El Programa
Catalunya, radicalment democràtica, per una altra globalització
Versió PDF | Enviar en format PDF per correu
5.1 RADICALITAT DEMOCRÀTICA I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
BALANÇ
DE L'ACCIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT
Introduir
la participació com un dels eixos fonamentals i vertebradors
de l'acció política ha estat una de les innovacions
més importants del nou govern, ja que fins aquest mandat el
Govern de la Generalitat no tenia veu en aquest àmbit.
Per
això, des d'ICV-EUiA vam voler passar de la retòrica
als fets, ja que entenem la participació com un objectiu
estratègic i fonamental que ha d'impregnar el conjunt de
l'activitat d'aquest govern. I aquesta aposta s'ha vist
reflectida en la creació de la Direcció General de
Participació Ciutadana dins el Departament de Relacions
Institucionals i Participació.
Destaca
per la seva innovació i ambició el procés
participatiu del nou Estatut. Tots els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya, així com el conjunt del teixit associatiu, han
estat cridats a dir la seva sobre el nou Estatut, a fer arribar les
seves propostes. El procés va comptar amb el seguiment de
molta gent i de moltes entitats, i el contingut de l'Estatut no
seria tan avançat socialment, ecològicament i
nacionalment sense l'aportació de la ciutadania. Més
de 100.000 persones i 500 entitats van participar en el procés
participatiu de l'Estatut i una bona part del seu contingut va ser
proposat directament pels sindicats, pel Consell Nacional de la
Joventut de Catalunya, per les Federacions d'ONG...
També
es va impulsar la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular, un
dels compromisos destacats del programa d'ICV-EUiA del 2003. Ara
comptem amb una de les legislacions més avançades i més
democràtiques d'Europa: s'ha rebaixat l'edat mínima
als 16 anys, s'ha reduït el nombre de signatures necessàries
de 65.000 a 50.000, s'ha allargat el termini per recollir-les fins
als 120 dies i s'ofereixen més facilitats i també més
ajuts.
En
tercer lloc cal esmentar les subvencions a ens locals per a l'impuls
de processos participatius. Una altra novetat d'aquest govern. Per
fi els nostres municipis compten amb el suport econòmic i
l'assessorament del Govern de la Generalitat en aquest àmbit.
En concret, el 2005 es van subvencionar 156 projectes per un import
total de 970.000 euros, i el 2006 els projectes van arribar als 185 i
l'import total de les subvencions va pujar fins als 1.803.387,35
euros.
Més
enllà d'aquestes accions amb un impacte més directe i
palpable, també se n'han impulsat d'altres amb una
perspectiva a mitjà termini, destinades a conèixer els
dèficits participatius a la societat catalana i a detectar
maneres de revertir-los. En aquest sentit, un dels principals
objectius és millorar la participació ciutadana en
aquelles polítiques públiques amb un impacte fort i
directe sobre el territori, com ara les infraestructures. Per això,
s'ha impulsat un estudi sobre les percepcions de les plataformes de
defensa del territori existents a Catalunya respecte a la seva
interlocució amb la Generalitat. Igualment s'ha conformat un
grup de treball amb experts per tal d'analitzar com vehicular
l'opinió de la ciutadania en la definició d'aquestes
polítiques.
A
la mateixa filosofia responen les línies d'estudi i de
treball iniciades recentment per fomentar la participació,
precisament d'aquells col·lectius que destaquen per fer
sentir poc la seva veu, com ara les dones, els immigrants o els
menors d'edat.
Finalment,
també s'ha impulsat la participació ciutadana en
l'elaboració de les polítiques públiques i els
projectes de llei d'altres departaments del Govern. Així, la
Direcció General de Participació Ciutadana ha elaborat
i recolzat processos de participació en l'elaboració,
per exemple, de la Llei de serveis socials, la Llei d'infància
o el Pla de Presons. A més, també s'ha treballat a
millorar la qualitat d'espais estables de participació, com
els consells de participació en diferents àmbits.
La
seva activitat ha estat molt més extensa del que aquí
recollim. La seva incidència i el suport que ha rebut
demostren la necessitat que hi hagués una política
pública de promoció de la participació ciutadana
des del Govern de la Generalitat. Per això es fa tan
imprescindible que aquesta política continuï en el proper
govern.
Finalment,
cal destacar que la participació ciutadana s'ha recollit en
el nou Estatut d'Autonomia de manera que passa a formar part de la
norma fonamental de Catalunya. En primer lloc com un dret (art. 29)
tant pel que fa a la participació en les eleccions, en
l'activitat parlamentària i en les polítiques locals
i autonòmiques, com també la possibilitat de promoure
convocatòries de consulta popular. I també com un
principi rector que ha de guiar l'acció dels poders públics
(art. 43), on es recull la voluntat de fomentar-la i de desenvolupar
polítiques participatives, i el compromís per facilitar
i ajudar a promoure una participació ciutadana efectiva i de
qualitat.
També
atorga a la Generalitat la competència exclusiva en la
realització de consultes populars (art. 122). Així
mateix, el nou Estatut representa un aprofundiment democràtic
en altres aspectes, com ara en establir que la Llei electoral de
Catalunya haurà d'incorporar criteris de paritat entre homes
i dones en l'elaboració de les llistes electorals, o que la
reforma de l'Estatut la pugui proposar la mateixa ciutadania de
Catalunya.
COM
ENTÉN ICV-EUiA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA. LES NOSTRES
PROPOSTES
Hi
ha elements preocupants sobre la salut del nostre sistema democràtic.
Els índexs de participació electoral no són els
que ens agradarien i les enquestes demostren un sentiment molt estès
de desconfiança i de llunyania de la ciutadania respecte a les
institucions públiques.
La
manca de possibilitats reals de participació en les polítiques
acaba generant una participació més orientada al veto
que a la proposta i a la col·laboració. La realitat és
que comptem amb una ciutadania capaç de moure's per
aquells temes que consideren que els hi afecten directament o amb els
quals s'identifiquen o solidaritzen, tal com ho hem demostrat
reiteradament en els darrers anys. Tenim una ciutadania més
formada i més informada, una ciutadania que no s'acontenta
amb anar a votar cada 4 anys i que demana més oportunitats per
fer sentir la seva veu.
A
més, moltes de les problemàtiques que afrontem no
depenen d'una solució miraculosa, sinó que demanen
l'opinió, la col·laboració i el compromís
de tots els actors implicats per trobar una sortida. La resposta a
problemes com la immigració, els conflictes mediambientals, la
política educativa... seran el resultat del treball compartit,
la recerca de complicitats i l'aportació de tothom.
Des
d'ICV-EUiA considerem que cal actuar a quatre bandes. En primer
lloc, reformulant el nostre sistema democràtic representatiu
per obrir-lo més a la ciutadania i per facilitar la seva
informació i participació en els debats públics.
En segon lloc, introduint nous processos i mecanismes que situïn
el ciutadà en el centre del procés de decisió de
les polítiques públiques i de la vida política,
fent un salt qualitatiu endavant cap a la Democràcia
Participativa. En tercer lloc, enfortint la societat civil
organitzada i l'associacionisme entre la ciutadania, perquè
representen un capital social inestimable i perquè són
veritables escoles de democràcia. I, en tercer lloc, garantint
la màxima transparència en l'acció dels poders
públics, millorant la qualitat de la nostra democràcia
i de les seves institucions de govern.
Democratitzar
el sistema representatiu
Cal
aprofundir en les possibilitats de participació que el mateix
sistema representatiu permet. Cal actuar per tal de fer més
democràtiques les seves institucions i els seus processos de
decisió, així com introduir aquells nous mecanismes que
permetin una major intervenció de la ciutadania.
El
dret de vot s'ha d'estendre a aquelles persones que no estan
integrades en el cens electoral però que, objectivament,
estan en condicions d'exercir-lo. En aquest sentit, el Govern i el
Parlament de Catalunya haurien d'iniciar els procediments
necessaris per modificar la legislació estatal i permetre el
vot a:
Les
persones entre 16 i 18 anys. Cal recordar que als 16 anys s'acaba
l'escolaritat obligatòria i, per a molts, és
l'inici de la incorporació al mercat de treball.
Les
persones immigrades, per assolir la igualtat de drets.
Limitació
dels mandats a dos pel que fa a responsabilitats executives i a tres
respecte a les representatives. Igualment cal facilitar la
reincorporació al món professional dels càrrecs
electes sortints (cotització a la Seguretat Social, períodes
remunerats de reciclatge, dret a atur...).
Difondre
entre la ciutadania i, molt especialment, entre les entitats de la
societat civil organitzada, la nova Llei d'iniciativa legislativa
popular que ha aprovat el Parlament, gràcies a l'impuls
polític d'ICV-EUiA.
S'hauria
d'impulsar una Llei d'iniciativa normativa local, que obrís
la possibilitat de desenvolupar la iniciativa ciutadana per a normes
de rang local, en un procediment similar a la iniciativa legislativa
popular.
Elaboració
d'una llei sobre consultes populars atenent la competència
exclusiva de la Generalitat en aquest àmbit, gràcies
al nou Estatut (excepte per via de referèndum), de manera que
es facilités l'ús i que s'establissin com a
preceptives i vinculants sobre un ampli ventall de temes.
Modificar
la Llei d'urbanisme de Catalunya (Decret legislatiu 1/2005) per
millorar els processos de participació en la planificació
territorial i urbanística.
Modificar
la Llei municipal de Catalunya amb l'objectiu de consolidar i
d'eixamplar les previsions de participació ciutadana que
conté.
També
l'Administració pública ha d'obrir-se a la
participació ciutadana. L'Administració tradicional
es caracteritza per la seva rígida jerarquia, la manca de
contacte entre àrees i per la manca de consciència
sobre el fort component polític de la tasca que desenvolupa.
Les fórmules per renovar-la des de la dreta han perseguit
bàsicament fer-la més eficient i més econòmica,
i no s'ha preocupat gaire de la seva finalitat essencial: servir la
ciutadania. Per això ha procurat retallar les seves funcions i
introduir mecanismes propis de la gestió privada.
Des
d'ICV-EUiA apostem per una Administració creativa i
inclusiva. I això implica fer del diàleg i la confiança
els eixos vertebradors del seu funcionament.
Apostem
per funcionar amb organitzacions menys jeràrquiques i amb més
contacte i intercanvi horitzontal. L'autoritat no pot ser la forma
d'integrar, sinó que ho ha de ser la col·laboració.
El funcionament s'ha d'assimilar progressivament al d'una
xarxa on els contactes entre unitats són múltiples i
no només cap a un cervell central. En aquest sentit el
treball transversal, no només amb plans i programes, sinó
com a cultura organitzativa, es fa imprescindible.
Això
no implica que no hi hagi lideratges, sinó que apostem per un
lideratge dinamitzador i mediador. Un lideratge que promogui les
relacions entre les unitats, la intermediació, que generi
valors i percepcions compartides i que mantingui la xarxa plenament
activada.
Propostes:
ICV-EUiA
es compromet a fer que l'actitud dels seus càrrecs a la
Generalitat sigui l'adequada a una Administració de tipus
relacional. És a dir, que actuïn amb transparència
i en equip, que escoltin i estimulin la participació de la
societat civil i que justifiquin les decisions que prenen.
Cal
estimular els espais de trobada horitzontal, entre tècnics de
diferents àrees, així com entre polítics i
directius amb tècnics; obertura al diàleg ciutadà,
facilitant aquesta interlocució i propiciant-la (amb reunions
bilaterals, assemblees, consultes, processos participatius...).
Cal
dotar de més autonomia l'esfera tècnica i de més
confiança en la seva iniciativa. Compartir els objectius i
comprometre's amb els projectes és la millor manera de
millorar el funcionament de l'Administració.
Estrènyer
el vincle entre l'esfera tècnica i l'esfera política.
També dissenyar de manera coherent ambdues esferes. Poc
contribueix al treball transversal de l'Administració una
direcció política sobredimensionada, amb múltiples
divisions i amb manca de comunicació entre elles.
Introducció
de mecanismes de participació ciutadana que facin més
habitual la comunicació Administració-societat, també
en la implementació de les polítiques públiques.
La
Generalitat ha d'elaborar i aplicar un Pla d'Acció per a
la Feminització de la Política a Catalunya a partir de
l'anàlisi de les mesures preses arreu d'Europa en aquest
àmbit. Aquest pla ha de tenir caire transversal i integral i
ha d'incloure mesures per afavorir la participació de les
dones en el conjunt d'espais de presa de decisió
col·lectiva. Això vol dir que cal incloure de forma
transversal mesures per modificar la Llei electoral, però
també mesures sobre la presència a llocs públics
de decisió no electes i mesures per a la promoció de la
participació en els agents socials. Aquest pla haurà de
ser un pacte social amb el suport de les organitzacions i els agents
socials.
Com
a mesures concretes de treball proposem:
Crear
la figura de "l'auditoria de l'impacte de gènere" a
les institucions, amb la qual s'avaluï com condiciona, a
homes i a dones, el treball polític, els seus horaris,
l'estructura i l'organització. Això ha de permetre
posar les bases dels canvis necessaris per fer possible la màxima
participació, especialment de les dones.
Les
institucions polítiques, com ara el Parlament de Catalunya,
hauran de plantejar-se mesures per tal de facilitar que les dones
amb càrrecs polítics tinguin els mateixos drets que la
resta de dones pel que fa a l'exercici de la maternitat i de la
conciliació de la vida política i familiar.
Establir,
a la futura llei electoral, la paritat en "cremallera" a les
candidatures a totes les eleccions.
Establir
per llei que les comissions de designació del govern i dels
organismes públics dependents de l'Estat, no podran, en cap
cas, estar formades per més d'un 70% de persones del mateix
sexe.
Promoure,
a través dels òrgans competents per a aquesta funció
(amb la participació dels i de les professionals dels
mitjans, i del CAC) que en període no electoral, els
diferents mitjans de comunicació facin participar en els
debats homes i dones en proporcions similars. Estudiar possibles
mesures de control i de bonificació als mitjans.
Promoure
el reconeixement de les associacions de dones com a agents socials
amb capacitat d'interlocució amb les administracions.
Promoure
la presència de dones en tots els llocs de presa de decisió
dels principals agents socials.
Impuls
de la participació ciutadana
La
interlocució amb la ciutadania ha de ser un dels elements
essencials que estigui al frontispici de totes i cadascuna de les
iniciatives que impulsi aquest govern. Ho creiem així perquè
estem segurs que una major participació ciutadana contribueix
a la millora del benestar i de la qualitat de vida de la gent. Per
això basem el nostre model de participació en els
principis següents:
Els
processos participatius han de tenir un fort component deliberatiu.
D'una banda, perquè és d'aquest debat i d'aquest
intercanvi d'opinions que podrem extreure l'opció més
adient per a tots. D'altra banda, perquè la participació
té un clar sentit pedagògic i ens forma com a
ciutadans actius, respectuosos amb les opinions dels altres i amb
capacitat per arribar a acords. A participar, se n'aprèn
participant.
Per
ser creïble, la participació ha de començar en la
mateixa definició de les regles del joc. Els mecanismes
participatius han de ser definits de forma participativa. No hi ha
mecanismes perfectes i, per tant, cal anar experimentant, però
amb una permanent avaluació participada dels resultats.
L'objectiu
ha de ser fer arribar la participació a col·lectius
cada cop més amplis, tant associats com no associats, sense
perdre de vista les possibilitats de participació
d'adolescents i d'infants, així com de les persones
immigrades, d'aquelles amb responsabilitats familiars...
La
participació ha d'arribar al conjunt de les
administracions. En aquest sentit moltes administracions locals són
capdavanteres en l'impuls de mecanismes d'innovació
democràtica. La Generalitat de Catalunya s'ha d'implicar
en aquest procés d'experimentació local obrint vies
de suport i de finançament i contribuint a formar i donar
suport a ciutadans, tècnics i polítics.
La
participació és un compromís general d'estil
de governar, no una eina a utilitzar pels governs quan els
convingui. Totes les grans decisions haurien d'anar acompanyades
d'una memòria participativa que reculli amb claredat els
processos de participació i de debat que s'ha realitzat
entorn d'aquella proposta.
Durant
aquest mandat ICV-EUiA ja ha impulsat processos de participació
ciutadana en l'elaboració de polítiques d'altres
departaments. Els diferents departaments del Govern, cada vegada
més, introdueixen processos participatius en la seva acció.
Cal
continuar aprofundint en aquesta línia. Les principals
polítiques elaborades per qualsevol Departament de la
Generalitat (com ara urbanisme, energia, infraestructures...) han de
comptar amb un procés participatiu, convenientment dissenyat
i implementat, i amb una memòria participativa que reculli
l'acció duta a terme i reti comptes del seu resultat. Per
això, cal introduir l'exigència de processos
participatius a les lleis que regulen l'actuació dels
poders públics en certs àmbits (com ja s'ha fet en
la Llei d'urbanisme de Catalunya), amb la qual cosa es garanteix,
a més, la seva qualitat i efectivitat.
En
aquest mateix sentit, per tal de generalitzar les pràctiques
participatives, caldria estudiar la conveniència d'impulsar
una Llei de participació ciutadana de la Generalitat, que
permetés regular els principis i l'actuació general
dels òrgans estables de participació i modificar
l'article 63.2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre,
d'organització, procediment i règim jurídic
de l'Administració de la Generalitat de Catalunya amb
l'objectiu d'introduir obligatòriament la memòria
de participació en la tramitació de les normes de
caràcter general. Aquesta memòria hauria de contenir
els documents de valoració i els resultats de la jornada, el
procés o la sessió de l'òrgan estable de
participació corresponent.
També
cal millorar els òrgans estables de participació, com
els Consells Consultius, per tal que esdevinguin instruments útils
i amb capacitat d'incidència. Cal una reformulació
de la seva composició i organització, també en
la seva dinamització, així com en la seva capacitat de
decisió.
Donar
suport als ens locals en matèria de participació. Els
ajuntaments constitueixen l'àmbit institucional més
proper a la ciutadania i són el marc on s'ha aplicat un
major nombre d'experiències participatives. Però més
enllà de pràctiques puntuals, es fa necessari
planificar la participació i comptar amb els coneixements
adequats. La Generalitat ha de continuar oferint recursos a aquells
ajuntaments que apostin per la innovació i la qualitat
democràtica.
Volem
que la participació arribi al nucli de l'acció de
govern: els pressupostos. Som conscients que, a aquest objectiu
final, s'hi ha d'arribar després d'un procés
progressiu que garanteixi la seva efectivitat. Per això
caldria començar amb els departaments de la Generalitat per
tal que iniciessin processos de participació en relació
amb les prioritats d'inversió en l'elaboració dels
pressupostos. Paral·lelament, hauria d'elaborar-se un
estudi sobre com posar en pràctica els pressupostos
participatius a la Generalitat de manera que anessin implementant
els pressupostos participatius. Considerats tots els elements a
tenir en compte i de manera progressiva, s'hauria de començar
amb el procés d'implementació durant aquesta
legislatura.
Cal
una acció estratègica per estimular la formació,
l'anàlisi i la difusió de la teoria i de la pràctica
participativa. En aquest sentit convindria impulsar accions
formatives des del Govern de la Generalitat, com ara la creació,
a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya,
d'una Aula Permanent de Participació Ciutadana, amb oferta
formativa en la matèria per a personal al servei de les
administracions i, si escau, per a electes i directius. També
caldria impulsar un organisme que fes el seguiment de l'acció
de les institucions en aquest àmbit, que dugui a terme
avaluacions i valoracions sobre l'estat de la qüestió,
i proposi recomanacions sobre per on caldria avançar (com ara
un Observatori Català de la participació ciutadana).
Enfortint
la ciutadania i el seu teixit social
Cal
posar tots els recursos necessaris perquè no es produeixin
desigualtats en la participació i perquè la societat
civil tingui més i millors eines per fer sentir la seva veu
amb autonomia. Una societat amb un ric teixit social és,
també, una garantia per fer que la democràcia funcioni
millor. Una població amb alts índexs d'associacionisme
i amb un teixit social divers comporta nombrosos avantatges: fomenta
el debat, el respecte a la diferència i als punts de vista
discrepants, el compromís, la integració social,
l'assumpció de responsabilitats, augmenta el control de
l'acció de govern... en definitiva, esdevé una
magnífica Escola de Democràcia. Per aquesta raó,
ICV-EUiA es compromet a donar suport a la seva consolidació i
extensió i a millorar-ne el funcionament.
Elaborar
i implementar una bateria de propostes destinades a enfortir el
teixit associatiu existent, així com a la seva creació
i consolidació. Una bateria de propostes que hauria de
contemplar mesures de tipus econòmic, fiscal, formatiu i
legal.
La
promoció del capital social i l'enfortiment del teixit
associatiu ha de ser una aposta estratègica del Govern de la
Generalitat. En l'actualitat aquesta competència depèn
d'una subdirecció dins de la Direcció General
d'Actuacions Comunitàries i Cíviques del Departament
de Benestar i Família. Ens trobem, doncs, amb una continuïtat
amb el model imposat per CiU, la dependència del teixit
associatiu principalment de Benestar i Família per teixir una
xarxa clientelista i dependent econòmicament del Govern.
Aquest model no és pas el d'ICV-EUiA. Creiem que el teixit
associatiu té un valor per se com a veritables escoles
de democràcia, més enllà dels serveis que
ofereixin a la societat o pels quals els contracti l'Administració.
Per això creiem que fóra convenient separar una funció
de l'altra: el seu valor com a part del teixit associatiu i del
capital social del país, i, d'altra banda, la seva
activitat quotidiana, en alguns casos com a prestadora de serveis.
Des d'ICV-EUiA creiem que d'aquesta manera es reforçaria
la seva independència i autonomia política i
econòmica, així com la capacitat de les entitats
d'esdevenir interlocutors amb les diferents institucions. Per tot
això proposem la desaparició de la subdirecció
general esmentada i la creació d'una de nova destinada a la
promoció de l'associacionisme dins la Direcció
General de Participació Ciutadana. Des d'aquesta Direcció
s'hauria d'actuar, d'una banda, donant recolzament a les
necessitats estructurals i organitzatives de les associacions, i,
d'altra banda, obrint noves oportunitats de participació
d'aquestes en les decisions públiques, garantint que hi
podran prendre part, que seran informades i que la seva opinió
i propostes seran preses en consideració en igualtat de
condicions que altres grups de pressió econòmics més
potents.
Identificar
interlocutors socials en cada un dels àmbits i de les àrees
de govern, establint els canals i espais estables, necessaris perquè
hi hagi una relació fluïda i constant (flux
d'informació, transparència, consulta regular i
periòdica, avaluació...).
Un
dels instruments per facilitar la interlocució amb la
societat civil ha de ser el registre únic d'entitats per a
tota la Generalitat. L'actual registre dels estatuts de les
associacions dóna seguretat jurídica a les relacions
privades amb aquestes entitats, però no és una eina
útil de treball des del punt de vista de la formulació
de les polítiques públiques, ja que consta de més
de 43.000 registres. A causa d'aquesta situació, hi ha
departaments que han hagut de crear els seus propis registres
d'entitats. Per aquest motiu, hi ha entitats que figuren en
diversos registres (esportius, de benestar social...) que no es
poden creuar entre si. Per aquest motiu, és necessari
establir el registre únic.
Promocionar
la participació en tots els àmbits de la vida
ciutadana (al lloc d'estudi, al lloc de treball, com a usuaris i
consumidors... en sindicats, consells escolars i AMPA, associacions
de consumidors...) que inclou també un espai necessari a
definir en un nou pacte del temps.
Potenciar
l'ampliació de relacions interassociatives, reforçant
el paper de les organitzacions de segon i tercer grau (taules,
federacions...) i potenciant-ne la creació de noves. Enfortir
la interlocució amb aquestes organitzacions en tant que
representatives d'un sector determinat.
Apostar
per una política clara de convenis amb associacions, de
caràcter plurianual, de manera que es redueixi la feixuga i
repetitiva feina burocràtica per a les entitats i el neguit
permanent per la supervivència.
Donar
suport, a través dels propis instruments del Govern, a la
presència i al paper de les entitats catalanes en l'àmbit
internacional (federacions internacionals, interlocució amb
organitzacions governamentals com la UNESCO, suport al pagament de
quotes a les federacions internacionals...) així com la seva
participació en programes i projectes europeus a través
d'una xarxa d'informació, assessorament i formació.
Transparència
i bon govern
En
aquest àmbit l'acció del govern també ha estat
molt prolífica:
S'ha
regulat el règim d'incompatibilitats de les persones que
ocupen alts càrrecs, i s'han establert, entre d'altres
condicions, els deures de la dedicació absoluta i de la
retribució única.
Les
propostes d'ICV-EUiA:
Aplicació
de les propostes i de les recomanacions de l'Informe sobre Bon
Govern i Transparència Administrativa encarregat pel mateix
Govern de la Generalitat. Aquest Informe conté un conjunt de
propostes que han d'orientar les actuacions de les
administracions catalanes amb l'objectiu d'assegurar la
transparència en l'ús de recursos públics i
la igualtat en l'accés a la informació sobre la
gestió d'aquestes administracions. L'informe formula més
de cinquanta recomanacions i propostes dirigides a les
administracions públiques de Catalunya i tracta
principalment sobre els àmbits següents: gestió
pública, personal al servei de les administracions, alts
càrrecs, empresa pública, contractació, ajuts
i subvencions i dret a la informació i transparència.
El
Parlament i el Govern s'han de plantejar com a marc d'actuació
el concepte de transparència informativa, tan en els
diferents nivells de l'administració pública com en
la gestió privada. Aquest concepte inclou tots els aspectes
relacionats amb el bon govern de les entitats, el registre públic
de fàcil accés, l'auditoria financera segons els
límits prefixats, la rendició d'eficiència
de les institucions...
El
transfuguisme és un dels pitjors descrèdits per a la
vida política i una deformació de la voluntat
popular. Per això, en coherència amb el pacte contra
el transfuguisme, ICV-EUiA manté el seu compromís de
rebutjar i no admetre en el seu grup un membre integrat a la
candidatura d'una altra formació, mentre mantingui el
càrrec aconseguit en el seu partit original. Així
mateix, cal actuar decididament amb les reformes legals que puguin
contribuir a evitar aquesta pràctica, tant pel que fa al
supòsit de titularitat del càrrec quan el
representant electe abandoni voluntàriament el partit
polític, així com també per limitar els
efectes que el transfuguisme pugui tenir en la presentació
de mocions de censura.
Reformar
les lleis reguladores del Consell Consultiu, de la Sindicatura de
Comptes i del Síndic de Greuges, tal com ja s'ha fet amb
la del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, per tal que es
reforcin les seves competències, la seva independència
i la seva capacitat de fiscalització de la Generalitat.
Incorporar la possibilitat que les organitzacions i les entitats
puguin presentar candidats per dirigir aquests organismes.
Finançament
dels partits polítics
Suprimir
les donacions privades anònimes a partits polítics
incloent-hi les fundacions. El finançament privat ha de
comportar més límits i mecanismes de control i
publicitat. És necessari incrementar la transparència
de l'actuació dels partits polítics, prohibint les
donacions privades anònimes. Les fundacions d'aquestes
entitats no podran ser receptores de les donacions anònimes
esmentades i hauran d'estar subjectes al mateix règim de
control i fiscalització.
Suprimir
les subvencions d'empreses i de grups estrangers. Dins dels límits
a les aportacions privades s'ha d'incloure la prohibició
de rebre aquestes aportacions d'empreses, de grups empresarials i
de multinacionals relacionades amb l'Administració, el
Govern o organismes estrangers.
Tipificació
penal del finançament irregular. El Govern en el termini de
sis mesos des de la publicació de la llei, aprovarà un
Projecte de llei de modificació del Codi Penal, incloent-hi
la tipificació penal del finançament irregular dels
partits polítics. La penalització d'aquestes
conductes és la condició necessària per
concebre un sistema unitari i coherent de normes penals, a més
de les ja previstes a la Llei Electoral, salvaguardant la funció
que els partits polítics estan cridats a complir en el
sistema democràtic.
Modificació
del règim de la condonació de deutes. Es donarà
compte de qualsevol modificació de les condicions del deute
amb les entitats de crèdit al Tribunal de Comptes i al Banc
d'Espanya. Si aquestes modificacions comportessin condonació
de deutes o d'interessos, seran preceptius els informes previs del
Tribunal de Comptes i del Banc d'Espanya, i la posterior
informació, si escau, al Congrés dels Diputats i als
parlaments autonòmics.
Límit
a les despeses electorals. La qüestió del finançament
dels partits polítics ha de considerar els límits de
la despesa electoral com a peça essencial. Proposem una
racionalització de les despeses de campanya electoral, la
constitució d'una Comissió Mixta Estat-CCAA-partits
polítics. Si se superés el límit de la despesa
electoral, l'import superat serà descomptat de la
corresponent aportació estatal posterior.
Potenciar
l'actuació del Tribunal de Comptes i dels tribunals
autonòmics. És necessari un canvi radical en els
mitjans jurídics i materials de fiscalització,
imprescindible per poder disposar de la resposta de sancions
administratives adequades. Es proposa modificar el marc legal i
atribuir un paper important al Tribunal de Comptes i potenciar els
organismes de control de comptes externs autonòmics (a
Catalunya, la Sindicatura de Comptes). Ambdós han d'augmentar
la seva capacitat investigadora -fins i tot amb la facultat
d'inspecció de comptes bancaris- i la seva capacitat
auditora.
Els
registres i dels arxius d'aquests tribunals han de ser públics.
Els registres i els arxius del Tribunal de Comptes i organismes de
control de comptes extern autonòmics que acullin la
documentació requerida, així com la documentació
comptable que els partits hagin lliurat als tribunals, seran d'accés
públic.
Nou
model de finançament públic Estat-CCAA. El model de
finançament públic es fonamenta en el fet que l'Estat
atorgarà als partits polítics amb representació
al Congrés dels Diputats subvencions anuals no condicionades,
amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat, per
atendre les seves despeses de funcionament. La novetat consisteix en
el fet que els partits polítics amb representació als
Parlaments de les respectives CCAA tindran dret també a
percebre subvencions anuals no condicionades, amb càrrec als
Pressupostos dels Governs autonòmics, per atendre a les seves
despeses de funcionament ordinari.
Criteris
de distribució: Congrés-parlaments autonòmics.
Aquestes subvencions es distribuiran en funció del nombre
d'escons i de vots obtinguts per cada partit polític en les
últimes eleccions al Congrés dels Diputats i als
parlaments de les respectives CCAA. Per a l'assignació
d'aquestes subvencions es dividirà la corresponent
assignació pressupostària en tres quantitats iguals.
Una d'elles es distribuirà en proporció al nombre
d'escons obtinguts per cada partit polític en les últimes
eleccions al Congrés dels Diputats i les dues restants
proporcionalment a tots els vots obtinguts per cada partit en
aquestes eleccions. Aquest mateix criteri se seguirà per a
l'assignació de subvencions als partits d'àmbit
autonòmic amb representació a les respectives
assemblees i parlaments de les CCAA.
5.2 GAIS, LESBIANES,
HOMES I DONES TRANSSEXUALS I BISEXUALS: IGUALTAT DE DRETS I
D'OPORTUNITATS
BALANÇ
DEL GOVERN
En
la primera legislatura del govern catalanista i d'esquerres s'ha
redactat i aprovat el Pla Interdepartamental per a la no
discriminació de les persones gais, lesbianes, homes i dones
transsexuals. Aquest document recull les aspiracions del col·lectiu
GLBT tal com des d'ICV-EUiA l'entenem, de forma transversal en
els diferents departaments i accions del govern de Catalunya i
centrat en tres eixos bàsics: la igualtat, la llibertat i el
benestar.
També
en aquesta legislatura:
El
desenvolupament del Pla Interdepartamental que transforma les seves
directrius en accions de govern per part dels diferents departaments
de la Generalitat serà un element prioritari en la nova
legislatura. De la mateixa manera, s'haurà de desenvolupar
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya tot fent un èmfasi
especial des de la perspectiva GLBT dels articles que recullen:
Art.
40.7 Els poders públics han de promoure la igualtat de les
diferents unions estables de parella, tenint en compte les seves
característiques, amb independència de l'orientació
sexual dels seus membres. La llei ha de regular aquestes unions i
altres formes de convivència i els seus efectes.
Art.
40.8 Els poders públics han de promoure la igualtat de totes
les persones amb independència de l'origen, la
nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la
condició social o l'orientació sexual, i també
han de promoure l'eradicació del racisme, de
l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i
de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i
la dignitat de les persones.
LES
NOSTRES PROPOSTES
Institut
per a la Igualtat Social
L'Estatut
d'Autonomia de Catalunya recull com a línia central la
configuració d'una societat integradora i igualitària.
Per treballar de manera coordinada en aquest objectiu, promourem la
creació de l'Institut per la Igualtat Social. Aquest
Institut haurà de treballar temes de: gènere (home,
dona, transsexualitat), orientació sexual (hetero, homo,
bisexual.), diversitat familiar (nuclears, extenses, monoparentals,
dues mares, dos pares, tres o més persones.), salut física
i mental (prevenció, tractament.), origen nacional o ètnic
(immigració, racisme, interculturalitat.), població i
territori (metropolità, rural). Caldria fer aquest treball des
d'un esforç pluridisciplinari i amb incidència real
en els diferents departaments de la Generalitat: Benestar Social,
Sanitat, Educació, Cultura, Urbanisme i Habitatge, Transports
i Comunicació, Mitjans de Comunicació Públics.
La
igualtat social es constitueix en una línia transversal i
prioritària de tots els departaments de la Generalitat.
Àmbit
de drets
Amb
l'aprovació del dret al matrimoni entre persones del mateix
sexe s'ha fet un pas endavant en la lluita per la igualtat de drets
civils. Es continuarà treballant per eradicar qualsevol tipus
de discriminació legal que es pugui donar al col·lectiu
LGBT. Cal assegurar la plena equiparació de drets i de deures
entre les parelles de fet, independentment si estan formades per dues
persones del mateix o de diferent sexe.
Impulsarem
que des del Síndic de Greuges es pugui crear una figura que
defensi les víctimes de l'homofòbia i la transfòbia.
També impulsarem l'elaboració d'un protocol per a
les persones víctimes d'agressions homòfobes.
Conjuntament
amb els agents socials treballarem per instaurar una línia de
treball per eradicar l'homofòbia i la transfòbia dels
centres de treball i perquè s'apliqui al màxim la
directiva europea 2000778 relativa a l'establiment d'un marc
general per a la igualtat de tracte en el treball i l'ocupació.
Es
donarà suport a les accions que els agents socioeconòmics
i la societat civil promoguin per avançar en l'eradicació
de l'homofòbia i la transfòbia en els centres de
treball.
El
reconeixement de les persones en la seva integritat i diversitat és
un element clau per a l'assoliment de la felicitat i de la plena
realització personal.
Caldrà
establir polítiques d'inclusió i de reconeixement de
la diversitat d'expressions afectives, sentimentals, de gènere
i sexuals, tot garantint que no es doni cap mena d'exclusió
ni de marginació per cap tipus de circumstància
personal.
Àmbit
educatiu
Des
d'ICV-EUiA apostem perquè, en els diferents àmbits
educatius els valors de l'afectivitat i la sexualitat es tractin
des d'un punt de vista obert i plural. És ben significatiu
que nens i nenes, joves i adolescents no trobin referents positius
per identificar-se fora del patró hegemònic de
l'heterosexualitat. A l'edat en què es construeix la
identitat personal, aquest fet provoca problemes d'inestabilitat i
de manca d'autoestima.
Cal
educar els nens i les nenes en uns valors no sexistes, no homòfobs
i de respecte a la diversitat. Adoptar mesures de protecció
per facilitar que els adolescents homosexuals o amb identitat de
gènere diferent a la biològica es puguin expressar
sense traumes ni discriminacions de cap tipus.
Proposem
que es tracti el tema LGTB de manera transversal, per
exemple, a
les assignatures de literatura o d'història. El programa
educatiu ha de contemplar la diversitat d'opcions i d'afectes.
Per assolir aquest objectiu s'assegurarà la possibilitat als
i a les mestres d'accedir a les eines que necessitin. En aquest
camp també es fa imprescindible la visualització de la
diversitat de models de família.
Proposem
que el Departament d'Educació faci actuacions directes per
evitar la situació d'assetjament sexual (bulling) a les
escoles als i a les alumnes homosexuals o transgènere. Un
primer pas és l'elaboració d'un estudi prospectiu
per conèixer la realitat actual del qual es puguin derivar
línies d'acció.
Gent
gran
En
aquesta primera legislatura de govern catalanista i d'esquerres
s'han donat passos molt importants en la recuperació de la
memòria històrica i el reconeixement de les persones
represaliades pel feixisme.
Des
d'ICV-EUiA creiem que la discriminació legal i la repressió
social envers els homosexuals ha estat brutal fins a l'establiment
de la democràcia. Aquest fet ha suposat per a molts gais,
lesbianes i transsexuals, independentment d'haver patit la
repressió policial o judicial de manera directa, un greu
impediment per al seu desenvolupament personal, per a la creació
de llaços d'afectivitat i la possibilitat de disposar d'una
xarxa de relacions socials normalitzada.
Les
persones grans homosexuals i transsexuals pateixen una doble
discriminació per la manca d'atenció pública i
social a la gent gran en general i per la seva orientació
sexual o identitat de gènere. A Catalunya, moltes persones
grans viuen en dificultat per la manca de residències, de
centres de dia, de serveis d'atenció domiciliaris. Aquesta
realitat de manca d'atenció pública fa que, en molts
casos, sigui la família la que presta aquesta atenció.
Entre les persones grans homosexuals i transsexuals, aquesta xarxa de
suport familiar, en molts casos, és inexistent o molt
afeblida, sigui per la manca de descendència, sigui perquè
les relacions familiars han estat trencades per la concepció
social de l'homosexualitat imperant en les dècades passades.
Per
tot això, proposem que es prenguin les mesures necessàries
per garantir a curt termini l'atenció de les persones grans
homosexuals en situació de dependència i de
desemparament, donant prioritat a l'atenció domiciliària
i facilitant la seva integració normalitzada en la xarxa
residencial pública.
Món
rural
Tots
els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen els mateixos drets
a desenvolupar-se de manera íntegra, independentment del seu
lloc de residència. Els poders públics vetllaran per al
ple reconeixement de les persones homosexuals i transsexuals en el
conjunt del territori.
Des
d'ICV-EUiA promourem mesures per al ple reconeixement dels drets
civils dels i de les transsexuals.
Promourem
mesures de penalització per al tracte discriminatori a les
persones per raó de la seva identitat de gènere.
Conjuntament amb els sindicats afavorirem la inserció o la
reinserció laboral dels homes i de les dones transsexuals.
Es
promourà la creació d'unitats de tractament de
referència d'identitat de gènere, que atenguin de
forma integral els tractaments transsexualitzadors, en els seus
aspectes psicològic, endocrinològic i quirúrgic,
procés que serà assumit pel Servei Català de la
Salut.
S'exigirà
el dret a poder canviar el nom i sexe al DNI i als altres registres.
Des
d'ICV-EUiA prenem el compromís de treballar amb una major
coordinació entre les administracions i les ONG de lluita
contra la SIDA, potenciant la seva feina i amb un major nombre de
recursos econòmics. També promourem la solidaritat i el
respecte envers les persones seropositives, fomentarem la no
discriminació laboral, escolar i assistencial i les polítiques
actives d'inserció laboral per als seropositius que estiguin
en disposició d'incorporar-se o de reincorporar-se al món
laboral.
Des
d'ICV-EUiA treballarem perquè des de les institucions
públiques es facin campanyes i programes de prevenció
del VIH dirigides a tota la societat que tinguin en compte les
diferents necessitats d'informació dels diferents grups:
joves, dones, homes adults, persones que exerceixen la prostitució,
persones seropositives, immigrants, transsexuals, etc.
És
una prioritat afavorir el coneixement i l'accés a les
mesures de prevenció, afavorir l'accés als
preservatius masculins i femenins i revisar-ne els preus. Cal
instal·lar màquines expenedores a les escoles,
universitats, llocs de trobada juvenils, llocs d'oci, i d'altres,
i assegurar la dispensació obligatòria a totes les
farmàcies.
Promourem
el debat sobre la necessitat de crear un registre d'infeccions per
VIH, amb mesures extraordinàries per garantir la
confidencialitat de les dades.
Als
centres sanitaris cal que s'ampliïn els horaris d'atenció
a les persones seropositives a les unitats de VIH per facilitar
l'accés a les persones infectades laboralment actives. També
cal que s'estableixi un protocol públic d'actuació
sobre la profilaxi postexposició al VIH. Promourem,
conjuntament amb els sindicats, la formació dels professionals
de la salut en l'atenció als pacients gais, lesbianes i
transsexuals, per evitar casos d'homofòbia i de transfòbia.
Des
d'ICV-EUiA promourem que no hi hagi cap discriminació de les
persones seropositives quan necessiten un trasplantament d'òrgans
ni cap altre tipus d'intervenció quirúrgica.
El
nou Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga, per primera vegada, a
la Generalitat de Catalunya, competències en l'àmbit
d'immigració.
L'homofòbia,
la transfòbia, el càstig penal a conductes homosexuals
és una realitat imperant en molts països del món.
Aquesta situació obliga a iniciar processos migratoris a
moltes persones gais, lesbianes i transsexuals.
La
Generalitat de Catalunya tindrà en compte aquesta situació
humanitària en el moment d'establir polítiques
d'acollida a les persones immigrades.
Des
d'ICV-EUiA considerem que del 0,7% que s'ha de destinar a
projectes de solidaritat i cooperació, s'hauria de destinar
com a mínim un 4% a projectes de població i salut en
països del Sud.
Des
d'ICV-EUiA promourem que les institucions públiques i
privades realitzin una campanya d'adopció d'infants
portadors del VIH entre les persones i famílies catalanes.
5.3
CATALUNYA REFERENT DE LA CULTURA DE PAU
Catalunya
ha estat i segueix essent un referent d'àmbit internacional
en la defensa la cultura de pau des de 1953 amb la fundació de
Pax Christi fins als nostres dies. En les dues darreres dècades
podem trobar diversos exemples que ho demostren: la negativa de la
població catalana a l'entrada de l'Estat espanyol a
l'OTAN, la importància del moviment contra el servei militar
i a favor de l'objecció de consciència i la
insubmissió, els moviments socials a favor del 0,7%, en contra
de la Guerra del Golf o de la dels Balcans, el moviment ciutadà
contra la desfilada militar a Barcelona... Aquestes mobilitzacions
van arribar al seu punt més important amb les manifestacions
contra la Guerra de l'Iraq del 2003, i Barcelona va esdevenir
capital mundial de la pau.
BALANÇ
DE GOVERN
Amb
l'actual govern, a instàncies d'ICV-EUiA, la Generalitat
deixa de ser espectadora en el tema de la pau i passa a actuar.
Aquesta és la primera legislatura de l'actual període
democràtic on el Govern de la Generalitat ha impulsat
polítiques públiques de foment de la pau. Així
doncs, el projecte de l'Institut Català Internacional per la
Pau (ICIP) és fruit de la nostra voluntat política, tot
assumint les reivindicacions de la societat civil i del moviment
pacifista, per tal que la promoció de la pau passi a ser
impulsada i promocionada en l'àmbit institucional.
Per
assolir els objectius reclamats per les ONG i els moviments socials i
els sindicats i amb la voluntat de traslladar aquesta sensibilitat
social, el Pacte del Tinell, a instàncies d'ICV-EUiA,
recollia la necessitat de constituir el Consell Català del
Foment de la Pau i la creació d'una partida pressupostària
per a la investigació i la promoció de la Pau, la
prevenció i la resolució de conflictes i la cultura de
la Pau. En compliment d'aquests acords, el passat 31 de maig del
2005 es va aprovar pel Parlament de Catalunya el Decret, presentat
pel Govern, de Creació del Consell Català del Foment de
la Pau.
Més
enllà del Pacte del Tinell el programa electoral d'ICV-EUiA
recollia la voluntat de la creació del l'Institut Català
Internacional per la Pau, recollit en la Llei de foment de la
pau, presentada al Parlament per ICV-EUiA i aprovada en la
legislatura anterior. En aquest sentit, el 2005 es va constituir sota
la dependència de la Conselleria de Relacions Institucionals i
Participació el programa per a la creació de l'Institut
Internacional per la Pau. Els treballs del Programa comencen a partir
d'un informe encarregat a la Fundació per la Pau que posa
les bases de les demandes del moviment pacifista. Paral·lelament
es crea una Comissió de persones expertes que assessoren el
Programa per tal de dissenyar el que serà l'ICIP i redactar
l'Avantprojecte de llei. Finalment, el Govern ha aprovat el
Projecte de llei de creació de l'Institut, per la qual cosa
només en manca l'aprovació pel Parlament per
finalitzar la seva posada en marxa definitiva. Aquest Projecte de
llei preveu una institució independent, amb finançament
públic i al servei de Catalunya, tant de la societat civil com
de les administracions. L'ICIP serà una institució de
recerca, de divulgació i d'acció adreçada a
promoure la cultura de la pau en la nostra societat i en l'àmbit
internacional, i a donar a Catalunya un rol actiu com a agent de pau
al món.
Alhora,
des del programa de creació de l'ICIP s'han posat en marxa
diverses accions i activitats amb l'objectiu de promocionar la
cultura de la pau, impulsar la reflexió i l'acció per
reduir la violència a la nostra societat i coordinar esforços
amb les entitats especialitzades en els diferents aspectes de la
cultura per la pau. En són un exemple les Jornades sobre el
Moviment per la Pau a Catalunya organitzades pel programa de l'ICIP
que han significat un recorregut per la història pacifista de
Catalunya i un reconeixement per la seva indispensable contribució
al foment de la pau.
Una
altra de les activitats ha estat el cicle de conferències
sobre conflictes actuals i processos de pau, que ha repassat alguns
dels conflictes bèl·lics més importants dels
últims anys i els processos de pau que han sorgit. Atès
que enguany es compleixen 10 anys dels Acords de pau a Guatemala,
aquest cicle de conferències es clourà amb unes
jornades el mes de novembre que analitzaran els resultats del procés
de pau en aquest país, analitzarà quins són els
seus reptes avui i examinarà l'estat actual dels diferents
processos de pau al món produïts els últims anys.
Des
d'ICV-EUiA sempre hem destacat la importància del moviment
per la Pau, un moviment amb el qual l'actual Govern ha estat en
constant i estret contacte, tal com reclamàvem en el nostre
programa electoral. Al llarg del 2005 el programa per a la creació
de l'ICIP va destinar 125.000 euros a projectes provinents de la
societat civil. Enguany, el DREP, per primera vegada, ha publicat una
convocatòria de subvencions per al foment de la pau, adreçades
a les entitats i als ajuntaments i als consells comarcals per a tres
línies diferents: projectes de foment de la pau, identificació
de futurs projectes i participació a esdeveniments
internacionals. Aquesta convocatòria ha estat dotada amb un
pressupost final de 600.000 euros.
Entre
les diverses activitats que ha dut a terme el Programa destaca també
les visites a centres de la resta de l'Estat espanyol i d'Europa.
S'han visitat centres de referència mundial en temes de pau,
com el SIPRI a Suècia o el PRIO a Noruega. L'objectiu de les
visites ha estat donar a conèixer el projecte de l'ICIP i
establir relacions i treballs en comú. També s'ha
tingut presència en els Fòrums Socials Mundials. El
2005 va ser la primera vegada que un representant del Govern català,
Joan Saura com a conseller de Relacions Institucionals i
Participació, assistia a un FSM. El 2006 el Programa de
creació de l'Institut Català Internacional per la Pau
va participar en el FSM de Mali on va presentar el seu projecte.
LES
PROPOSTES D'ICV-EUiA
ICV-EUiA
ha estat l'única formació política amb
representació parlamentària que ha seguit participant
de manera activa en el moviment antiguerra. Ho ha fet tant a
Catalunya amb la nostra participació mitjançant la
Plataforma Aturem la Guerra i, especialment, en la mobilització
que commemorava els tres anys de l'inici de la Guerra de l'Iraq,
com en l'àmbit internacional amb la nostra participació
ens els passats Fòrum Socials Mundials descentralitzats a Mali
i a Veneçuela, així com el recent Fòrum Social
Europeu que va tenir lloc a Atenes el maig del 2006.
Aquesta
tasca ha estat acompanyada per una feina d'àmbit
institucional que ICV-EUiA ha treballat conjuntament amb les
diferents ONG de pau, moltes de les quals són membres de la
Federació Catalana d'ONG per la Pau. Entre d'altres
aspectes, aquesta col·laboració ha permès que el
Capítol de Drets i Deures i Principis Rectors inclòs en
el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya estableixi un principi
rector de cooperació al foment de la Pau que obliga la
Generalitat a promoure la cultura de pau i les accions de foment de
la pau al món.
Aquest
nou marc legal ha de ser un instrument que permeti al govern de la
Generalitat seguir avançant en el desenvolupament de
polítiques públiques que fomentin la cultura de pau i
que mantinguin Catalunya com un referent en l'àmbit
internacional en defensa de la pau, tant pel que fa a l'àmbit
social com a l'àmbit institucional.
La
incorporació de les polítiques de pau en l'àmbit
de l'Administració pública situa Catalunya a
l'avantguarda del món en el foment de la pau. És per
aquesta raó que es tracta d'un àmbit en procés
de construcció, on encara és possible definir els seus
trets característics. Des d'ICV-EUiA creiem que les
polítiques de pau s'han de caracteritzar per:
El
desarmament. Es tracta d'un àmbit d'actuació
gairebé limitat als estats, ja que és el dret
internacional la fórmula que permet el control i el seguiment
de les qüestions relatives al desarmament. En tot cas, en
col·laboració amb l'Estat o de forma autònoma
s'hauria d'incidir en:
Reforçar
i desenvolupar el Dret Internacional referent al control, el
seguiment i l'avaluació del tràfic, la producció
i la venda d'armament.
Promoció
de les organitzacions internacionals i dels tractats que tenen com a
objectiu el control armamentístic.
Canviar
el concepte de la seguretat. La seguretat en termes clàssics
situava al centre els estats i els conflictes bèl·lics
interestatals. En el segle XXI la majoria dels conflictes són
intraestatals i afortunadament el concepte de seguretat s'ha
eixamplat incloent-hi l'ésser humà, el
desenvolupament, les necessitats bàsiques i els drets humans,
tot definint aquest concepte com Seguretat Humana.
L'Educació
per la pau. Incloure en els valors de la nostra societat i de
l'educació formal el foment de la pau, per tal de
contrarestar els valors imperants de la nostra societat pel que fa a
la violència. Com, per exemple, les joguines bèl·liques,
les imatges violentes i la "normalització" d'actituds
violentes.
Coresponsabilitat:
Intervenir i influir, d'acord amb l'Estat, en instruments
multilaterals de resolució de conflictes (Diàleg de
Civilitzacions, Objectius del Mil·lenni, etc.) i intentar
influenciar per tal que la resta de polítiques públiques
beneficiïn el foment de la pau.
Amb
aquest objectiu les propostes d'ICV-EUiA són les següents:
Recollir
una llarga reivindicació del moviment per la pau i, abans
d'acabar la propera legislatura, dedicar el 0,3% dels tributs
propis del pressupost de la Generalitat a promoure la cultura de
pau.
La
Generalitat no signarà acords comercials amb aquells països
que no respectin els drets humans i utilitzin la guerra com a
instrument per a la resolució de conflictes. Alhora, tampoc
no establirà acords comercials amb aquelles empreses que no
respectin els drets humans i aprofitin les situacions de conflicte
per treure'n beneficis.
5.4 POLÍTIQUES
DE SOLIDARITAT INTERNACIONAL I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT
DELS POBLES
L'escletxa
que separa els països del Nord i els del Sud és cada cop
més profunda. L'actual sistema capitalista neoliberal i les
relacions comercials injustes que aquest model econòmic imposa
augmenten les desigualtats socials, la destrucció del medi
ambient, la pobresa i la fam en els països del Sud i també
en importants sectors socials dels països del Nord.
Fruit
d'aquest nou context internacional on els problemes ambientals,
socials i econòmics són mundials, el model Estat-Nació
es veu superat i dóna lloc a un preocupant dèficit
democràtic en el qual moltes de les decisions importants per a
un país, entre elles el preu de venda de les matèries
primeres que vol exportar, són preses pels poders empresarials
i per organismes internacionals que vetllen per determinats
interessos econòmics. Seran necessaris, doncs, canvis radicals
en els plantejaments i en el funcionament d'institucions com ara el
Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, l'Organització
Mundial del Comerç i les Nacions Unides per superar les
desigualtats Nord-Sud.
Els
interessos geoestratègics, econòmics i energètics
dels països del Nord i de les grans multinacionals estan
generant al món desenes de conflictes armats que alimenten les
potents indústries de l'armament d'aquests països.
Les invasions de l'Afganistan i de l'Iraq, emmascaren l'interès
de les grans companyies petrolieres per assegurar el proveïment
de petroli a les grans potències del Nord i per controlar el
desenvolupament de països asiàtics emergents, com ara la
Xina i l'Índia.
Aquesta
situació ens obliga avui a aprofundir en la nostra tradició
de solidaritat internacional per fer-ne, amb més força
que mai, un clar instrument de canvi de les estructures. Entenem la
solidaritat com un concepte polític que orienta l'acció
en la doble direcció de lluitar contra les causes estructurals
de la desigualtat i d'estar personalment al costat dels que
pateixen la injustícia, de les poblacions més
empobrides. La solució a l'actual situació mundial és
el canvi en la política econòmica de les grans
potències i l'aplicació dels drets humans arreu del
món.
La
nostra solidaritat també ha de convertir-se en pressió
internacional per aconseguir capgirar la situació d'injustícia
dels pobles que pateixen la conculcació dels seus drets i la
invasió del seu territori, com és el cas del poble
sahrauí, palestí, iraquià, libanès... i
dels pobles africans que estan patint l'oblit de la comunitat
internacional que els condemna a la pobresa i a la guerra.
BALANÇ
DEL GOVERN
El
compromís del Pacte del Tinell del 2003 proposava incrementar
progressivament els recursos econòmics que es destinen a la
política de cooperació i de solidaritat internacional
fins a arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del
pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7%
dels ingressos incondicionats a l'any 2010.
Malgrat
que no s'ha aconseguit arribar a l'objectiu del 0,7% dels tributs
propis, els pressupostos del Govern de la Generalitat en l'àmbit
de cooperació al desenvolupament s'han incrementat d'una
forma important en els darrers tres anys amb el govern catalanista i
d'esquerres. Mentre l'any 2003 la despesa del govern de CiU en
cooperació no va arribar als 30 milions d'euros, el 2006
aquesta mateixa despesa ha superat els 56 milions d'euros (el 0,36%
dels ingressos propis de la Generalitat). Avui la cooperació
finançada per la Generalitat ja significa més del 85%
de la cooperació pública catalana. Alhora, el
pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació
d'enguany, amb més de 40 milions d'euros, representa el
doble del pressupost previst en el Pla Director del 2003-2006 aprovat
per l'anterior govern de CiU. Malgrat aquests increments, els
recursos continuen sent molt limitats per a les necessitats i lluites
de més de 2.000 milions de persones que viuen en situació
d'extrema pobresa.
Des
d'ICV-EUiA un altre repte que plantejàvem en el nostre
programa electoral, a més d'augmentar els recursos econòmics
destinats a cooperació i solidaritat, era un canvi en la
filosofia de les polítiques de cooperació
internacional. Així, el Pacte del Tinell reclamava augmentar
les accions destinades a reforçar la cooperació
internacional en matèria de desenvolupament i, en particular,
fomentar el codesenvolupament, i instaurar en els pressupostos
partides ben diferenciades per conceptes: Cooperació
Internacional, Solidaritat, Foment de la Pau i Ajut d'emergència.
Les
polítiques establertes en el Pla de Cooperació de l'any
2006, sens dubte, avancen en aquesta direcció ja que
introdueixen tots aquests elements i estableixen, per tant, un nou
horitzó de treball de les polítiques de cooperació
internacional que caldrà concretar en el nou Pla Director
2007-2010 que haurà d'aprovar el Parlament en la propera
legislatura.
Malgrat
aquests elements positius no compartim que l'Agència
Catalana de Cooperació hagi prioritzat en determinats moments
criteris de projecció internacional de Catalunya per davant
dels criteris que han de guiar les polítiques públiques
de cooperació.
LES
PROPOSTES D'ICV-EUiA
Les
polítiques d'igualtat i de justícia no poden tenir un
àmbit local o limitar-se a un escenari estatal sinó que
han de tractar-se des d'una perspectiva mundial. No pot haver
creixement sense redistribució, justícia social,
respecte a les cultures i al medi ambient. Lluny de donar suport a la
mal anomenada globalització que significa la
internacionalització d'un determinat model econòmic i
social local, volem contribuir a canviar l'escenari internacional i
a aconseguir un desenvolupament sostenible, humà i multifocal
basat en els drets humans i en els dels pobles.
La
solidaritat persegueix el desenvolupament dels pobles, l'increment
de la consciència crítica envers les actuals relacions
internacionals i el canvi el model de creixement actual insostenible,
injust i marginador.
Volem
endegar un procés de cooperació mútua entre
iguals que enforteixi els moviments transformadors i afavoreixi la
creació d'espais de participació ciutadana. Aquests
espais, per tal d'aconseguir un desenvolupament integral, han de
garantir l'articulació de les demandes locals, el
desenvolupament de processos democràtics reals, la inclusió
de tots els grups, ètnics i socials i la promoció de
l'equitat de gènere.
En
els darrers anys els moviments socials dels països del Sud i del
Nord s'han enfortit i fan pinya al voltant dels moviments
d'alliberament social i polític que lluiten per una
globalització alternativa a la neoliberal. Cal treballar braç
a braç amb aquests moviments que avui representen una
oportunitat real de transformació d'un model de
desenvolupament econòmic insostenible que aposta per un
creixement infinit del consum dels recursos del planeta. Cal
compartir espai i treball amb aquests moviments socials, ONG,
col·lectius de solidaritat que integren el Fòrum Social
Mundial de Porto Alegre i amb els moviments pacifistes i ecologistes,
tot respectant la seva autonomia i diversitat.
Aquesta
aliança ha de facilitar la pressió sobre els organismes
internacionals i multilaterals perquè canviï l'agenda
internacional i no solament es donin ajuts per pal·liar la
pobresa sinó que es combatin les causes que la generen. Cal
donar una nova perspectiva a temes tan importants per al
desenvolupament dels pobles com són el comerç
internacional, la sobirania alimentària, l'accés a la
terra, el desarmament...
Cooperació
al desenvolupament
La
cooperació al desenvolupament neix com una estratègia
dels països industrialitzats per afavorir el desenvolupament
dels països més pobres del planeta amb una simple
transferència de recursos i de capacitats. La cooperació
i el món han evolucionat des que, ara fa més de quatre
dècades, es va configurar aquest sistema d'ajut
internacional. Ja no podem parlar d'un posicionament únic
sinó que hi ha visions polítiques molt diferents i
contraposades.
El
model oficial de cooperació internacional ha comportat en
determinades ocasions efectes adversos. La perpetuació de la
colonització a través del deute, la mitificació
del model occidental de desenvolupament, la imposició d'un
únic model de progrés social i l'afavoriment en
moltes ocasions de la instal·lació de règims
corruptes i no respectuosos amb els drets humans i democràtics.
No
podem dir que la cooperació al desenvolupament és
l'element principal que afavoreix el desenvolupament dels pobles,
però creiem que pot contribuir a afavorir processos, millorar
certes situacions i pal·liar situacions de desastre, sempre
que estigui basada en uns principis clars i compromesos.
Estem
parlant d'una cooperació al desenvolupament:
que vol donar suport als processos endògens de
desenvolupament per enfortir-los i complementar-los. Una cooperació
on no té cabuda cap interès geoestratègic o
comercial i que es basa en el principi d'associació on
totes les parts i tots els agents comparteixen responsabilitats,
col·laboren entre ells i estableixen uns deures i uns drets
mutus.
d'unes realitats locals diverses i creadora d'unes relacions
econòmiques, socials i ambientals més justes i
equitatives. Per aconseguir aquestes transformacions s'ha establir
una estratègia a llarg termini i crear relacions de confiança
i d'intercanvi que facilitin la millora, tant de les societats
industrialitzades com dels pobles empobrits.
Humana,
sostenible i integral que cerca satisfer les necessitats socials
bàsiques, un creixement econòmic productiu i
equilibrat, una promoció de l'equitat, una lluita contra la
desigualtat i l'exclusió, una sostenibilitat ambiental i
cultural, un respecte dels drets humans i dels pobles. Una
cooperació que promou la denúncia de les situacions de
violacions dels drets humans i el recolzament a les víctimes
d'aquestes situacions, l'aprofundiment de la democràcia i
dels processos de participació i de decisió
col·lectiva i la promoció de la interculturalitat com
a base de l'enriquiment mutu.
Coherent
amb les altres polítiques socials i econòmiques
desenvolupades a casa nostra, basada en les fortaleses de la
societat catalana, en la recerca de la complementarietat i la
coordinació dels diferents actors i institucions, i en una
identitat com a nació sense Estat.
De
qualitat. Les previsions pels propers anys indiquen un
creixement generalitzat dels recursos destinats a cooperació
per al desenvolupament. Tant l'Estat, com la Generalitat de
Catalunya i els ajuntaments estan immersos en processos de
significatius creixements dels pressupostos de cooperació.
Aquesta bona notícia, tan insistentment demanada, suposa un
gran repte i una responsabilitat. El creixement del sector de
cooperació ha d'anar acompanyat d'un important esforç,
tant de les institucions com de les entitats, per assolir una
cooperació de millor qualitat.
Elements
de la cooperació:
L'educació
per al desenvolupament s'ha d'entendre com un procés que
té l'objectiu de generar consciències crítiques,
fer a cada persona responsable i activa a fi de construir una nova
societat civil, tant al Nord com al Sud, compromesa amb la
solidaritat i coresponsable en el desenvolupament en què estem
tots embarcats. Una societat participativa en la qual les demandes,
les necessitats, les preocupacions i l'anàlisi de la
ciutadania es tinguin en compte a l'hora de la presa de decisions
polítiques, econòmiques i socials i que afavoreixi la
consciència d'una ciutadania oberta al món.
L'educació per al desenvolupament és una eina
fonamental per a la transformació del món que comença
a casa nostra.
Es
dedicarà un mínim d'un 15% del pressupost a les
tasques d'educació i de formació de la ciutadania. Es
donarà preferència a les propostes encaminades a
produir transformacions a la nostra societat com pot ser el comerç
just o la promoció de la banca ètica i a aquelles
campanyes destinades a produir canvis concrets en el context
internacional com la sobirania alimentària o l'abolició
de l'explotació infantil, del deute extern, del comerç
d'armaments...
És
important diferenciar el que és educació al
desenvolupament de la difusió de les activitats i dels
projectes duts a terme per les entitats.
Com
a país sense Estat no podem fer una aportació efectiva
en l'àmbit de l'acció humanitària perquè
aquesta necessita una resposta immediata i un suport diplomàtic.
Volem, però, canalitzar la sensibilitat de la ciutadania
davant de les situacions de desastre i aprofitar per informar de les
causes que han contribuït a generar aquesta situació.
Alhora, cal recolzar les víctimes que viuen situacions que
obliguen a l'exili i que es veuen obligades a viure en camps de
refugiats, denunciant les causes que condueixen a aquesta situació.
Es
dedicarà entre el 8 i 10% del pressupost a l'ajut
humanitari. Aquest ajut es canalitzarà, preferentment,
mitjançant les organitzacions especialitzades i els organismes
europeus i internacionals amb competències en aquesta matèria.
Es
privilegiarà l'acció de prevenció i el suport
a la reorganització de la comunitat.
Es
potenciarà l'acció del Comitè Català
d'Emergències i d'ajut humanitari com a òrgan de
coordinació i de referència.
S'estimularan
les accions de codesenvolupament enteses com una vinculació
entre migració i desenvolupament on la cooperació és
un instrument. El codesenvolupament ha d'entendre's com aquella
forma de cooperació que aprofita el fet migratori d'una
manera que la cooperació guanya en qualitat i es produeix amb
un major benefici mutu.
Malauradament,
el codesenvolupament està molt lluny de la pràctica
habitual on col·lectius d'immigrants fan projectes de
cooperació. La concepció que majoritàriament fan
servir les institucions en parlar de codesenvolupament parteix
d'actuacions fetes en interès de la societat receptora, però
amb la peculiaritat que són realitzades per població
immigrada.
El
codesenvolupament és l'establiment d'una relació
d'associació entre col·lectius de ciutadans catalans
i immigrants, l'Administració de la societat receptora i
l'Administració del país d'origen en la recerca
d'interessos compartits i del benefici mutu.
És
fonamental la incorporació de la dona immigrant en els
projectes de codesenvolupament, alhora que cal impulsar projectes amb
l'atenció posada en aquest col·lectiu ja que és
determinant en l'estructura social.
Cooperació
catalana
El
2010 cal arribar al 0,7% dels tributs propis de la Generalitat.
Aquest fet farà créixer de forma molt important els
recursos destinats a cooperació, i més si tenim en
compte que amb el nou finançament pactat amb el nou Estatut
els tributs propis augmentaran de forma considerable.
Tan
important com l'establiment d'una xifra objectiu és
mostrar la voluntat política d'afavorir el desenvolupament
dels països empobrits. Així, independentment de com es
mesuri l'esforç de la Generalitat en l'àmbit de la
cooperació, aquest esforç ha de créixer.
Alhora
és fonamental que el Pla Director 2007-2010 es presenti en
paral·lel a un calendari econòmic de finançament.
L'Agència
Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) va néixer
com a instrument per agilitzar la gestió dels projectes de
cooperació i del seu finançament.
En
aquest sentit no seria positiu incrementar una estructura burocràtica
i, per tant, proposem que les funcions de l'ACCD siguin
fonamentalment d'elaboració de polítiques, seguiment
de la seva implementació i de la seva avaluació.
Les
despeses de gestió de l'ACCD no haurien de superar el 7% del
pressupost destinat a la cooperació.
Cal
assegurar que els diferents òrgans de coordinació i de
participació que estableix la Llei de Cooperació
(Consell de Cooperació...) siguin realment instruments de
concertació i de participació.
S'intentarà
centrar els esforços de les polítiques de
desenvolupament en unes àrees concretes on podem oferir un
valor afegit:
Governabilitat
local i enfortiment del teixit associatiu, d'una manera especial
les iniciatives de dones, incloent la defensa dels drets humans i
laborals.
Impuls
del sector productiu cooperativista i de la coordinació de la
microempresa per a la millora de serveis mancomunats.
Sostenibilitat
ambiental en un sentit ampli, que inclou noves tecnologies, millora
de la gestió de l'aigua i defensa de la biodiversitat.
Cultura
de la pau i mediació de conflictes.
Desenvolupament
de serveis bàsics on podem aportar un valor afegit com pot
ser l'educació bilingüe o el desenvolupament de
l'atenció primària de salut.
Defensa
de la identitat cultural i del diàleg intercultural.
Totes
aquestes accions se situen dins d'una cooperació
transformadora en què es dóna suport als processos, als
moviments i a les alternatives impulsades a les regions i als països
empobrits.
Solament
es participarà en aquells organismes multilaterals no
financers on realment podem col·laborar i intercanviar
experiències, i on les propostes realitzades puguin tenir un
efecte multiplicador. La nostra participació en aquests
organismes no pot ser simplement la realització d'una
donació.
Es
realitzaran acords de col·laboració amb altres
cooperacions (regionals, estatals o supranacionals) per potenciar
accions i coordinar esforços.
Cal
un acord per impulsar els compromisos bàsics adoptats per la
comunitat internacional com ara són les fites del mil·lenni,
destinar el 20% de la cooperació als països més
empobrits, impulsar el compromís de la Cimera de Copenhaguen
sobre el 20/20 destinats als serveis bàsics, i els diferents
acords presos en les cimeres desenvolupades a la dècada dels
anys noranta sota l'impuls de les Nacions Unides.
Es
mantindran relacions estables amb els diferents actors de la
cooperació catalana: ONGD, sector productiu, sindicats,
universitats...
Es
reconeix el paper fonamental de les ONGD i es continuarà
donant suport a la FCONGD. També es donarà suport al
Fons Català per a la seva participació en xarxes i
trobades internacionals.
Es
donarà un tracte diferenciat als diferents tipus d'entitats
(agències internacionals, organitzacions d'àmbit
català o comitès de suport local) ja que totes tenen un
paper i compleixen unes funcions diferents. Allò important no
és la seva grandària sinó el paper que juguen en
els processos de transformació a casa nostra o el suport que
donen al teixit associatiu del Sud. És important enfortir el
teixit solidari i transformador de casa nostra.
5.5
EL COMPROMÍS D'INSTITUIR UNA POLÍTICA PÚBLICA
DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
BALANÇ
DE L'ACCIÓ DE GOVERN
El
compromís d'instituir una política pública de
la memòria democràtica, establert en el Pacte del
Tinell, té la seva primera materialització en el Pla de
Govern 2004-2007 i en la creació d'un instrument destinat a
assolir aquest objectiu: el programa per al Memorial Democràtic
sota la responsabilitat del conseller de Relacions Institucionals i
de Participació.
L'article
54 del nou Estatut d'Autonomia estableix entre els seus principis
rectors un mandat a "la Generalitat i els altres poders públics
de Catalunya per tal que vetllin pel coneixement i pel manteniment de
la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni
col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita
per les llibertats democràtiques".
El
govern català, en la línia d'altres institucions
memorialistes europees i d'arreu del món, esdevé
capdavanter a l'Estat espanyol d'una política pública
que pretén donar resposta a l'interès creixent de la
ciutadania per conèixer els fonaments que vertebren les pautes
de convivència democràtica de la societat catalana
actual.
D'ençà
de la seva constitució, el gener del 2004, el Programa per al
Memorial Democràtic ha treballat en una doble dimensió:
L'elaboració
del projecte de creació del Memorial Democràtic i la
tramitació de la Llei de creació de la nova
institució. El projecte se sotmet a les opinions del món
acadèmic i de les entitats que treballen en pro de la
recuperació de la memòria històrica de
Catalunya. El sobtat final de legislatura i la convocatòria
d'eleccions avançades no n'han permès l'aprovació.
Tanmateix, el procés de discussió que ha acompanyat la
tramitació del Projecte al Parlament ha estat força
esclaridor pel que fa a les posicions dels diferents grups
parlamentaris en relació amb l'assumpte de la restitució
de la memòria democràtica a Catalunya.
Una
de les funcions principals del Memorial és la de proclamar la
vigència dels valors democràtics i el desgreuge i
l'homenatge a totes les víctimes directes o indirectes de la
lluita per la democràcia. En aquest sentit, s'han realitzat
un seguit d'actuacions:
Participació
en els actes commemoratius als camps de Mauthausen i Ravensbrück
en ocasió del 60è aniversari de la fi de la Segona
Guerra Mundial i de l'alliberament dels internats i les internades
dels camps nazis de concentració i d'extermini. És
la primera vegada que representants oficials de la Generalitat
assisteixen a aquest aniversari.
Acte
de reconeixement a les víctimes del franquisme per raó
de la seva orientació o opció sexual, el 28 de
setembre del 2005.
Acte
d'homenatge a les deportades i als deportats als camps de
concentració i d'extermini, al Palau de la Generalitat, el
21 d'octubre del 2005.
Acte
d'homenatge a Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat
Suïssa d'Elna, dins el marc d'un protocol de col·laboració
amb l'Ajuntament d'Elna a la Catalunya Nord, el 16 de desembre
del 2005.
El
2006 l'acte més significatiu, des del punt de vista
commemoratiu, ha estat el que ha tingut lloc al Teatre Nacional de
Catalunya, el 4 de maig, en ocasió del 75è aniversari
de la proclamació de la II República.
El
18 de juliol del 2006, el Govern de la Generalitat, a proposta del
conseller de Relacions Institucionals i Participació ha fet
una declaració institucional de condemna del règim de
Franco, de commemoració de la Memòria Democràtica
i de reconeixement a totes les persones que van patir persecució
com a conseqüència de la seva defensa de les llibertats
democràtiques. La declaració reiterava també la
demanda de revisió i d'anul·lació de les
sentències dictades pels Tribunals Militars i d'altres de
caràcter excepcional durant la Guerra Civil i la dictadura.
Les
cinc exposicions presentades il·lustren no solament la
diversitat d'àmbits i d'interessos, sinó també
la col·laboració franca i oberta amb diverses
institucions públiques: La Maternitat d'Elna, bressol de
l'exili. 1939-1944, en col·laboració amb
l'ajuntament rossellonès d'Elna; República!
Cartells i cartellistes. 1931-1939, coproduïda amb el Museu
d'Història de Catalunya i el Centre d'Estudis Històrics
Internacionals-Pavelló de la República; Els Jocs
Oblidats. L'Olimpíada Popular del 36, en compliment
d'una resolució del Parlament que instava el Govern de la
Generalitat a commemorar aquesta resposta a les Olimpíades de
Hitler avortada per la rebel·lió franquista; Al
front i a la reraguarda. Testimonis i vivències de la Guerra
Civil, coproduïda amb l'Arxiu Nacional de Catalunya, que
ofereix una visió més íntima i personal d'un
fet col·lectiu tan transcendent; i Els mapes de la Guerra
Civil espanyola,1936-1939, produïda conjuntament amb
l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que aborda un aspecte
gens conegut de la contesa militar.
S'ha
col·laborat amb diferents mitjans de comunicació i
s'ha donat suport a produccions audiovisuals, com ara la sèrie
Barcelona: ciutadans en temps de guerra, emesa per BTV, el
documental Entre el dictador i jo amb motiu del 30è
aniversari de la mort de Franco o la col·laboració en
dues grans produccions cinematogràfiques Salvador,
sobre Salvador Puig Antich i Llach: La revolta permanent.
Les
funcions de recerca, de conservació del patrimoni, de
senyalització i de formació s'han desenvolupat en
col·laboració amb altres institucions, fet que ha donat
lloc a la signatura de multitud de convenis amb diferents entitats,
entre els quals destacaríem:
Col·laboració
amb el Departament de Cultura i l'Arxiu Nacional de Catalunya per
dur a terme la catalogació i la informatització dels
expedients dels consells de guerra del Tribunal Militar Tercer i pel
tractament dels expedients de diverses presons de Catalunya entre
1936 i 1980.
Elaboració
d'un pla pilot per a la localització, registre i
senyalització dels llocs emblemàtics de la Guerra
Civil, de la repressió franquista i de la lluita
antifranquista sobre tot el territori de les comarques de Lleida,
amb la col·laboració de la Universitat de Lleida i el
Departament d'Educació i Universitats.
Col·laboració
amb la Universitat de Nova York, a través de la Tamiment
Library per a la valoració, l'inventari i la catalogació
dels fons de l'Spanish Refugee Aid (SRA) i altres fons referents
als processos històrics, catalans i espanyols, emmarcats en
el període 1931-1980.
Col·laboració
amb la Universitat de Barcelona -Facultat de Formació del
Professorat- per tal d'elaborar materials educatius i didàctics,
adreçats a l'alumnat d'educació primària i
secundària dels centres educatius de Catalunya, sobre la
República (1931-1939) i la Guerra Civil (1936-1939).
La
convocatòria de subvencions per a projectes adreçats a
la recuperació de la memòria històrica tenia la
finalitat de fer emergir les iniciatives existents a la societat
catalana en relació amb la recuperació de la memòria
històrica de la lluita per la democràcia durant el
període comprès entre 1931 i 1980. Aquesta convocatòria
anava adreçada a ajuntaments i entitats sense ànim de
lucre. El nombre de sol·licituds presentades (146 el 2005 i
274 el 2006) posen de manifest que la iniciativa del Govern de la
Generalitat responia clarament a l'existència d'un àmbit
d'actuació fins aleshores gairebé ignorat per
l'Administració catalana.
LES
PROPOSTES D'ICV-EUiA
Aquestes
són les propostes d'ICV-EUiA per seguir impulsant una
política pública de restitució de la memòria
democràtica:
Assolir
l'accés als arxius judicials, militars i policials. Partint
de la premissa que el coneixement del passat és un dret
irrenunciable de la ciutadania, cal establir que el dret a la
publicitat preval per sobre del dret a la privacitat. En aquest
sentit cal aconseguir l'accés als arxius i impulsar plans
d'actuació immediata per tal de preservar la seva
documentació i permetre'n la consulta.
Impulsar
davant la UNESCO que els sumaris dels Consells de Guerra efectuats
per la dictadura del general Franco siguin declarats Patrimoni de la
Humanitat, pel fet que són arxius de la repressió que
contenen la informació empírica d'un dels actes de
violència contra els drets de les persones més
importants i continuats del segle XX, tal com ha reconegut el
Parlament Europeu en la declaració amb motiu del 70è
aniversari del cop d'estat del general Franco.
Impulsar
la preservació dels vestigis significatius de la dictadura i
de les lluites democràtiques, pel fet que constitueixen
senyals ètics de l'antifranquisme. Amb aquesta finalitat
caldrà realitzar un cens complet d'aquests vestigis i
promoure la senyalització dels "itineraris de la Memòria"
(Batalles de l'Ebre i del Segre, Camins de la llibertat, Rutes de
l'exili i espais de frontera, Zones de rereguarda...). Impulsar
una normativa reguladora de senyalització del Patrimoni
Memorial amb la col·laboració d'altres àmbits
de govern amb competències en el tema (PTOP, Turisme, Medi
Natural) i de la societat civil.
Donar
continuïtat a les activitats de debat i de reflexió
entorn de les polítiques públiques de la memòria,
tal com tenia previst fer el col·loqui internacional que
estava convocat per l'octubre del 2006, però la seva
coincidència amb la campanya electoral va comportar-ne
l'ajornament.
Impulsar
la línia encetada de col·laboració tant amb les
entitats i els grups de la societat civil com amb les diverses
instàncies i les institucions administratives, culturals i
educatives. El Memorial Democràtic haurà d'assumir
sis grans tasques: la commemoració i l'homenatge de les
persones, els esdeveniments i els llocs que han protagonitzat la
lluita per la democràcia entre el 1931 i el 1980, la
conservació de la seva memòria, la recerca, la difusió
i la formació i la participació.
