La figura de l'Antoni Gutiérrez Díaz està lligada
a la història de la Catalunya contemporània, de la mateixa
manera que ho estan unes sigles, les del PSUC. El Guti va ser dirigent
del PSUC des de finals dels any seixanta i secretari general del partit
en dos períodes, de 1977 a 1981 i de 1982 a 1986, i va contribuir
decisivament a transformar el PSUC en un partit laic i eurocomunista. I
a fer que el PSUC fos més que un partit.
Les tres aportacions a la història de Catalunya que caracteritzen
l'Antoni Gutiérrez Díaz, estretament lligades a la cultura
del PSUC, són la voluntat unitària, el catalanisme popular
i l'europeisme.
La voluntat unitària d'un polític i d'un partit que impulsen
l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques com a
organismes vertebradors de la lluita antifranquista i de l'autogovern.
També voluntat unitària, des del respecte a la pluralitat
de les esquerres catalanes, en el període de democràcia consolidada
i fins al moment de la seva mort.
El catalanisme popular, que va permetre incorporar a la lluita antifranquista
i per les llibertats nacionals de Catalunya milers de treballadors de la
immigració dels anys seixanta i setanta. Si podem dir que som un
sol poble és gràcies al lideratge del PSUC, de CCOO, entre
d'altres organitzacions, per socialitzar en el catalanisme popular els
treballadors procedents de la immigració. Un catalanisme popular
que va contribuir decisivament a la reinstauració de la Generalitat,
de la qual el Guti va ser conseller, i a l'aprovació de l'Estatut
el 1979. I, finalment, l'europeisme. L'Antoni Gutiérrez Díaz
ha estat un dels polítics catalans que amb més constància
i coherència han impulsat el que ell anomenava la pedagogia europeista,
ja sigui com a eurodiputat o com a vicepresident del Parlament Europeu.
No l'oblidarem.
07/10/2006
