Articles

«No agafar nous càrrecs és una manera de dir que no hauríem fet la reestructuració»

14/5/2006

Entrevista a: Joan Saura

ICV-EUiA no coincideix amb la decisió de Maragall d’expulsar els consellers d’ERC del govern, encara que els republicans no fessin campanya a favor de l’Estatut. Saura argumenta que no acceptar noves responsabilitats dins de l’executiu és una manera de manifestar-ho.

O.A.-ETXEARTE / Barcelona
–S’esperava aquest final del tripartit?
–«No, en absolut. Perquè hi havia una majoria parlamentària molt àmplia, l’acció de govern des de feia un any començava a prendre força i perquè els continguts de l’Estatut avançaven de forma decidida. Jo crec que de fet no se l’esperava ningú.»
–No preveien dins del govern que ERC acabés posicionant-se contra l’Estatut?
–«D’entrada els dirigents d’Esquerra ens havien fet arribar que no votarien que no, i en aquesta perspectiva estàvem treballant. El fet que durant molt de temps el discurs dels seus dirigents –tot i que parlaven del vot nul– expressin a la pràctica el vot en contra i no acabessin de prendre decisions, ha fet possible el posicionament final. Però inicialment la direcció d’ERC no estava pel «no».
–Des d’ICV-EUiA han manifestat que no estan d’acord amb la decisió del President d’expulsar-los del govern. Veien viable que es quedessin tot i no donar suport a la reforma?
–«Sí. Un cop ERC va dir «no» a l’Estatut, el que era impensable era acabar la legislatura. Ara bé, un cop decidit que calien eleccions anticipades, m’hagués semblat més operatiu que es mantinguessin al govern: que es fes la campanya informativa del referèndum i que s’acabés la feina. Ja sé que és difícil que un partit de govern convoqui un referèndum i al mateix temps n’estigui en contra. No sé si ha passat en algun altre lloc. Però, malgrat això, a mi m’hagués agradat que es quedessin.»
–Encara que els consellers d’ERC no fessin campanya a favor de l’Estatut?
–«Evidentment, no podien fer campanya pel «sí» si hi estaven en contra. Però, de fet, la campanya d’informació institucional que estem tirant endavant ha estat pactada amb Esquerra. Els continguts es van fer des del meu departament: en vam parlar amb els consellers d’ERC i es van fer algunes modificacions. Des d’aquest punt de vista, la posició d’Esquerra era correcta: deixem que el govern faci la campanya informativa i d’explicació, i nosaltres com a consellers no farem campanya pel sí però tampoc pel no.»
–Tot i això, Joan Boada, el portaveu del seu grup parlamentari, va dir públicament que els consellers republicans havien de dimitir si no defensarien l’Estatut.
–«El que va dir és que ell, personalment, creia que havien de fer això. Políticament, el que havíem defensat com a Iniciativa era la conveniència que es mantinguessin.»
–Què opina dels nous consellers que ha nomenat Maragall?
–«Em sembla que els tres són excel•lents. És una bona notícia que Joaquim Nadal assumeixi la conselleria de Presidència. És una bona designació. Espero que les aportacions que faci en els propers mesos siguin importants per a Catalunya i que reforcin l’eficàcia del govern. Estaria bé que les eleccions siguin a mitjans d’octubre: ni al desembre ni més tard.»
–L’anterior remodelació del govern no havia de blindar ERC dins de l’executiu encara que no donés suport a l’Estatut?
– «Sí, venia a dir que, votés el que votés Esquerra, el govern continuaria. Ara s’ha demostrat que fer-la també va ser un error. Nosaltres sabíem que en el cas hipotètic que es decantessin pel «no» el govern quedaria tocat. I per això no estàvem d’acord en fer el canvi aleshores. Li vaig dir al president Maragall que em semblava més convenient esperar que passés el referèndum i no donar falses expectatives.»
–També van expressar el seu desacord amb el cessament del conseller Salvador Milà.
–«Perquè va ser injust políticament. No hi havia arguments per fer-ho. El cessament d’un conseller no es pot fer a partir de quotes. La política del conseller Milà havia significat per primera vegada l’estructuració d’una política mediambientalista a Catalunya.»
–Per què creu que Maragall va decidir finalment expulsar els republicans?
–«Hi poden haver diverses raons. N’hi ha algunes d’objectives, com que el «no» d’ERC feia inviable la seva continuïtat perquè el govern ha de ser homogeni en relació a l’Estatut. Si n’hi ha altres, no ho sé.»
–L’entorn de Maragall va forçar-ne la sortida?
–«Ho desconec.»
–El fet que no vulguin agafar nous càrrecs dins de l’executiu és una manera de visualitzar el seu desacord amb l’expulsió?
–«És una manera de dir que aquesta reestructuració no l’hauríem fet. No seria coherent que nosaltres ens féssim còmplices del repartiment del poder, i ens hem volgut mantenir en les àrees que Iniciativa té des del Pacte del Tinell. Ens hem quedat perquè creiem que això ha de continuar.»
–Els van oferir molts càrrecs?
–«Es va començar a parlar de com es redistribuir el poder. No vam anar més enllà perquè evidentment vaig dir que nosaltres d’això no en volíem parlar.»
–Però li van proposar ser conseller primer.
–«No va anar així. El President em va demanar que opinés de la conselleria primera i de la resta de conselleries, però jo vaig dir que nosaltres no volíem cap responsabilitat.»
–Iniciativa quedarà ara tapada pel poder dels socialistes?
–«No, al contrari. Crec que en aquests moments la força d’Iniciativa és molt més gran. Fixi’s vostè que ara el PSC l’únic suport que té és el nostre, i és molt més fort.»
–Creu que el pacte Zapatero-Mas va suposar el principi de la fi del tripartit?
–«No, si ERC hagués dit que sí a l’Estatut. Aquella setmana l’havíem passat negociant a Madrid. Esquerra i nosaltres dèiem que havíem avançat moltíssim, i els que deien que era inacceptable era CiU. A Iniciativa s no ens vam deixar portar per la fotografia sinó pels continguts de l’Estatut, que pràcticament els teníem pactats ja el dia abans. En aquells moments, si ERC hagués dit que «sí», no hauria hagut cap problema amb el tripartit.»
–ERC no va saber reaccionar com calia?
–«Jo crec que no. Però és clar, puc estar equivocat. El contingut de l’Estatut ja el teníem pactat; no es va tancar en aquella reunió, tret de la definició com a nació i algun serrell de finançament. Per a mi és incomprensible estar dient dies abans que l’Estatut és bo i que queden quatre serrells per acabar i que després del pacte tot sigui dolent. Es pot discutir si es podia haver aconseguit una mica més, però no per això es pot llençar tot per la finestra.
–Després del referèndum, la conselleria de Relacions Institucionals liderarà el desplegament de l’Estatut?
–«Ens correspon fer algunes propostes de desenvolupament i de concreció: des de transferències a algun desenvolupament legislatiu. Espero que el 18 de juny la ciutadania digui que sí i abans de les eleccions ja poguem tirar-lo endavant.»
–És negatiu per l’Estatut que es polititzi el referèndum?
–«Ho és que es crispi i que no hi hagi un debat serè sobre els seus continguts. És a dir, que la campanya del referèndum es converteixi en una campanya electoral. Els partidaris del sí hem d’explicar per què diem que sí i els que n’estan en contra han d’explicar també què passa si sortís que no. Perquè, si fos així, ens quedaríem per sota d’autogoverns com el de València, Balears, Andalusia, Canàries... I a més, fins dins d’un any no podríem començar al Parlament a fer un altre Estatut que també partiria del vigent.»
–Tem que pugui guanyar el «no»?
–«Sortirà el «sí» i hi haurà més participació de la que es pensa, tot i que els referèndums mai en tenen molta.»
–Pot ser que els votants del «no» estiguin més mobilitzats que els que ho faran a favor?
–«No ho sé, ni tampoc els efectes que la crisi de govern tindrà sobre el referèndum. Però en tot cas totes les enquestes diuen que una part de l’electorat d’ERC veu bé l’Estatut. Es parla del 30 al 44%. M’he trobat molta gent enrabiada pel seu posicionament i penso que en alguns sectors també pot significar una mobilització del vot a favor.»
–També hi ha una part dels votants d’ICV que es tan en contra de l’Estatut, segons les enquestes.
–«És un tant per cent molt petit. Hi ha un percentatge molt majoritari que se situa en un 60-65% a favor, un 15-20% que no sap què fer i un 15% que votarà que «no».
–Com pensen convèncer aquest 15%?
–«Farem una campanya explicant que diem que sí des d’una perspectiva d’esquerres, ecologista i federalista».
–En el cas que es formés un hipotètic govern format pel PSC i CiU, ICV-EUiA no hi seria?
–«No, perquè seria un acord de govern contranatura. Les polítiques socials, mediambientals, la manca de política d’habitatge de CiU, són contradictòries amb les nostres. La nostra estratègia d’aliances és d’un acord entre les tres forces polítiques d’esquerres sobre unes noves bases.»
–Quines?
–«No les hem detallat. Estem a poques hores de la remodelació del govern. Hem de reflexionar, veure en què ens hem equivocat. Ara bé, si ERC i el PSC haguessin tingut el sentit de responsabilitat, d’estabilitat i de no partidisme d’Iniciativa, no tindríem eleccions anticipades. Quan s’està al govern cal defensar amb força el que un pensa sobre els temes importants, però no pot ser que cada dos per tres hi hagi diferències sovint no essencials, que donen una imatge d’inestabilitat.»
–Aquesta «responsabilitat» a què apel•la els donarà rèdit electoral?
–No ho sé. Però en tot cas estic convençut que és com s’havia d’actuar. No haver-ho fet ha significat la crisi del tripartit. Tinc la percepció que molta gent reconeix el nostre paper en aquest govern. Però el que sé segur és que si s’hagués fet així el tripartit hagués continuat amb una gestió molt més positiva. Totes les enquestes diuen que estem a l’alça. Les tres formacions d’esquerres tornarem a tenir majoria.
–Serà un nou tripartit sense Maragall?
–Això ho ha de dir el PSC. La nostra opinió no la tenim perquè no l’hem debatuda.