El Programa
Catalunya, un nou model productiu
Versió PDF | Enviar en format PDF per correu
2.1 CATALUNYA NECESSITA UN NOU MODEL PRODUCTIU
Catalunya viu una etapa on l'economia manté un fort ritme de creixement,
entorn del 3,4%, i l'ocupació manté, també, un fort dinamisme,
cosa que situa la taxa d'atur en un 7%.
Malgrat això, la temporalitat laboral a Catalunya se situa entorn del
25,6% i encara que la reforma laboral aprovada recentment pot suposar, segons
les previsions, una reducció de cinc punts, encara estarem per sobre
de la mitjana de la UE. Respecte a l'àmbit laboral de les dones, cal
dir que si bé la taxa d'ocupació
a Catalunya ha seguit pujant fins a situar-se en el 60% durant el primer trimestre
del 2006 encara hi ha un nombre important de dones inactives o que estan dedicades
a les feines de la llar. La situació
de les dones en el mercat laboral està marcada principalment per la
flexibilitat laboral, la temporalitat i la dedicació
parcial, els treballs no remunerats (ajudes familiars) i l'economia irregular.
En aquest període, ICV-EUiA hem vist amb preocupació els efectes
de la globalització en el sector industrial del nostre país,
això fa necessari la realització realització d'una
política industrial activa i d'una planificació econòmica
rigorosa que tingui un doble l'objectiu d'afrontar amb èxit els
reptes de la globalització i de la competència internacional,
i la protecció dels llocs de treball a Catalunya. així com
posar limitacions legals als expedients de regulació
de l'ocupació (ERO), tenint en compte que aquelles empreses amb beneficis
econòmics no haurien de poder-ne presentar.
El govern catalanista i d'esquerres va impulsar amb els sindicats de CCOO
i UGT i les patronals l'Acord Estratègic per a la internacionalització de
l'economia catalana amb l'objectiu d'avançar cap a un nou model productiu
basat en una major competitivitat de l'empresa catalana, una ocupació de
qualitat i una major capacitat d'adaptació al nou context internacional.
ICV-EUiA vam valorar positivament la signatura de l'Acord Estratègic
ja que l'hem entès com un acord útil i necessari per fer front
al procés d'estancament de l'economia catalana i del procés de
deslocalitzacions i de tancaments d'algunes empreses, així com una demostració de
la capacitat de compartir un diagnòstic, uns objectius i coordinar els
treballs adients per buscar solucions per part del Govern, les organitzacions
patronals i les organitzacions sindicals.
El balanç del primer any de l'Acord Estratègic seria positiu
i satisfactori, però els resultats reals es veuen molt minvats per la
manca de coordinació en l'acció de govern entre els diferents
departaments. Paral·lelament, no s'han aplicat mesures sectorials d'intervenció a
curt termini davant de noves situacions de crisi que es produeixen a conseqüència
del model industrial vigent. L'Acord no està tenint en compte aquests
processos, i això és una greu mancança estratègica
que cal abordar. Tant per unes mesures, les ja previstes a l'Acord, com per
a les resultants de la conjuntura, es palesa un dèficit en els recursos
aplicats.
Quant als grups de mesures no podem sentir-nos gens satisfets per les que
s'adrecen a l'R+D+i. A tall d'exemple, alguna cosa no s'ha fet bé quan
el programa ICREA d'ajut per a investigadors a les empreses només ha
rebut una única sol·licitud.
Tampoc no es pot fer un balanç satisfactori de les mesures per a infraestructures
de mobilitat i transport o de les mesures per a la dotació del capital
humà que presenten un baix grau d'implementació i una necessitat
de finançament que reclama un major esforç pressupostari.
D'altra banda, cal que s'avanci en el Pla General d'Ocupació
(PGOC) amb l'objectiu d'incrementar la quantitat i la qualitat de l'ocupació a
Catalunya.
En l'àmbit de la formació professional s'han posat en marxa
diverses mesures per a la integració dels tres sistemes actuals. Aquesta
nova forma d'entendre l'FP ha comportat la posada en marxa de mesures de caràcter
experimental, que pretenen posar les bases per a una FP de qualitat, com el
cas dels Centres Integrals. El treball en xarxa, entre diferents organismes
i entitats en noves formes de col·laboració per a la integració de
l'oferta d'FP s'ha experimentat en quatre zones/comarques i dos sectors professionals.
S'inclou un servei d'orientació per atendre i donar resposta a les demandes
i les necessitats de qui hi accedeixi.
En aquesta nova realitat ICV-EUiA seguirem treballant
en polítiques a favor dels treballadors i de les treballadores que
tingui com a objectiu un nou model productiu competitiu i sostenible, un
treball digne i de qualitat, que aposti per incorporar al mercat de treball
dones i joves, i que millori la seguretat i la salut en el treball. En
definitiva volem aplicar polítiques per aconseguir la plena ocupació i
reforçar la cohesió social, donant preferència
a les polítiques redistributives, a la igualtat d'oportunitats, al
desenvolupament del teixit productiu i al combat contra qualsevol tipus d'especulació.
En aquesta línia plantegem la necessitat del desenvolupament d'un
marc català
de relacions laborals comprensiu de tota la població
treballadora, competència atribuïda a la Generalitat al nou Estatut
d'Autonomia de Catalunya, en vigor des del passat 9 d'agost.
Un nou model productiu a Catalunya: competitiu i sostenible
A Espanya, el teixit empresarial està compost bàsicament per
PIMES, en nombre superior a la mitjana europea, i juntament amb Itàlia,
Grècia i Dinamarca, ens situem en el grup de països amb més
presència d'aquest tipus d'empreses.
A Catalunya, el 87,95% de les empreses no té més de cinc treballadors/es.
Destaca un gran centre industrial a Barcelona i a l'entorn metropolità,
una forta activitat turística a Girona, un pol químic i energètic
a Tarragona i l'agroindústria a Lleida, però, si aterrem i observem
el país en el seu conjunt, arribarem fàcilment a la conclusió que
no hi ha un únic sector industrial, ni una única localització per
a cadascun dels sectors, sinó que es disposa d'una indústria
bastant diversificada i força estesa, fet que ens pot permetre un millor
comportament davant l'actual procés de mundialització.
La nostra estructura productiva està
molt fragmentada però, al mateix temps, està
concentrada en 42 "clústers" industrials. Conèixer aquesta realitat
ens pot permetre actuar amb més agilitat. El predomini de les
petites i mitjanes empreses pot ser un element positiu, però hi ha una
manca de grans empreses catalanes i entre les microempreses abunden les de
caràcter unipersonal.
La indústria dóna feina de manera directa, aproximadament, a
una quarta part de les persones ocupades. La terciarització
real i aparent (per subcontractació i externalització
d'una part de les activitats de les empreses industrials) és un altre
dels trets de la nostra realitat econòmica. És en el sector terciari,
juntament amb la construcció, on es concentra el major volum d'ocupació.
El model productiu català actual està basat majoritàriament
en baixos salaris, precarietat, poca qualificació i poca inversió en
investigació i innovació. Aquest fet ha donat peu al fet que
durant aquests
últims vint anys el model d'empreses que fabriquen productes de poc
valor afegit han anat perden pes o desapareixent de Catalunya a causa de les
dinàmiques pròpies d'un món globalitzat i competitiu com
l'actual. Ens cal, doncs, un nou model productiu que tingui en compte la qualitat
dels productes i dels serveis. Les nostres empreses, per ser competitives en
una Unió
Europea ampliada i en un món globalitzat, han d'apostar per transformar
les seves línies de producció orientant-les cap a la qualitat,
entesa aquesta com a productes i serveis amb valor afegit i innovadors.
És en aquest context, que cal fer un esforç d'elaboració,
coordinació i cooperació entre les diferents administracions
per impulsar, de manera activa, les necessàries infraestructures industrials
i logístiques imprescindibles per desenvolupar un sector industrial
competitiu, de qualitat i sostenible ambientalment.
Això
només es podrà aconseguir amb una voluntat força decidida
a recolzar el coneixement, la formació i la investigació, el
desenvolupament tecnològic, la millora de les infraestructures i les
tecnologies de comunicació
i informació (TIC) que afavoreixi una estratègia que ha
de passar per millorar els nivells de productivitat i de competitivitat de
les nostres empreses. Aquesta millora ens ha de permetre assolir la capacitat
de la internacionalització, mitjançant un procés de major
i millor posicionament en els mercats locals i globals.
El triangle: Inversió-R+D-Innovació / cultura empresarial /
formació permanent, és clau per millorar la productivitat, ser
a la vegada més competitius i assegurar la sostenibilitat del nostre
teixit productiu, construint, de manera progressiva, un model reeixit i amb
futur.
La necessària reconversió cap a un nou model productiu que el
mercat imposa, ha d'apostar i garantir, des de l'òptica d'ICV-EUiA,
una ocupació de qualitat amb una formació
professional i permanent. Aquesta ha de garantir als treballadors i a les treballadores
la seva continuïtat en el mercat laboral i la participació dels
agents socials o els seus representants a les empreses en els canvis del model
productiu. L'oferta formativa s'ha de sincronitzar millor amb el que passa
en el món laboral. No es poden ignorar els dèficits en coneixements
o competències de la població catalana en els nivells baixos
i mitjans, conseqüència del model de societat catalana i espanyola
del passat. A favor, cal destacar que tenim un percentatge molt alt d'educació superior
(universitària d'FPGS). Aquestes mancances han potenciat, en molts casos,
la incapacitat de les empreses d'adaptar-se al canvi sense destruir plantilles.
ICV-EUiA apostem per una indústria ecològica, com a element
comú
a totes les activitats i sectors. Des del nostre punt de vista això
vol dir: una indústria preocupada pel desenvolupament sostenible i el
manteniment de l'equilibri ambiental, orientada cap a la reducció d'emissions
de gasos efecte hivernacle, que utilitzi tecnologies avançades per a
la reducció
d'emissions, que potenciï el desenvolupament del transport públic
com a element dinamitzador de la mobilitat sostenible de mercaderies i persones,
basada en l'eficiència energètica i en una nova política
de l'aigua que impulsi l'estalvi i la reutilització.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
- Fomentar més intensament els nivells d'investigació i de
desenvolupament i la penetració de les TIC en el teixit econòmic
i empresarial de Catalunya, augmentant els recursos financers dedicats a
l'R+D+I acostant-se al 3% sobre el PIB (actualment és de l'1,95%)
amb l'objectiu de guanyar quota de mercat per la via de la qualitat dels
productes.
- Fomentar des de l'Administració pública el finançament
de projectes d'esperit empresarial, d'innovació i d'alt valor afegit
a través de la constitució d'empreses mixtes de capital de
risc. Així com línies especials de finançament a projectes
industrials en els sectors mediambientals i energètics, noves tecnologies
i innovacions aplicades als serveis socials.
- Facilitar la concertació entre les administracions públiques,
els agents socials i econòmics i els centres universitaris per incrementar
les capacitats d'innovació de les empreses, potenciant un desenvolupament
industrial basat en l'economia del coneixement.
- Suport a projectes industrials/innovadors d'economia social i aquells projectes
que busquin la inserció laboral de persones excloses del mercat del
món laboral o en greu risc d'exclusió
social.
- Apostar per nous sectors estratègics i de futur per crear activitat
econòmica i ocupació: desenvolupament del sector de les energies
renovables, tant en la generació i la distribució d'aquests
tipus d'energia, com en la recerca, desenvolupament i fabricació de
sistemes de producció
d'aquests tipus d'energia. Ajudar a desenvolupar una indústria de
programari lliure, que redueixi la dependència quasi monopolística
de certs programes propietaris. Una política activa de les administracions
(possiblement el primer client d'aquests programes) de substitució,
seria molt important i ajudaria a desenvolupar empreses de serveis de manteniment
d'aquests programes i també de desenvolupadors d'aplicacions lliures
per a usos comercials/empresarials, educatius o d'oci.
- Promoure un pla d'actuació per fer front a les situacions de reestructuració industrial
amb l'objectiu d'anticipar-se als canvis i a la transició dels sectors
afectats.
- Potenciar el sòl industrial públic com a instrument necessari
per a una política industrial de futur a Catalunya.
- Potenciar la creació d'una finestra unificada de gestió per
a PIMES per tal de facilitar, assessorar i potenciar la posada en marxa de
l'activitat empresarial i que trameti les diferents gestions a fer davant
les diferents administracions implicades.
- Potenciar incentius fiscals especialment a les petites i mitjanes empreses
per a la modernització d'equipaments, producció neta i l'estalvi
energètic i d'aigua amb promoció fiscal de la implantació d'energies
renovables, penalitzant les energies "brutes" o contaminants.
- Fomentar, conjuntament amb les administracions locals, els agents socials
i les patronals, polítiques d'ecologia industrial amb l'objectiu que
serveixin per a l'aprofitament i la reutilització
dels residus industrials.
- Replantejar Catalunya com a porta d'Europa: no pot existir un complex industrial
fort sense les necessàries infraestructures de transport, logístiques
i comercials que facin competitius els productes fabricats, alhora que permetin
la importació de determinats components i l'exportació dels
productes manufacturats. En definitiva, apostem per fer viable la nostra
activitat industrial i no per convertir Catalunya en una immensa plataforma
logística, dedicada només a ser la porta d'entrada i redistribució per
a la Península i una part d'Europa, dels productes provinents de les
economies emergents de fora del nostre continent.
- ICV-EUiA té una postura clara davant de les deslocalitzacions: no
poden normalitzar-se com una eina per a debilitar el nostre teixit productiu.
Amb aquest objectiu, proposarem mesures legals per a evitar aquest fenomen,
per exemple, mitjançant el condicionament d'ajuts, subvencions i contractes
públics.
Crear un marc legal i institucional sobre la responsabilitat social de
les empreses
Durant els darrers anys, el poder de les empreses transnacionals ha anat creixent
a l'ombra de la globalització. Si observem l'actuació d'aquestes
empreses, descobrirem que la majoria tenen com a única finalitat millorar
els beneficis a qualsevol preu, mentre presten poca atenció a les condicions
laborals, al medi ambient i a les necessitats socials a tots els indrets en
què
operen.
Per actuar sobre aquesta realitat, ha agafat força la idea de la responsabilitat
social de les empreses (RSE), gràcies, sobretot, a l'impuls d'ecologistes,
organitzacions sindicals, moviments socials i consumidors conscients. La RSE és,
doncs, una proposta per modificar el comportament de les grans companyies,
tant allà on es troba la casa matriu com en tota la seva cadena de producció i
distribució. A la vegada, es pot fer extensible a les petites i mitjanes
empreses.
Tanmateix, els continguts de l'RSE, en ser un nou concepte, encara estan en
procés de definició. Això, ha permès que poguessin
proliferar una colla de codis de conducta -molt selectius en matèria
laboral- confeccionats de manera unilateral i acompanyats de declaracions incongruents
per millorar la imatge comercial d'algunes empreses. Moltes transnacionals
utilitzen el paraigua de l'RSE com un aixopluc per oposar-se a tot tipus de
reglamentació oficial, tot defensant un suposat autocontrol. Aquestes
conductes no tenen res a veure amb l'esperit veritable de l'RSE, sinó que
més aviat podríem parlar d'un mal ús d'aquesta idea.
Per capgirar la situació actual hem de vincular l'RSE a dos objectius
en les activitats de les empreses:
- Garantir el respecte de les condicions de treball dignes (salaris dignes,
salut laboral, drets sindicals...) en tota la cadena de producció
i de distribució, incloent les activitats externalitzades.
- Facilitar informació pública, completa, transparent i auditada
en els terrenys econòmic, social i mediambiental.
Es tracta d'uns objectius, que s'han de concretar, pensant amb la diversitat
d'empreses existent a casa nostra. Ara bé, sense caure en el parany
de desviar l'RSE, cap a les petites i mitjanes empreses, escudant-se en el
fet que són majoritàries en el teixit productiu. Tampoc no podem
centrar-la de forma exclusiva en les empreses d'economia social. Això significaria
oblidar-se de les grans empreses que són les que marquen les condicions
contractuals.
Només una societat civil, activa i organitzada pot treure l'RSE de
l'estadi propagandístic en què l'han situat les transnacionals.
Les aspiracions democràtiques i els moviments socials s'han d'apropiar
del debat, exigint transparència i avaluació independent dels
comportaments empresarials. La pressió democràtica ha de girar
al voltant d'una colla d'objectius com els següents:
- Una millor aplicació del dret ja existent.
- Incorporació
de nous drets per als/les treballadors/res i per a la ciutadania.
- Major implicació de les empreses en el manteniment i l'ampliació
de les polítiques públiques.
- Informació
avaluable de la seva conducta en tots els indrets on actuen.
Ateses les característiques de l'actual globalització, per garantir
una veritable RSE és fonamental la participació
dels organismes internacionals i l'aplicació generalitzada de les seves
normes a tot el món.
L'RSE ha de formar part de la construcció de l'Europa social. Això
ha d'anar acompanyat d'una activitat concreta que permeti garantir-la i regular-la
dins de cada Estat. Aquesta tasca, atesa la nostra situació, en part
correspon al Parlament espanyol.
El Parlament de Catalunya i el Govern català també s'hi han
d'implicar, i més ara que l'RSE ha passat a formar part de l'articulat
de l'Estatut d'Autonomia. S'haurà
d'incloure l'RSE, d'una manera particular, entre els elements que han de conformar
el Marc Nacional Català de Relacions Laborals.
Des d'ICV-EUiA impulsarem un marc legal i institucional que, com a mínim,
ha d'incloure:
- Els criteris per informar del compliment meticulós de la normativa
legal existent.
- Les qüestions mínimes a tractar per ampliar les responsabilitats
més enllà del que obliga la normativa legal.
- Els criteris a respectar a l'hora d'establir els acords.
- Les modalitats de participació de les parts interessades i els rols
de cadascuna.
- La força jurídica dels acords.
- El registre i la publicació dels acords.
- Els sistemes d'informació i auditoria.
A la vegada, treballarem per:
- Potenciar el diàleg i la negociació entre les empreses, sindicats,
proveïdors, consumidors i ens locals amb la finalitat d'estendre l'RSE
per tot el nostre territori.
- Impulsar observatoris socials que s'encarreguin de fer un seguiment exhaustiu
de les activitats que les empreses duen a terme, prestant una atenció especial
a les transnacionals.
- Garantir que les administracions públiques siguin motors d'RSE en
la seva actuació empresarial, tant pel que fa a les activitats dutes
a terme de manera directa, com per les executades mitjançant contractes
públics.
Per una política de salaris dignes i per l'impuls de la igualtat
salarial entre homes i dones
L'any 2005 els increments salarials en termes generals han estat iguals als
del 2004. A Espanya s'ha incrementat el salari mínim, malgrat això encara
estem per sota la mitjana de la Unió
Europea (UE-25).
L'enquesta de l'estructura salarial 2002 elaborada per l'Institut Nacional
d'Estadística (INE) plantejava que el salari de les dones és
un 29% inferior al dels homes com a mitjana en l'àmbit de l'Estat espanyol.
A Catalunya la diferència era d'un 33,39%. D'altra banda, els salaris
de l'Estat espanyol són inferiors a la mitjana de la Unió Europea
(UE-15) segons l'estudi de paritat de poder adquisitiu (PPA).
Des d'aquest punt de vista ICV-EUiA seguim apostant per millorar les retribucions
salarials dels treballadors i de les treballadores de Catalunya i impulsar
la igualtat salarial entre dones i homes.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
- Equiparar en un termini de tres anys el salari mínim de Catalunya
a les previsions de la Carta Social Europea, és a dir, elevar-lo
fins al 60% del salari mitjà.
- Equiparar els salaris dels treballadors i de les treballadores amb contracte
temporal a les retribucions dels assalariats amb contracte indefinit.
- Impulsar majors creixements dels salaris en els sectors amb retribucions
estructurals baixes.
- Impulsar la igualtat salarial real entre dones i homes a mitjà
termini, establint mesures efectives entre els agents socials i l'Administració.
La formació professional, una prioritat estratègica per a
Catalunya
Durant aquest període s'ha creat i posat en marxa el Consorci per a
la Formació Contínua. Aquesta ha estat una fita important que
ha permès desenvolupar i evidenciar la interpretació de la Generalitat
del que significa la
"competència executiva" en aquestes polítiques, en confrontació amb
el Govern estatal.
S'ha constatat un canvi de tendència positiva en la formació
professional inicial, amb una major oferta des dels centres públics,
amb increment del nombre d'alumnes (4.500 noves places) i del nombre de cicles
formatius (15 noves especialitats). També
s'ha impulsat de nou l'oferta de cursos "pont" de preparació
per a l'accés als cicles formatius de grau superior. S'ha flexibilitzat
l'oferta d'FP de caràcter modular i s'ha intensificat el reconeixement
de l'FPGS com a mitjà per a l'accés a la universitat.
En relació amb les qualificacions professionals, cal destacar les actuacions
de l'Institut Català de Qualificacions Professionals, en referència
al reconeixement i l'acreditació
de competències, la col·laboració amb l'ens estatal en
l'elaboració del Catàleg de Qualificacions i l'encaix en aquest
de la formació ocupacional i contínua, definint una estructura
de caràcter modular, que permeti obrir l'accés al conjunt de
la població. S'han fet proves pilot de reconeixement de l'experiència
professional que està donant bons resultats.
Partint d'aquest canvi d'orientació en les polítiques formatives
cal augmentar la despesa en educació en el proper període tenint
en compte la comparació de la realitat catalana amb la mitjana europea.
Veiem que en l'any 2002:
- Catalunya, amb el govern de CiU, va dedicar el 2,8% del PIB a educació,
mentre que a Espanya va ser del 4,4% i a la UE-25 del 5,2%. Cal seguir la
tendència d'increment d'inversió
pública, tal i com s'ha fet en aquests darrers dos anys al nostre
país.
- El percentatge de població de 25 a 65 anys que ha assolit almenys
el cicle formatiu de grau superior -CFGS- és del 43,4% a Catalunya
i del 64,6 de la UE-15 (no hi ha la dada de la UE-25).
- El 2003, el 60% dels treballadors/res espanyols no tenien cap mena de qualificació reconeguda.
L'estratègia de Lisboa i els acords i programes específics de
la UE com el de la Comissió Europea "Educació i formació
2010", a partir de la Comunicació de la Comissió
"Modernitzar l'educació i la formació: una contribució essencial
a la prosperitat i a la cohesió
social d'Europa", de 30 de novembre del 2005, són un referent estratègic
de primera magnitud.
El prestigi social de la formació professional encara no ha assolit
el nivell que li pertoca. Hi ha un gran desconeixement per part de moltes persones,
de les empreses, dels centres formatius i educatius o de les famílies
que no perceben la formació
professional de grau mitjà i superior com a itinerari prioritari envers
l'ocupació o per a l'accés a la universitat. Cal desenvolupar
actuacions d'informació i orientació de les persones per tal
d'invertir la situació
actual. Per a l'accés als graus universitaris de la seva especialitat,
l'FP de grau superior ha de tenir més consideració que les PAU
o que les proves de més grans de 25 anys.
L'impuls dels ens que gestionen, dinamitzen i executen el conjunt de mesures
i d'actuacions a Catalunya de l'FP, ha de ser un eix fonamental en l'acció de
govern. La formació professional ha de significar un major nivell de
professionalització de les persones, l'establiment de ponts a la universitat,
l'impuls de la innovació que promou la competitivitat i, finalment,
també
ha de significar una millora de la cohesió social.
El desenvolupament a Catalunya del Nou Model de Formació per a l'Ocupació,
ha de comptar amb el suport de tots els agents socials i econòmics al
territori. El contenciós sobre competències sembla definitivament
superat, malgrat algunes reticències que encara es constaten en les
organitzacions estatals i en l'Administració central.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
- Impulsar la continuïtat i la implementació de mesures estratègiques
envers l'FP. Actualització del Pla General de la Formació Professional
de Catalunya.
- Crear un organisme únic que gestioni tota la formació
professional. Aquesta mesura ha de permetre desenvolupar la gestió
integrada de l'FP, la inicial i l'ocupacional/contínua.
- Posar en marxa els Centres Integrats. Planificar l'oferta de l'FP integrada,
des de la visió territorial i dels sectors productius.
- Assolir els objectius de la Unió Europea en matèria de formació al
llarg de la vida. Millorar el nivell de qualificació del conjunt de
la població catalana, a curt i mitjà termini, fins a arribar
a la mitjana de la UE (<20 punts en el nivell baix - >20 punts en el
nivell mitjà). Augment del 50% dels recursos econòmics destinats
a educació/formació (del 2,8% del PIB actual al 5,6%).
- Acreditar i reconèixer competències. Impulsar l'activitat
de l'Institut Català de Qualificacions Professionals en el reconeixement
de competències i la seva acreditació. Desenvolupar l'orientació per
a l'accés a la qualificació.
- Promoure mesures específiques: millora de l'accés a la formació,
atenció a les necessitats de les persones per afavorir el seu desenvolupament
individual o carrera professional, millora del prestigi social de l'FP, des
de totes les perspectives i eliminació de barreres en l'accés
a l'FP de grau mitjà i grau superior i d'aquest a la universitat.
- Impulsar accions formatives per afavorir la incorporació de la dona
a uns altres sectors professionals i que així no es doni l'actual
concentració massiva de dones en determinats sectors professionals
(sobretot relacionats amb tasques de cura i menys valorats socioeconòmicament)
i la pràctica absència en d'altres.
Apostem per al desenvolupament d'una veritable política de prevenció
de riscos laborals
En l'àmbit de la prevenció de riscos laborals el principal tret
característic de l'acció de govern ha estat un canvi en el plantejament
d'un nou model de polítiques a desenvolupar pel Govern de la Generalitat
en salut laboral. Alguns dels elements que il·lustren aquests canvis
són:
- La signatura de l'Acord Estratègic per a la Internacionalització,
la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana.
Aquest acord recull la necessitat d'implementar un pla de govern per a la
prevenció
de riscos laborals.
- La creació del Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos
Laborals 2005-2008. Aquest pla de govern, malgrat que no ha recollit tots
els problemes i les propostes que hem fet des d'ICV-EUiA, i que hi ha aspectes
concrets amb els quals no estem d'acord, entenem que suposa un avenç molt
important, bàsicament perquè ha estat consensuat amb els agents
socials, perquè
recull mesures sobre els principals problemes de salut laboral i perquè tindrà una
dotació pressupostària suficient. A la propera legislatura
s'ha de veure i constatar si aquest pla s'acompleix per part del Govern i
s'assoleixen tots els objectius programats.
- L'aprovació
del nou Estatut d'Autonomia amb competències executives en polítiques
de prevenció de riscos laborals i la seguretat i la salut en el treball.
Des d'ICV-EUiA, creiem que en l'acció de Govern s'ha enfocat de forma
bastant correcte la política de la Generalitat envers la prevenció de
riscos laborals. Malgrat això, creiem que el Departament de Treball
hauria d'haver estat més ambiciós en el desenvolupament d'actuacions
específiques en matèria de salut laboral. Cal donar molta més
força a una de les causes principals dels danys a la salut derivats
de les condicions de treball al nostre país: la subcontractació
i la precarietat laboral.
Així, a la propera legislatura cal que el Govern de la Generalitat
de Catalunya, a més de posar en marxa i aplicar íntegrament i
de forma efectiva el Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals
2005-2008, implementi polítiques molt concretes envers el problema de
la subcontractació i de la precarietat laboral.
A banda de tot això, des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
- Exigir l'acompliment de la legislació vigent en matèria de
prevenció de riscos laborals per part de les empreses i de les administracions
públiques.
- Realitzar l'actuació d'ofici pel Departament de Treball en els casos
d'accidents mortals, en la investigació de l'accident, imposant les
sancions corresponents, i el trasllat a la fiscalia i la seva personació particular
en el cas que hi hagi indicis d'incompliments penals.
- Regulació
per una llei catalana de la prevenció dels accidents de treball que
inclogui plans de prevenció i la penalització
del seu incompliment,
- Potenciació
i replantejament de la Inspecció de Treball i del Centre de Seguretat
i Condicions de Salut en el Treball, amb criteris més estrictes i
dotació de més recursos.
- La coordinació interdepartamental dels diferents òrgans de
la Generalitat que tenen competències en salut laboral (Treball i
Indústria, Sanitat, Ensenyament, Finances, etc.), i també la
coordinació amb l'Administració de l'Estat, bàsicament
amb el Ministeri de Treball.
- Impuls d'una llei de participació dels treballadors/es a les empreses,
i més concretament, la participació dels treballadors/es a
l'organització del treball.
- Desenvolupament de l'article 3 de la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals, ampliant l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei als cossos
de seguretat (a Catalunya afavoriria 22.000 persones: policies, bombers,
etc.
- Establiment de normativa i/o criteris per part de l'Administració de
la Generalitat que estableixi com a paràmetre obligatori a l'oferta
pública, els plans de salut i seguretat i la limitació i el
control estricte de la subcontractació. Per exemple, la prohibició de
contractar per part de la Generalitat de Catalunya cap empresa que estigui
entre les empreses de més alta sinistralitat o condicionar els contractes
amb la Generalitat, i la concessió d'ajuts públics i subvencions,
al compliment per les empreses de les seves obligacions en matèria
de prevenció de riscos laborals; estenent aquesta pràctica
a la totalitat de les Administracions públiques presents a Catalunya,
incloent- hi els ens de dret privat amb titularitat pública. Així mateix,
la constatació d'aquests incompliments durant l'execució
del contracte, donaria lloc a la resolució de l'adjudicació.
- Reduir al mínim imprescindible la subcontractació i la precarietat
laboral a la Generalitat de Catalunya en la seva condició d'empresa.
- Posar en marxa l'Institut Català de Prevenció de Riscos Laborals.
- Denúncia, amb la determinació dels òrgans, dels criteris
i de la corresponent dotació pressupostària, de les actuacions
incorrectes de les Mútues d'Accidents de Treball, desenvolupant les
competències que té la Generalitat de Catalunya i que, fins
ara, no ha posat en pràctica.
- Potenciar la gestió pública dels recursos relacionats amb
l'atenció sanitària laboral, i dels processos d'Incapacitat
Temporal de la població treballadora, en detriment de les Mútues
d'Accidents de Treball; amb supressió de la potestat de les Mútues
de cursar l'alta per contingències comunes.
- Informació
pública de les empreses de més alta sinistralitat.
- Impulsar que s'inclogui la prevenció de riscos a la negociació
col·lectiva, així com la creació de la figura dels delegats/des
de prevenció territorials i sectorials.
- Aplicació
estricta de la normativa de prevenció de riscos laborals a la Generalitat
de Catalunya en la seva condició d'empresa. És bàsic
fer un disseny d'actuació i determinar els objectius, els instruments
i els recursos (humans, materials i econòmics) pels diferents departaments,
prèviament negociat i consensuat a la representació dels treballadors/es.
- Realitzar la planificació i el control de la programació
sectorial de cursos de formació en prevenció de riscos laborals
a les empreses per part de l'Institut Català de Prevenció de
Riscos Laborals, amb la participació dels agents socials.
- Que la Generalitat informi semestralment, de forma pública, de les
actuacions realitzades en matèria de prevenció de riscos laborals
i de les xifres de sinistralitat a Catalunya.
- Potenciar les Unitats de Salut Laboral del Servei Català de Salut
estenent la seva utilització com a eina no només de diagnòstic,
sinó també a la determinació
de la contingència de la situació de IT. Fer front a la manca
d'especialistes en medicina del treball, especialment pel que fa a les necessitats
en matèria de vigilància de la salut.
Democràcia i participació dels treballadors i de les treballadores
a les empreses. Reformar l'empresa en la nova etapa de la globalització
Des de la defensa del concepte de democràcia radical, tot entenent
que l'empresa no és resultat exclusiu del capital, sinó
la realització concreta del treball humà, ICV-EUiA impulsarà socialment i
legalment la participació
dels treballadors i de les treballadores a les empreses. En definitiva, ICV-EUiA
impulsarà l'extensió dels drets de ciutadania dins de les empreses
amb els objectius de millorar les condicions laborals dels treballadors i de
les treballadores i l'extensió de la democràcia a tots els àmbits
socials.
ICV-EUiA propugnarà un conjunt de propostes polítiques i legislatives:
- Estatut de participació i protecció laboral en la petita
empresa amb l'objectiu de recompondre les situacions de desigualtat i de
desprotecció dels treballadors i de les treballadores de la petita
empresa.
- Una llei de promoció de la participació sindical en els canvis
organitzatius de l'empresa, establint un conjunt d'elements bàsics
que garanteixin la participació sindical activa en els processos de
canvi i de flexibilitat en l'organització
empresarial, prèvia a l'adopció de les decisions empresarials.
- Regulació
de la subcontractació en les administracions públiques de Catalunya,
regulant les cadenes de subcontractació i amb una atenció especial
a la problemàtica de prevenció
de riscos laborals.
- Desenvolupament de la Llei de mobilitat reforçant normativament
la participació sindical en els aspectes relacionats amb el transport
col·lectiu als centres de treball.
- Una llei per a la promoció de la igualtat de gènere en el
treball, establint un conjunt clar de conceptes que garanteixin la igualtat
efectiva d'oportunitats. Creació d'un cos
"d'assessores per la igualtat" finançat per la Generalitat de Catalunya,
com un conjunt d'expertes que assessorin en la detecció i la correcció negociada
de les desigualtats.
- Una llei de millora de la conciliació de la vida laboral i personal
per tal de superar les actuals deficiències de la llei de conciliació estatal,
amb una concepció més progressista de la vida personal i l'organització familiar,
regulant la participació sindical i els drets personals en el disseny
de les polítiques de conciliació, i finançant un organisme
públic d'assessorament per al desenvolupament de la llei a les empreses.
- Garantir l'extensió territorial del Tribunal Laboral de Catalunya
al conjunt del país, augmentant de forma significativa el seu finançament
i la creació immediata del sistema extrajudicial per a la funció publica
catalana. ICV-EUiA promourà a la Unió Europea, la creació urgent
d'un sistema extrajudicial de resolució de conflictes, per fer front
als processos de deslocalització i relocalització
d'empreses i de produccions de béns i serveis.
L'evolució
tecnològica i les xarxes telemàtiques estan iniciant una transformació profunda
en els sistemes habituals de produir, de treballar i ha provocat l'aparició de
nous conceptes i espais en tots els àmbits, i molt especialment en l'àmbit
laboral. En aquest context, cal l'ús democràtic de les noves
tecnologies en el marc de l'empresa, ja que actualment es plantegen
nombrosos problemes que afecten fonamentalment els drets individuals i col·lectius
dels treballadors i treballadores. Actualment, ens trobem davant d'un buit
normatiu a l'hora de regular-ne la utilització. En definitiva ens trobem
davant la inexistència d'uns principis bàsics que puguin regular
els drets que poden entrar en conflicte amb les relacions de treball: els drets
de control dels mitjans patrimonials i de producció de l'empresari i
els drets d'informació i comunicació dels treballadors i de les
treballadores.
Per això, ICV-EUiA plantegem l'establiment a Catalunya d'una llei marc
per a la regulació dels ciberdrets:
- Els drets i els deures dels treballadors i de les treballadores en l'accés
a Internet i a l'ús del correu electrònic amb l'objectiu que
en puguin fer ús per qüestions personals i professionals, per
a les seves comunicacions amb els sindicats i amb les diverses administracions
públiques.
- El dret d'informació entre els sindicats i els treballadors i les
treballadores amb l'objectiu que els sindicats estableixin relacions d'informació i
de comunicació amb els treballadors i les treballadores a través
de les xarxes telemàtiques establertes en el marc de l'empresa i l'Administració.
- El paper de l'empresa i de l'Administració en la facultat de direcció i
control dels instruments de treball sobre la base que per part de l'empresa
aquesta facultat de control hauria de fer-se amb la negociació prèvia
amb els representants dels treballadors i de les treballadores.
- Regulació
immediata dels ciberdrets en les administracions públiques de Catalunya
per actuar com a exemple del desenvolupament de la democràcia tecnològica.
D'igual forma ICV-EUiA plantejarem:
- Una llei per a la participació sindical del personal de les administracions
públiques de Catalunya en l'ús de les noves tecnologies de
la informació i la comunicació.
- Impulsar una iniciativa, en el marc estatal, per a l'adaptació de
la normativa laboral bàsica a l'exercici de la llibertat sindical
en la xarxa: els "ciberdrets sindicals".
-
Desenvolupar mesures per a programar la formació dels treballadors
i de les treballadores, en relació amb les TIC, amb independència
dels continguts del lloc de treball.
Finalment, ICV-EUiA impulsarem des de Catalunya, i d'acord amb els agents
socials catalans, una iniciativa per a la renovació política,
orgànica i funcional de l'Organització Internacional del Treball,
per tal que aquest organisme internacional adquireixi capacitat efectiva d'intervenció i
de defensa dels drets laborals, en la nova realitat de la globalització.
2.2. LA COMPETITIVITAT HA D'ANAR LLIGADA A UNA OCUPACIÓ DE QUALITAT
Per una ocupació de qualitat i per la reducció de l'atur
Durant el període 2003-2006 l'atur ha baixat a Catalunya i l'ocupació segueix
amb un creixement de prop del 5% que fonamentalment es basa sobre l'activitat
en els sectors de serveis i el sector de la construcció, no així en
la indústria que ha experimentat una caiguda mitjana el 2005 de l'1,9%.
Malgrat això, aquest model, basat en la demanda interna i, especialment,
en la construcció, a la llarga no pot contribuir a sostenir el creixement
econòmic tant a Espanya com a Catalunya. De fet, són diversos
els factors sobre els que hem de reflexionar. És el cas de la inflació diferencial
i la pèrdua de competitivitat o del dèficit de la balança
per compte corrent a Catalunya d'un 15,2% del PIB i a Espanya d'un 8,6% del
PIB.
D'altra banda, els efectes de la globalització s'estan fent notar a
Catalunya amb les reestructuracions i les deslocalitzacions que estem patint
i que està suposant una nova situació de pèrdua de llocs
de treball.
En aquest context, l'atur i la precarietat laboral encara continuen sent dues
de les preocupacions més importants que té la ciutadania catalana.
A Catalunya, actualment, tenim 253.686 persones en atur, el 7%. D'aquestes
un 58,68% són dones i un 10,06% menors de 25 anys. Per sectors econòmics,
el sector serveis concentra el 61% dels aturats/des total i la indústria
el 24,2%. L'atur industrial continua augmentant.
Els col·lectius amb més dificultats són els joves d'entre
16 i 19 anys, els treballadors/es amb un nivell formatiu baix i en menor mesura
la població femenina. En concret les dones immigrades pateixen una taxa
elevadíssima del 18% i els homes immigrants també tenen importants
dificultats pel que fa a les seves condicions d'ocupació.
Cal dir també que a Espanya i a Catalunya tenim unes taxes de temporalitat
laboral elevades. El creixement de l'ocupació
continua basant-se en contractes temporals que actualment són més
del 25% a Catalunya i en alguns sectors supera el 40%, com
és el cas de l'hostaleria i de la construcció.
L'acord entre sindicats, patronals i el Govern de l'Estat sobre la reforma
laboral farà que molt possiblement baixin els índexs de temporalitat.
Malgrat això creiem que la temporalitat laboral continuarà per
sobre de la mitjana europea.
Un altre element que cal considerar és el treball no declarat, conegut
com a economia submergida o irregular. Aquest tipus d'activitat no declarada
ha existit al nostre país des de fa molts anys, sobretot concentrada
en sectors manufacturers i en el sector serveis, com és en el camp de
l'atenció a les persones que en molts casos està sent realitzada
en situació
d'irregularitat, majoritàriament per dones i per persones immigrades.
Actualment, aquesta activitat suposa el 22% del PIB i afecta múltiples
sectors que la utilitzen per externalitzar línies o trams de la seva
producció o activitat empresarial, fent competència deslleial
a les empreses
"legals" i aprofundint en la cultura dominant que basa la competitivitat de
les empreses en els baixos salaris.
No podem perdre de vista que qualsevol actuació de l'Administració ha
de tenir en compte dues perspectives, la de l'empresa i la de les persones
que hi treballen. En relació
amb les empreses, aquestes haurien d'assumir el compromís, a través
de les organitzacions que els representen, de minimització o eliminació d'aquest
tipus d'activitat, reforçant els canals de cooperació i col·laboració
entre empreses, aportant cadascuna la seva especificitat i valor afegit. En
relació amb les persones, les actuacions que s'endeguin han de donar
alternatives a la pèrdua d'ocupació
que, ben segur, qualsevol actuació de la Inspecció de Treball
comporta, com és el cas del tancament d'aquella activitat, amb la repercussió negativa
per les persones que hi treballen. A més, podem constatar que aquestes
activitats les fan, habitualment, persones amb situació de precarietat,
persones immigrades que són explotades contra la seva voluntat, joves
i dones que treballen a casa per complementar sous baixos o per guanyar uns
diners que necessiten per sobreviure.
ICV-EUiA apostem clarament perquè la promoció de la qualitat
de l'ocupació sigui un objectiu intrínsecament lligat al procés
de modernització del nostre model social. La importància de disposar
d'una ocupació i que a més sigui de qualitat és percebuda
per la ciutadania catalana com un objectiu imprescindible.
En definitiva, la qualitat de l'ocupació ha de servir per millorar
les produccions de les empreses. Cal un tipus d'empresa capaç d'afrontar
les dificultats sense recórrer a l'acomiadament i a la reestructuració de
la plantilla de bon principi, en definitiva, que no destrueixi un aparell productiu
que funciona com una sola peça. La productivitat i l'eficiència
es garanteixen amb l'estabilitat. No es pot demanar productivitat als
treballadors/es si el seu lloc de treball no és segur i si no poden
participar a través de les seves organitzacions sindicals.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
-
Realització
d'una política econòmica orientada al compliment de l'objectiu
de la plena ocupació.
-
Desenvolupar polítiques específiques per als aturats/des
més grans de 45 anys amb l'objectiu d'incorporar-los al mercat de
treball amb accions de formació contínua i reciclatge professional.
-
Impulsar un pla especial dirigit a les polítiques d'estabilitat
laboral per als joves, així com desenvolupar projectes específics
de transició al món del treball dels joves més grans
de 16 anys que no han assolit els mínims exigits a l'etapa formativa
obligatòria.
-
Impulsar la plena incorporació dels treballadors/es amb discapacitats
al mercat de treball, incrementant i garantint la contracció
percentual legalment establerta amb la quota de reserva. Reforçament
de la Inspecció de Treball, per tal de poder controlar la concessió
d'exempcions i la cessió il.legal de treballadors; però
també el caràcter precari de les ocupacions i, el compliment
de la quota de reserva.
-
Proposar al Govern de l'Estat la reforma del mercat laboral en quant a:
reconeixement de la condició de fixos als treballadors/es que en
un període de 30 mesos hagin estat contractats per la mateixa empresa
més de 24 mesos amb o sense solució de continuïtat per
al mateix lloc de treball, mitjançant dos o més contractes
temporals; recuperar el principi de causalitat en la contractació:
tot lloc de treball fix s'ha de cobrir amb un contracte de treball fix,
com a element d'acció
decidida per a acabar amb el frau a la contractació; recuperar el
principi que el treballador/a pugui reincorporar-se al lloc de treball
en el cas d'acomiadament improcedent.
-
Desenvolupar un pla de foment de noves ocupacions lligades al sector de
l'atenció
a les persones. Millora de la regulació dels sectors dels serveis
domèstics i dels serveis a les persones, equiparant la seva Seguretat
Social a la del règim general, especialment pel que fa a la baixa
per malaltia, al subsidi d'atur i al reconeixement dels accidents de treball. També
apostem per la creació de llocs de treball públics mitjançant
un pla d'inversions i despeses públiques en infraestructures, equipaments
i serveis personals i de proximitat i la protecció i millora del
medi ambient.
-
Potenciar el reciclatge permanent i anticipatori d'actuacions en matèries
d'innovació tecnològica i canvi productiu mitjançant
la formació contínua, així com la formació
lligada a sectors i territoris en procés de transformació
amb l'objectiu de minimitzar l'impacte de les reestructuracions sectorials
dels treballadors/es de baixa qualificació.
-
Incrementar les dotacions per a polítiques actives d'ocupació
fins a arribar, com a mínim, a l'1,2% del PIB.
-
Impulsar la setmana laboral de 35 hores setmanals, sense reducció
salarial ni contrapartides de flexibilitat, a través de l'acord
entre agents socials i econòmics i la regulació
per llei, com a instrument de creació d'ocupació.
Impulsar un pacte institucional per combatre l'economia submergida
A causa d'un seguit de factors, l'economia irregular (submergida), està experimentant
un cert augment de forma constant al nostre país. Els factors són
diversos i, de vegades, sense connexió:
-
La precarietat laboral: com més precarietat més economia
irregular hi ha. Flexibilitat no pot ser sinònim de precarietat ni
de desregulació. Una flexibilitat governada, amb normes, és
positiva per a l'economia i una ocupació de qualitat, encara que
flexible, no és, necessàriament, negativa per als treballadors
i les treballadores.
El llistat no és exhaustiu ni complet. Totes aquestes situacions tenen,
però, dos denominadors comuns: l'erosió per al sistema fiscal
i de la Seguretat Social i l'explotació de treballadors i treballadores
que desenvolupen la seva feina sense drets i sense protecció legal ni
social de cap mena.
Per reduir i poder eliminar algun dia aquestes pràctiques és
imprescindible la col·laboració entre les administracions, les
organitzacions empresarials i les sindicals. L'interès de les administracions és
obvi: reduir el frau i generar ingressos fiscals i de cotitzacions socials.
El dels empresaris no ho és menys: acabar amb la competència
deslleial i el dúmping social. Finalment, l'interès dels sindicats és
molt clar: regular el mercat laboral, estenent la protecció legal i
social als treballadors i treballadores afectats.
Davant aquesta situació ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
-
Desenvolupar mesures administratives i dotar d'instruments i de recursos
que potenciïn la Inspecció de Treball, triplicant la seva plantilla
actual per a lluitar contra el treball no declarat, el frau i l'incompliment
de la normativa laboral,actuant amb rigorositat.
-
Impuls d'un pacte social entre l'Administració i els agents socials
i econòmics per tal de desenvolupar a Catalunya les mesures de l'Estratègia
Europea per a l'Ocupació, en matèria de treball no declarat
i desenvolupar plans d'inspecció de lluita contra l'economia submergida.
Establir sistemes de control per evitar el frau en matèria de subvencions.
ICV-EUiA impulsarà totes les mesures necessàries per combatre
l'economia irregular, cercant l'equilibri entre accions punitives, que acabin
amb aquestes pràctiques i actuacions que facilitin la regularització d'aquests
col·lectius, amb dues idees bàsiques: actuar contra l'economia
irregular amb polítiques actives pot ser més beneficiós
per al conjunt de l'economia i del país que les mesures simplement jurídiques
i que no es tracta de beneficiar amb fons i polítiques públiques
als que es troben en aquesta situació enfront de les persones i les
empreses que compleixen respectuosament amb la normativa laboral, fiscal i
de Seguretat Social.
Apostem per la igualtat en el treball entre dones i homes
Les taxes d'atur i de temporalitat laboral afecten especialment les dones,
que són un dels sectors de la població més vulnerable
als contractes amb precarietat laboral. En definitiva, tot i haver-se reduït
les diferències entre l'ocupació
femenina i la masculina, les dones presenten taxes d'atur, de temporalitat
i de contractes a temps parcials superiors a les dels homes.
Les dones escullen activitats professionals que corresponen a sectors, categories
o llocs amb menors retribucions o amb més dificultats de promoció que
les ocupades majoritàriament per homes. Algunes d'aquestes activitats
estan externalitzades de les empreses o sense cotització, factors que
incideixen en una major precarietat i dependència del sou d'altres membres
de la família. Manquen oportunitats per a les dones per desenvolupar
estudis tècnics o científics. Manquen dones en els òrgans
de direcció de les empreses, tant al sector privat com al públic,
malgrat la nova Llei d'igualtat que considerem insuficient.
La incorporació de la dona al mercat de treball al llarg del segle
XX no ha anat acompanyada de mesures que facilitin el repartiment de les tasques
dins de la família ni de creació
d'alternatives i de serveis socials per a la cura de les persones. Tot i això,
les treballadores de les classes més avantatjades disposen de més
recursos per fer compatible la vida familiar i laboral, si bé continua
imputant-se a les dones el rol de responsable de l'atenció a la família.
Les polítiques de conciliació actuals no afavoreixen de forma
específica la distribució de les obligacions domèstiques
i familiars entre homes i dones. Es basen majoritàriament en actuacions
d'àmbit laboral i gairebé no inclouen la creació de serveis
públics per a la cura dels infants i de les persones amb dependència.
Quan diem que volem feminitzar la societat, des d'ICV-EUiA estem defensant
un model de funcionament que no posi més obstacles a les dones per assolir
la plena autonomia i que garanteixi, com a mínim, la igualtat d'oportunitats
en l'accés al treball remunerat i a la formació, amb equitat,
sense discriminacions per raó de gènere.
Volem que el Temps de Vida sigui considerat prioritari a l'hora d'organitzar
la societat. Entenem el Temps de Vida com aquell temps que dediquem a la participació comunitària,
al gaudi personal, a la cura dels i les altres, al treball domèstic
però també el que dediquem als desplaçaments obligats.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
-
Dur a terme programes específics per a la inserció laboral
de les dones, especialment d'aquelles que tenen dificultats d'incorporar-se
al mercat de treball i, en concret, dones immigrants, persones amb discapacitat
o més grans de 45 anys.
-
Creació
des de l'Administració la figura de l'Agent per a la igualtat, amb
dotació de recursos, per tal que faci de dinamitzadora de la informació a
les persones i les empreses i col·labori amb la Inspecció de
Treball.
-
Creació
d'instruments per a la igualtat als centres de treball, amb l'objectiu
de superar les discriminacions directes o indirectes, tant professionals
com retributives o d'inserció laboral sobre la base de prejudicis
o usos i costums que infravaloren les tasques o les ocupacions de les dones.
-
Campanyes de sensibilització per promoure el repartiment de les
tasques domèstiques i les mesures que calguin en polítiques
"amigues de les dones" per a la plena incorporació de les dones
al mercat laboral i al lleure, l'exercici dels seus drets i la participació sindical,
política i social.
-
Incorporació
del permís de paternitat i de maternitat (per part, adopció
o acollida), com un dret individual. Ampliació del permís
de maternitat a un mínim de 20 setmanes. I permís de paternitat
de 8 setmanes distribuïdes en dos períodes de 4 setmanes: un
simultani al de la mare i un altre en finalitzar el de la mare.
-
Habilitar mesures com ara l'ampliació tant dels temps com dels
supòsits de reducció de jornada, amb incentius per a l'alternança
entre dones i homes (i quan sigui necessari la simultaneïtat). Ampliació de
les reduccions per lactància, per atenció a fills i filles
fins als 12 anys, per cura de familiars amb problemes de salut o en situació
de dependència, per participació a les AMPA i els consells
escolars, etc. La diferència en la cotització
serà assumida per l'Administració de l'Estat. Es fomentaran
mesures reversibles de mitja jornada, teletreball i treball a domicili,
horari flexible d'entrada o sortida, flexibilitat en torns, horari intensiu,
etc.
-
Ampliació
tant dels temps com dels supòsits d'excedència, amb possibilitat
i incentius per a l'alternança entre dones i homes. Possibilitat
d'excedència de 3 anys per atenció
a fills/filles menors de 6 anys i d'excedència d'1 any per atenció a
fills/filles entre 7 i 12 anys. Excedència d'1 any per cura de familiars
amb problemes de salut o dependència. Totes amb reserva de lloc
de treball.
-
Afavorir en matèria de política fiscal el reconeixement
de la necessitat i el valor de tots els tipus de treballs. Deduccions per
família monoparental i persones dependents a càrrec. Augment
de la recaptació per tal d'assegurar els drets previstos a l'Estatut
i per tal d'universalitzar certs serveis bàsics que ara estan en
mans de les famílies (les dones) o del mercat. La integració de
la protecció
social amb el sistema fiscal, de forma que s'evitin les conseqüències
regressives de la seva desconnexió
actual.
-
Millorar l'equilibri entre ajudes complementàries, permisos laborals
i serveis d'atenció diària. En aquest sentit, s'apunta que
per atendre el treball de cura és millor combinar aquests serveis
amb permisos laborals de reducció
horària o horaris flexibles que no pas permisos de llarga durada.
Aprofundir en la modernització dels serveis públics d'ocupació
de Catalunya
El Servei d'Ocupació de Catalunya, anys després de la seva creació com
a organisme autònom administratiu, encara no ha completat ni el seu
disseny ni el seu desplegament. El model descentralitzat i participat pels
ens locals i els agents socials no acaba de desenvolupar-se ni, per tant, de
posar-se en marxa.
L'opció
per a la creació de consorcis territorials amb participació
dels ens locals i dels agents socials ha de garantir, en tot cas, la centralitat
del SOC com a òrgan de l'Administració de la Generalitat que
té la competència política i la responsabilitat davant
la ciutadania de dissenyar i gestionar les polítiques d'ocupació a
Catalunya. En aquest sentit, les OTG han de ser el nucli al voltant del qual
es vertebri el sistema en el territori i el punt de trobada dels usuaris amb
el servei.
Així,
és fonamental dotar les diferents unitats del SOC, i d'una manera especial
les OTG, dels recursos econòmics, tècnics i humans necessaris
per dur a terme la seva tasca. Això inclou la reforma, la millora i
l'ampliació d'una gran part de les oficines de la xarxa. Cal garantir
espais adequats per a l'atenció personalitzada, respectant el dret a
la intimitat de les persones. Cal, també, aturar el procés de
tancament d'oficines que des de fa uns quants anys es va produint lentament
i que se segueix programant. Un bon servei públic cal que sigui un servei
de proximitat i la proximitat no es refereix només al territori, sinó també a
les persones. Si hi ha alguna raó per variar el nombre d'oficines, aquesta
raó passa pel seu increment.
L'objectiu fonamental d'un servei públic d'ocupació és
la millora de les condicions d'ocupabilitat de les persones, aturades i no
aturades. Sobre la base d'aquest objectiu s'hauran de definir les polítiques
d'ocupació que es considerin adequades. Això requereix, d'una
banda, disposar d'un veritable Observatori del Mercat de Treball per conèixer
la realitat econòmica i laboral actual al territori i les perspectives
de futur i, d'altra banda, requereix conèixer la realitat de les persones
que s'enfronten a aquest mercat de treball per resoldre les seves mancances
a l'hora d'accedir i de mantenir-se en el món del treball en les millors
condicions possibles. Una bona classificació, sistemàtica i amb
criteris unificats, de les persones aturades ha de ser garantia de la igualtat
d'oportunitats enfront del mercat treball, i això
només es pot garantir amb un servei d'ocupació
públic, a l'abast de tots els ciutadans i les ciutadanes en les mateixes
condicions.
Aquest coneixement rigorós tant de la realitat econòmica i laboral
com de la situació en què es troben les persones ha de ser la
base del disseny i de la gestió de les polítiques d'ocupació que
permeti l'accés i la permanència en el món del treball,
la millora de les condicions de treball i el creixement econòmic. Parlem
de polítiques d'ocupació per referir-nos tant a les polítiques
de formació com a les d'orientació
i inserció laboral, que no han de ser considerades de forma aïllada
sinó tractades de forma integral. En aquest sentit, el servei d'ocupació ha
de participar activament en els processos d'integració de les tres branques
de la formació professional: reglada, contínua i ocupacional.
Si no es fa així, es corre el perill de deslligar les polítiques
de formació de la resta de polítiques d'ocupació.
Tasca fonamental, també, del servei públic d'ocupació
és la intermediació. És evident que hi ha diferents camins
per buscar feina i que els aturats i les aturades poden seguir diferents vies
per ampliar les seves possibilitats, però
és important que el servei d'ocupació es marqui com a objectiu
incrementar els seus percentatges en el camp de la intermediació, ja
que és l'únic camí a l'abast de tothom.
El servei d'ocupació ha de marcar-se com a objectiu l'assistència
personalitzada als aturats, la seva tutorització i el seguiment individualitzat
en la tasca de preparar-se adequadament per trobar feina i en la seva recerca.
Això
requerirà millores en la xarxa d'oficines i increment de personal per
millorar la ràtio aturats/empleats del servei públic. I requerirà,
també, reconèixer professionalment i salarialment la qualificació de
la plantilla dedicada a aquesta tasca. Si es vol donar realment un servei de
qualitat a les persones que ho requereixin, això és ineludible.
En aquest sentit, caldrà que l'atenció
personalitzada als aturats, objecte d'un programa específic inclòs
a "L'acord estratègic per a la internacionalització de l'ocupació i
la competitivitat de l'economia catalana", sigui considerada una tasca estructural,
fonamental i necessària del SOC. El recentment aprovat decret d'estructuració del
SOC, no ho contempla entre les tasques a dur a terme per les OTG. Caldrà,
per tant, modificar aquest decret.
L'atenció
personalitzada als aturats (com, de fet, totes les polítiques d'ocupació)
haurà de tenir una incidència especial en els col·lectius
amb majors dificultats de col·locació: dones, joves, més
grans de 45 anys, aturats de llarga durada, immigrants, discapacitats i altres
col·lectius. Aquesta definició pot ser més o menys permanent
o temporal. Per exemple, situacions de crisi en algun sector econòmic
o en algun territori (en el cas, per exemple, de deslocalitzacions) poden requerir
actuacions específiques que el servei d'ocupació ha d'estar en
condicions de poder d'afrontar amb agilitat.
Les oficines del servei públic d'ocupació haurien de ser, a
més, oficines d'informació sociolaboral, per poder oferir als
usuaris, als aturats i també als empresaris, informació i assessorament
laboral, en matèria de contractació i altres qüestions que
tinguin a veure amb el món del treball.
Ara que amb el nou Estatut la Inspecció de Treball es transferirà
a la Generalitat, s'haurien d'establir fórmules de col·laboració entre
el SOC i la Inspecció per tal que el servei d'ocupació participi
activament en la lluita contra el frau en la contractació i en la prevenció
de riscos laborals, un dels punts negres del món del treball en el nostre
país.
Un darrer punt que s'ha de potenciar des del servei públic és
l'avaluació dels resultats de les polítiques d'ocupació.
S'han d'establir sistemes objectius d'avaluació per garantir la millora
constant de l'eficàcia d'aquestes polítiques, enteses com a eina
fonamental per a la millora de les condicions de treball i, per tant, per a
la millora de les condicions de vida dels treballadors i de les treballadores.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
2.3 NOVES REALITATS LABORALS, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL
Un impuls a les polítiques en favor dels autònoms i de les
autònomes
Amb data de 31 de maig del 2006, a Catalunya viuen i treballen un total de
556.723 persones cotitzants al Règim Especial de Treballadors Autònoms
(16,6% del total de cotitzants a la Seguretat Social de Catalunya) que sumades
a les 21.208 persones cotitzants al Règim Especial Agrari per compte
propi i a les 658 persones que cotitzen al Règim del Mar per compte
propi sumen un total de 578.589 persones, és a dir, el 17,2% del total
de persones cotitzants a Catalunya.
Cada vegada més, la figura de l'autònom o l'autònoma
té poc a veure amb la de fa deu o quinze anys quan aquest col·lectiu
estava format, bàsicament, per comerciants i professionals liberals.
En aquests moments el mot "autònom" és una marca de la Seguretat
Social que engloba realitats molt diverses, tant per la seva realitat professional
i econòmica (professionals, petits i mitjans empresaris, cooperativistes,
administradors d'empreses amb participació societària, autònoms
dependents i falsos autònoms), com per la seva diversitat professional.
Hi ha autònoms, i en les diverses situacions abans expressades, a pràcticament
tots els sectors de la indústria i dels serveis.
D'altra banda, els autònoms i les autònomes de Catalunya són
el 18,43% dels cotitzants al RETA d'arreu de l'Estat i el 17,55% si se sumen
els tres règims per compte propi.
La feina desenvolupada pel Departament de Treball ha estat molt insuficient
respecte a un col·lectiu que cada vegada és més important
i que necessita un impuls en la defensa dels seus drets laborals, de protecció social
i reconeixement dels drets individuals i col·lectius.
Cal dir també que el Pacte del Tinell, en matèria d'autònoms,
concretava molt poc. Tan sols es limitava a un seguit de compromisos per defensar,
des de Catalunya, en el debat del contingut del futur Estatut del Treball Autònom
i altra normativa de tipus estatal (Seguretat Social) que afectés al
treball autònom.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
-
Impulsar un marc legal que reguli el treball autònom dependent,
reconeixent els corresponents drets individuals i col·lectius: dret
a la representació sindical, a la negociació
col·lectiva, a l'exercici de la vaga, dret a la conciliació
de la vida laboral i familiar, al contracte escrit i al seu registre en
un ens públic, dret a recórrer a organismes extrajudicials
de resolució de conflictes i a negociar les condicions retributives,
el temps de treball i les modificacions de les condicions de treball.
-
Desenvolupar polítiques actives de suport al treball autònom,
mitjançant instruments d'assessorament, línies de crèdits
tous i accessibles i tot el que suposa polítiques de suport a l'inici
d'activitat, creant oficines integrades d'assessorament.
El teletreball una nova realitat laboral
L'aparició
del teletreball és fruit dels processos de descentralització
de l'organització del treball i de l'empresa, l'externalització d'activitats
i la flexibilització
de les noves organitzacions empresarials, amb uns paràmetres desconeguts
fins fa pocs anys i que són possibles gràcies al constant desenvolupament
de les TIC. Tot i que el volum del teletreball al nostre país és
molt inferior al d'altres països del nostre entorn, és inqüestionable
que aquesta modalitat de treball anirà en augment.
El teletreball no és una professió, és, només,
una nova forma de treball, que no devalua la feina sinó que la concreta
en nous sistemes basats en instruments telemàtics que permeten que aquesta
feina es faci sense ser necessària la presència en el lloc de
treball o a la seu de l'empresa.
El teletreball aplega un seguit de realitats molt diverses i transversals:
teletreball mòbil, esporàdic i en centres de teletreball o centres
de recursos compartits. Una realitat que inclou treballadors i treballadores
assalariats i autònoms i autònomes dependents. Una realitat que
s'obre camí, en diferent mesura, en la pràctica totalitat dels
sectors industrials i de serveis.
És necessari, doncs, un conjunt integral de mesures i d'actuacions
que, al mateix temps, donin resposta a aquesta realitat diversa.
El teletreball té aspectes potencialment positius com la sostenibilitat
de la societat (reducció de la mobilitat, efectes positius sobre el
medi ambient...), una millor qualitat de vida i de conciliació de la
vida laboral, familiar i personal, una reducció de les despeses estructurals
per a les empreses, la potenciació de l'activitat econòmica en
zones rurals o la incorporació al mercat de treball de col·lectius
amb especials dificultats de mobilitat.
D'altra banda, però, el teletreball té, també, riscos
potencials: un possible retrocés en les condicions de treball, amb una
individualització de les relacions laborals, amb la fragmentació i
la precarització del món del treball i amb la generació de
nous nuclis d'economia irregular.
El teletreball, per si mateix, no és positiu ni negatiu, té
unes potencialitats certes i uns perills determinats. Com en tantes altres
qüestions, el problema no és el teletreball sinó
l'ús que se'n faci.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
-
Impulsar polítiques de desenvolupament de centres de teletreball
o centres de recursos compartits, especialment pel valor econòmic
i social que aporten a zones rurals de baixa densitat demogràfica
i insuficients infraestructures. També pel valor de constituir una
activitat econòmica sense impacte mediambiental negatiu i com a
factor de desenvolupament tecnològic i formatiu.
-
Potenciar, també, en col·laboració amb les administracions
locals, la instal·lació de telecentres i centres de recursos
compartits a les ciutats més importants i amb una significativa
activitat econòmica, especialment en aquelles on la poca disponibilitat
de sòl i el seu preu representen un problema greu.
-
Compromís de la Generalitat de Catalunya per impulsar les noves
regulacions sobre teletreball en el conjunt de les administracions de Catalunya
i, molt especialment, en la pròpia, com a ocupador.
-
Promoure la constitució d'una Comissió Tècnica Permanent
sobre teletreball, amb participació dels agents econòmics
i socials, a fi d'analitzar el seu desenvolupament, les noves problemàtiques,
conèixer la realitat d'altres països i promoure propostes en
la mateixa Comissió.
Enfortir i desenvolupar l'economia social
El teixit econòmic i social dels nostres sistemes productius es configura
per un conjunt molt ric i divers d'empreses i d'organitzacions, entre les quals
destaquen les cooperatives, les societats laborals i les entitats que conformen
l'economia social.
Cooperatives, societats laborals i entitats del tercer sector constitueixen
una altra realitat empresarial basada en l'autogestió i la cogestió,
en la presa democràtica de decisions, en la propietat en mans dels treballadors/es
i cooperativistes/as que adquireixen la capacitat de decisió sobre l'empresa
i la manera d'organitzar-se. A més, l'economia social es constitueix
en un element d'arrelament econòmic al territori, al país, afavorint
el desenvolupament econòmic i l'equilibri territorial.
Les empreses d'economia social contribueixen a la consolidació
del model productiu socialment avançat, per la seva base democràtica
de funcionament, per la creació i el manteniment d'ocupació estable,
per l'exercici de la participació i la gestió responsable. Amb
el principi que la rendibilitat de l'empresa es fonamenta en la reinversió
permanent dels beneficis, permet l'estabilitat i la qualitat a llarg termini
de l'ocupació, la millora de les condicions laborals i el desenvolupament
personal dels seus treballadors/es. Alhora les
empreses d'economia social representen un valor segur en el panorama econòmic
actual, amb major garantia d'estabilitat laboral, de qualitat i de satisfacció dels
clients, amb una major implantació en sectors emergents i una mitjana
superior en ocupació per a dones i persones amb discapacitats.
És per tot això que
les empreses d'economia social, capaces de garantir la qualitat en el treball,
per la seva implantació en el territori i la seva implicació social,
són empreses de major garantia per a la gestió dels serveis
públics. Cal realitzar polítiques per afavorir el desenvolupament
de les mateixes i la seva fortalesa empresarial.
L'economia social històricament ha creat xarxa empresarial que, per
la seva relació amb el desenvolupament local i pel seu compromís
amb l'acció comunitària, la solidaritat i l'interès comú,
ajuden a potenciar models innovadors de major benestar.
Des d'ICV-EUiA valorem molt positivament que l'economia social sigui una realitat
al nostre país que dóna ocupació al 12% de la població activa
i contribueix amb el 7% al PIB català.
De les polítiques del Govern català cap al sector destaquem
diversos aspectes:
-
L'esforç
de major dotació econòmica a les ajudes directes a les empreses
de l'economia social per a la incorporació de socis treballadors/es,
per inversions productives i creació
de cooperatives, societats laborals i entitats de segon grau.
-
La posada en marxa del procés participatiu d'elaboració
de l'Estatut va permetre que, gràcies a les aportacions de les organitzacions
representatives del sector, s'assolís el reconeixement ple de l'economia
social. En els articles 45 i 124 s'amplien les competències exclusives
de la Generalitat en cooperatives incorporant el foment i l'ordenació de
tota l'economia social, incloses les societats laborals i altres entitats.
Des d'ICV-EUiA entenem que el desplegament de les noves competències
de l'Estatut permetran afavorir el desenvolupament ple de l'economia social.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
-
Constitució
del Consell Superior de l'Economia Social, com a àmbit de concertació i
de planificació de les polítiques del sector, entre l'Administració i
les organitzacions representatives del sector. Dotar econòmicament
el Consell Superior per fomentar les polítiques de recerca i d'investigació d'alt
nivell dedicades específicament a l'economia social i a la democràcia
econòmica.
-
Constitució
de l'Institut del Foment i de la Formació de l'Economia Social,
per a tot el sector d'acord amb les noves competències. Aquest institut
hauria de fomentar en els diferents programes formatius universitaris i
ocupacionals mòduls de formació
en matèria dels avantatges competitius i socials de l'economia social.
I en tot cas, millorar l'accés de les empreses d'economia social
als fons destinats a la formació
contínua (Forcem).
-
Reconeixement del sector com a agent social en tots els marcs de negociació
i com a consultor de les polítiques referents a economia, ocupació,
afers socials, formació, qualificació
professional, relacions laborals i contractació.
-
Garantir el suport financer a les experiències de banca ètica
promoguda des de la societat civil, així com altres propostes d'economia
solidària (consum ecològic, turisme solidari, agricultura
ecològica...)
-
Donar suport a la formació en els valors que defineixen l'economia
social, la gestió democràtica, participativa i la responsabilitat
social, incloent per exemple les opcions per a la creació d'empreses
d'economia social en el marc del foment de la cultura emprenedora.
-
Impulsar la reserva d'una part de la licitació d'obres i serveis
per les empreses d'economia social, estudiant la viabilitat d'accedir a
un percentatge del 25%. Igualment avançar en altres mecanismes per
a una gestió de qualitat i més democràtica, tals com
la introducció en els concursos públics de clàusules
afavoridores de les polítiques de Responsabilitat Social, models
de cogestió de serveis...
2.4. SECTOR SERVEIS, TURISME I COMERÇ
Fomentar la millora de la qualitat del sector comercial
L'anomenat comerç de proximitat té dos vessants: un quotidià
alimentari i l'altra d'equipament de la persona. La despesa familiar disponible és
avui d'un 30% dels ingressos, dada bastant inferior a la de fa 4 anys. D'altra
banda, la superfície comercial ha crescut considerablement. Ens trobem,
doncs, davant un alentiment del consum (a causa de la menor renda) i un increment
considerable de l'oferta.
El model de comerç de ciutat, avui i en un futur, dependrà
cada cop més de la seva ubicació. La localització
física d'un comerç és tant o més important que
el seu producte i els seus preus. Depèn, per tant, en la seva major
part, de la importància que el govern municipal vulgui donar a les funcions
que desenvolupa. Perquè
el comerç sigui eficaç és necessari urbanisme, serveis,
aparcaments, neteja, vigilància..., en definitiva, tot allò que
el model de comerç perifèric té
solucionat.
Perquè
no tingui conseqüències irreversibles per als ciutadans ha de garantir-se
un equilibri entre els diferents formats de comerç
que es poden donar i, sobretot, evitar que els grans formats de distribució tinguin
posició dominant en el mercat. No hauria de ser possible que la renda
familiar disponible estigués en mans d'unes quantes empreses que controlin
els fabricants, els preus i les qualitats.
L'actual Llei de Comerç Interior aprovada pel Parlament de Catalunya
intenta evitar les grans instal·lacions a la perifèria i deixar-les
instal·lar en la trama urbana consolidada. Els avantatges i els inconvenients
es veuran en el definitiu PTSEC.
Els eixos de les nostres propostes han de servir per desenvolupar els objectius
bàsics següents:
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
-
Suport als plans de dinamització comercial, en la línia
de configuració de centres comercials a l'aire lliure, amb preferència
per als municipis amb una especial afectació
per les grans superfícies comercials.
-
Canviar l'actual Llei de Comerç Interior pel que fa al reconeixement
de "zones turístiques", establint autoritzacions diferenciades per
tot l'any per a aquelles localitats que reuneixin els requisits, i limitades
en el temps per les zones turístiques de temporada.
-
Creació
d'un veritable cos d'inspectors de comerç que sigui operatiu en
totes les infraccions que es donin en el sector i, especialment, en l'incompliment
de la Llei d'Horaris i de les excepcions autoritzades.
-
Creació
d'un Observatori del Comerç que generi i actualitzi permanentment
la informació i l'evolució del sector comercial, fent un
seguiment de les condicions de treball en el sector, impulsant la seva
modernització, proposant mesures de formació i qualificació dels
treballadors i de les treballadores. L'observatori també hauria
de fer anàlisis i propostes sobre l'urbanisme comercial i garantir
els drets dels consumidors contra les pràctiques monopolistes.
Desenvolupar el Pla Estratègic de Qualitat i Sostenible del Sector
Turístic a Catalunya 2005-2010
Per avaluar la situació actual en la qual ens trobem, hauríem
de ser autocrítics i analitzar les causes -les internes i les externes- que
ens han dut a plantejar-nos que el model turístic que fins fa pocs anys
funcionava i era rendible, ara li cal una revisió en profunditat.
El nombre de turistes que ens visiten segueix en augment. Malgrat això,
la crisi econòmica dels països europeus emissors de turisme i l'estabilitat
política de països que fins ara no eren competència directa,
però que amb una bona planificació i visió de futur s'estan
convertint en una destinació competitiva, ens ha arrossegat a una competència
de preus, on no hi ha visió de conjunt ni de futur.
Si, com apuntàvem al principi, no ens visiten menys turistes sinó
que gasten menys i el sector ja no és tan rendible, hem de plantejar-nos
què és el que no funciona i quins nous paràmetres han
aparegut.
Hem d'analitzar el sector turístic actual, tenint present la forta
irrupció de les noves tecnologies, analitzar el nombre de reserves que
es fan directament des dels ordinadors de casa i tenir present la cada vegada
més forta presència de les companyies aèries de baix cost.
No podem deixar de costat els operadors turístics, ja que són
ells els que segueixen gestionant la majoria d'ofertes. Les administracions
han d'actuar conjuntament per arribar a acords amb aquests operadors turístics.
Capítol a part mereix l'anàlisi del turisme estranger o nacional
de segona residència i el lloguer com a apartament turístic de
pisos no legalitzats, que no beneficia el sector i que incrementa el preu de
l'habitatge.
Els analistes econòmics ens indiquen que la indústria hotelera
espanyola "guanya menys que abans, no està en fallida i segueix generant
activitat econòmica rendible". En el mateix estudi destaca que si s'ha
produït algun descens és en alguna destinació concreta de
sol i platja, però no en el conjunt del sector. També és
destacable la dada de les despeses de personal que ha baixat en dos anys consecutius,
la qual s'ha situat per sota del llindar del 30%, cosa que fa que derivi, indubtablement,
en una davallada de la qualitat del servei i genera manca de competitivitat
amb altres destinacions.
Davant d'aquesta situació, és necessari impulsar i desenvolupar,
amb la imprescindible participació dels agents socials, el Pla Estratègic
de Turisme, amb la finalitat de definir el marc d'actuacions a curt, mitjà i
llarg termini.
El sector turístic a Catalunya un sector a l'alça
Parlar del sector turístic a Catalunya és parlar d'un sector
que ha contribuït amb més de l'11% del producte interior brut en
els últims anys i, per tant, és un dels principals sectors que
aporta més riquesa a Catalunya. Respecte a l'ocupació, segueix
mostrant xifres de creixement amb més del 70% de l'ocupació en
els últims anys i es preveu que segueixi augmentant. Cal destacar que és
un sector en el qual s'afavoreix la contractació de joves i immigrants,
i que la dona representa un altíssim percentatge en el total de les
contractacions.
Malgrat les contínues notícies i comentaris sobre la crisi
del sector turístic, les dades ens diuen que en el cas de Catalunya
això no és cert. Un exemple clar és que a Barcelona està previst
augmentar la planta hotelera amb la construcció de 4.500 noves habitacions
fins a l'any 2007. Cal destacar, també, el notable creixement del turisme
domèstic (Catalunya i resta de l'Estat) on l'acumulat va arribar a registrar
un creixement del 7,9%. Si a aquesta dada li sumem que al novembre del 2004
es va registrar una alça del 10,2%, ens fa pensar que estem en el camí de
desestacionalitzar la temporada turística i diversificar la nostra oferta.
Aquestes dades ens duen a pensar que Catalunya és una destinació
estable i competitiva en el mercat europeu i mundial, però
també que és el moment de prendre les mesures necessàries
perquè, igual que ha passat en altres destinacions, el sector no entri
en crisi. En aquest sentit, el Govern de Catalunya ha elaborat un Pla Estratègic
de Turisme per al període 2005-2010 que creiem que pot ser un bon instrument
per posar les bases del model de turisme que Catalunya necessita.
Per un model de turisme ambientalment sostenible
Aquest concepte ha estat utilitzat en els últims anys per relacionar-lo
amb el concepte "durable" definit durant la Cimera de Rio de Janeiro del 1992.
Per tant, el turisme sostenible podria definir-se com un procés que
permet que es produeixi un desenvolupament sense degradar o esgotar els recursos
que possibiliten aquest desenvolupament.
Per a ICV-EUiA el model turístic per a Catalunya ha de ser clarament
respectuós amb el territori i el medi ambient, frenant els processos
d'especulació i d'extensió
urbanística indiscriminada i tendint a un aprofitament sostenible dels
recursos naturals, ambientals, paisatgístics, culturals i etnogràfics.
L'impacte del turisme en aquest sentit s'ha de reduir, corregir i, en la mesura
del possible, invertir, aconseguint que una gestió correcta dels recursos
turístics comporti una millor gestió i una major sostenibilitat
per al nostre entorn.
En definitiva, ICV-EUiA creiem que un creixement desmesurat provocaria, precisament
el que volem evitar. D'una banda, una degradació
de les nostres costes i ciutats i, d'altra banda, l'obligació de competir
en preus i no en qualitat.
Des d'ICV-EUiA impulsarem les mesures següents:
-
Inversió
en la millora mediambiental. El Govern de la Generalitat, en coordinació i
col·laboració amb la resta d'administracions, hauria d'establir
ajuts per millorar platges, passeigs marítims, edificis històrics,
millorar l'oferta museística, protegir espais naturals, fomentar
la creació de centres de teràpia, spas, termalisme, turisme
de salut, etc. Cal una aposta de les administracions per prendre mesures
de millora ambiental: recuperació de les lleres dels rius, creació de
depuradores d'aigües residuals...
-
Concessió
de crèdits tous a aquells hotels que presentin plans per a la
regeneració d'establiments ja obsolets o antiquats. Incrementar
la tasca dels inspectors de turisme que vigilen el manteniment dels nivells
de qualitat. Realitzar un programa de reconversió de places obsoletes,
amb l'objectiu de reduir l'excés d'oferta poc competitiva i de
baixa qualitat. Establir ajuts econòmics i fiscals per afavorir
el tancament d'aquests establiments i la seva compra i rehabilitació
per part dels ajuntaments. La futura utilització dels terrenys,
o instal·lacions, serien d'ús públic, una reconversió fàcil
dels hotels serien residències per a la tercera edat.
-
Crear un fons per a renovar i actualitzar els establiments. Aquest fons
es crearia amb part de la quota per a la conservació i millora de
l'entorn, i l'aportació dels mateixos establiments. Seria necessari
gestionar-la mitjançant un organisme mixt, públic-privat,
amb participació dels agents socials, establint els criteris per
accedir a aquests ajuts.
-
Ampliació
d'aparcaments públics a les entrades a Barcelona i a les zones d'afluència
massiva de turistes per fomentar l'ús del transport públic
i la descongestió del trànsit. Millorar la comunicació entre
les ciutats, les destinacions amb interès cultural i les destinacions
de platja mitjançant el transport públic.
-
Potenciar la formació i el reciclatge de professionals, optimitzant
les escoles de turisme i de restauració.
-
Combatre l'eventualitat de la contractació i les jornades laborals
per sobre del regulat en el conveni d'hostaleria que generen problemes
en la conciliació de la vida personal i la vida laboral i que van
en detriment de la qualitat del servei.
-
Controlar l'externalització d'alguns dels serveis (neteja, càtering...),
amb la subcontractació que precaritza les condicions laborals i
redueix la qualitat del servei.
-
Controlar la contractació mitjançant ETT o empreses de
serveis que ocupen llocs de treball fixos.
-
Modificar les categories dels hotels en funció dels serveis, del
personal, de la qualitat, etc.
-
Promocionar Catalunya internacionalment, fent palpable, així mateix,
la identitat pròpia de cada població o destinació
turística per a major enriquiment de l'oferta.
-
Afavorir la creació d'operadores catalanes a l'estranger que evitin
el desviament de turistes a altres destinacions per interès dels
grans operadors turístics amb l'objectiu de fer