El Programa

Institucions al servei de la ciutadania

Versió PDF | Enviar en format PDF per correu

6.1 MÉS AUTOGOVERN: DESENVOLUPAR EL NOU ESTATUT

Catalunya i l'autodeterminació

Per a l'esquerra verda i nacional el dret a l'autodeterminació significa que un poble, i en el nostre cas Catalunya, pot decidir a partir de la seva sobirania com a nació si vol tenir un estat propi i independent, si vol estar integrat en un altre i, en aquest cas, de quina manera es materialitza aquesta integració. Si bé és cert que avui, en el procés de construcció de la UE, no té sentit plantejar-se els poders de l'Estat en els termes que es feia en el segle passat no podem negar que els estats tenen encara a Europa molt de poder i, per tant, no es pot rebutjar el dret a l'autodeterminació com una cosa ja superada.

L'autogovern al servei dels ciutadans i ciutadanes del país

ICV-EUiA actua en la societat catalana pel reconeixement ple de la personalitat nacional de Catalunya, tot afirmant que la sobirania resideix en el seu poble, que té el dret al ple exercici de l'autodeterminació, i entén que aquest dret pot avançar en el període històric immediat mitjançat la transformació de l'Estat actual de les Autonomies en un Estat organitzat d'acord amb els principis del federalisme pluralista. Un nou model d'organització dins el marc més ampli d'una Europa unida dels ciutadans i de les ciutadanes i dels pobles, de caràcter federal, on es reconeguin les nacions que la componen com a subjectes de l'actuació política i institucional i que comporti una molt més gran autonomia i capacitat política i de gestió dels ens locals.

L'increment de l'autogovern ha de servir principalment per acostar el poder als ciutadans, millorar la seva qualitat de vida, acabar amb l'exclusió social, potenciar el reequilibri territorial, promoure el desenvolupament sostenible i configurar una societat més justa. Tan important com l'autogovern és l'ús que se'n fa des del govern de la Generalitat.

Un nou model d'estat basat en el federalisme pluralista

ICV-EUiA proposa una reforma constitucional en profunditat en un sentit federal i plurinacional. Les propostes en aquest camp són aquestes:

• La Constitució haurà de preveure el reconeixement que la sobirania resideix en els pobles integrants de l'Estat i que, com a conseqüència, tenen el dret a l'autodeterminació.

• El Títol Preliminar haurà de reconèixer clarament el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'Estat, reconeixent el caràcter oficial i la igualtat de les llengües de l'Estat (català, castellà, basc i gallec).

• El Títol VIII s'haurà de reformar per tal d'establir un nou marc competencial que tendeixi a ampliar els poders a favor de les parts federades amb l'objectiu de la defensa i la protecció de les competències de les CCAA. Utilització de l'article 150.1 i 150.2, quan correspongui, com a mitjà per millorar la qualitat de l'autonomia política.

• Finançament autonòmic basat en la pluralitat i la coordinació d'Agències Tributàries alhora que s'assegura la coresponsabilitat fiscal des de la real autonomia financera de les institucions de govern de les CCAA.

• Adequació del poder judicial i de l'Administració de Justícia de l'Estat autonòmic sota el model de l'organització territorial dels poders públics en les federacions democràtiques.

• Introducció dels principis pluralistes en la composició i els poders d'institucions generals de l'Estat com el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial i d'altres. Possibilitat d'ús de les diferents llengües de l'Estat a les Corts Generals. Possibilitat de desaparició de les províncies en aquelles comunitats que ho decideixin democràticament. Participació de les CCAA en la política general de l'Estat. Funcionament regular d'una conferència de presidents de CCAA.

• Representació de les CCAA a la Unió Europea i en les institucions internacionals en relació amb les competències que tenen atribuïdes. La menció a la UE en la Constitució ha d'obrir la via a una adequació de l'Estat autonòmic al nou marc de la UE.

• Possibilitat d'establir llaços especials entre determinades entitats federals. Impulsar la modificació constitucional que suprimeixi la prohibició de federació de comunitats autònomes.

• El federalisme pluralista que haurà de reconèixer la Constitució implica l'assumpció de competències diferencials en àmbits com la llengua, la cultura, la política comunicativa, la seguretat interna i d'altres que es poden derivar de les particularitats nacionals.

• Incorporació de nous drets de ciutadania, amb criteris similars als que ICV-EUiA ha defensat en la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Nous drets de ciutadania i nous principis rectors: drets i principis socials, d'igualtat de gènere, mediambientals de polítiques públiques sobre la memòria històrica, cultura de la pau, dret a una mort digna, drets per als immigrants, inclòs el dret de vot, drets relatius a les noves tecnologies, etc.

• Revisió literària global de gènere, per evitar expressions sexistes o discriminatòries.

• La reforma del Senat:

• Catalunya, en tant que nació, ha de veure reflectit en el Senat el reconeixement del seu fet diferencial -que dóna lloc a competències diferents- aplicant els principis del federalisme pluralista. Això s'haurà de materialitzar, per exemple, en el fet que les comunitats autònomes amb llengües pròpies, dret civil, foralitat i insularitat poguessin vetar disposicions que afectessin aquest fet bàsic.

• Les senadores i els senadors han de ser elegits pels parlaments autonòmics de manera proporcional d'acord amb el nombre de vots obtinguts a les eleccions autonòmiques. L'elecció directa pels ciutadans i les ciutadanes, cal reservar-la al Congrés de Diputats. Els presidents i les presidentes de les comunitats autònomes han de gaudir de la condició de senadors i senadores.

• Totes les llengües de l'Estat han de ser oficials en tot el territori estatal i, per tant, amb plena igualtat en tots els organismes i institucions. Com a primer pas, s'equipararan totes les llengües al Senat, tant pel que fa referència a l'oficialitat com a l'ús.

Desenvolupar el nou Estatut d'Autonomia

L'aprovació del nou Estatut d'Autonomia suposa un canvi fonamental en el nivell i profunditat de l'autogovern de Catalunya i dels instruments per fer-lo efectiu. En aquest sentit, una de les tasques més importants de la propera legislatura és iniciar immediatament el desenvolupament legislatiu del nou text estatutari per fer efectives totes les seves potencialitats i assegurar que l'Estatut es desenvolupa i resol els problemes dels ciutadans i de les ciutadanes.

Si bé tots els drets estatutaris requereixen un desenvolupament legislatiu, n'hi ha alguns que, per la seva pròpia naturalesa i, sobretot, perquè així ho estableix el mateix Estatut, no es poden exercir si no es dicta la corresponent llei de desenvolupament. En alguns casos ja hi ha algun tipus de legislació aplicable, però molt possiblement caldria modificar-la per tal de donar plena efectivitat als nous drets estatutaris.

• Drets, deures i principis rectors

Establir la Carta de Drets i Deures. La Carta pot incorporar drets i deures diferents dels estatutaris, pot especificar vessants nous dels drets estatutaris i pot també regular el contingut essencial i el desenvolupament, ni que sigui parcial, dels drets i deures de l'Estatut.

Els drets que requereixen la interposició del legislador són els següents:

Art. 16: Dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per atendre les càrregues familiars.

Art. 20: Dret a expressar de forma anticipada les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics.

Art. 21.3: Regulació dels fons públics que es poden destinar a centres docents privats per garantir l'accés en condicions d'igualtat i a la qualitat de l'ensenyament.

Art. 21.4: Ampliació de la gratuïtat de l'ensenyament a nivells educatius que avui per avui no són gratuïts.

Art. 21.5: Dret a la formació professional i a la formació permanent.

Art. 21.6: Ajuts públics per accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors.

Art. 21.7: Ajuts per a persones amb necessitats educatives especials.

Art. 21.8: Drets de participació de la comunitat educativa en els assumptes escolars i universitaris.

Art. 23.1: Dret d'accés en condicions d'igualtat i de gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública.

Art. 23.2: Dret a elegir metge o metgessa i centre sanitari.

Art. 23.3: En relació amb els serveis sanitaris públics i privats: dret a ser informats sobre els serveis a què es pot accedir, sobre els tractaments mèdics, el dret a donar el consentiment per a qualsevol intervenció, a accedir a la historia clínica pròpia i a la confidencialitat de dades sobre la salut.

Art. 24.1: Drets d'accés a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública.

Art. 24.2: Drets d'atenció a les persones amb necessitats especials.

Art. 24.3: Dret a una renda garantida de ciutadania que asseguri els mínims de vida digna.

Art. 25.1: Drets de formació i de promoció professional i a accedir de forma gratuïta als serveis públics d'ocupació.

Art. 25.2: Dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu.

Art. 26: Dret a un sistema de mesures que garanteixi l'accés a un habitatge digne.

Art. 27: Drets mediambientals que requereixen que les lleis estableixin estàndards i nivells mínims de protecció i límits als drets d'informació.

Art. 28.2: Drets d'informació i de participació dels consumidors i dels usuaris.

Art. 29: Drets electorals, dret a promoure iniciatives legislatives populars, dret de petició, dret a promoure consultes populars.

Art. 30: Drets d'accés als serveis públics i a la bona Administració: les lleis han de regular les condicions d'exercici i les garanties relatives a l'obligació de les administracions públiques a establir les condicions d'accés i els estàndards de qualitat dels serveis públics i econòmics d'interès general i els supòsits en els quals han d'adoptar cartes de drets dels usuaris i d'obligacions dels prestadors dels serveis.

Art. 33.3 i 4: drets lingüístics davant de les administracions públiques. Les lleis han d'establir la forma com s'ha d'acreditar el nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials a Catalunya per part de jutges, magistrats, fiscals, notaris, registradors de la propietat i mercantils, encarregats del Registre Civil, personal al servei de l'Administració de Justícia i personal al servei de l'Administració de l'Estat situada a Catalunya.

Art. 34: Deure de disponibilitat lingüística.

Art. 36: Drets en relació amb l'aranès.

Pel que fa als principis rectors, aquests contenen mandats dirigits als poders públics que en la majoria de casos requereixen la intervenció del legislador per modificar lleis ja existents o dictar legislació nova. Això succeeix, per exemple, en la protecció de les persones i de les famílies (art. 40), en les "polítiques de gènere" (art. 41), en la cohesió i benestar socials (art. 42); el foment de la participació (art. 43), la promoció de l'educació, de la investigació i de la cultura (art. 44), el medi ambient (art. 46), l'habitatge (art. 47), la mobilitat i la seguretat vial (art. 48), la protecció dels consumidors i usuaris (art. 49), el foment del català (art. 50), la cooperació al desenvolupament i el foment de la pau (art. 51), la promoció de les condicions per garantir l'accés sense discriminacions als serveis audiovisuals (art. 52), l'accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació (art. 53) o el coneixement i el manteniment de la memòria històrica (art. 54).

• Institucions

• Modificació de la Llei 3/1982, de 23 de març, del Parlament, el president i el Consell Executiu de la Generalitat, per derogar tot allò que es refereix al Parlament, ja que entre l'Estatut i el Reglament del Parlament no s'hauria d'interposar cap llei. Igualment, caldrà fer-hi modificacions per incorporar les novetats estatutàries en relació amb el president, el conseller en cap i el Consell Executiu.

• Llei del Consell de garanties estatutàries, tot modificant la Llei 1/1981 del Consell Consultiu de Catalunya.

• Adaptar la Llei del Síndic de Greuges (Llei 6/1984) i la de la Sindicatura de Comptes (Llei 6/1984).

• Per llei aprovada per la majoria absoluta del ple del Parlament caldrà establir els termes per a la designació dels senadors (Disposició addicional primera).

• Modificació de la Llei 13/1989 d'organització, procediment i règim jurídic i del Decret legislatiu 1/1997, en matèria de funció pública.

• En l'àmbit de l'organització territorial i del govern local, s'haurà de regular per llei l'atribució de competències als municipis (art. 84 del nou Estatut), la creació, la modificació i la supressió i l'establiment del règim jurídic de les vegueries (art. 91), el règim especial de l'Aran (art. 94) en el termini de quatre anys (Disposició addicional cinquena) i la creació del Consell de Governs locals (art. 85).

• Establir per llei del Parlament un fons de cooperació local (art. 219).

• Adaptar les lleis catalanes de patrimoni de la Generalitat i de l'empresa pública (arts. 215 i 216).

• Nova Llei d'Hisendes Locals de Catalunya (art. 219 i 220).

• Nova llei de consultes populars.

Per tal que el nou Estatut tingui una aplicació efectiva és important que, sense dilacions, immediatament després de la seva entrada en vigor, en totes les matèries que el nou text estatutari atribueix a la Generalitat competències exclusives o compartides, es revisi la legislació catalana vigent per tal d'adequar-la al nou abast de l'exclusivitat i del desenvolupament legislatiu.

• Reforma de l'Estatut

D'acord amb l'article 222 de l'Estatut, caldrà regular les propostes populars i municipals d'iniciativa de reforma de l'Estatut.

• Foment de la participació dels ciutadans i de les ciutadanes en la vida política

• Incorporar els mecanismes del referèndum i de la consulta ciutadana (preceptius i vinculants sobre un ampli ventall de temes) com a instruments normalitzats (no excepcionals) de participació política i de presa de decisions col·lectives. La llei establirà el dret ciutadà de promoure'ls.

• Incorporar la ILP com a instrument normalitzat de participació política i d'impuls ciutadà a l'activitat legislativa. S'hauran de preveure mecanismes per tal de no desvirtuar en el tràmit parlamentari la proposta de la ILP.

• Reformar el Consell Econòmic i Social actual en un Consell Social, Econòmic i Ecològic com a marc de definició del model de desenvolupament humà i sostenible de Catalunya, àmpliament participatiu i vinculant.

• Impulsar Plans Estratègics territorials i temàtics (sostenibilitat, educació, inclusió social, multiculturalitat, societat de la informació...) que incorporin forts elements de participació ciutadana com ara l'Agenda 21 catalana.

• Crear mecanismes de participació de la ciutadania i de les organitzacions socials en el procés parlamentari d'elaboració legislativa i de control del Govern. Crear processos de participació digital i democràcia electrònica.

• Elaboració amb participació ciutadana dels pressupostos de la Generalitat, inicialment del capítol d'inversions.

• Incorporar al marc institucional de la Generalitat els mecanismes i els processos de participació que s'han anat desenvolupant en l'àmbit local (consells ciutadans, consells territorials...). Regulació del dret popular a promoure la posada en marxa de mecanismes que atorguin a la ciutadania la participació en la presa de decisions públiques.

• Establiment de mecanismes que garanteixin una relació directa i quotidiana entre els representants institucionals i la ciutadania. Dret de la ciutadania a conèixer i ser informada de forma directa i efectiva de l'activitat dels seus representants (oficines parlamentàries en el territori...).

• Crear instruments que facin efectiva la participació de la ciutadania en el seguiment i l'avaluació de les polítiques i en la gestió dels serveis públics.

• Establiment del tràmit d'audiència parlamentària a les organitzacions de la societat civil en les qüestions que les afectin.

• Regulació de la col·laboració de les entitats i de les associacions amb el Parlament.

Llei electoral catalana

Catalunya segueix sense tenir una llei electoral pròpia, malgrat les disposicions de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Avui ens hem de regir encara per un règim transitori amb una regulació insuficient completada per la supletorietat de les normes aplicables a les eleccions a les Corts Generals.

ICV-EUiA ha presentat en la darrera legislatura iniciatives i propostes amb voluntat de consens, encaminades a corregir aquesta mancança. Al Govern, la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació va iniciar els treballs per a una nova Llei electoral sota els principis d'igualtat de vot, proporcionalitat i equilibri territorial. Per la seva banda, el grup parlamentari d'ICV-EUiA va presentar una Disposició transitòria per al nou Estatut que omplís el buit de l'Estatut de 1979. La disposició combinava la igualtat de vot de tots els ciutadans i les ciutadanes amb la necessària representació de tots els territoris. Totes dues propostes van bloquejar-se pels interessos electoralistes de CiU, amb la complicitat d'ERC.

El nou Estatut ha heretat aquesta manca d'acord i resulta, per tant, imprescindible establir un marc legislatiu electoral propi, complet, consensuat entre les forces polítiques que respongui als seus objectius:

• La llei electoral de Catalunya, sota els principis del sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, garantirà la igualtat de vot de tots i totes els/les ciutadans/es de Catalunya, la màxima representació proporcional i l'equilibri territorial entre els diputats i les diputades del Parlament de Catalunya, el foment de la participació electoral, la paritat en la presència d'homes i dones a les llistes electorals, la representació dels residents estrangers, l'establiment d'una junta electoral catalana i la limitació, control i transparència del finançament electoral.

• La llei electoral catalana tindrà en compte el dret de sufragi actiu i passiu a les persones immigrades a partir d'un mínim de tres anys de permanència a Catalunya.

Una nova organització territorial, simplificadora i eficaç.

Dotar Catalunya d'una nova organització territorial és un compromís que el nou Govern de la Generalitat ha d'assumir i complir en la propera legislatura, en el marc del desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia.

La importància d'aquesta qüestió no es deriva, però, de qüestions superestructurals. Estem parlant de temes que afecten el reequilibri territorial de Catalunya, com volem ordenar el territori i què hi volem fer en el futur, com preservem la sostenibilitat i el medi ambient, com dotem de serveis localitats que pateixen greus mancances, com enfortim el paper dels municipis, com donem govern i representativitat a comarques i regions que avui no el tenen. Però també parlem alhora d'interessos econòmics, de la persistència de determinades actituds caciquils, de lluites pel poder en el territori lluny del servei a la ciutadania. ICV-EUIA es compromet a fer possible la reforma del model d'organització territorial de Catalunya i a avançar en el camí del canvi territorial que el país necessita i que propugnem.

La proposta de nova organització territorial ha de ser el fruit d'una anàlisi rigorosa de les necessitats reals i de les propostes que tendeixen a obtenir la màxima simplificació, eficàcia i operativitat del nou marc institucional. Anàlisi ja encetada per l'actual Govern de la Generalitat, i que s'haurà de sotmetre a un procés de participació i de consens en el territori amb els agents socials i institucionals.

Les vegueries

Una de les prioritats del nou Govern ha de ser la Llei d'Organització Territorial que ha d'incloure la creació de les vegueries. D'acord amb el nou Estatut els Consells de Vegueries substituiran les Diputacions Provincials. Cal que les quatre Diputacions emprenguin de forma immediata la seva adaptació a la nova estructura. A mig termini, caldrà, negociar amb l'Estat l'adaptació de la seva administració perifèrica, les províncies, a l'àmbit de les vegueries.

Per a ICV-EUiA és molt clar definir les següents vegueries:

Terres de l'Ebre

Camp de Tarragona-Reus

Regió metropolitana de Barcelona

Catalunya Central

Pirineus i Val d'Aran

Terres de Lleida

Comarques Gironines

Ara bé, en el procés inicial plantejat pel Govern de la Generalitat s'han expressat reivindicacions territorials que cal estudiar:

L'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

Osona i el Ripollès

Cal abordar aquestes qüestions sobre l'adscripció comarcal a alguna vegueria o la possibilitat de crear alguna vagueria més, a partir del debat i el diàleg amb experts, les institucions locals i comarcals i la societat civil de cada territori.

D'altra banda, el tractament de l'especificitat institucional del territori de la Val d'Aran, ha de quedar garantit a partir de la nova llei que preveu l'Estatut .

• L'adequació del mapa comarcal

L'adequació dels límits comarcals s'ha de correspondre a les realitats sòcio-econòmiques d'interrelació municipal. Les comarques han de ser, en molts casos, l'àmbit per excel·lència de mancomunació de serveis municipals.

Continuem apostant per una actitud oberta a la reflexió sobre la reforma del mapa comarcal i la seva adequació a les actuals circumstàncies, ja sigui des de la perspectiva de creació de noves comarques, ja sigui des de la perspectiva del canvi d'adscripció dels municipis respecte de les comarques actuals.

Proposem obrir el procés d'adaptació del mapa comarcal a la xarxa d'àmbits urbans i territorials de vida local quotidiana, l'espai de relacions quotidianes i intenses d'ordre residencial, laboral, d'estudi, comercial, lleure i de serveis que, d'uns anys ençà, s'ha convertit en uns àmbits territorials plurimunicipals. Aquests espais tenen un o més centres urbans que els organitzen, ho fan per mitjà d'una xarxa de comunicacions que possibiliten les interrelacions i que són una realitat socioeconòmica per fer homogènies i/o complementàries les seves activitats.

1. MÓN LOCAL

BALANÇ DE L'ACCIÓ DE GOVERN

Amb el govern catalanista i d'esquerres, més per als municipis

El govern catalanista i d'esquerres ha operat un gir de gairebé cent vuitanta graus en les polítiques adreçades als municipis de Catalunya. I tot i que aquest gir no ha estat tan important en tots els àmbits de gestió i encara queden moltes qüestions a millorar, el canvi de prioritats ha significat més recursos per als ajuntaments i un grau de col·laboració interinstitucional fins ara desconegut.

I ho hem fet a partir de la convicció que els municipis constitueixen la primera identitat territorial dels ciutadans i de les ciutadanes i que els ajuntaments són el primer nivell de govern, el més directe i immediat, el que pot administrar millor els assumptes públics i el que permet i ha de permetre més canals de participació i de control de la ciutadania.

Aquesta sensibilitat municipalista s'ha vist notablement reflectida en l'actuació de les dues conselleries gestionades per ICV-EUiA. Amb una interlocució permanent d'aquestes amb els ajuntaments, a l'hora d'abordar la gestió de les matèries que els són pròpies i en la resolució de les temàtiques i de les necessitats plantejades pels municipis.

Així, des de la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana s'ha fomentat la implicació dels ens locals en totes les qüestions en les quals aquests podien tenir opinió, per tal de millorar l'acció de govern a partir de l'aportació de les administracions més properes a la ciutadania.

El paradigma d'aquesta participació dels municipis, fomentada des de la Conselleria, ha estat el procés d'elaboració del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya en el qual els ajuntaments i les seves entitats representatives han estat consultats sobre els continguts que havia de registrar la nova norma i han estat citats a col·laborar activament en el procés participatiu ciutadà que s'ha desenvolupat.

A més, la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana ha desenvolupat programes específics d'actuació, com el Memorial Democràtic o els ajuts per promoure la participació ciutadana, dels quals s'han pogut beneficiar directament els municipis.

Igualment des de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge s'ha desenvolupat una actuació en diàleg permanent amb els municipis, amb una presència constant en el territori dels màxims responsables institucionals d'aquesta, per tal de reforçar l'acord i el consens amb els ens locals en el desenvolupament dels programes que depenen de la Conselleria. Aquesta tasca ha permès millorar l'eficàcia en l'execució de les polítiques d'increment de sòl per a habitatge assequible, de protecció de zones naturals, de desenvolupament d'actuacions contra el canvi climàtic o d'estalvi energètic.

Però també s'han generat programes específics adreçats a donar suport a l'acció local: els mapes de capacitat acústica local, l'espectacular increment dels ajuts a ens locals en matèria de residus o el pla sectorial d'infraestructures de residus municipals i l'impuls immediat en l'execució d'aquestes obres.

Aquesta implicació governamental a millorar la relació i la situació que vivien els municipis de Catalunya, i que des d'ICV-EUiA vam assumir des del primer moment com una prioritat, també s'ha traslladat als altres àmbits del govern catalanista i d'esquerres. Exemples d'això han estat: l'increment important dels recursos destinats als municipis, a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya i del Fons de Cooperació Local, l'impuls a la Televisió Digital Terrestre a l'àmbit local, l'acord per doblar el nombre de places d'escola bressol, l'increment en la construcció de nous equipaments en el territori (instal·lacions esportives, residències per a la gent gran, equipaments culturals...), l'increment dels ajuts a plans locals adreçats a l'atenció dels diferents sectors de la societat (ajuts a serveis socials, actuacions locals i comarcals per a joves, programes d'acollida per a immigrants, convenis amb ajuntaments per desenvolupar polítiques de dones...), l'impuls a la Llei de barris que ha suposat l'aprovació d'ajuts a programes integrals d'actuació en barris amb greus dèficits urbanístics i socials o la Llei d'urbanisme que ha possibilitat la generació de sòl en els nostres municipis destinat a la construcció d'habitatge assequible.

Tots aquests exemples demostren el canvi polític que ha suposat el govern catalanista i d'esquerres, i que ha prioritzat el suport als municipis del país.

Amb l'Estatut, més per als municipis

El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix el fet que els ajuntaments són institucions de Catalunya i acaba per sempre amb la possibilitat que se'ls torni a negar aquesta condició. El nou Estatut atorga importants competències a la Generalitat en matèria de règim local, que haurà d'exercir, tot respectant el principi d'autonomia local que la mateixa norma proclama. A més, aquest Estatut defineix el nucli dur de competències pròpies dels municipis que van des de la planificació i la gestió de l'habitatge i del territori, a la regulació i la prestació dels serveis a les persones.

La Generalitat haurà d'establir els mecanismes de finançament dels nous serveis. Com a organisme que ajudi a garantir que les necessitats i les propostes del municipalisme es contemplin en el desenvolupament legislatiu i normatius de l'Administració de Catalunya, el nou Estatut constitueix el Consell de Governs Locals, que haurà de ser escoltat en tot allò que li afecti. Per garantir la suficiència financera dels ajuntaments en l'exercici de les seves obligacions es fa un mandat al Parlament de Catalunya per aprovar la llei de finances locals, "amb respecte a l'autonomia local i escoltant el Consell de Governs Locals".

LES PROPOSTES D'ICV-EUiA PER CONSTRUIR UN NOU PODER LOCAL

L'acció de l'actual govern catalanista i d'esquerres i els continguts del nou Estatut són una bona base a partir de la qual, en la propera legislatura, s'ha d'abordar la construcció d'un nou poder local. El nou Govern de Catalunya s'haurà de fixar com una de les primeres prioritats de l'acció de govern dotar de contingut les competències locals que determina l'Estatut, tot garantint el finançament que la mateixa norma obliga a establir.

Alhora, serà imprescindible, des de l'inici d'aquesta nova etapa, la constitució immediata del Consell de Governs Locals per part del Parlament de Catalunya, rendabilitzant el mecanisme de coordinació amb el municipalisme que ens proporciona l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Aquest desenvolupament estatuari ens ha de permetre l'aplicació del principi de subsidiarietat, en funció del qual tot allò que pot fer una institució propera a la ciutadania, mai no ho hauria de fer una altra de més allunyada, tot evitant la duplicació i els solapaments, especialment derivats de la utilització partidista dels serveis socials per part del Govern de la Generalitat.

En aquest sentit, caldrà abordar el traspàs de totes aquelles funcions i serveis que han de ser exercides en l'àmbit local als ajuntaments i a les entitats supramunicipals de caràcter local, en el cas dels petits municipis i dels serveis en què sigui aconsellable donar-los una dimensió territorial superior al municipi.

Per fer front a la construcció d'aquest nou poder local a partir del text del nou Estatut, la Generalitat està en condicions de desenvolupar les seves noves competències en matèria de règim local. Tot aplicant els següents principis i objectius generals:

• Situar els drets i les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes, agrupats en col·lectivitats de base territorial, i la seva atenció a nivells de qualitat homogenis, com a primer referent i condició de totes les assignacions competencials i de distribució de recursos i serveis públics.

• En la mesura que es defineix l'Administració local com la més propera a la ciutadania, cal tenir sempre present que els ciutadans i les ciutadanes són "el subjecte actiu" -i no "l'objecte"- del poder local. Com a tals tenen dret a participar de forma efectiva i directa en la gestió dels afers públics que afecten la seva vida i tenen el dret a exigir la prestació efectiva en el seu municipi dels serveis locals bàsics definits legalment, sigui quina sigui la seva dimensió o ubicació territorial.

• Aplicar de forma efectiva els principis d'autonomia i de subsidiarietat en l'assignació i la distribució de competències i de recursos entre els diversos nivells politicoadministratius (és a dir, en els quatre nivells bàsics: local, regional, estatal i comunitari europeu). L'àmbit politicoadministratiu del poder local ha de disposar, en tot cas, de capacitat i de recursos suficients per incidir de forma immediata, determinant o, en tot cas, significativa, en l'ordenació i la gestió dels afers i dels serveis que afecten la seva col·lectivitat i territori.

• Entendre el poder local com el conjunt d'institucions politicoadministratives que actuen de forma coordinada sobre un mateix territori per tal de prestar la totalitat dels serveis i fer efectives la totalitat de competències definides constitucionalment i legalment com de caràcter local.

• Totes les administracions que configuren el poder local tenen la seva legitimació en un únic procés electoral local específic que pren com a base el municipi i que, en tots els nivells i els organismes que exerciten competències politicoadministratives i presten serveis de caràcter local, respecten els criteris de màxima proporcionalitat i de representativitat de totes les col·lectivitats i els territoris inclosos en la seva demarcació.

• Aplicar el principi de subsidiarietat dins de l'àmbit propi de l'autonomia local, de forma efectiva i asimètrica. Les competències i els serveis s'han de prestar sempre a través d'aquella institució politicoadministrativa del poder local que, sent la més pròxima als ciutadans i ciutadanes -i, per tant, amb preferència per a l'Ajuntament- en garanteixi la prestació efectiva i amb qualitat. Caldrà aplicar aquest principi en funció de les dimensions territorial i demogràfica i dels recursos humans, tècnics i econòmics disponibles.

• Reforçar la democràcia local i la participació ciutadana: tota institució de poder local, sigui quin sigui el seu àmbit territorial o nivell de gestió, ha d'estar legitimada i sostinguda per mecanismes d'elecció democràtica, d'informació i de control permanent dels electes pels electors. I també per mecanismes de participació ciutadana, sigui de forma individual amb referèndums locals, consultes prèvies, audiències, etc., o de forma col·lectiva amb la participació de l'associacionisme de base local en tots els àmbits.

• La Generalitat de Catalunya, el Govern de l'Estat i la Comissió Europea han de ser legalment obligats a fer efectius els principis de cooperació, d'assistència, de coordinació, d'informació i de lleialtat institucional en relació amb els poders locals -i a l'inrevés- en l'exercici de les competències definides legalment.

• No es pot produir cap subrogació, intervenció o dispensa en l'exercici de les competències i en la prestació dels serveis locals a favor d'altres nivells de l'Administració autonòmica o estatal sense que prèviament no s'acrediti l'oferiment de l'assistència necessària per poder mantenir-los o el seu rebuig per part de l'Administració local afectada, i sempre amb prèvia autorització i control per part dels tribunals de justícia de l'ordre contenciós-administratiu.

Els continguts i els àmbits d'exercici de les competències i de prestació dels serveis locals

La legislació sectorial ha d'establir els continguts i l'abast de les competències locals en cadascun dels àmbits que es deriven del desenvolupament del nou Estatut, garantint-ne l'efectivitat. La legislació local ha d'establir, en cada àmbit competencial, la relació i la distribució detallada de l'exercici de cada una de les funcions, les facultats i els serveis que configuren les diverses competències sectorials, entre les diferents institucions que conformen el poder local, així com entre els municipis segons tres paràmetres principals:

• Capacitat objectiva per al seu exercici: disponibilitat de recursos humans, tècnics i econòmics, els que tinguin accés en qualsevol de les formes previstes en la llei.

• Tipologia de municipi: en funció de característiques rellevants predeterminades per la llei pel que fa a la seva ubicació territorial o activitat predominant: de muntanya, turístic, de segona residència, rural, etc.

• Pes demogràfic.

• D'altres que es determinin legalment.

Configuració dels diversos nivells administratius de caràcter local com a constituents d'un únic poder local

Si volem respectar al màxim la identitat, la personalitat i la tradició de cada col·lectivitat de base territorial o municipi, l'adequació de l'autonomia local als principis i als objectius fixats en els apartats anteriors, amb l'efectiu exercici de les competències i de la prestació dels serveis amb garanties de proximitat, accessibilitat, qualitat i control a tots els ciutadans, requereix per força la concepció del poder local com un tramat d'institucions politicoadministratives d'àmbit territorial sobreposat, que tenen com a base i punt de referència polític el municipi.

Aquestes institucions-administracions constitutives d'un únic poder local són:

• La comarca

• La vegueria

Les competències i els serveis locals s'exerciten de forma plena pel conjunt d'aquestes tres institucions o àmbits del poder local, en l'àmbit territorial comú que els correspongui. En la distribució de les competències, en l'exercici de les seves funcions i en la prestació de serveis, la legislació local garantirà:

• La preferència per l'àmbit municipal -ajuntament-, sempre que la seva naturalesa o característiques ho faci possible i compatible amb la dimensió i la qualitat del servei, en atenció al pes demogràfic i a les altres característiques específiques de cada tipus de municipi.

• En tot cas, els ajuntaments sempre tindran garantits mecanismes de participació i de control en la planificació, la gestió i la prestació de les competències i dels serveis que no tinguin atribuïts de forma plena.

• En l'organització dels serveis que superin l'àmbit local i en la seva gestió i prestació es donarà prioritat a les formes de mancomunació, agrupació funcional i d'altres fórmules de cooperació i de col·laboració entre els municipis del mateix àmbit territorial.

• Les institucions-administracions d'àmbit superior al municipi, hauran de donar prioritat als mecanismes d'assessorament, d'assistència i de suport humà, tècnic i econòmic als ajuntaments del seu àmbit territorial, així com als mecanismes de coordinació, de foment, d'informació, etc., per tal de garantir -sempre que sigui possible- l'exercici directe del màxim nombre de competències i la prestació dels serveis d'àmbit municipal, més enllà dels mínims definits legalment.

• Quan les competències i els serveis de caràcter local siguin exercides i prestades per les institucions-administracions d'àmbit superior al municipi, es garantirà l'existència de mecanismes que facin efectiva la participació i el control de tots i cadascun dels municipis afectats en la seva planificació, gestió i control.

Mecanismes per garantir l'efectivitat de l'exercici de les competències i de la prestació dels serveis

• La legislació local establirà els mecanismes de cooperació, foment i ajut a l'agrupament de funcions, la mancomunació de serveis, la fusió o absorció de municipis i altres mesures de reordenació municipal proposades en l'Informe de la Comissió d'experts. S'evitarà, però, l'obligatorietat o la imposició, sempre que es garanteixi l'efectivitat de l'exercici de les competències i de la prestació dels serveis garantits legalment per qualsevol dels nivells del poder local, en les formes previstes legalment. En darrer terme, s'aplicaran els mecanismes que es preveuen en cas de manca de voluntat o incapacitat manifesta, sempre amb la prèvia intervenció i control jurisdiccional.

• La legislació local ha de garantir que tots els municipis, fins i tot els més petits, disposin d'unes funcions, facultats i serveis mínims en cadascun dels àmbits competencials locals: gestió directa o indirecta de la totalitat o part dels serveis; intervenció en la planificació o en l'execució que correspongui a d'altres nivells de l'Administració local o del govern autonòmic, estatal o comunitari europeu, en qualsevol de les formes de col·laboració i cooperació entre administracions del mateix nivell competencial o de caràcter autonòmic o estatal. Aquest fet ha de garantir que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, visquin en el municipi que visquin, tinguin accés a un mateix nivell de serveis.

• Qualsevol ajuntament, o a falta d'iniciativa d'aquest ajuntament, qualsevol veí o col·lectiu de veïns, estarà facultat per reclamar i obtenir -fins i tot judicialment- de l'Administració de la Generalitat de Catalunya la dotació dels recursos humans i del suport tècnic i econòmic per garantir l'efectivitat de l'exercici de les competències i la prestació dels serveis mínims fixats pel tipus de municipi de què es tracti, segons els paràmetres a què s'ha fet referència en l'apartat 4 d'aquesta proposta.

• Qualsevol ajuntament, o a falta d'iniciativa d'aquest ajuntament, qualsevol veí o col·lectiu de veïns, estarà facultat per reclamar i obtenir -fins i tot judicialment- dels altres nivells que configuren el poder local de Catalunya, l'accés de qualsevol col·lectivitat de base territorial als serveis i a les prestacions de caràcter o interès local garantits legalment.

• L'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'ofici o a instàncies de qualsevol veí o col·lectiu afectat -o aquests directament a falta d'iniciativa del Govern-, podrà reclamar i obtenir, fins i tot judicialment, la intervenció o subrogació en l'exercici de les competències i en la prestació dels serveis de caràcter o interès local que corresponguin a un determinat municipi quan no els vulgui prestar o tingui incapacitat manifesta.

• La intervenció i la subrogació s'han de fer, sempre que sigui possible, a favor d'altres administracions de caràcter local del mateix àmbit territorial que el municipi afectat, amb el suport tècnic i econòmic i la supervisió de l'organisme competent de la Generalitat de Catalunya. Aquest procediment requerirà, com a mínim:

• El corresponent requeriment formal, amb justificació de les causes i constància de la prèvia posada a disposició dels ajuts i de les assistències humanes, tècniques i econòmiques necessaris.

• La prèvia justificació i determinació de les competències i dels serveis sobre els que es proposa la intervenció o la subrogació.

• La determinació de l'Administració de caràcter local, de nivell superior dins de la demarcació en què s'ubiqui el municipi, que ha d'exercir les competències o prestar els serveis intervinguts o subrogats, i la concreció dels elements de suport tècnic i econòmic i els mecanismes de supervisió que correspongui a l'organisme competent de la Generalitat.

• La determinació de les circumstàncies temporals o de canvi d'actitud de l'ajuntament que donaran lloc a l'aixecament de la mesura.

• El control jurisdiccional per mitjà del corresponent procediment contenciós-administratiu, sens perjudici de l'adopció de les mesures cautelars necessàries per garantir l'efectivitat de l'exercici de les competències i la prestació de serveis mentre es resol el procediment de control.

• L'establiment de formes d'informació, participació i control de l'ajuntament afectat i dels veïns i de les veïnes respectius en l'exercici de les competències i la prestació dels serveis intervinguts o subrogats.

• En cas que la situació d'impossibilitat o d'incapacitat d'exercici de les competències o de prestació de serveis per l'ajuntament corresponent es mantingui pel temps determinat per la llei local, o respongui a causes objectives definides legalment, el Govern de la Generalitat de Catalunya, d'ofici o a instàncies d'altres administracions del poder local del mateix àmbit territorial que el municipi afectat, o dels seus veïns, podrà iniciar el procediment legislatiu per a l'agrupació, la fusió o l'absorció del municipi afectat amb un altre o uns altres municipis veïns.

• Anar cap a un nou pacte local que tingui en compte el reequilibri territorial i la necessitat d'una àmplia planificació de les necessitats econòmiques dels petits municipis com a eix vertebrador del territori.

• Fomentar noves polítiques locals que trenquin amb la rivalitat entre els pobles petits i que fomenti la solidaritat intermunicipal amb la idea de mancomunar serveis i distribuir equilibradament els equipaments, sobretot els esportius.

Per la suficiència financera dels municipis, finances locals socials i ambientalment sostenibles

ICV-EUiA es fixa com una de les seves primeres prioritats en el nou Govern de la Generalitat, l'elaboració de la Llei de les finances locals, necessària per garantir la suficiència financera dels ajuntaments en la prestació dels seus serveis amb l'objectiu que sigui un instrument útil per generar dinàmiques d'equilibri social i mediambiental. Aquesta norma haurà de tractar sobre les transferències directes de recursos de l'Estat i de la Generalitat, així com d'aquells impostos i taxes que depenguin dels municipis.

Cal un sistema fiscal local progressiu i ecològic, que ha de compatibilitzar l'equilibri pressupostari necessari amb criteris d'equilibri social ("paga més el qui més en té) i la introducció de criteris mediambientals ("qui contamina paga").

Qualsevol sistema de finançament, alhora, haurà d'aconseguir superar la insuficiència financera crònica de les administracions locals i reunir les característiques següents:

• Sostenibilitat pressupostària

• Sostenibilitat social

• Sostenibilitat mediambiental

En qualsevol legislació que afecti el finançament local s'ha de tenir en compte la diversitat del mapa municipal que presenta el nostre país, amb multitud de municipis petits que tenen greus dificultats per garantir el mínim dels serveis obligatoris. Per aquest motiu caldrà que la proposta de finançament local contempli el reequilibri territorial i la necessitat d'una àmplia planificació de les necessitats econòmiques dels petits municipis, tot impulsant noves polítiques que fomentin la solidaritat intermunicipal amb la idea de mancomunar serveis i de distribuir equilibradament els equipaments i les infraestructures locals.

6.3. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

BALANÇ DE L'ACCIÓ DE GOVERN

Els 23 anys de govern de CiU es van caracteritzar per la manca de la transparència en la gestió, pel sentit clientelista de moltes de les actuacions del Govern i per la manca de coordinació amb la resta d'administracions públiques, especialment amb la local que moltes vegades era vista com a contrapoder polític. En aquest període també hi hagué una altíssima temporalitat en el personal de la Generalitat i de l'Administració local, sense que es convoquessin oposicions des de feia molts anys i una important opacitat sobre els alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat, i d'una manera especial, sobre els càrrecs de confiança.

El govern catalanista i d'esquerres ha intentat començar a redreçar moltes d'aquestes qüestions. En aquest sentit va encarregar a un grup d'experts un informe sobre els principis que han d'orientar les actuacions administratives catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d'assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat d'accés a la informació sobre aquesta qüestió per part de tots els ciutadans, les organitzacions i les empreses (Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 21 de desembre del 2004).

L'informe resultant d'aquest encàrrec sobre bon govern i transparència administrativa compta amb 58 recomanacions. És evident que moltes d'aquestes recomanacions no s'han pogut dur a terme, entre d'altres qüestions per manca de temps, però tot i així cal destacar-ne algunes de les realitzades:

• La reactivació del Consell Català de la Funció Pública.

• L'aprovació de la Llei de Conciliació de la vida laboral i familiar.

• La signatura del IV Conveni únic del personal laboral de la Generalitat.

• La signatura del III Acord del personal funcionari de la Generalitat.

• L'activació de la Comissió d'Igualtat de Gènere de la Generalitat.

• La consolidació del personal interí de presons.

• L'Acord del personal de presons.

Així com també la redacció de lleis força importants que no s'han pogut acabar tramitant per manca de temps:

• La Llei de serveis socials.

• La Llei contra la violència contra les dones.

• La Llei d'igualtat.

• La Llei de l'habitatge.

Per una Administració pública eficaç, eficient, moderna i propera a la ciutadania

La Declaració sobre l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic diu entre d'altres coses que "El dret a disposar d'una bona Administració dels assumptes públics s'ha convertit avui en dia en un element clau per incrementar la competitivitat del nostre país en un entorn cada cop més globalitzat. Consolidar una Administració que, a més de servir amb objectivitat i imparcialitat els interessos generals, faciliti l'exercici dels drets i el compliment de les obligacions dels ciutadans i sigui una palanca del progrés social, constitueix una exigència social i un deure dels responsables públics i socials".

Aquí estan recollits els principis bàsics de tota l'Administració pública: l'objectivitat, la imparcialitat, facilitar l'exercici dels drets i de les obligacions dels ciutadans i el progrés social.

Per aconseguir això cal una Administració pública que sigui eficaç i eficient, que sigui àgil, i propera als ciutadans i a les ciutadanes, és a dir, cal modernitzar-la.

Però, què entenem per modernització? Des de ja fa molt de temps i des de llocs molt diversos s'està llençant el missatge que l'Administració pública no pot funcionar si continua funcionant com a tal, que el que cal és introduir conceptes fonamentals de l'empresa privada i externalitzar la majoria dels serveis públics, ja que la gestió privada és millor que la pública. Segons aquestes opinions la política avui en dia és, sobretot, gestió econòmica i els serveis públics s'han de regir pels mateixos paràmetres que les empreses privades.

Però a ICV-EUiA creiem que no podem acceptar aquesta visió. Cal gestionar correctament els serveis públics i no disparar-ne indegudament els costos. Però cal no oblidar, que l'Administració pública ha de ser un motor del progrés social, ja que si aquesta funció no la fa l'Estat en el seu concepte més general, qui ho farà? El que és evident és que qui no ho farà és el mercat.

En aquest sentit, cal manifestar amb tota claredat que no és cert que qualsevol servei públic externalitzat es presta millor que si es presta des de la pròpia Administració pública. Cal denunciar que molts serveis externalitzats s'han fet a costa de rebaixar les condicions sociolaborals dels treballadors i de les treballadores.

Cal ser més propers als ciutadans i a les ciutadanes, més àgils i més ràpids a donar solucions als nous reptes socials. Cal establir canals reals de participació ciutadana, fins i tot, amb la presa de decisions.

Cal garantir nous drets i, en aquest sentit, és fonamental la inclusió en el nou Estatut d'Autonomia dels capítols dedicats als drets i deures de l'àmbit civil i social, als drets en l'àmbit polític i de l'Administració. ICV-EUiA ha estat fonamental per garantir el manteniment i el contingut d'aquests capítols.

També cal valorar com a molt important l'aprovació de la nova Llei de serveis socials de Catalunya, llei impensable sense l'existència del govern d'esquerres i catalanista i la que serà nova llei estatal sobre l'atenció a les persones amb discapacitats.

Des d'ICV-EUiA creiem que cal també tenir en compte allò que constitueix el capital més important de l'Administració pública: els treballadors i les treballadores. En aquest sentit cal remarcar els alts percentatges de temporalitat que hi ha a les administracions públiques, fins i tot, per sobre del sector privat, amb tota la inseguretat que això provoca, la poca formació que es duu a terme i la desigualtat que es produeix entre el personal de les diferents administracions públiques (AAPP).

• L'Estatut de la Funció Pública Catalana

Després de més de 25 anys d'haver-se aprovat la Constitució Espanyola, finalment ha entrat a tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Mitjançant aquest Estatut es farà un pas endavant fonamental en temes com la negociació col·lectiva per als empleats de les AAPP. Aquest Estatut és una llei bàsica que, tal com recull el seu article 6, caldrà desenvolupar-lo mitjançant les lleis reguladores de la Funció Pública de l'Administració General de l'Estat (AGE) i de les comunitats autònomes. Per tant, a Catalunya s'haurà d'elaborar i aprovar un Estatut de la Funció Pública Catalana que serà l'instrument fonamental per establir quin tipus d'Administració pública volem per a Catalunya.

Actualment es produeixen situacions de clara desigualtat entre els funcionaris i les funcionaries i el personal laboral de les diferents administracions públiques: Administració General de l'Estat, Generalitat de Catalunya i les administracions locals. Per tant, aquest futur Estatut de la Funció Pública catalana ha de ser el marc unificador, que estableixi uns mínims comuns sobre la jornada i els horaris, els drets i els deures, les retribucions i les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar per a tots els empleats de la Funció Pública, fins i tot per a aquells i aquelles que presten els seus serveis en els diferents ens instrumentals (patronats, instituts, societats mercantils, empreses públiques...)

Aquest Estatut hauria d'establir l'equiparació entre el personal laboral i funcionari i hauria de recollir un compromís efectiu per a la reducció de l'elevada temporalitat de tota l'Administració pública, situada en aquests moments en un 25% aproximadament, però especialment elevada a l'Administració local (al voltant del 30%). En aquest sentit, des d'ICV-EUiA creiem que s'hauria d'establir el compromís de reduir la temporalitat fins a un màxim del 8% en quatre anys.

També s'ha de garantir la contractació del personal necessari per a la prestació correcta dels serveis públics. En aquests moments, a Catalunya hi ha 19,7 empleats públics per cada 10.000 habitants, la segona comunitat autònoma per la cua en l'àmbit de tot l'Estat espanyol, tan sols per davant de Melilla. Les comunitats autònomes que tenen més funcionaris tenen una ràtio de 25-26 per cada 10.000 habitants. Cal que aquest Estatut contempli l'obligació de mantenir els serveis públics essencials, és a dir, els que tenen relació amb la seguretat, la salut, l'educació i els serveis socials sota la gestió i la prestació directa per part les administracions corresponents. Cal que aquest Estatut reculli també la garantia que per accedir a la Funció Pública es mantindran els principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

En aquest Estatut també s'haurà de garantir la formació permanent per a tots/es els empleats i les empleades públiques, ja que sense una adequada formació és impossible la modernització de l'Administració pública i la prestació d'uns serveis públics de qualitat. En aquest sentit caldria, tal i com ja dèiem en l'anterior programa electoral, resituar la funció de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, convertint-la en un veritable motor de la modernització. Caldrà també procedir a la seva descentralització geogràfica obrint noves seus a Girona, Tarragona i Lleida.

Cal que es determini que en el cas que es produeixin acomiadaments improcedents dins de l'Administració pública, el treballador/a afectat tindrà dret a decidir si es reincorpora o no al seu lloc de treball i eliminar la possibilitat que si es produeix un acomiadament improcedent, l'Administració pública pagui una indemnització i el treballador perdi el seu lloc de treball. Aquesta és una utilització dels diners públics que no té cap raó de ser.

S'haurà de garantir la recuperació del poder adquisitiu dels empleats de la Funció Pública catalana, alhora que també es garanteixi la revisió salarial segons l'IPC de Catalunya. Caldrà també contemplar la mobilitat creuada dins de la Funció Pública catalana i la mobilitat interadministrativa entre les diferents administracions públiques. Cal garantir que es reservin places per ocupar-se exclusivament per promoció interna.

Cal possibilitar que la promoció no es faci només a partir de les titulacions oficials, excepte d'aquells casos en què sigui realment preceptiu, i, per tant, admetre també l'experiència professional. Cal en definitiva homologar els processos de selecció en les diferents AAPP. Cal garantir la presència sindical en els òrgans de selecció de personal.

• Acord Marc per a les administracions locals

Dins del procés d'equiparació de drets que ja hem comentat en l'apartat de l'Estatut de la Funció Pública, cal també homogeneïtzar els drets dels empleats de l'Administració local. En aquests moments encara hi ha ajuntaments que no tenen conveni col·lectiu i que estan aplicant convenis com el d'oficines i despatxos o d'altres. Cal, doncs, garantir que tots els/les empleats/des públics tinguin reconeguts uns drets bàsics essencials i, per això, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha d'impulsar de forma decidida aquest Acord Marc, com ja s'ha fet a d'altres comunitats.

• Per al seguiment de les externalitzacions dels serveis públics

A la nostra societat s'està instaurant el criteri que els serveis públics externalitzats es gestionen d'una manera més eficaç que si es porten a terme des de la pròpia Administració pública. I això no és cert. Hi pot haver algun tipus de servei que es puguin gestionar potser millor, però a la majoria dels casos això no és cert.

Quan es decideix, de forma excepcional, gestionar un servei públic de forma indirecta, és a dir, a través d'una empresa externa, aquesta decisió s'ha de justificar degudament i sobre la base de l'interès general. El que no pot ser és que les externalitzacions de serveis públics signifiquin pitjors condicions sociolaborals per als treballadors/es que els duen a terme i pèrdua efectiva del control de la prestació del servei.

Per això, cal que a l'hora de fer el càlcul dels costos econòmics que tindrà una prestació determinada de serveis públics, aquests costos es facin com si el servei fos prestat per personal propi de l'Administració pública corresponent. No és just que a igual feina es paguin salaris tan diferents, ja que perquè es prestin serveis de qualitat aquests han de ser degudament retribuïts. En tot cas, i, com a mínim, s'ha de garantir l'aplicació del conveni col·lectiu del sector corresponent, quan aquest existeixi.

Cal també que en tots els plecs de condicions es concretin les mesures de control de què, l'Administració pública corresponent, disposarà per fer el seguiment i el control del servei externalitzat.

Cal garantir que els serveis públics prestats de forma directa i amb personal propi, sempre tinguin el personal necessari per a la correcta prestació dels serveis, així com garantir les inversions necessàries per dotar-los dels mitjans tècnics i dels materials necessaris, ja que si això no es fa, després s'argumenta que aquest servei públic no es pot prestar correctament.

Cal evitar la privatització dels serveis públics, ja que quan es produeix es deixa de prestar un servei públic, amb el que això pot implicar: fonamentar aquests serveis amb criteris economicistes, pèrdua del control democràtic del servei privatitzat, pèrdua de la garantia d'accés amb igualtat de condicions, pèrdua del servei garantit per als més necessitats...

• Per al control de la gestió i el funcionament de les AAPP i els seus ens instrumentals. Per a un augment real de la participació

A més a més dels mecanismes ja utilitzats o que es poden utilitzar en el control de la gestió, com ara la fiscalització de la despesa, les auditories internes o externes, la publicitat i la concurrència pública de totes les contractacions de personal, de béns o serveis, cal garantir que els ens instrumentals de les AAPP es regeixin també pels mateixos principis. Cal assegurar que en els consells d'Administració estiguin representades totes les forces polítiques que correspongui, així com també s'hauria de garantir que hi fossin representats els usuaris i les organitzacions sindicals representatives.

Cal fer un pas més endavant per tal de garantir la participació no només en els òrgans consultius, sinó també en la pressa real de decisions.

• Impulsar i millorar els processos d'informació i tramitació dins de les AAPP

Cal facilitar al màxim l'accés dels ciutadans i de les ciutadanes a l'Administració pública. Per això cal ampliar els processos de finestreta única i les oficines de gestió unificada entre les diferents administracions. Cal crear una xarxa telemàtica única compartida entre totes les administracions, per tal d'optimitzar tots els recursos i ampliar els processos de comunicació interna de dades entre les diferents administracions, a fi d'estalviar tràmits i desplaçaments innecessaris als ciutadans/es i a les empreses.

També cal establir un sistema de comunicació directa a través d'Internet entre els ciutadans/es i l'Administració creant punts de recepció de preguntes, queixes i suggeriments, amb el compromís d'obligada resposta per part de l'Administració en terminis concrets. Tampoc caldrà no oblidar els mètodes més tradicionals com ara les enquestes de satisfacció dels usuaris/es i incrementar els processos d'utilització de formularis electrònics i de signatura electrònica.

Cal impulsar la figura del Síndic del Ciutadà/na en totes les administracions públiques catalanes.

• Per a l'apropament dels serveis públics als ciutadans i a les ciutadanes

Cal procedir a una segona descentralització, és a dir, procedir al traspàs de competències a les administracions locals, com a administracions més properes als ciutadans/es. Però per poder fer realment efectiu aquest traspàs cal que les administracions locals disposin dels recursos humans, tècnics i materials per poder gestionar degudament els serveis traspassats i, per tant, cal dotar-les pressupostàriament. En tot cas, el control de determinats serveis públics haurien d'estar sempre sota la competència directa de la Generalitat.

Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:

• Equiparar la jornada i els horaris dels empleats públics: jornada de 35 hores.

• Igualar els drets dels empleats públics: conciliació vida laboral i familiar igual per al personal funcionari i el laboral.

• Disminuir la temporalitat fins a un màxim del 8% de les plantilles.

• Garantir principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

• Impulsar un Acord Marc per a les administracions locals amb les entitats municipalistes de Catalunya: FMC i ACM.

• Igualar condicions sociolaborals.

• Establir sistemes de seguiment i de control real dels serveis externalitzats.

• Mantenir els serveis essencials en gestió i prestació directa (personal).

• Aturar les privatitzacions.

• Garantir la pluralitat política en els òrgans de gestió, així com la representació dels usuaris/es i la representació sindical.

• Potenciar la presa de decisions per part de la societat civil.

• Impulsar la creació del Síndic del Ciutadà/na a totes les AAPP.

• Ampliar els processos de finestreta única i les oficines de gestió unificada.

• Crear una xarxa telemàtica única compartida entre totes les administracions.

• Establiment d'un sistema de comunicació directa a través d'Internet dels ciutadans/es amb l'Administració (preguntes, queixes, suggeriments).

6.4 UN SISTEMA AUDIOVISUAL MÉS INDEPENDENT, MÉS PLURAL

BALANÇ DE L'ACCIÓ DE GOVERN

El balanç de la legislatura i de l'acció de Govern en matèria audiovisual ha estat positiu malgrat que, un cop més, CiU ha impedit redefinir en profunditat el nostre panorama audiovisual. La feina feta ha estat compartida entre el Govern i el Parlament, però és evident que ha estat amb l'actual Govern que s'han liderat polítiques audiovisuals transparents i no partidistes, inèdites fins ara. Al Parlament ha estat la majoria d'esquerres la que també ha fet possible aquestes polítiques, excepte en el cas de la Llei de reforma de la CCRTV, on CiU i PP amb el suport d'ERC, ho han impedit.

En el balanç, destaca l'aprovació de la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, primera llei d'aquestes característiques que s'aprova en el conjunt de l'Estat, que significa un pas endavant en la democratització del sistema comunicatiu. Podrem començar, per fi, a homologar-nos en aquest aspecte, amb el nostre entorn europeu. Ha estat també la legislatura en què s'han atorgat més competències al CAC, amb l'objectiu de reforçar un organisme que ha de vetllar per la independència i la pluralitat dels mitjans. S'ha aprovat el contracte programa de la CCRTV, que millora i clarifica el seu finançament. S'han sentat les bases d'una política de subvencions als mitjans privats que s'allunyen del clientelisme de l'època CiU.

També cal mencionar l'adjudicació de canals públics i concurs privats de la TDT local. Per primera vegada un organisme independent, el CAC, té la responsabilitat, de fet, d'establir les condicions del concurs i de resoldre'l. Cal tenir en compte que aquesta adjudicació venia condicionada pel "Plan Tecnológico Nacional", dissenyat pel Ministeri d'Indústria i que limitava el nombre de televisions locals a Catalunya per sota de les efectivaments existents. No obstant, ha estat un procés més pulcre de tots els que s'han realitzat fins ara. Una expressió és que el 87% de les televisions històriques que es van presentar al concurs han obtingut la seva llicència. S'ha de reconèixer que algunes TVL històriques s'han quedat sense llicència i d'altres amb clar accent associatiu i de país també han quedat excloses. Però el balanç s'ha de considerar molt positiu, sobretot si observem els precedents dels concursos de les Illes Balears, del País Valencià i Madrid, o bé com CiU havia fet clientelisme amb les adjudicacions de les freqüències d'FM.

El repte serà, a partir d'ara, que tots aquells compromisos que els licitadors van prendre en les seves propostes siguin posats en pràctica, tal i com és preceptiu. S'ha d'evitar, si és que algú pot haver tingut aquesta temptació, que es creïn emissores d'àmbit nacional instrumentalitzant les freqüències que s'han reservat per fer comunicació de proximitat.

En aquest balanç quedarà pendent l'aprovació de la llei de la CCRTV. La llei ja estava acabada, després de llargs treballs en ponència i comissió. Si no s'ha aprovat en aquesta legislatura ha estat perquè CiU i PP han posat pals a les rodes a la seva tramitació, amb una certa connivència amb ERC en el darrer tram de la legislatura. CiU i PP han demostrat que no tenen cap interès en uns mitjans públics independents dels poders polítics.

LES PROPOSTES D'ICV-EUiA

En aquesta nova legislatura ICV-EUiA proposarà, en matèria audiovisual, les iniciatives següents:

• Aprovació de la Llei de Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals, que haurà de recollir els principals ítems del Projecte de llei que estava a punt per a ser aprovat.

• La propera legislatura vindrà marcada per la implementació de la TDT. Des del govern cal fer una aposta per tal d'aprofitar totes les possibilitats que aporta aquesta nova tecnologia.

• Els mitjans de comunicació públics de la Generalitat han de liderar el procés de confluència que permetrà la nova tecnologia entre continguts audiovisuals i Societat de la Informació, mitjançant el màxim aprofitament de les capacitats de transmissió de dades que ofereix la TDT, desenvolupant serveis i eines d'administració electrònica a través de la TDT.

• Aposta per aprofitar la TDT com a mitjà que pot contribuir a evitar la fractura que es pot produir a la societat amb el desenvolupament i l'extensió de les tecnologies de la comunicació.

• Des del govern, donant ple suport a l'activitat del CAC i preservant la seva independència i les seves competències, s'haurà de vetllar per tal que el desplegament de la TDT local s'efectuï d'acord amb el que preveu la legislació i la normativa.

• S'obre una nova etapa. El nou govern veurà com per primera vegada existiran unes TV de proximitat regulades. En aquest sentit, i per enfortir aquest sector, caldrà que el govern vetlli per tal que les regles del joc es compleixin, que tothom respecti els àmbits de cobertura assignats, evitar que aquells que ocupen les ones de manera il·lícita amb un exclusiu afany de lucre i sense cap mena de relació amb continguts de proximitat o d'interès social deixin d'emetre...

• Compromís per tal que des del govern s'impulsin les mesures necessàries amb l'objectiu que, com preveu la mateixa Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, aquelles emissores locals de caràcter associatiu, enteses com un instrument de participació de la ciutadania, puguin ser reconegudes i continuar exercint la funció social que fins ara han vingut desenvolupant.

• Per fer viable un sector audiovisual de proximitat, veritablement arrelat al territori, caldrà que el govern doni suport a estructures que tinguin com a finalitat potenciar aquest àmbit de la comunicació i facilitar la generació de sinergies entre els diferents actors. En aquest sentit, i per fer més eficients els recursos que s'hi destinin, caldrà impulsar la unificació de les dues estructures públiques locals actualment existents, per tal d'evitar la duplicitat de funcions i un malbaratament de recursos públics.

• Des del Govern de la Generalitat s'impulsaran polítiques d'infraestructures per a la transmissió i difusió de la TDT, per tal de garantir les màximes cobertures dels seus serveis de vídeo i dades en el conjunt del territori de Catalunya evitant que es generin zones on els ciutadans no tinguin aquests serveis.

• En tot cas, explorar altres vies que puguin permetre l'aparició de noves televisions locals, com ara la televisió difosa per IP, per tecnologies WiFi o altres.

• Aprofundir en la transparència en la política de subvencions a mitjans de comunicació privats iniciada per l'actual govern.

• Incrementar els ajuts a la premsa escrita en català.

• Consolidar el Baròmetre de la Comunicació i de la Cultura com a instrument de mesura i d'anàlisi de les audiències i dels consums culturals dels territoris de parla catalana.

• Consolidar i potenciar el Centre de Producció de RTVE Catalunya de Sant Cugat per tal que sigui seu de canals temàtics de TVE.

• Desenvolupar i potenciar un clúster de producció audiovisual propi, mitjançant la col·laboració de la iniciativa pública estatal (RTVE Catalunya), pública de Catalunya i de la iniciativa privada. El seu objectiu serà la generació de programes, continguts i canals generalistes i temàtics per a televisió per cobrir la demanda pròpia i amb capacitat d'exportació.

• Impulsar la coordinació i el desenvolupament de les sinergies entre els diferents mitjans públics de comunicació catalans (ràdios i televisions públiques de Catalunya, comarcals, locals).

• Creació del Consell Social de la Comunicació de Catalunya, organisme participatiu, amb presència dels agents econòmics, socials i del teixit associatiu del país. Seria elegit per una majoria qualificada del Parlament de Catalunya. Entre les seves funcions hi figurarien:

• Avaluar, des del sentit comú dels seus membres, la comunicació que s'emet a Catalunya.

• Marcar pautes pel que fa als continguts de la programació.

• Emetre dictàmens de caràcter general.

• Impulsar la necessària col·laboració amb els mitjans audiovisuals dels altres territoris de parla catalana.

• Elaboració de la Llei de drets laborals dels periodistes.

• Aprovació de l'Estatut del Periodista Professional.

6.5. SEGURETAT PÚBLICA I PROTECCIÓ CIVIL A CATALUNYA

Tres anys de govern catalanista i d'esquerres han estat del tot insuficients per desenvolupar el nou model de seguretat pública i de protecció civil a Catalunya recollit en el capítol de seguretat pública del Pacte del Tinell. Un model que permetés percebre a la societat catalana canvis importants en seguretat de manera que més enllà del canvi d'estil en la gestió de la seguretat pública, s'identifiquessin objectius i accions concretes que contribueixin a augmentar la sensació de seguretat entre la ciutadania.

En els últims anys, nous fenòmens i realitats socials emergeixen en una societat cada vegada més complexa, fruit del seu propi desenvolupament sustentat en uns principis econòmics neoliberals que aguditzen les desigualtats i trenquen una de les premisses de l'Estat de benestar: creixement econòmic i integració social. Un Estat de benestar on els poders públics han de tenir un paper clau amb la promoció d'accions decidides en l'educació, la formació, l'assistència social... En definitiva, en el desenvolupament de polítiques inclusives que contribueixin a cohesionar una societat cada vegada més fragmentada, en les seves rendes i en l'organització social i més diversa en les seves expressions i en la seva mobilitat local i transfronterera. El fenomen delinqüencial no és aliè a aquesta realitat complexa de la societat.

La creixent desigualtat de rendes propicia espais per al desenvolupament delinqüencial a escala global i local i l'aparició de noves conductes delictives, unes vinculades a la criminalitat econòmica i financera (blanqueig de diners, tràfic de drogues i armes, xarxes de corrupció...) i d'altres a la irrupció d'algunes màfies i bandes criminals i de delinqüència internacionals, amb noves tipologies en els seus mètodes d'actuació i molt més violentes. Aquestes produeixen onades de robatoris "silenciosos" en les residències en general i, especialment, en les poblacions amb nuclis de residència dispersa.

Hi ha, però, altres comportaments delictius, de caràcter creixent, que formen part de l'evolució contradictòria de la societat i que precisen accions reactives contundents, però també de sòlides polítiques preventives i que tenen a veure amb la violència de gènere i amb la seguretat viària.

Catalunya no és aliena al que està passant a Espanya i a Europa. La Generalitat de Catalunya ha de desenvolupar les seves competències en matèria de seguretat pública per fer front al fenomen delinqüencial, unes en col·laboració i coordinació amb els cossos i les forces de seguretat de l'Estat i les diferents policies europees davant el crim organitzat internacional, i d'altres en l'exercici competencial sorgit del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya per reduir les accions i les conductes delictives que, en el dia a dia, influeixen en la percepció d'inseguretat de la ciutadania.

Des d'ICV-EUiA entenem que el fenomen de la inseguretat ciutadana i de l'activitat delinqüencial només és possible abordar-lo des d'una acció global i integral del conjunt de l'acció de govern formant part d'una estratègia preventiva que abordi l'educació i la formació, l'assistència social, les expressions culturals i de convivència, l'urbanisme, l'ús social dels espais públics, la política d'habitatge social, l'acció integral en barris en situació de risc... Aquesta acció del govern ha de ser complementària a les imprescindibles accions policials i a la justícia penal. L'acció policial i penal no és incompatible amb accions preventives. L'experiència europea ens diu que l'increment de detinguts a les presons no ha fet reduir el nombre de fets delictius, per això són precises polítiques públiques transversals d'inclusió social i de prevenció, uns serveis públics de qualitat i la reducció dels factors de risc.

Treballar, però, la inseguretat ciutadana només des de la prevenció dels factors de risc seria no solament insuficient sinó també un error. Per això, són imprescindibles uns cossos policials pròxims al territori i a la ciutadania i amb la formació bàsica i especialitzada per fer front amb professionalitat i eficiència de les diferents expressions delictives que es produeixin. Els Mossos d'Esquadra i les policies locals han de ser el referent policial a Catalunya. Per tant, és urgent completar el desplegament dels Mossos d'Esquadra a tot el territori català i impulsar mesures per al desenvolupament d'un model de seguretat pública a Catalunya.

Un model de seguretat pública a Catalunya

Cal un model basat en l'efectivitat policial per damunt de les especificitats corporatives. Cal un model policial integrat que afavoreixi més eficàcia i eficiència, que contribueixi a sumar esforços, que afavoreixi una coordinació i cooperació policial i que respongui a la demanda de la ciutadania de la seguretat com un servei públic de qualitat.

Per a tot allò que s'ha exposat, des d'ICV-EUiA proposem les mesures següents:

• La Generalitat mitjançant la Conselleria d'Interior ha de ser l'autoritat única de seguretat a Catalunya i la Junta de Seguretat de Catalunya ha de ser l'òrgan de coordinació de la Generalitat amb els ajuntaments i el Govern central.

• El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la Seguretat a Catalunya.

• La Conselleria d'Interior elaborarà un Pla de Seguretat Pública de Catalunya que establirà les directrius i les polítiques a desenvolupar a partir de la previsió de riscos, les actuacions i els mitjans en matèria de seguretat ciutadana, emergències i seguretat viària. Aquest pla serà revisat bianualment.

• Es crearà una Comissió de Seguretat en el si del Govern, de naturalesa interdepartamental per assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat, de protecció i de prevenció dels riscos, tant a nivell general com en les actuacions sectorials del Govern.

• Nova Llei de seguretat pública que harmonitzi la llei de policies locals i la de Mossos d'Esquadra, i que delimiti les competències entre els cossos.

• Creació dels consells regionals de seguretat d'acord amb la futura ordenació territorial de Catalunya. Estaran formats pels diferents ajuntaments de les futures regions o vegueries. Hauran d'adaptar en el seu territori el Pla de Seguretat Pública de Catalunya.

• Els alcaldes o les alcaldesses han de ser l'autoritat única en matèria de seguretat als municipis i han de presidir les juntes locals de seguretat.

• Creació dels consells locals de seguretat com a fòrums de participació i de debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes.

• Agilitzar el desplegament de Mossos d'Esquadra a tot el territori català per al 2007, tot accelerant, provisionalment, l'arribada a les zones de risc de les comarques del sud de Barcelona i el Camp de Tarragona. Un cop finalitzat el desplegament total dels Mossos d'Esquadra cal garantir la ràtio de 4,5 policies per cada 1.000 habitants, entre Mossos i policia local.

• Incorporació de facultatius, administratius i tècnics a les tasques de suport a l'actuació policial amb l'objectiu d'incrementar el nombre d'agents destinats a tasques exclusivament policials.

• Actualitzar el marc legal en matèria de seguretat (Llei de Mossos, lleis de policies locals de 1991, etc.) per establir el sistema, els criteris i els contingents per a l'accés de persones d'altres cossos policials residents a Catalunya.

• El Govern de la Generalitat elaborarà un Pla de prevenció a Catalunya que faciliti la intervenció pública mitjançant la definició d'objectius bàsics i l'aportació de recursos pressupostaris per al desenvolupament de polítiques públiques transversals d'inclusió social, de prevenció i de reducció dels factors de risc.

• La Generalitat establirà contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de suport als municipis i als barris amb projectes específics que el Govern de la Generalitat ha de desenvolupar d'acord i coordinadament amb les autoritats locals.

• La Generalitat donarà suport tècnic i econòmic a la creació d'equips de mediació i d'educadors socials a tots els municipis de més de 10.000 habitants. També donarà suport als consells comarcals per poder crear aquests serveis per als municipis de menys de 10.000 habitants.

• Activar la creació i la posada en funcionament de la Comissió de Policia de Catalunya en substitució de la Comissió de Coordinació de Policies Locals.

• Plena incorporació de les policies locals als sistemes d'informació policial i de coordinació amb els Mossos d'Esquadra.

• La Generalitat destinarà 6 milions d'euros durant quatre anys als ajuntaments per a la millora, la formació i l'enfortiment de les policies locals amb l'objectiu d'adaptar-les al nou model de seguretat de Catalunya.

• El Ministeri de l'Interior dotarà totes les vacants del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil a les comarques de Barcelona i Tarragona fins que es completi el desplegament dels Mossos.

• El Ministeri de l'Interior compensarà econòmicament els ajuntaments en els quals les policies locals es veuen obligades a substituir els cossos de seguretat de l'Estat per manca d'efectius.

• Potenciació de la formació bàsica i especialitzada a l'Escola de Policia de Catalunya i creació de cursos específics per a comandaments.

• Obligació efectiva per a tots els ajuntaments per tal que els seus agents de Policia Local siguin formats a l'Escola de Policia de Catalunya.

• Elaboració i aplicació d'un pla de carrera professional que reculli tots els graus de l'escalafó de la policia de Catalunya, amb homologació de les corresponents titulacions acadèmiques.

Mesures per ordenar i controlar la seguretat privada

Des de l'any 1996, amb l'arribada del Partit Popular al Govern espanyol, la inversió en seguretat privada s'ha convertit en un dels negocis més rendibles econòmicament. L'enorme creixement d'empreses de seguretat, així com el desproporcionat augment de personal que treballa en el sector de la seguretat privada (més de 120.000 treballadors a tot Espanya), obliga els poders públics a exercir un rigorós control sobre aquesta activitat. L'aprovació del nou Estatut d'Autonomia obligarà al traspàs al Govern de la Generalitat de les competències en matèria de seguretat privada i això comportarà:

• El compliment estricte del Decret 272/95 que estableix el control de les empreses de seguretat privada.

• La regulació de la figura del vigilant de les discoteques i de les sales de festa.

• El reforçament de la Unitat Central de Seguretat Privada i de la Brigada de Joc i Espectacles dels Mossos d'Esquadra.

• Un increment de les actuacions de comprovació de la titulació específica exigible al personal que treballa en el Sector de la Seguretat.

• La Conselleria d'Interior conveniarà entre les empreses privades de seguretat i l'Escola de Policies de Catalunya els processos formatius per a la titulació exigible als treballadors del sector de la seguretat.

Protecció civil

La protecció civil és una part important de la seguretat pública ciutadana i, per tant, el seu desenvolupament és competència plena de les administracions públiques.

En aquest sentit, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia i la Llei 4/1997 de Protecció Civil de Catalunya, el Govern de la Generalitat té competències en aquesta matèria i assenyala com a autoritats de Protecció Civil el conseller/a de Justícia i Interior i els alcaldes i les alcaldesses. Aquestes competències delegades conjuntament amb les de seguretat ciutadana, bombers i tot l'àmbit sanitari, fan que el Govern de la Generalitat disposi de les àrees competencials necessàries per dotar el nostre país d'un model de seguretat integrat i integral que inclogui el vessant de la protecció civil.

Des de l'entrada en vigor del Decret 142/90, la Llei 4/97 i el darrer Decret 210/99, el camí recorregut en l'àmbit de Protecció Civil no ha avançat suficientment com per desenvolupar tot el seu marc competencial i adaptar-lo a la nova realitat social, econòmica i ecològica del país, així com a les noves dinàmiques del món local.

Tot i que és obligatori l'elaboració dels plans municipals de protecció civil per a tots els municipis de més de 20.000 habitants i per a tots els municipis de menys de 20.000 habitants amb riscos especials, i que es recomana l'elaboració de plans bàsics d'emergència municipals, a hores d'ara, són una minoria els que disposen del Pla de Protecció Civil municipal. En el cas de les poblacions de menys de 20.000 habitants l'elaboració d'aquests plans és pràcticament nul·la. Només compleixen aquells municipis que en el seu territori s'ubiquen empreses amb risc químic o industrial que estan obligades a complir la normativa d'accidents greus (SEVESO II).

El Govern de la Generalitat ha d'exigir l'elaboració del Pla d'Emergència Interior i Exterior per tal d'inspeccionar regularment l'activitat desenvolupada per aquestes empreses. Pel que fa a la capacitat sancionadora, aquesta s'ha caracteritzat per la seva insuficiència. El Govern de la Generalitat s'ha de dotar de recursos materials i tècnics per organitzar convenientment els diferents departaments que coincideixen en la gestió, la coordinació, la planificació i la prevenció de protecció civil (Indústria, DGESC, DGSC), als grups operatius actuants (bombers, Mossos d'Esquadra, policies locals, voluntaris forestals, agents rurals, ADF.), els municipis i els consells comarcals.

Per tal d'afrontar amb decisió els reptes que la Protecció Civil avui té plantejats a Catalunya per complir la legislació vigent i per tal de donar-li la prioritat necessària, des d'ICV-EUiA proposem:

• Dissenyar el model de seguretat ciutadana de Catalunya, integral i integrat, que incorpori el vessant de la Protecció Civil com una matèria prioritària. Considerem imprescindible que aquest model integral afavoreixi l'eficiència i l'eficàcia, i contribueixi a sumar esforços i mitjans tècnics i humans amb coordinació i cooperació dels diferents grups operatius: Mossos d'Esquadra, bombers, sanitaris (emergències), policies locals i Protecció Civil, per tal de respondre als requeriments i a les demandes socials, tot garantint la qualitat d'aquest servei públic. En aquest sentit, l'objectiu és que els serveis d'emergència i de seguretat arribin a 15 minuts de qualsevol persona que estigui en situació de risc.

• Dotar dels recursos econòmics, tècnics, materials i humans necessaris per desenvolupar tots els aspectes descrits en el marc competencial vigent i donar resposta als requeriments que avui té el nostre país en matèria de seguretat civil i resoldre la precarietat actual.

• Establir els mecanismes de coordinació, previsió i planificació que facin que Protecció Civil esdevingui la veritable autoritat de referència i l'eix de coordinació de tots els recursos disponibles en les situacions de risc o d'emergència.

• Reforçar la capacitat inspectora i sancionadora que vetlli pel compliment de la normativa i promogui la investigació dels accidents i dels successos que es produeixin.

• Elaborar el mapa de risc de Catalunya.

• Donar el suport adient als municipis, segons l'article 67 de la Llei 4/1997, per tal de complir el precepte de prestar assistència i auxili en matèria de protecció civil, especialment als municipis de menys de 20.000 habitants i als que compten amb riscos especials.

• Incorporar els mètodes o les fórmules per descriure l'anàlisi del risc a cada territori o municipi a totes les guies dels plans que s'han elaborat i a les que s'elaborin en un futur.

• Elaborar el reglament dels bombers que reguli el funcionament intern d'aquest important col·lectiu.

• Promoure i donar suport a l'elaboració dels plans de Protecció Civil dels municipis que estan obligats a incorporar plans especials (incendis forestals, inundacions, establiments industrials amb substàncies perilloses, transport de mercaderies perilloses, perill sísmic o nuclear).

• Assumir l'execució en matèria de seguretat nuclear, signant els convenis necessaris amb l'Estat, d'acord amb el nou Estatut.

• Assumir el traspàs dels serveis de salvament marítim, d'acord amb el nou Estatut.

• Potenciar l'elaboració dels plans de Protecció Civil del conjunt de municipis del país segons allò que s'estableix al Decret 210/1999 de 27 de juliol tot reforçant les línies d'actuació següents:

• Línies de subvenció per a l'adquisició de recursos i materials, per a l'elaboració, la digitalització, l'homologació, el manteniment i l'actualització regular dels plans i per al desenvolupament i la seva implementació.

• Potenciar la implementació dels plans municipals reforçant:

• La formació dels tècnics professionals de l'Administració i de les empreses (plans, competències, coordinació.).

• La formació dels responsables polítics, alcaldes/ses i regidors/es (plans, competències, coordinació.).

• La realització de campanyes ciutadanes per informar i conscienciar a la població respecte a les recomanacions i les pautes a seguir en emergències o situacions de risc.

• La realització d'exercicis i simulacres per posar a punt els diversos grups d'actuació i els centres de coordinació per tal de crear hàbits entre la població.

• Establir convenis de col·laboració amb les universitats per tal de promoure:

• Línies d'investigació estables en matèria de protecció civil.

• Itineraris formatius (cicles, cursos, postgraus.) per facilitar l'especialització i la professionalització del personal tècnic que treballi en l'àmbit docent, de la protecció civil, de les administracions, de les empreses, de les consultories.

• Potenciar la constitució de les juntes locals de Protecció Civil, presidides per l'alcalde o l'alcaldessa, amb la incorporació de la representació ciutadana i de tots els grups actuants i operatius: policia local, Mossos d'Esquadra, cossos i forces de seguretat de l'Estat (mentre que el desplegament de la policia autonòmica no es completi), bombers i emergències sanitàries (Creu Roja).

• Les juntes locals han de permetre el seguiment dels plans municipals, la prevenció i la planificació dels diferents aspectes que els desenvolupin.

• Impulsar la creació, la formació i l'organització de voluntariat civil per dur a terme tasques de suport als grups actuants i operatius en la prevenció i l'actuació davant les situacions de risc i/o d'emergència.

• Elaborar el reglament que reguli les funcions i l'organització dels voluntaris de Protecció Civil i que reforci els diferents àmbits territorials (municipis, comarques, nacional) de l'Administració i dels diferents grups d'actuació.

UN MILLOR FUTUR PER A LA JUSTÍCIA A CATALUNYA

Des de posicionaments polítics d'esquerres i progressistes defensem que és fonamental que tota societat democràtica gaudeixi d'una Administració de Justícia que presti veritablement un servei públic a les persones, i que sigui àgil, eficaç i moderna. Només això podrà garantir el dret a la tutela judicial efectiva recollida a l'article 24.1 de la Constitució Espanyola, i que diu textualment: "Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió."

El nou Estatut i el poder judicial a Catalunya

Ara, amb el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, podem promoure des de la mateixa Generalitat polítiques adreçades per tal que l'organització judicial s'ajusti a un Estat descentralitzat amb la finalitat d'apropar la justícia als justiciables i fer de la justícia un veritable servei públic a les persones.

El nou Estatut és transcendental en l'objectiu d'assolir un model de justícia més proper als ciutadans i on la Generalitat tingui capacitat per gestionar la modernització del poder judicial i del servei públic de justícia a Catalunya. Des d'aquest punt de vista s'han d'esmerçar tots els esforços per tal que les previsions estatutàries siguin objecte del desenvolupament posterior tant mitjançant la modificació de lleis estatals essencials -Llei orgànica del poder judicial i connexos- com en l'efectiva i real assumpció de competències a Catalunya.

En aquest sentit ICV-EUiA impulsarem l'immediat desenvolupament de l'Estatut i concretament proposem:

• La definició del TSJC com a última instància de totes les jurisdiccions i com a autèntic Tribunal de Cassació a Catalunya, fins i tot si el dret invocat és estatal, reservant per al TS únicament la unificació de doctrina (art. 95 de l'Estatut, que cal traslladar a la reforma LOPJ).

• La creació immediata del Consell de Justícia de Catalunya, com a expressió de l'autogovern judicial a Catalunya, tot assegurant i garantint el caràcter d'òrgan desconcentrat del CGPJ (Consejo General del Poder Judicial), tenint en compte les competències sobre la responsabilitat disciplinària de jutges i magistrats i sobre la inspecció de Jutjats i Tribunals. Així mateix, cal posar èmfasi en les competències sobre la creació de Jutjats, aquest tema és de cabdal rellevància per a la planificació de l'organització judicial en funció de criteris geogràfics i de necessitats demogràfiques. El Parlament de Catalunya ha de designar els membres del Consell de Justícia de Catalunya de què han de formar part tant els professionals del poder judicial com professionals d'altres àmbits de la justícia, advocats i juristes de prestigi, (arts. del 97 al 100 de l'Estatut, que cal traslladar a la reforma LOPJ).

• L'establiment, també amb caràcter immediat, dels mecanismes de cooperació i de col·laboració entre els òrgans territorials del Consejo General del Poder Judicial i la Generalitat, als efectes de millorar I'eficàcia de l'Administració de Justícia, dins del marc del nou Estatut.

• La presència general del català en l'Administració de Justícia, per tal que la ciutadania pugui exercir els seus drets lingüístics. Les proves en oposicions i concursos per cobrir vacants a Catalunya han de poder fer-se en català (arts. 101.3 i 102 de l'Estatut, que cal traslladar a la reforma LOPJ). El català haurà d'acabar sent llengua habitual -oral i escrita- en l'Administració de Justícia a Catalunya. Per assolir aquest objectiu cal esmerçar els mitjans necessaris per tal que els jutges, els fiscals i el personal judicial i no judicial tinguin el coneixement adequat i suficient del català.

• Competències de la Generalitat en matèria de mitjans personals i materials en l'Administració de Justícia. Ha de ser la Generalitat qui proposi la convocatòria de concursos i d'oposicions per cobrir vacants a Catalunya, i el Consell de Justícia de Catalunya qui els convoqui (arts. 101.1 i 101.2 de l'Estatut). A més, la Generalitat ha de participar en la gestió del personal fent efectives totes les àmplies previsions contingudes en els articles 103 i 104 de l'Estatut. Les noves normes han de permetre un canvi substancial de l'oficina judicial, creant la figura del director amb funcions de responsabilitat en els mitjans personals i materials, constituint oficines comunes de tramitació i modificant en part les funcions de la secretaria judicial. Per tant, la LOPJ s'ha d'ajustar al nou model, però també les noves previsions hauran de ser tingudes en compte per l'Administració central quan dicti normes en aquesta matèria.

• La millora de les oficines judicials i de decisió de la Generalitat en justícia de pau, modificacions de la demarcació i planta judicial. Participació de la Generalitat en l'organització judicial de Catalunya, ajustant-la al model territorial i també creació, disseny, organització, dotació i gestió de les oficines judicials i de tots els serveis vinculats (arts. 105, 107 i 108 de l'Estatut, que cal traslladar a la reforma LOPJ)

Impuls de polítiques per al desenvolupament de les millores estatutàries

Per la seva transcendència, des de posicions transformadores, mereixen un apartat especial les opcions de futur següents obertes pel nou Estatut:

• Justícia de proximitat

Implantació efectiva del model, dirigit a resoldre conflictes menors de forma àgil i eficaç, mitjançant l'apropament de la justícia a les persones i permetent descongestionar els actuals òrgans judicials. Aquesta justícia ha de respondre a criteris d'agilitat i actuar de forma comprensible i econòmica, per tal d'intentar solucionar problemes de convivència i de civisme, derivats de la vida als barris, als pobles i a les ciutats de Catalunya.

Així, en les poblacions que es determini i d'acord amb el que finalment pugui disposar la Llei orgànica del poder judicial (ICV-EUiA manté esmenes de caràcter substancial a les previsions inicials del Ministeri de Justícia), pot instar que s'estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. Creiem que caldrà iniciar el procés amb alguna experiència pilot que permeti aplicar la tècnica d'avaluació-correcció, fent els màxims esforços per evitar traslladar a aquesta justícia les disfuncions i els problemes endèmics de la justícia ordinària.

La justícia de proximitat haurà d'estar constituïda per persones amb l'únic requisit de ser llicenciades en dret, durant un període temporal, amb les necessàries garanties d'independència. Els nomenaments els haurà de fer el Consell de Justícia a proposta dels Ajuntaments que els escull per majoria qualificada.

Aquests jutjats tindran com a finalitat mitjançar, conciliar i, en darrer terme, resoldre petits conflictes. Hauran de poder tractar, entre d'altres, assumptes d'ordre civil (reclamacions de quantitat inferiors a 1.000 euros, judicis sobre propietat horitzontal, mesures cautelars urgents en matèria de família, defensa de consumidors, impugnació d'acords de junta de propietaris), d'ordre penal (faltes per furts fins a 300 euros, infraccions lleus de tràfic) i d'ordre contenciós-administratiu (processos contenciosos-administratius que tinguin per objecte la imposició de sancions per l'ajuntament fins a un màxim de 1.000 euros).

Les demarcacions d'aquests jutjats hauran de coincidir fonamentalment amb el terme municipal, amb un règim diferenciat a la ciutat de Barcelona, on seria convenient poder establir una vintena de jutjats de proximitat.

Per a aquests tipus de conflictes menors, la Guàrdia Urbana hauria d'exercir de policia judicial.

S'haurà de promoure i impulsar des de la Generalitat i el Parlament de Catalunya un seguit de canvis legislatius de normativa estatal, entre ells la Llei orgànica del poder judicial, les lleis processals civil, penal i contenciosa administrativa, de cossos i forces de seguretat.

• Mediació i conciliació

Estímul als procediments de mediació i de conciliació com a vies alternatives a la resolució de conflictes en particular en l'àmbit familiar, laboral, de consum, etc. Aquestes vies han de permetre la descongestió de l'Administració de Justícia i també l'aplicació de tècniques adreçades a empoderar les persones per tal que siguin elles el subjecte actiu de la resolució dels conflictes que pateixen. En aquest sentit cal impulsar l'aplicació de la Llei de mediació familiar.

• Organització de la Justícia

S'haurà de legislar sobre el personal no judicial al servei de l'Administració de Justícia, inclosa la possibilitat de crear cossos propis de funcionaris. S'haurà d'aprofitar la implantació de la nova Oficina Judicial per introduir nous mecanismes de control de la qualitat del servei. També es fixarà per llei la capitalitat de les demarcacions judicials.

En conseqüència, cal impulsar i promoure les modificacions de la Llei de demarcació i planta judicial, la Llei d'enjudiciament criminal, la Llei de procediment laboral i la Llei d'assistència jurídica gratuïta.

S'ha de racionalitzar l'actual funcionament dels jutjats i s'ha d'ampliar el nombre de jutjats, jutges i jutgesses, fiscals en servei de guàrdia, secretaris i sec