor de la sostenibilitat en matèria energètica.

• Impulsar un pla pont per a l'energia nuclear basat en un acord entre totes les parts implicades sota la supervisió i garantia del Congrés dels Diputats per tenir unes dates segures de tancament de les centrals nuclears. Es tracta d'un pla, que consisteix a establir una data fixa de tancament, perllongant, si cal, els últims anys la vida útil de les centrals nuclears més enllà dels períodes comptables d'amortització, sota dues condicions. La primera ha de ser que els aspectes tècnics i de seguretat ho permetin i, la segona, que es distribueixin els sobrebeneficis originats per la desaparició de l'amortització com a cost principal, de la manera següent: 20% per augmentar la seguretat i el manteniment de les centrals, un 20% per al gestor de la central, un 10% per a un fons de dinamització econòmica i social per a les CCAA amb tancament de centrals i, finalment, un 50% destinat a la creació d'uns fons per invertir en energies renovables i en operacions de millora de l'estalvi i l'eficiència energètica. D'aquesta manera, el mateix tancament de les centrals serviria per afrontar els principals reptes del nostre model energètic; estalvi i eficiència, i major impuls de les renovables.

• Anar a un model de producció distribuïda, aproximant la producció al punt de consum, considerant tots els recursos renovables disponibles com a importants i aprofitables, multiplicant les agències locals d'energia que puguin ser veritables caixes de ressonància ben properes al ciutadà.

• Impulsar la utilització del DOGC i d'ordenances municipals que obliguin a les aplicacions energètiques més eficients i de més rendiment, i sancionin els incompliments i els malbarataments.

• Elaborar auditories de consum energètic, donant el primer exemple des dels mateixos locals i dependències oficials de les administracions locals i les de la Generalitat.

• Els nous projectes de centrals tèrmiques han d'estar concebuts sobre la base que l'ús de combustibles fòssils tingui associat un projecte de distribució de calor i fred en l'entorn del seu emplaçament a través del qual s'aprofiti la calor residual.

• Posar el debat sobre el model energètic de futur en tots els programes d'estudi (currículums) des de primària a superior i en un lloc preeminent en el debat social diari.

3.6. UNA POLÍTICA PREVENTIVA I EFICIENT EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS

La gestió dels residus a Catalunya: Cal una nova política preventiva i eficient

Hem de manifestar que la millora de la gestió dels residus, es fonamenta en tres línies d'actuació:

• Reduir la generació de residus

• Convertir els residus en recursos

• Minimitzar l'impacte ambiental dels mètodes de tractament dels residus

A Catalunya hem passat de produir 2,8 milions de tones anuals de brossa domèstica a produir-ne més de 4 milions de tones/any en tan sols una dècada. La destinació d'aquests residus ocasiona una despesa pública creixent i un esforç considerable en el control de l'impacte ambiental, a més de conflictes socials i polítics.

Una política de residus veritablement sostenible i, per tant, amb visió de futur, ha d'incorporar forçosament altres aspectes i adreçar-se a objectius més amplis i ambiciosos:

• Contribuir a desmaterialitzar l'economia

Les regles productives i de consum actuals es fonamenten en un consum intensiu i malbaratador de materials. Aquests materials ocasionen, alhora, una extracció intensiva de matèries primeres (inclosos els combustibles fòssils) i una producció de residus creixent.

Una gestió de les deixalles basada en criteris de prevenció, recollida selectiva i recuperació i reciclatge, contribueix a allargar el cicle total de materials, a rendibilitzar-ne l'ús i evitar la incorporació de materials nous en els cicles productius. L'estalvi i el reaprofitament dels materials continguts en els residus contribueixen de forma significativa a la desmaterialització de l'economia.

• Promoure l'ecodisseny i una nova cultura dels residus

D'entre els reptes d'avançar cap a una gestió més sostenible dels residus hi ha el de millorar el disseny dels productes i dels processos productius en dos aspectes: d'una banda, fer-los amb materials reciclats o reciclables per reduir el consum de matèries primeres i, d'altra banda, allargar-los la vida útil de manera que triguin més a esdevenir residus.

D'altra banda, cal frenar el consum desmesurat de la societat vigent. És per això que cal una acció conjunta de les polítiques ambientals, econòmiques, comercials, industrials i, fins i tot, educatives. Si no incidim en la transformació social, en l'àmbit dels residus sempre actuarem al final de la canonada i, en conseqüència, no guanyarem la cursa de la sostenibilitat.

• El residu, un material que cal aprofitar

Pel que fa a la gestió dels residus pròpiament dita i a les actuacions que s'enceten un cop el residu ja ha estat generat, la millora a introduir té dos vessants:

• Recuperar el màxim de materials dels residus per tal de reciclar-los i rebaixar, d'aquesta manera, la pressió sobre les matèries primeres.

• Reduir l'impacte ambiental del residu que no es pot aprofitar i que s'envia a tractaments finalistes: dipòsits controlats o incineradores.

En l'àmbit local, la nova revolució comporta una concertació o acord per a la modernització ecològica del territori i de l'economia a Catalunya, un acord que permeti impulsar polítiques a llarg termini amb l'acord del Govern, els ens locals, l'empresariat, els sindicats i les organitzacions ecologistes.

Programes i actuacions sectorials que volem impulsar des d'ICV-EUiA

• Desplegar el Contractre-Programa 2006-2010 de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) que permet les actuacions contemplades i acordades en convenis de col·laboració amb els municipis que acullen o acolliran instal·lacions de gestió, les actuacions derivades de les convocatòries d'ajuts als ens locals i d'altres, les actuacions en la millora operativa de les instal·lacions i en la millora de sòls contaminats i les actuacions de noves inversions previstes en el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures.

• Aprovar el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures 2006-2012 que a partir del diagnòstic de les instal·lacions existents i el marc normatiu, així com de les tecnologies disponibles i de la recerca, planteja les noves infraestructures de tractament, d'acord amb el nou model de gestió de residus de Catalunya, els principis generals de proximitat i suficiència per a la distribució territorial, i el món local.

• Aprovar els nous programes de residus municipals, industrials i de la construcció per al període 2007-2012, que han de fonamentar-se en la jerarquia: prevenció, selecció, reciclatge i recuperació, i disposició final.

• Desplegar els Sistemes Integrats de Gestió (SIG) de residus d'aparells elèctrics i electrònics, pneumàtics, olis i vehicles fora d'ús per, d'una banda, adequar-nos a la normativa europea, i de l'altra, fer efectiu el principi "qui contamina paga" per tal que sigui el productor-distribuïdor el responsable de recollir i tractar adequadament aquests residus i, per tant, satisfaci la despesa del cicle de vida del seu producte.

• El 2008 finalitza l'actual conveni amb els sistemes integrats de gestió d'envasos i residus d'envasos i caldrà negociar el nou, en vista del Projecte de llei d'envasos i residus d'envasos.

• Continuar amb el desplegament del Reial Decret de sòls contaminats, que estableix que el febrer de l'any vinent les 30.000 activitats potencialment contaminadores del sòl que hi ha a Catalunya hauran d'haver presentat a l'ARC els informes preliminars de situació. També cal desenvolupar els instruments jurídics per aplicar el Reial Decret i omplir-lo de contingut.

• Tramitar i aprovar els dos avantprojectes de Llei, el de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i la de mesures de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. Així com tota la normativa elaborada en relació al Pla Territorial Sectorial de Residus, al Progric i al Progroc.

• Promoure la participació, educació i comunicació.

• Desplegar el Consell de Prevenció de Residus, òrgan assessor del Consell de Direcció de l'ARC, per facilitar la participació més activa de tots els sectors en la política de residus. Està format per representants d'associacions veïnals, ecologistes, sindicals i empresarials.

• Impulsar les comissions de seguiment d'instal·lacions, recuperant les aturades i creant-ne de noves. Cal preveure la seva creació en cadascuna de les noves instal·lacions acordades mitjançant convenis.

• Campanyes de comunicació governamentals. Per primera vegada, el 2005 es van fer a tot Catalunya dues campanyes de residus des del Departament de Presidència: una per promoure la recollida selectiva de matèria orgànica i una altra per promoure la d'envasos. Caldria continuar amb aquest tipus de campanyes adreçades al conjunt del país.

• Impulsar l'R+D+I en l'àmbit dels residus per aconseguir cada dia millors tècniques i sistemes de minimització, reducció, reutilització, reciclatge, tractament i valoració, així com la disposició final del rebuig de les matèries. Revisar la definició de residu i actualitzar els procediments de gestió. Promoure la definició de subproducte quan el residu deixa de ser un material de rebuig i passa a ser una matèria secundària o coproducte (un combustible, per exemple).

• Implementar un programa específic per a les dejeccions ramaderes. Promoure des de l'ARC i de Gesfer que el sector agrícola i ramader treballi per la minimització i el tractament dels residus orgànics i minerals (purins i nitrats).

• Desplegar polítiques actives de fiscalitat ambiental. Generalitzar la implantació de les ordenances fiscals per a la gestió dels residus d'origen domiciliari, comercial i de serveis. Afavorir sistemes de discriminació com el pagament pel que es llença.

• Reforçar els mecanismes de decisió i de participació dels ens locals en la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus.

3.7. PROTECCIÓ I DEFENSA DELS ANIMALS

Els animals i el medi ambient

Defensem el medi ambient com una globalitat que ens envolta. Tot el que conforma l'entorn, les muntanyes i les plantes, els rius i els mars, els animals i les persones, són parts indissolubles del medi.

La societat moderna, democràtica, culta i sensible, ha d'incorporar entre els seus objectius bàsics i prioritaris la defensa d'aquells col·lectius i sectors especialment febles, fràgils o amb dependència.

Per aquesta raó entenem que els animals, com a éssers sensibles al dolor i al patiment, amb uns drets naturals a viure d'acord amb les seves característiques biològiques, han de ser defensats pel conjunt de la societat i, especialment, per les institucions.

Catalunya i la sensibilització: les prioritats actuals

Catalunya és un país que tradicionalment ha mostrat més sensibilitat per aquesta temàtica. La gran complexitat del panorama que envolta els animals no ha de ser obstacle, però, per intentar racionalitzar i humanitzar el seu tracte, posant en la mesura del possible els mitjans adients per assolir una relació més equilibrada i respectuosa.

Segueixen però persistint omissions com són les referides a algunes festes populars com ara els correbous, i la inacceptable omissió de la prohibició de les curses de braus.

Hem d'assenyalar com a prioritats més significatives per a la defensa dels animals:

• La millora de la Llei 22/2203 de 4 de juliol, amb la introducció de mesures més restrictives (i sancionadores) i un desenvolupament d'aquesta llei amb instruments econòmics i descentralitzats pels municipis. Dotant-la dels recursos necessaris per fer campanyes divulgatives i de coneixement de la legislació en matèria de protecció dels animals.

• Adopció d'un Pla General de Gestió dels Centres d'Acollida d'Animals Domèstics, amb dotació dels mitjans humans i econòmics adients per millorar-ne les infraestructures per tal de garantir el benestar dels animals que hi ha als centres, i per garantir a partir de l'any 2007 l'aplicació de la llei catalana que prohibeix el sacrifici dels animals abandonats.

• L'impuls a l'esmentada llei i a les ordenances municipals, per tal que els ajuntaments puguin fer front a les seves competències (recollida d'animals, control de les botigues, control de l'exposició dels animals als aparadors, compra i venda il·legal, etc.).

• Estimular la implicació de les administracions públiques i del sector privat en la defensa dels drets dels animals, impulsar la normalització de la presència dels animals domèstics de companyia tant en l'àmbit públic com el privat, particularment en el sector turístic.

• Promoció de les adopcions dels animals domèstics de companyia abandonats, d'acord amb les iniciatives que s'estan desenvolupant a Europa, per tal de fer conèixer els efectes positius per a les persones i, en determinades circumstàncies per a la salut, que comporta la companyia d'animals domèstics.

• Prohibir progressivament l'experimentació amb animals, cercant altres alternatives avui possibles sense animals. Mentrestant, incrementar el control i les inspeccions des de la Generalitat.

• Afrontar fermament i decididament la prohibició de l'ús d'animals en festes populars cruels: braus, correbous de foc, correbous capllaçats...

• Promoure una normativa per prohibir els circs amb animals.

• Impulsar un pla de protecció dels espais naturals i dels corredors biològics del país, amb l'objectiu de protegir els hàbitats de les espècies salvatges.

• Afrontar la temàtica de la caça a Catalunya impulsant una nova llei de caça.

• Crear organismes de participació: un consell assessor de defensa dels animals i la figura independent del "defensor de l'animal".

3.8. ACTUAR PER PREVENIR EL CANVI CLIMÀTIC I LA CONTAMINACIÓ

Polítiques per fer front al canvi climàtic

El canvi climàtic és un problema ambiental amb una importància estratègica. Per la gravetat dels seus efectes sobre els sistemes naturals i humans (només cal veure els informes i les publicacions del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible), per l'existència d'una densa xarxa de normes i institucions internacionals (Cimera de Rio, Protocol de Kyoto, entre d'altres) amb les quals ens hem compromès activament i que cal contribuir a enfortir, per la presència de polítiques i directives europees que obliguen a les nostres administracions a actuar de manera més decidida i per la imbricació del canvi climàtic amb altres problemes socioambientals que necessiten ser abordats (mobilitat, territori, energia, contaminació atmosfèrica, residus), tal com s'ha exposat als capítols anteriors.

En els darrers dos anys el Govern de la Generalitat i un bon grapat d'ajuntaments catalans (entre ells la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat), amb el suport del Ministeri de Medi Ambient, han elaborat procediments i han assumit compromisos per limitar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però cal anar més lluny, cal recordar que aquestes emissions van augmentar en un 45% entre l'any de referència del Protocol de Kyoto i l'any 2004.

Es fa cada vegada més evident que modernitzar Catalunya, modernitzar el país vol dir canviar radicalment la forma que té de desenvolupar-se, per fer-la més sostenible i més justa socialment.

Per això, apostem per una mobilitat basada en una concepció radicalment diferent: cal garantir primer la mobilitat de les persones no pas la dels cotxes i dels camions. Per això, cal capgirar les polítiques territorials i urbanes, la concepció d'usos del territori. Igualment cal fer possible una transició des de l'actual model energètic a un altre sustentat en l'eficiència, l'estalvi i el desenvolupament de les potencialitats de les energies renovables. Una economia que ha de fer emergir i madurar nous models de produir i de generar riquesa assumint que els recursos són limitats i que cal preservar els sistemes naturals per prevenir la generació de residus i les emissions contaminants.

A tall de resum poden dir que les polítiques significatives són:

• Estratègia catalana contra el canvi climàtic

• Agenda 21 de Catalunya, canvi climàtic, emissions

• Observatori i Indicadors de sostenibilitat

• Importància de la col·laboració entre l'Administració autonòmica i l'Administració local: temes d'Agenda 21 local, Xarxa de municipis, Memòria d'indicadors municipals de sostenibilitat

• Foment de la cultura i compromisos de les empreses i medi ambient

• Tecnologies, innovació, sistemes de certificació...

• Meteorologia, vigilància i predicció meteorològica

• Xarxa climàtica d'estacions meteorològiques

• Informació meteorològica i educació i sensibilització ambiental

Prevenció i control de la contaminació

Les propostes d'ICV-EUiA pel que fa a la prevenció i el control de la contaminació són les següents:

• Modificació de la Llei 3/1998 (Llei d'intervenció integral de l'Administració ambiental) per tal d'adequar-la als nous reptes i normatives ambientals, donant-li la màxima agilitat i rigor perquè es converteixi en un veritable instrument de prevenció.

• Donar solució a la problemàtica ambiental fruit de l'activitat minera de més de 100 anys a la comarca del Bages, condicionant a mesures ambientals l'actual activitat i resolent antigues problemàtiques de runams a tota la zona.

• Donar solució a la descontaminació del riu Ebre a Flix, fruit de l'activitat química de més de 100 anys a la zona.

• Transposar a Catalunya la directiva de riscos ambientals, que entrarà en vigor l'abril del 2007. Procurar que la transposició sigui el màxim de consensuada amb les indústries catalanes.

• Desenvolupar amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca els plans necessaris per tal d'assolir una activitat ramadera més sostenible. Promoure la gestió correcta de les dejeccions ramaderes a través de la fertilització i els tractaments.

• Promoure una nova legislació a Catalunya sobre l'activitat extractiva, per facilitar al màxim els compliments dels requisits ambientals i, d'una manera especial, tots els relacionats amb l'emissió de partícules i amb la contaminació produïda pel transport.

Acreditar la qualitat ambiental

Les propostes d'ICV-EUiA són les següents:

• Seguir impulsant l'adopció de sistemes de gestió ambiental certificada (EMAS) en el conjunt de l'activitat econòmica i administrativa del país, cercant avantatges per a les empreses certificades.

• Fomentar la compra "verda" en les administracions públiques. Cal fer un procés d'ambientalització de tots els plecs de condicions d'obres, serveis i subministraments, garantint així la sostenibilitat en la contractació i el sosteniment de les empreses amb certificacions ambientals i productes ecològics, reciclats...

• Treballar per una concertació per a la modernització ecològica del territori i de l'economia a Catalunya, amb acords sectorials amb el món econòmic i sindical.

Qualitat de l'aire

Les propostes més significatives són:

• Aprovar els mapes de capacitat de l'aire (en relació amb la contaminació atmosfèrica), per tal que esdevinguin un veritable instrument per al planejament territorial de Catalunya.

• Aprovar el pla d'actuació de la zona de protecció especial atmosfèrica de l'àrea de Barcelona i establir els mecanismes per a la seva execució i control.

• Declarar zona de protecció especial atmosfèrica qualsevol indret del territori on se superin els nivells de contaminació admissibles i redactar els plans de reducció dels contaminants.

• Aplicar un pla específic en contra de la contaminació d'ozó. En la mesura que hem avançat en els mapes de predicció, cal ara realitzar els plans d'actuació que ens permetin reduir aquest contaminant, molt present al territori català durant l'estiu.

• Avançar en programes d'educació ambiental sobre la qualitat de l'aire i la seva incidència en la salut.

Lluita contra la contaminació acústica, lluminosa, odorífera i electromagnètica

Les propostes d'ICV-EUiA més significatives són les següents:

• Aprovar la llei de prevenció de la contaminació odorífera, que ha estat preparada i consensuada durant la legislatura actual. Donar suport als ajuntaments per a la seva aplicació.

• Garantir el ple desenvolupament i l'aplicació de la llei de prevenció de la contaminació lluminosa donant suport als ajuntaments i a les empreses per a la seva aplicació.

• Redactar i aprovar el reglament que desenvolupa la llei contra la contaminació acústica d'acord amb les normes tècniques redactades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, en coordinació amb l'Estat i la Comissió Europea. Donar suport als ajuntaments per al compliment d'aquesta llei dins del seu marc competencial.

• Garantir un programa d'informació i educació ambiental ciutadana en relació amb les problemàtiques de sorolls, olors i il·luminació.

• Seguir redactant el pla de desplegament sostenible de la telefonia mòbil al conjunt del territori català. Ampliar la xarxa de control de radiacions iniciada en aquest mandat.

3.9 CONSUM I PRODUCCIÓ MÉS SOSTENIBLE

La petjada ecològica de Catalunya

La petjada ecològica de Catalunya és entre 7 i 8 vegades superior al seu territori, i això té una sola lectura: vivim a compte del futur i a compte de les possibilitats d'altres zones del planeta. El nostre model de desenvolupament és insostenible i insolidari. No podem continuar consumint i produint de la mateixa manera i al mateix ritme.

Cal fer opcions, cal triar i apostar per aquelles polítiques de consum, econòmiques i de producció industrial que serveixen per reorientar el rumb de l'economia catalana i espanyola, en la línia del que ja estan fent altres països europeus.

És per això que proposem traslladar l'accent de la producció a la reproducció, per fer durables (sostenibles, reproduïbles) els sistemes naturals, les relacions socials i les nostres relacions amb l'entorn. Cal posar l'accent en les polítiques de tancar cicles, per estalviar en el consum de recursos i energia, per aprofitar millor les fonts renovables, per ser més eficients i per no malbaratar.

Propostes específiques

• Cal una aposta decidida en favor d'un consum racional, solidari i responsable, minimitzant els recursos necessaris per arribar a resultats i serveis equivalents, incentivant un consum crític, tant del model productiu com de la distribució. Desmaterialització de les activitats.

• Passar d'una economia basada en bona mesura en la construcció i en l'automoció (amb signes d'esgotament) a una economia liderada pels sectors del transport públic i de les energies renovables, d'alt valor afegit i gran potencialitat i per l'agricultura i la producció ecològica.

• Ajudar a desenvolupar les activitats de les empreses catalanes vinculades al medi ambient, i entre elles les iniciatives que pertanyen a l'Administració pública (edificació sostenible i ecoeficiència, residus verds i producció de biomassa, gestió energètica, compra verda, contractació), les empreses de responsabilitat social corporativa, etc.

• Apostar per la reconversió dels parcs automobilístics dels diferents nivells de l'Administració promocionant la compra de vehicles elèctrics i/o de baix consum, i l'ús de combustibles no fòssils.

• Fer possible aquesta transició dels processos productius actuals cap a una veritable indústria ecològica que permeti:

• Internalitzar els costos ambientals

• Fomentar sistemes d'anàlisi del cicle de vida dels productes

• Sistemes d'ecogestió i d'ecoetiquetatge

• Facilitar la contractació pública sostenible de serveis i productes per part de l'Administració. Incentivant les millors pràctiques i el seu reconeixement social

Sistema mixt de finançament

Catalunya disposa d'un ampli ventall de tributs amb característiques ambientals. Tot i això, cal adaptar-los a les actuals circumstancies, així com plantejar l'aplicació de noves figures que complementin els objectius d'incentivar els bons comportaments ambientals i de recollir fons financers que compensin els impactes no corregibles.

D'aquesta manera es pot completar un sistema mixt de finançament de les polítiques ambientals basat en aportacions generals de les administracions i recursos obtinguts directament de l'activitat que té impacte sobre el medi ambient.

Aquest increment permetrà que Catalunya se situï en millor posició per fer front als reptes difícils del canvi climàtic i de l'adaptació a una major eficiència social i ambiental.

Els fons generats pels tributs proposats no afecten la base econòmica empresarial, ni són un element pertorbador de la competitivitat de l'economia catalana. Es tracta de situar el concepte de cost ambiental de forma que repercuteixi en els àmbits que els provoquen directament o indirectament i evitar que aquests costos s'hagin d'assumir a través de la fiscalitat general o senzillament es posposi l'acció correctora.

• Impostos sobre emissions de gasos a l'atmosfera

Cal començar gravant els grans focus d'emissió d'òxids de sofre i de nitrogen. Són dos contaminants sobre els quals ja hi ha precedents de tributació en altres autonomies, també són dos dels més freqüentment gravats a d'altres països europeus. El seu control (directe o aproximat a través de coeficients d'emissió) no presenta grans complicacions i, sobretot, sembla existir consens en el fet que són dos contaminants ambientalment problemàtics a Catalunya.

La prudència recomana establir inicialment uns tipus impositius moderats tot i que això fa menys potent l'efecte incentiu que ha de tenir l'impost. Però sempre cal esperar que un tribut sobre la contaminació tindrà un efecte sobre els seus nivells, i que a llarg termini l'efecte serà més gran que a curt termini. L'opció sobre la base imposable seria semblant al cànon de l'aigua i consisteix a aplicar tipus diferents a cada paràmetre contaminant.

• Energia nuclear, producció elèctrica i emmagatzematge nuclear

La generació d'electricitat mitjançant la fissió nuclear és una activitat d'elevat risc que genera un greu problema no resolt -els residus nuclears- que afectarà les generacions futures per períodes de temps extremadament llargs. Proposem aplicar a Catalunya un tipus impositiu de 0,0012 euros/kWh com el de Castella-La Manxa que pràcticament coincideix amb el suec i el txec. En aquest cas no hi hauria cap efecte directe sobre la quantitat d'impactes ambientals generats per les centrals nuclears mentre seguissin funcionant. Les centrals nuclears avui en funcionament a Catalunya -Ascó I, II i Vandellòs II- tindran una vida útil que dependrà bàsicament de decisions polítiques i dels problemes tècnics amb què es puguin trobar. En aquest sentit, una tributació moderada tindrà una incidència petita sobre la quantitat d'energia nuclear i de residus radioactius que es generin a Catalunya. Tanmateix, està perfectament justificat que la rendibilitat de les centrals nuclears es vegi disminuïda amb la internalització d'alguna part dels costos ambientals que generen. De la mateixa manera i en previsió d'hipotètiques instal·lacions d'emmagatzematge nuclear es proposa una fiscalitat reguladora específica.

• Tributació de l'aigua

El cànon industrial de l'aigua ha establert un equilibri entre eficàcia ambiental i costos de gestió. Aquesta eficàcia s'ha de completar amb el necessari ajust respecte a càrrega contaminant, grans consums i altres, que exigiran una certa variació permanent. El cànon té una estructura força flexible que permet replantejar-se al llarg del temps si s'han d'incorporar nous paràmetres o canviar els tipus que graven els contaminants amb la simple actualització de preus. Gradualment, s'han d'anar reduint les exaccions de determinades activitats que no estan justificades en la mesura que produeixen fluxos importants de contaminació. Els usos industrials ja en un procés avançat de reducció i els agrícoles, on les polítiques de racionalització i de millora dels sistemes de reg han d'impulsar-se amb contundència, amb coeficients correctors que determinin de mica en mica la integració del consum agrícola en la factura d'abastament.

La garantia d'abastament, factor clau en el cost i que no té una relació directa amb el consum, seria l'anomenat cànon de disponibilitat. Aquest tribut integraria de forma indirecta el conjunt d'instal·lacions necessàries per garantir a cada moment l'abastament en el cost. És la idea de xarxa integral al país. El cànon recauria sobre les entitats distribuïdores, de forma que impulsés, alhora, la reducció de pèrdues tan significatives actualment.

• Reforma del cànon sobre la deposició de residus municipals i de nova aplicació sobre la incineració. La reforma prevista a les lleis pendents d'aprovació s'ha de posar en pràctica. La reforma inclou el pagament per a incineració i, per tant, l'increment dels recursos generats pel cànon que revertiran en una major aportació a la recollida selectiva. La reforma ha d'impulsar una millora substancial en la recollida selectiva, especialment de la part orgànica i una extensió a totes les poblacions catalanes. Els percentatges de recollida selectiva han d'arribar als límits tècnics europeus. A més dels arguments ambientals principals, hi ha dues raons a favor d'incrementar el cànon, una millora en la redistribució dels fons a l'Administració local i la generació d'un finançament general per a infraestructures.

• Impost sobre deposició de residus industrials. La problemàtica ambiental originada pels residus industrials, així com el fet que són produïts per agents individualment identificables i en el marc d'una activitat productiva, aconsellen l'aplicació del principi de responsabilitat del productor. La generació d'externalitats ambientals i la potencialitat dels incentius econòmics per incidir en les formes de producció fan adequat, per a aquest cas, l'ús de la imposició ambiental. Si bé idealment l'impost hauria de gravar tant la producció com el tractament dels residus, per raons de simplicitat de la gestió, és molt més senzill gravar-ne tan sols el tractament, ja que es pot assignar als titulars dels tractaments el paper de substitut del contribuent i reduir molt la complexitat administrativa del tribut.

• Impost sobre deposició de residus de la construcció. La gran activitat constructora obliga a una intervenció més intensa sobre els residus de la construcció. Per això caldria la introducció d'un impost sobre els residus de la construcció que hauria de ser proporcional a la quantitat abocada i ha de preveure mecanismes penalitzadors del no ús dels sistemes de tractament per a la seva reutilització o valoració. Mitjançant l'excel·lent base tributària existent, Catalunya ha d'aconseguir els mateixos percentatges de recuperació dels països centreeuropeus.

• Impostos sobre productes energètics i emissions de CO₂

El debat europeu sobre la fiscalitat ambiental s'ha identificat en gran part amb una major i diferent fiscalitat sobre l'energia. Ateses les característiques del problema i els efectes econòmics d'un impost sobre les energies no renovables, les decisions d'àmbit internacional en aquest terreny són particularment adequades tot i que fins ara s'ha pogut avançar molt poc en aquest terreny més enllà de les propostes. Malgrat que en la imposició sobre el CO₂és més convenient avançar de forma harmonitzada -o, fins i tot, podria tenir molts avantatges un impost europeu recaptat a l'àmbit de la UE-, el bloqueig a aquest nivell ha portat al fet que diversos països de la UE hagin fet reformes en la seva fiscalitat energètica per incorporar un gravamen específic sobre aquestes emissions.

• Impostos sobre productes

• Impost autonòmic per habilitar sistemes de dipòsit, devolució i retorn destinats a la recuperació de residus dels productes sense Sistemes Integrats de Gestió (SIG).

• Impostos destinats a desincentivar l'ús de determinats productes: vendes de paper no reciclat, fertilitzants i pesticides, productes d'un sol ús, bosses de plàstic...

• Fiscalitat sobre habitatges no destinats a residència habitual

Tant des del punt de vista social com ambiental és necessari i desitjable una fiscalitat específica que gravés els habitatges no destinats a residència habitual, és a dir, els buits i els de segona o tercera residència. Cal introduir aquest impost en la declaració de renda.

• Impostos sobre canvis d'usos del sòl i usos específics amb una especial incidència ambiental

• Camps de golf: els camps de golf tenen un impacte ambiental negatiu per l'increment del consum d'aigua i de sòl, l'eliminació de la vegetació preexistent, i la contaminació de les aigües superficials i subterrànies amb els productes emprats per mantenir la gespa.

• Estacions d'esquí: una altra activitat amb una ocupació de superfície molt gran, i amb un impacte territorial important en les zones circumdants, són les estacions d'esquí alpí. Com en el cas dels camps de golf, l'important és regular l'oferta d'instal·lacions.

• Activitats extractives: les activitats extractives presenten un impacte ambiental important en termes de contribució a l'exhauriment de recursos no renovables.

• Altres activitats: també es podria considerar l'establiment de tributs sobre altres instal·lacions de grans dimensions, com ara parcs temàtics, circuits de cotxes o grans infraestructures (autopistes, aeroports, línies de tren d'alta velocitat), tot i que en aquests casos l'impacte dels possibles impostos seria principalment recaptador i només en alguns casos podria tenir una incidència mínima sobre el nombre d'usuaris.

3.11 EDUCACIÓ AMBIENTAL I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L'aposta per un model de desenvolupament més sostenible implica conèixer, reconèixer la situació actual, els seus límits i amenaces, però també els seus reptes i oportunitats. La informació, l'educació i la participació són vitals per respondre afirmativament als nous requeriments, per canviar de lògica, per canviar de rumb.

Educació, divulgació i participació responsable

Sense la complicitat de les institucions, de les organitzacions socials i de les persones és molt difícil fer possible aquest canvi de prioritats.

Per això és necessari des del Govern, promoure i desenvolupar la política educativa ambiental i els instruments de participació ambientals a tots els nivells:

• Incorporar i enfortir l'educació i sensibilitat ambiental en les polítiques educatives.

• Integrar l'educació pel consum responsable en els currículums escolars i educatius.

• Fomentar la participació de les persones, de les entitats i de les associacions en la proposta, el seguiment i l'avaluació de les polítiques públiques mediambientals.

• Ajudar a consolidar els consells de participació municipals, dels consells sectorials (nova cultura de l'aigua, energia, prevenció de residus, agendes escolars, etc.) en l'àmbit de país, i les xarxes ciutadanes que defensen aquests principis.